L'ombra de l'hegemó

Hola a tots. He llegit el discurs de cap d’any del molt honorable. No aconsegueixo veure per enlloc que contraposi l’estatut a l’independència. Si l’hagués llegit en Carod, els ben juro que tindria més sentit.

Tot i les mentides que incorpora, com considerar que el traspás de rodalies és una fita “aconseguida” i amb garanties i recursos suficients quan no es poden arreglar ni trens ni vies, no sembla precisament pro-estatut.

Però llegiu atentament la frase principal de la polèmica:

Serà decisiu també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al
Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: Si
hem d’aturar-nos (Opció PSC-PSOE-UDC), retrocedir (opcio PPC-Ciutadans i  PSC-PSOE-UDC amb una sentencia desfavorable) o cercar falses dreceres (independència via consultes populars parcials/front nacional excluent tipus “Suma Independència”), o bé si hem de mantenir l’horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a
treballar per aconseguir-lo (evidentment, l’horitzó majoritari que ens hem marcat una majoria és la independència, no immediata, però a curt termini, sense saber-ne encara la fòrmula, però amb la col·laboració de la gran majoria del parlament: CiU,ERC, PSC de Girona, Reagrupament, ICV).

Dit això, us animo a llegir la resta de la declaració. Per molt que faci referència a que està esperant la resposta del constitucional, TOTES LES ALTRES FRASES són vàlides si llegim aquest paràgraf de la manera que jo ho he fet, entenent que el president ha decidit acompanyar el seu poble per la via de la independència.

De fet prenen sentit només si llegim el paràgraf d’aquesta manera.

Molt curiós. 

Per exemple:

Som una gran nació, també, perquè som treballadors i tenaços. És el nostre senyal
d’identitat bàsic: treball i amor per la feina ben feta. Els catalans podem aconseguir
grans objectius, si mantenim el rumb, si no defallim, si perseverem en l’esforç
col·lectiu.(Evidentment, que no ens toquin gaire l’estafatutet no és un objectiu gaire gran).

Actuo per convicció. En ella trobo la força per a la meva determinació. És amb tots
vostès que veig possible, i els hi proposo i demano, construir un futur millor per al
nostre país. Estic confiat i segur que ho aconseguirem.

Una de les millors derivades (potser la millor de llarg) de la tanda de consultes és que els demagogs d’El Periodico i La Vanguardia han de deixar de cuinar les dades com les cuinàven. Ja no cola.

I a sobre, per molt que les cuinin, no els surten els números. Per aconseguir que el NO els sortís per sobre del SÍ han hagut de suposar:

a) Que el NO s’expressaria a les urnes (cosa que no ha passat en cap de les consultes que s’han dut a terme fins ara).
b) Que quasibé tot el SÍ ja s’ha expressat.
c) Que només el 56’9% dels simpatitzants de CiU són pro SÍ, cosa que esdevé poc creïble si veiem la correlació existent entre votants de CIU+ERC i vots a totes les consultes que s’han fet, i en particular a les consultes de Sant Cugat.

No cuinen més les dades perquè no poden. No poden perquè les consultes els fixen un límit a les barbaritats que poden dir i perquè les dades els fixen un altre límit.

Anem pel bon camí. Però recordeu… NO TENIM PRESSA.

El divendres sentia el personatge del PSC al parlament. És un d’aquells discursos que utilitzen la tècnica de l’absurd per descol·locar al contrari, sabedors que si l’absurd és prou gran el contrari queda descol·locat, perquè necessita temps per processar la informació i rebatre la immensa barbaritat que és verbalitzada.

(segueix)…
El discurs d’aquest personatge venia a dir que si voliem prohibir els toros és perquè és símbol d’espanyolitat.

Es a dir, que segons aquest honorable,  un tal David Perez, si el maltractament als toros no hagués estat escollit per Castella com la seva icona per presentar-se al món, a Catalunya no es plantejaria la seva abolició.

 Fals. De fet és tot el contrari. Si la tortura pública als toros encara existeix a Catalunya és justament perquè és símbol de Castellanitat, i no al revés.

