L'ombra de l'hegemó

Els castellans pateixen d’un problema històric enquistat. Es pensen que van ser ells els que van descobrir i colonitzar Amèrica. Les noves dades aportades per l’Institut Nova Història semblen indicar amb molta força que segurament la feina els va venir feta. Feta per aquells que tenien més experiència en les eines del mar, de la cultura, dels tractats internacionals i de la colomització.

Això fa que es pensin erròniament que són més capaços del que són en realitat. I per això han avançat el conflicte a un nivell de tot o res, sense controlar-lo. Tot al contrari de la manera de fer dels anglesos.

(segueix)

La diferència entre anglesos i castellans en la manera d’encarar el conflicte és evident. Els anglesos controlen el procés. Han obert voluntàriament la porta que els ha forçat a obrir. però és la seva porta i ells en tenen la clau. Això és fonamental per l’esdevenir del Regne Unit.

Els anglesos dominen la situació.

Amb independència del resultat a Escòcia, el que passi amb Escòcia no té perquè reproduir-se a l’Ulster o a Gàles. Perquè és Anglaterra qui ha obert la porta, i si fa falta, sempre poden trobar una excusa per no obrir la mateixa porta a d’altres comunitats que no semblin tant potents.

Ara bé, els castellans han decidit no dominar la situació. La seva estratègia és de tot o res. O perden totalment Catalunya o ens sobmeten amb les pitjors barbaritats que hom pugui imaginar.

El problema d’aquest plantejament és que aquesta actitut té conseqüències. I molt greus per a ells. Si aconseguim ser prou valents i ens independitzem de Castella, sense negociació perquè no hi ha pogut haver cap negociació, el forat que haurem fet al sistema permetrar a tots els altres que ho desitgin sortir de la presó sense cap mena de problema.

Aquests 4 anys que nosaltres estem passant, els altres no els hauran de passar. Euskadi només necessitarà una majoria parlamentària per declarar la independència d’avui per demà. I les Illes. I tants d’altres que ara ens semblen impossibles d’imaginar.

La comunitat internacional no demanarà a cap altre de les nacions sota control de Castella que passin per on nosaltres estem passant. Perquè la política refractària de Castella no només ens habilita a nosaltres a sortir-ne. També habilita a qualsevol altre sense necessitat de posar al carrer la gent com nosaltres ho estem havent de fer.

També hi ha una segona derivada absolutament fonamental en la manera en la que s’està gestionant la situació. El regne unit ha deixat clar que un dels seus membres fundadors té la intenció d’abandonar el tracte. I els ajudaran a fer-ho, perquè mentre obrin una porta de sortida a Escòcia, s’asseguren que Anglaterra mantindrà el control de la marca UK, amb tot el que implica de tractes internacionals, relacions exteriors, imatge i prevendes construides durant segles.

En canvi, Castella, en la seva posició immobilista i absurda es troba amb una possibilitat que no deuen haver imaginat ni en els seus pitjors malsons. En aquests moments, a Europa els interessa més considerar que Espanya s’ha dividit en dos que no pas que Espanya continua i Catalunya se n’independitza. Si consideren que Espanya s’ha partit, llavors ens enviaran a tots dos al racó de pensar, i mentre ho fan podran incorporar Kosovo i reformar la normativa comunitària per tal que Castella no torni a tenir els drets de veto que ara té.

Podran arribar a tractes amb Catalunya i a tractes amb Castella. Una Castella infinitament més dèbil que quan es va incorporar a CEE ara fa 20 anys.

En canvi, si consideren que Castella manté la marca espanya, llavors tot seran maldecaps irresolubles a Europa, que s’llargaran tants anys com el tema de Gibraltar.

Crec que és això el que pensen a Europa. I per això, cada cop que diuen que el tema de Catalunya és un afer intern de l’Estat Espanyol, lluny de posar-se a favor dels unionistes, el que els estan dient és que la independència resultarà en la divisió de l’Estat en dos. Dos de moment.

