Fa dotze anys vaig escriure un apunt dedicat al procés independentista i les possibles violències que es podien desfermar segons com avancés. Després de les eleccions de diumenge passat és hora d’actualitzar-lo, tenint en compte la conjuntura en la qual amb la liquidació del “procés” els actes de violència derivats del mateix estan disminuint per deixar pas a noves expressions de les tensions profundes que coven al si de la societat catalana.
Borja Vilallonga escrivia l’endemà de la jornada electoral a la revista “Mirall” un article titulat, “Les eleccions de l’ordre i el pistolerisme“, del qual val la pena retenir-ne aqueix paràgraf: “Però l’element més xocant i estrident, a banda del col·lapse sabotejant dels trens de rodalies de Renfe en plena jornada electoral, ha estat l’explosió d’odi que ha marcat la campanya. La majoria dels partits, amb dues excepcions notables, han practicat el pistolerisme—una nova mena de pistolerisme. Hem pogut assistir, atònits, a l’espectacle més deplorable del postprocés. Tot el que s’ha dit: els insults, els atacs denigrants i abjectes, les mentides… Tot el que s’ha fet: les caceres de bruixes, les enèsimes cancel·lacions, els escraches, les contra-manis suposadament antifa… La violència que s’ha exercit contra tots i tothom ha marcat la precampanya i la campanya electoral. Els únics que no han adoptat aquestes tàctiques han estat el PSC i el PP. I, en una certa mesura, Aliança Catalana. La resta de partits, líders i seguidors, s’han comportat com vers assassins, disposats a tot, movent sicaris i organitzant processos inquisitorials que haurien d’avergonyir la democràcia catalana”.
La violència woke, l’antisemita i la (falsament) antifeixista estan a l’ordre del dia.
El wokisme ha esdevingut la doctrina multiforme del progressisme d’arrels totalitàries hegèmonic a Catalunya per imposar-se contra les societats obertes occidentals i, en concret, contra les formes de vida i treball pròpies de la catalanitat. La característica de les expressions wokistes és la manca de rigor històric i polític, l’absència d’autocrítica i el gust per la censura com a forma de negacionisme de les realitats que no encaixen amb els seus dogmes. Catalunya, allunyada de tota perspectiva a curt termini de llibertat i prosperitat s’enfonsa en el fangar de la dissolució identitària i la cohesió social. Sota l’aparent restabliment de l’ordre autonòmic espanyol garantitzat pel PSC/PSOE els conflictes socials i ètnics s’incrementaran dissortadament atesa la impunitat de la ignorància i el fanatisme que rauen rere les proclames antisemites, anticapitalistes, islamo-gauchistes, propalestines i tota una llarga corrua d’impostures.
La propagació de l’odi contra Israel en nom de l’antisionisme i la solidaritat amb la “causa palestina” és el preludi de la violència -de baixa intensitat de moment- que s’empra contra la comunitat jueva catalana i els cata-sionistes. Mitjans públics (TV3) i privats (Vilaweb) deslegitiment diàriament Israel a base d’informacions esbiaxades o silenciant les que reflecteixen la realitat dels fets, atorgant via lliure a les derives antisemites que bramen falsetats del tipus “del riu a la mar”, Israel genocida, estat-apartheid, racista i colonialista, equiparant-lo al nazisme. La inversió de la realitat i la història és el prolegòmen dels actes de violència física.
La violència contra els jueus es compagina amb l’ocultació del gihadisme autòcton: cap informació sobre el grau de penetració entre les comunitats islàmiques i silencia de les detencions aïllades d’individus vinculats digitalment a les xarxes gihadistes.
Unes tàctiques similars s’apliquen a la lluita contra “l’extrema dreta” nostrada, personificada ara per ara per Aliança Catalana. Deslegitimació arbitrària sense dret a rèplica, boicot mediàtic i desinformació sistemàtica. En el cas de Vilaweb, negant fins i tot el caràcter independentista de la formació, excloent-la del conjunt del moviment, adduint que predomina el racisme i la xenofòbia en la seva configuració política. La violència contra l’extrema dreta en nom de l’antiracisme i l’antifeixisme arbitrari està servida i legitimada a l’avançada.
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2024.
L’atac d’ahir contra Pilar Rahola per part de joves de la secta anti-independentista denominada Horitzó Socialista és una mostra més de la violència -simbòlica, de baixa intensitat- que l’antisemitisme que campa a Catalunya amb la impunitat oficial garantida practica contra els dissidents de l’ordre imposat pel wokisme autonòmic.
Post Scriptum, 25 de gener del 2025.
Les agressions conyra els militants d’Aliança Catalana van pujant de nivell enmig de la complicitat mediàtica i política envers els agressors. Avui, El Nacional.cat ho explica així: “Silvia Orriols denuncia l’agressió a un militant d’Aliança Catalana a una carpa a Barcelona. Un grup de manifestants ha destrossat la carpa que el partit tenia a una plaça de Les Corts”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!