No és una opinió personal. Tenim fets que ho corroboren.

a) Les baralles de galls, les baralles de gossos i fins i tot els circs amb animals estan prohibits a tota o part de Catalunya justament perquè impliquen una tortura als animals que es troba a nivell de les curses de Braus. No hi ha debat identitari en aquestes tradicions, locals o importades, però s’han prohibit perquè el missatge que transmeten no es consideren en cap cas instructius ni protegibles per la societat.
Els mateixos personatges honorables que ara clamen per la “llibertat” han prohibit aquestes altres versions d’espectacle bassat en la crueltat.
Tots aquests espectacles s’han prohibit. No s’han “deixat morir”, s’han prohibit. I s’han prohibit explícitament perquè es reconeix que evidentment la societat té una vessant sàdica no gens menyspreable, i que de no prohibir-se sempre existirà un mercat al que oferir productes sàdics com aquests.

b) Per la banda identitària, aquí teniu una llarga llista d’espectacles que s’han anat prohibint i que tenien una tradició arrelada: L’esquarterament, les execucions públiques, el penjar el cap dels “enemics públics” a les places dels pobles, la mort del porc. LA MORT DEL PORC.

Aquesta sí que és una tradició nostrada. Agafar un porc i matar-lo en públic per després fer-ne xoriços. Des de fa molts anys la festa continua, els xoriços es continuen fent, perquè és un fet que ens menjem la carn dels animals. Però la tradició nostrada de matar l’animal en públic, de fer espectacle i banalitzar el patiment, per molt nostrada que sigui, l’hem eliminat. Si vosté vol fer una festa de la matança del porc, el porc l’ha de portar mort de casa.

c) Els Toros no són una tradició castellana. Són una tradició mediterrania, nascuda a Grècia i repartida per tota la mediterrània. Molts dels pobles que la practiquen la senten com a pròpia. En especial occitània i portugal. I en tots dos llocs han posat com a límit la mort i la tortura física de l’animal. Evidentment, no ho han fet per sentir-se menys castellans o menys colònia castellana, ja que no ho són.
A d’altres llocs, com itàlia o croàcia, la tradició ha deixat de considerar-se pròpia o digna de ser preservada. I ha desaparegut. El mateix que dic per la mediterrània es pot estendre a llatino-amèrica, on només Mèxic ha mantingut el macabre espectacle viu.

És evident que hi hauria molts altres arguments, però bàsicament, el tema principal és que a Catalunya no es volen eliminar els toros perquè siguin símbol de castellanitat, sinó que es volen preservar els toros com a símbol de la mal anomenada espanyolitat. Que considerant els toros una cosa pròpia ja fa temps que no es farien.

Finalment aprofito aquest post per contrarestar les absurdes afirmacions d’aquest honorable diputat:

L’editorial del Vicenç d’avui, que comenta que un 27,5% de vots afirmatius sobre el cens és suficient per guanyar un referèndum qualificadament (si la participació ronda el 50%) m’ha fet pensar en un tema que fa temps que em ronda pel cap.

En les seves conclusions en Vicenç suposa que en un referèndum d’abast nacional les forces regionalistes haurien d’optar pel NO en comptes d’optar per l’abstenció. Diu que mantenir el boicot en un referèndum oficial seria un risc molt alt per a ells.

Bé, crec que s’equivoca.

Crec que el que de veritat seria un risc molt alt per a ells seria posar en evidència que el NO és residual. Que una immensa part dels que s’han abstingut ho han fet, o bé perquè no saben que pensar, o bé perquè encara no estan preparats per un SÍ militant.

Si les forces del NO promoguessin el NO, potser fàcilment s’arribaria al 70-30. Amb un 30% de participació en molts dels municipis ja es tenen MÉS VOTS QUE LA SUMA d’ERC+CIU a les passades eleccions al parlament.

