Els propers 500.000 independentistes
Aquests dies tots debatem sobre qui ha d’ocupar la presidència de la Generalitat de dalt.
Hi ha arguments per les dues bandes. I cap d’ells no deixa de tenir raons.
Ara bé, la meva pregunta és: En tenim prou amb el 50,5% dels vots? O en volem més?
No pregunto si en tenim prou matemàticament o democràticament. Això ja ho tinc ben clar. Hem guanyat amb el 60% dels vots a favor d’engegar un estat/procés constituent català i sobirà. I hem guanyat amb un 55% dels vots a favor de fer-ho ara vs el 45% a favor de no fer-ho mai. Amb un 13% de partidaris d’arribar a un acord amb Castella per un referèndum al que els farem cas endarrerint la decisió última per després de la formació d’un nou govern a la Cort.
Però, dit això, la pregunta roman: En volem més? Volem més gent a favor d’esdevenir un estat? De convertir-nos en ciutadans lliures que decidim quí ens governa i per a fer què?
Jo vull més. No perquè em pensi que no som prou. Sinó perquè crec que hem de construir un país de tots i que hem d’incorporar tanta gent al projecte com sigui possible. A l’estil Cruyff o Guardiola. Sempre a l’atac.
A l’hora d’intentar afegir més gent al projecte, caldrà tenir en compte què és el que pensa aquesta gent i com podem desmentir la seva realitat.
Hi ha una sèrie d’arguments que són difícils de rebatre. Però no són ni molt menys, els arguments que hem de contrarestar a partir d’ara.
Us poso un enllaç amb arguments esgrimits. Però no són els que m’interessen a mi.
El «misteri silenciós» dels votants de Ciutadans o perquè hem fracassat tant amb 735.000
Bé, aquests són alguns dels arguments. Però n’hi ha d’altres de molt potents:
1) Gràcies principalment a Csqep ha quedat la idea a molta gent d’esquerres que el problema de l’economia catalana no són els 18.000 milions que ens pren la Cort cada any, sinó els 5/50/500 que el sistema “corrupte” de “Mas” xupa del país cada legislatura.
Per a molts votants del No o del SíperoNo, el gran problema no són els 18.000 a l’any sinó els 300 de la corporació catalana de ràdio i televisió.
A nosaltres aquest argument ens bloqueja. És com veure aquell que menja tres hamburgueses amb patates per dinar i demana sacarina pel cafè. Vostè no sap sumar?
2) En la mateixa linia, hi ha el convenciment que “Mas” és el sistema corrupte. Hom queda perplex, ja que és fàcil adonar-se que C’s està subvencionat i patrocinat pel Puente Aéreo i les immenses cadenes de televisió castellanes que SÓN el sistema. Però el missatge és potent. I aquesta gent només veu, principalment, aquests mitjans.
Com a resultat d’aquests dos punts han aconseguit fer creure a molta gent que “el problema” és Mas. I per això, PPSC’s i Csqep apunten en una única direcció: Mas. Perquè necessiten que nosaltres ens enroquem per protegir-lo.
I aquí és on jo pregunto… què passa si ens mantenim a l’ofensiva i posem davant aquell que tenim en reserva? Què passa si posem davant Junqueras?
No ho negaré: Si posem davant Junqueras podem perdre 150.000 vots pel flanc de les dretes, però… no és veritat que deixarem PPSC’s i Csqep sense discurs? No és cert que els arguments de la gent que els vota cauran de sobte i sense remei? ERC no té casos de corrupció i, evidentment, no és el sistema. El projecte transversal es veurà demostrat.
Una part dels 750.000 votants de C’s i, sobretot, els 350.000 votants de Csqep i els 520.000 del PSC es veuran interpel·lats.
El MHP Mas ens va mostrar com fer-ho al 2012. I Junqueras hauria de fer el mateix pas: Anunciar que després del procés i l’assoliment de la llibertat, plega. Això donaria molta serenor als votants de CDC i UDC, igual que en un passat ens va donar serenor l’opció contrària.
També hi ha una altra opció, equivalent: posar Junqueras de president a canvi d’alliberar Mas de la seva promesa de no tornar-se a presentar.
Que quedi clar: no em pertoca a mi decidir-ho, i allò que decideixin els 72 estarà ben decidit i ho recolzaré. En aquests moments, la unitat en la resposta és bàsica.
Però deixo aquest punt a la vostra reflexió, perquè crec honestament que el nostre proposit no ha de canviar. Hem d’ampliar la base social més i més. I encara més. No hi ha límit.
PD: Estaria bé que en algun moment s’erigís un moviment “Votants del NO pel procés” que pogués incloure aquells que han votat NO en les converses sobre el país que ha de venir.
PD2: Hi ha una segona bateria de raons: Pensions, Europa, Economia,… que entenc que cauran pel seu propi pes perquè un cop arribem a la desconnexió hauran esdevingut mentides evidents.