L'ombra de l'hegemó

La delegada del Gobierno a Catalunya està decidida a fer-se un lloc a la capital de l’imperiet quan torni de la seva misió als territoris ocupats.
És per això que ha començat una guerra de banderes i ara ha anunciat que vol veure patrullar la Polizia Nazioná un altre cop d’uniforme pels carrers del país.
Bones tàctiques, totes dues, perque a l’època de’n Pujol s’hagués muntat un bon cristo. Però ara han passat pràcticament desapercebudes. Perquè? Perque ja no estem a la defensiva. Ara estem a l’ofensiva. Quan estàvem a la defensiva, qualsevol atac a les malmeses muralles ens obligava a destinar un munt d’esforços a protegir-nos de l’atac. per petit que fos.
Però ja fa uns anys que hem deixat de sentir-nos així. Volen tocar els nassos amb les banderes? Perfecte!! Que vinguin. Que ens les imposin!! No és això el que importa ara. Ja poden venir vestits d’uniforme a posar la bandera a l’ajuntament. Que mentre posem la seva bandera a la façana de l’ajuntament, decidirem en plé la insubmisió fiscal de l’ajuntament, fent que els ajuntaments catalans i les empreses i persones, paguin directament els impostos a la Generalitat. Que això si que és important. Estem a la ofensiva. I aquestes foteses ara per ara, no ens faran esmerçar recursos en cap altra cosa que en la nostra sobirania. Que tot allò altre vindrà arreglat quan l’assolim.

Sempre li he criticat al PSC la falta de sinceritat. Mentre el PP sempre ha sigut sincer en el seu regionalisme, el PSC l’ha disfressat de suposada catalanitat mentre ens feia el llit.

Cal agraïr, per tant, que en la deriva cap a la destrucció hagi tingut la decència de treure’s de sobre la disfressa, tot i que això vulgui dir que utilitzarà vots enganyats en contra dels propis votants.

La última és subrealista. El PSC, que se suposa que defensa els interessos dels votants i del país es queixa que CiU faci públic el dèficit fiscal català utilitzant el càlcul més lògic.

Podria ser encara més lògic. El càlcul actual no contabilitza com a impostos els peatges que paguem per les autopistes, per exemple.

Rocío Martínez-Sampere, diputada al Parlament de Catalunya, es veu que no sap a quí representa i es deu pensar que és diputada del Congresu de los Diputadus.

Només així s’explica que li surti la vena botiflera i es dediqui a fer-nos el llit afavorint el PP i el govern de Castella en l’expol·li.

Segons ella, el dèficit fiscal català és només de 800 milions. Perque segons el PSC, es veu que els diners que es gasta Madrid en els 400.000 funcionaris que viuen a Madrid, i en els aeroports i exèrcit i ambaixades castellano-parlants i televisions i ràdios i vies de TGV al voltant de la capital, i el PER només a andalusia i extremadura, tot això, és una despesa que repercuteix per igual a tot el territori. I per tant la hem de contabilitzar a parts iguals. Com si no es gastés tota fora del país.

Tot i contar-ho així, continua haven-hi un diferencial brutal al nostre favor. Així que cal que faci una altra trampa: No tenir en compte el deute contret. O sigui, perque li surtin els números a aquest personatge, no té en compte que l’estat s’ha endeutat un 8% del PIB aquest any. Com si aquest deute s’assumís integrament Castella.

I tot i així, tot i contar la despesa fora com si fos despesa pròpia i favorable als nostres interessos, tot i contar allò que ens perjudica com si ens ajudés, i eliminant el deute de l’equació com si els caalans no responguessim solidàriament del deute concret per la corte española, el dèficit continuaria sent de 800 milions.

I això no ho diu el PP. No ho diu ni tan sols la caverna del PSOE. Ho diuen els botiflers del PSC. Els mateixos que fa quatre dies ens deien que el pp utilitzaria el nostre NO a l’estafatut contra Catalunya.

El grup parlamentari del parlament català del PSC prefereix recolzar el govern del PP de Madrid que ens roba que no pas recolzar el govern del seu país que es defensa. I no ho fa passivament, ans al contrari, abandera l’atac. L’atac contra el país. I amb mentides i falses veritats.

Friso perque desapareguin del parlament. Ja.