És a dir, a les passades eleccions al parlament CDC+UDC+ERC sumàven el 45.55% del vot. Els partits regionalistes (PSC+PSOE+PP+Ciudadanos) sumàven 40.50%. Iniciativa afegia 9,52%.

Si amb un 30% de participació l’independentisme ja aglutina en molts casos més dels vots de CDC+UDC+ERC, o bé absolutament tots els independentistes han votat i no n’hi ha més, o bé l’independentisme s’exten ampliament per ICV (que era d’esperar) i segurament pel PSC de comarques.

Des d’un punt de vista català, la derrota prevista no eximeix d’anar a votar. És així com molts de nosaltres hem perdut la gran majoria dels referèndums.

Però des d’un punt de vista castellà (punt de vista que les forces regionalistes no tindran cap dubte a fer servir) em sembla evident que no tindràn cap mena de vergonya de fer-nos el buit i pretendre que tots els no vots són vots NO. Encara que la participació arribi al 40%.

Així és com estan les coses. Com les desactivem?

A mi em sembla clar. Hem de començar a treballar des d’avui mateix per pactar amb la unió europea uns percentatges progressius que evitin la possibilitat de que el boicot a la democràcia sigui eficient.

Per exemple, el SÍ es considerarà qualificat si:

a) Es consegueix més d’un 55% del vot amb un 50% de participació.
b) Es consegueix més d’un 60% del vot amb un 47,5% de participació.
c) Es consegueix més d’un 65% del vot amb un 45% de participació.
d) Es consegueix més d’un 70% del vot amb un 42,5% de participació.
e) Es consegueix més d’un 80% del vot amb un 40% de participació.
e) Es consegueix més d’un 90% del vot amb un 38% de participació.

Crec que es pot negociar. És just. L’objectiu, de fet, no seria aconseguir la independència amb menys vots, sinó evitar el boicot de les forces castellanistes d’actitut antidemocràtica.

Una altra anàlisi, una mica més complicada però de gran importància. Els regionalistes i comentaristes ens volen fer creure que la immensa majoria dels no votants al referèndum són clarament NO’s, que no van anar a votar simplement perquè se’ls va dir que no ho fessin.

Les dades que tenim no ho diuen, ni de bon tros.

Una anàlisi comparativa dels resultats a les sis ciutats per sobre dels 15000 habitants contra Osona mostra uns resultats molt diferents al que pretenen:

Les 6 ciutats per sobre dels 15000 habitants van tenir una participació d’un 20% i a Osona la participació va ser del 42%. La participació a Osona és una mica superior a les 6 ciutats, però no gaire més. Perquè? Perquè a Osona el percentatge de “nacionalistes” de les últimes eleccions és molt superior al percentatge de “regionalistes”, cosa que no passa a les sis ciutats.

De fet, un cop proratejat surt que el 42% de participació d’Osona equival a un 27% de participació a les 6 ciutats.

Per poder comparar peres amb peres hem de proratejar els resultats pel percentatge de “nacionalistes” que van anar a votar CIU o ERC al parlament i el percentatge de regionalistes (PSC+PSOE+PP+Ciudadanos).

Si la gran bossa d’abstenció correspongués bàsicament al NO, això voldria dir que un increment de participació dispararia el percentatge de NO (sempre respecte a les eleccions).

Doncs bé. A les 6 ciutats van anar a votar SI el 75% dels nacionalistes, i no el 5% dels regionalistes. A Osona, a l’augmentar la participació, va votar SI el 100,2% dels nacionalistes i NO el 7% dels regionalistes.

És a dir, el SI va augmentar un 34% i el NO un 45% (l’abstenció un 17%).

Caldria un estudi molt més profund analitzant grups de pobles (agrupats per percentatge de vot). És un estudi que no he fet. Però sembla clar que el diferencial és molt difícil que es trenqui radicalment.

És a dir, si amb un 26% de participació el 100% de l’electorat “nacionalista” ha emés el seu vot partidari del SI i només un 7% de l’electorat regionalista ha emés el seu corresponent NO, segurament conforme evolucionem en els resultats el percentatge de NO augmentarà, però no tant.

