L'ombra de l'hegemó

OK. Sé de sobres que és políticament incorrecte i moralment reprobable l’enunciat d’aquesta entrada, demano perdó si he ferit succeptibilitats.

Dit això, fixeu-vos.

(segueix)

El Molt honorable pretén que es canvïi la capçalera de la manifestació perquè considera que el lema decidit amb anterioritat: Sóm una Nació, nosaltres decidim. No representa a tothom que hi voldria anar.

Evidentment hi ha dos punts a considerar en aquesta actitut:

En primer lloc que si es creia així, això s’havia d’haver considerat durant el procés de decisió sobre la manifestació, i no en públic 4 dies abans de que es faci. Semblaria que la única justificació per fer-ho precisament en públic és la d’intentar fer rebentar la mobilització ciutadana via polèmiques estèrils.

En segon lloc, i molt important: Enrocar-se no és la millor resposta davant l’atac Montillista. La majoria d’aquest país està en estat de xoc. Tot just acaben d’adonar-se que la via constitucional és una via morta.

No seria gaire intel·ligent per part nostra que fessim el joc al Montilla i posant-nos forts evitessim que gent a l’entorn del PSC vinguin a la manifestació.

Han de venir, és important. Perquè ara per ara estan aturats i nosaltres en canvi podem mostrar-los l’únic camí que ha quedat obert. Estic convençut que molts d’ells faran el pas. Però això sí. Si venen.

Perquè, que simbolitza la senyera a la manifestació? Si treiem tots aquells que consideren que Castella no ha de decidir unidireccionalment el nostre futur, qui més aniria a la manifestació perquè sigui necessària la senyera a part de l’eslogan?

Doncs aquells que volen continuar sotmesos a Castella, a la seva constitució i la seva Loapa golpista, però que es queixen de que Castella ha estat abusadora en excés. Dame argo, pofavó.

Una reflexió ràpida: Com proclamem la independència? En principi semblava que hi havia només dues vies. O bé una minoria decidida al parlament (o mitjançant una ILP) forçava que els partits majoritaris convoquessin un referèndum, o bé en unes eleccions al parlament es presentàven uns partits independentistes que acabessin sent majoria.

Avui he vist que hi ha una altra opció que segurament és la més directa i ara per ara possible: Una votació al parlament sense ordres de partit, on els diputats, tots, votin en consciència. No sé si ha de ser vot secret. Segurament no ho ha de ser. Però estic convençut que un percentatge de diputats del PSC votarien ja independència i un percentatge alt dels de CiU també ho farien. ICV també.

I això que les coses encara s’han d’escalfar una miqueta…

Diu que les distribuïdores han decidit “castigar-nos” enviant-nos còpies de les pel·lícules directament en versió original. Sense subtitular-les. Confio que no esperin a l’any que ve a fer-ho. Que comencin JA. Tinc ganes de poder tornar al cinema, i sé que el coneixement de l’anglès d’aquest país es posarà al nivell que li pertoca si per veure pel·lícules en pantalla gran n’és l’única manera.

No hi ha millor cura per alliberar-se dels subtítols que veure les pel·lícules sense cap subtítol. Potser un parell de pel·lícules les haurem de tornar a veure. Però amb poc temps descobrirem que Internet ha canviat el panorama, i igual que ara una gran part de la població és capaç de llegir en anglès sense dificultat gràcies a internet i veure sèries subtitulades gràcies a Internet, pot fer el salt ràpidament a veure les pel·lícules en versió original gràcies a que aquests senyors, tant amablement, eliminaran els subtítols de les còpies que enviin.

I a més, irònicament, canviaran el seu target de públic en dos dies, ja que si hi ha algú que no anirà al cinema per això serà el seu client fidel castellano-parlant que considera que la resta del món ha de fer l’esforç de parlar la seva llengua perquè ell es considera incapaç de parlar la dels altres.

Endavant distribuïdores. No espereu al 2011!!