El perquè de la fixació de Csqep amb Mas

0
Publicat el 25 d'agost de 2015

La llista electoral conjunta Podemos/ICV té un ben curiós objectiu si pretén tirar endavant el seu programa: Ha d’aconseguir perdre. Només si perd, és a dir, si Junts pel Sí aconsegueix una majoria còmoda per tirar endavant el procés d’independència (amb majoria absoluta o sumant-hi les CUP) Csqep podrà tirar endavant l’únic punt que té el seu programa: evitar que Mas sigui el president de la transició nacional.

La única via, ara per ara, per la que Mas pot ser “no president” és que guanyi les eleccions amb claretat i llavors ofereixi “voluntàriament” el càrrec a Romeva a canvi que CUP i Csqep se sumin incondicionalment al procés. I Csqep només es pot sumar al procés si el resultat electoral és incontestable.

Ara, la pregunta és, perquè s’han posat en aquest carreró sense sortida en el que haurien d’estar demanant que la gent voti Mas si volen que no sigui president?

Perquè no donen més força al seu programa, que semblen tant convençuts que tenen?

Bé, el problema de Csqep és que no tenen programa. No saben què han de fer amb l’economia, perquè la situació els supera. Tsipras és el gran exemple.

El sistema econòmic està en fallida. Una fallida greu. Molts estats ingressen menys del que gasten, i si el sistema no col·lapsa és perquè els Bancs Centrals els sostenen amb la coneguda política de crèdits sense interessos.

I això anirà així fins que el sistema consideri que el deute ha sobrepassat el llindar de l’incobrable, i ja no deixi diners als estats. Com li va passar a Catalunya amb en Castells, que va haver d’emetre els bons patriòtics al 7%.

Cal dir que cada país està en un punt diferent d’aquest problema. I Catalunya a les ordres de Castella està en la llista dels primers a caure, però Catalunya lliure no. Ara bé suposem que Catalunya, en el seu procés de transició, es manté en zona de risc.

Què es pot fer per estabilitzar l’economia? Bé, se’n poden fer moltes de coses, i la solució, si existeix, rau en una combinació de totes elles. Però, moltes de les coses són tant traumàtiques que calen encara anys per que la societat les accepti. I moltes de les coses cal estar preparat per fer-les.

La CUP entén perfectament la situació. El seu objectiu és a mig termini. O a llarg. No té sentit entrar al govern fins que la situació no estigui en el punt en el que es pugui actuar. Es pot recolzar tàcticament a un o l’altre, però mai liderar. Ens ho va ensenyar ERC-Carod, que sense haver liderat mai el govern ha estat capaç de portar-nos on som ara.

Ara Csqep no té la valentia ni la comprensió per fer moltes d’aquestes coses.

Passo a descriure alguna de les coses que es poden fer.

1) Per estabilitzar el pressupost cal que ingressos i despeses estiguin equilibrats. Els ingressos són els impostos recollits + els diners impresos. Les despeses són els diners destinats a recursos socials més aquells que es posen per arreglar el sistema, en aquest cas, als bancs.

2) Evidentment, la primera línia d’acció és estabilitzar el pressupost. No gastar a la babalà. Llastimosament aquesta opció l’ha cremat Csqep amb la seva repugnant campanya “Anti Retallades”.

3) La segona línia d’acció és la de pujar el sou mínim interprofessional molt. Això portarà a una gran part de la població a tenir més diners que els de la simple subsistència, però també portarà a un increment de l’atur immediat, ja que moltes feines deixaran de ser rendibles. Per fer aquesta transició cal l’excedent  que només obtindrem amb la Independència.

4) Hi ha una opció que és nacionalitzar les empreses privades que donen servei públic: Acesa, Elèctriques, Aigues, Telefòniques i que donen rendiment econòmic. Això implica sortir de la comunitat internacional com a Veneçola. No sembla que Csqep estigui preparada per això. A Tsipras em remeto. Ni tansols s’han quedat els bancs tot i l’allau de diners que hi hem posat tots que hauria de provocar la nacionalització immediata.

5) També hi ha l’opció de sortir-se de l’Euro i deixar de tenir dèficit substituint el dèficit per generació de moneda. És el que va haver de fer Argentina. Hiperinflació. És possible que sigui una opció a considerar, però és evident que té uns costos socials enormes i que és una opció de dretes, en el sentit que no té proporcionalitat. La devaluació afecta a tothom per igual, rics i pobres. De fet, afecta més als pobres, ja que la inflació provoca augment de tipus impositius. A curt termini, és clar. Tsipras ha demostrat que tampoc estan preparats.

6) Una altra opció a considerar és la de ser molt estricte amb la recaptació fiscal de les grans fortunes. A la dècada dels 50 a USA el govern es quedava el 98% dels guanys de les persones que guanyessin més d’un milió a l’any. Entrar per aquesta banda vol dir fugida de capitals en un món globalitzat, o sigui que cal contrarestar-ho amb polítiques proteccionistes que evitin la fuga. Això implica sortir dels clubs de rics. Un altre cop, no dic que no sigui una opció a considerar, però afirmo rotundament que Csqep no és prou valenta per posar-ho sobre la taula.

En això ens passa una altra cosa: Només es pot augmentar la recaptació fiscal des de la independència. La distribució arbitrària que fa l’estat dels ingressos porta a que qualsevol augment de recaptació comportaria un augment equivalent de dèficit fiscal, amb el que únicament drenaríem la nostra pròpia economia encara més.

7) El proteccionisme és una opció. Porta indefectiblement a sortir dels clubs socials internacionals, però és una opció.

8) L’absorció dels bancs sota l’argument de la increïble despesa que l’estat hi ha fet, junt amb la conversió d’un 20% dels capitals desats en accions (per sanejar-los d’una vegada) és una bona opció. Comporta deixar els bancs en mans dels principals deutors (bancs francesos i alemanys) però és una opció a considerar (des de la independència).

Total, que hi ha solucions, però totes porten importants conseqüències, i Csqep no està en cap cas preparada per executar cap d’elles. Primer perquè totes elles passen per la independència, segon perquè moltes tenen conseqüències socials a curt termini. I tercer perquè la societat no està preparada, de cap manera, per plantejar-se-les.

 

Segur que me’n deixo. S’admeten propostes.

I és per això que només els queda l’argument de l’Odi a Mas.

Publicat dins de General | Deixa un comentari