Hi ha molt vot independentista i socialista.

Números. La veritat es troba als números. I aquells que parlen per la ràdio tendeixen a desvirtuar-los. Necessitem quatre sumes i quatre restes per posar en evidència la gran mentida. Diuen que aquests resultats no són representatius perquè els municipis on es van fer les consultes eren especialment nacionalistes. QUATRE NÚMEROS PER DESMENTIR-HO.
Un dels missatges que més s’ha repetit aquests dies és que el pitjor que tenen aquests resultats és que els municipis en que s’ha fet la consulta són els més nacionalistes i per tant, els resultats estesos al territori serien molt pitjors.

Fals. Cert però Fals. Les eleccions al parlament ens donaran una idea de les dades.

Aquest argument és totalment aplicable al cas d’arenys de Munt. En aquell cas prop el 66% dels votant eren “nacionalistes” (CIU+ERC), per només un 25% regionalista (PSC+PP+Ciudadanos).

I segurament és aplicable al conjunt d’ajuntaments si tots ells tinguessin el mateix pes. Però resulta que ni molt menys tots ells tenen el mateix pes.

Els 7 ajuntament no osonencs que tenen més de 15.000 habitants sumen ells sols 222000 habitants. O sigui el 32% del total.

He fet les sumes i restes i resulta que aquests municipis, a les passades eleccions nacionals del 2006 van tenir un 51% de vots “nacionalistes” i un 38% de vots regionalistes (1).

Si ho comparem amb els resultats a nivell nacional, veurem que són molt similars: 48% “nacionalista” contra 42% regionalista. És a dir la selecció de municipis és lleugerament més nacionalista que el conjunt del país, però no gaire més.

En aquests municipis el percentatge de SÍ va ser del 18% del total. 19% si eliminem roses de l’equació. Per posar-ho en prespectiva: El SÍ VA ACONSEGUIR TANTS VOTS COM PSC+PSOE+PP+CIUDADANOS SUMATS A LES PASSADES ELECCIONS NACIONALS.

I això que estem parlant dels 6 municipis més grans, en els que la velocitat amb la que es va haver d’organitzar tot (entre gent diversa que no es coneixia ni tenia un pla de ruta definit) si que podia afectar l’organització. (2)

(1) Elimino d’aquest anàlisi ICV perquè posar-la a una banda o l’altra alteraria massa els resultats, i la veritat no sé on col·locar-la. En tot cas en totes les anàlisi el vot a ICV ronda el 10%.

(2) El 19% sembla poc. Però això és només perquè estem acostumats a parlar de percentatges sobre els votants, i no sobre el cens. A tall d’exemple: PSC+PP+ciudadanos van aconseguir en total el 22,7% del cens de les eleccions nacionals del 2006. Convergència un 17,7% i ERC un 7,86%.

Amb aquest engego una sèrie d’entrades analitzant els resultats obtinguts en el referèndum del 13D:

Amb aquest engego una sèrie d’entrades analitzant els resultats obtinguts en el referèndum del 13D:

a) Molta o poca participació? La participació que s’ha tingut és la que és. No és ni massa ni massa poca. Seria anti-produent voler fer passar bou per vaca grossa i pretendre que els resultats són millors del que són. Arenys de munt i Sant Jaume de Frontanyà ens van fer imaginar que arribariem al 50%. Però no hi som encara. Ni de bon tros.

El 28% no és tampoc el 30%. És el 28%. I si contem que el Sí va guanyar amb un 95% dels vots, això vol dir que estem actualment prop del 25%, mentre somniàvem estar prop del 50%.

Necessitem tenir clar on som abans de decidir què fer per arribar allà on volem anar. Voliem Un de cada dos, venem que hem aconseguit un de cada tres, però en veritat tenim un de cada quatre. Un de cada quatre en una selecció de 170 pobles de tendència nacionalista. És aquí on som.

b) Fins abans d’aquest referèndum a l’independentisme se li reconeixia tot just els vots d’ERC i un percentatge residual dels vots de CiU. Tenint en compte que al 2006 els vots d’ERC foren el 14% del 60% que va anar a votar i que a més un 10% de ciutadans no tenien dret a vot per ser extrangers no castellans això fa un 7,5%.

D’acord, no he mirat els percentatges relatius dels ajuntaments en qüestió. Però estem parlant que hem passat d’un 7,5% a un 25% en tres anys!!! Un creixement de més del 300%.

Per cert, sequint els mateixos càlculs, el PSC-PSOE té un recolzament popular del 14,5%.

És molt important tenir aquesta xifra al cap. 25% no és molt, però els sociates fan govern amb un 14,5%.

c) El NO ha aconseguit un 0,99%. Potser els castellanistes es creuen que el 70% de la població que no es va pronunciar és partidària del NO. Però si fos així, el percentatge de NO hagués pujat, com a mínim, al 15%. I en canvi és d’un 0,99%.

d) Hi ha una gran bossa de població que està en estat de xoc. Necessiten temps per assimilar el que estan vivint. Temps per assimilar el que estan pensant. Són tots aquells que durant la seva vida han estat clars defensors del NO. Aquells que pensàven que estirant fort decantariem l’estaca. I se n’han adonat que NO. Que no podem fer que caigui aquesta estaca. No pas estirant. Hem de deslligar-nos-en.

Aquesta gent existeix, i segurament és majoritària avui en dia. Molts d’ells ja han fet el pas del SÍ. Però segurament no és encara un SÍ prou decidit i ferm com per anar a votar en un lloc on tothom que t’hi vegi sabrà què estàs votant (amb un 95% de possibilitats de no equivocar-se).

Molts d’ells estan en un moment del “ja s’ho faran”, en el que no saben encara interpretar el seu canvi d’orientació. I n’hi ha encara MOLTS, que encara que estiguin en el NO, no és un NO decidit. No prou com per anar a votar. És un NO condicionat a alguna mena de moviment simbòlic que esperen d’un govern castellà que no els n’ha donat cap.

No sabem quans n’hi ha de cada. Però és segur que tots ells existèixen. I també és segur que el nostre moviment té una inèrcia molt forta.

Potser pensàvem que estem millor del que estem. Potser sentim la necessitat de donar-nos la culpa de com s’han fet les coses. Potser ens voldràn fer creure que estem pitjor del que estem.

Jo crec que anem en la bona línia. Cal tenir un immens respecte pel contrari. Sóm on som, ni menys ni més. Aquesta partida no està guanyada. Però que us quedi ben clar que ni molt menys està perduda.

A més a més, tenim un avantatge increïblement important. Hem creat 170 equips organitzatius pel SÍ. Del que n’hem aprés en treurem les lliçons del 25A. I mentrestant, ells continuen convençuts que quan es vulguin despertar podran contra nosaltres. Ja veurem.

El periodisme d’avui en dia fa esfereir. És patètic i lamentable. Ofén.

Segons una enquesta publicada avui en un hipotètic referèndum d’independència de Catalunya el 50,3% dels entrevistats votaria a favor, el 17,6% en contra i un 24,8% diu que s’abstindria o no aniria a votar.

I ja sóm al cap del camí. Com que els periodístes d’aquest país no saben sumar 2+2 sense equivocar-se, i no entenen un borrall de xifres, ja està. Reprodueixen el titular dels altres sense ni immutar-se. Per molt estúpid com sigui.

El seu titular és “El sí guanyaria amb un 50,3% dels vots“. MENTIDA!!! Donat que el 24,8 manifesta que no aniria a votar, a aquests no els podem contar!!! Per saber el percentatge de SI hem d’agafar només els SI i els NO.

D’aquesta manera el titular que queda, i aquest és el que de veritat diu l’enquesta és que EL SI GUANYARIA AMB UN 74% DELS VOTS CONTRA EL 26% AMB UNA PARTICIPACIÓ PROPERA AL 70%.

A mi em sembla molt diferent el 50% i el 74%. No?