L’última enquesta d’El Periodico és, com a mínim, sospitosa. La pujada de Ciutadans fa sospitar que potser han estat una mica massa generosos en el pes assignat al baix llobregat en les 800 trucades telefòniques. Tot i que tampoc seria d’extranyar la pujada, davant l’allau de presencia de l’Albert Rivera als mitjans de comunicació massiva de Castella.

Ara bé, Convergència manté una perdua de 18 o 19 escons. A què és deguda?

(segueix)

Hom diria que la pèrdua de convergència és deguda a la indefinició i a en Duran. I pot ser que una part significativa d’aquesta baixada sigui produïda per aquest fet. Però cal tenir en compte unes altres dades, que no quadren amb aquesta hipòtesi.

a) El PPc està fent el paper que se li suposa. Comportant-se com el més cretí dels cretins. I tot i això cau estrepitosament. És veritat que la caiguda del PPc sempre cal valorar-la amb pinces, ja que tenen una bossa de vot ocult molt gran. Però en tot cas, la caiguda del PPc no es pot assignar al seu posicionament nacional. I si no es pot assignar al posicionament nacional, a què és deguda aquesta caiguda? Sembla ben simple: A la corrupció i la corrupció sistèmica que representa. La gent està farta de polítics que salten a consells d’administració d’empreses públiques privatitzades. Fins els menys instruïts intueixen que els estan aixecant la camisa, tot i que no sàpiguen detectar quí els aixeca la camisa i acabin votant C’s.

b) ICV es manega en una indefinició en l’eix nacional pràcticament calcada a Convergència. I tot així pujen en intenció de vot. I això que els ha sortit un fort competidor per l’esquerra. La corrupció a ICV es desconeix. No així la corrupció sistèmica, representada per Imma Mayol i Francesc Baltassar, tots dos a Agbar després de privatitzar-la. No obstant, semblen desvindicats del partit i el comú dels mortals desconeix aquestes relacions insanes.

c) Tot i que PSC i PP lluiten per un mercat pràcticament idèntic al de C’s i tenen molta més marca, C’s els està menjant mercat a passes agegantades. La única virtut que té C’s davant de PSC i PPc és que el primer no és vist per la població com a part del sistema. Un altre cop, el votant de tot arreu fuig de les opcions que facin ferum a conxorxa i “amigueo”.

Amb tot, crec que tot sembla indicar que CDC pateix molt més per la corrupció institucionalitzada que representa que no pas pel que fa a l’eix nacional.

I no n’estan excents de culpa. Ans al contrari. Amb el cas Palau als jutjats i la sanitat del Maresme sota sospita, no han estat capaços de visualitzar un nou despertar, posant en mans de Rull, jordi coromines i Ramón Tremosa l’esdevenir del partit i retirant-ne tot aquell que fes pudor a corrupció o corrupció sistèmica, com Xavier Crespo i Francesc Homs, provinent d’Abertis.

De fet, en una gran demostració d’estupidesa política, no se’ls ha acudit res més que demostrar a sou de quí estan tot i promovent les multes il·legals del #NoVullPagar fins a la hisenda castellana en comptes d’arxivar-les. Abertis abans que els ciutadans. Només els falta posar-ho amb lletres ben grosses a la propera comptesa electoral.

Convertir una protesta consistent en deure uns centenars d’Euros a una empresa extractiva que ni tant sols té capital social català, en un robatori de milers o desenes de milers d’Euros a la població. Això sí que és estúpid. I segurament està a l’arrel de la baixada electoral de Convergència.

Si no podem confiar amb ells eliminant unes multes il·legals i innecessàries després que la protesta amainés i bloquejessin per la via legal la possibilitat de tornar-ho a fer… com pot confiar ningú amb ells per dur el país endavant?

Finalment, un esment. ERC ha estat sempre el referent de l’esquerra independentista. Fins que va aparèixer la CUP. Té molt valor que les projeccions donin a ERC 38 diputats i encara a la CUP 5 o 6. Implica que l’espai que representen totes dues s’enfila fins als 44 diputats. A 24 de la majoria absoluta.

El colectiu contrastant ha anunciat que s’havia equivocat molt en el càlcul de manifestants de dissabte, i que un cop corregides les dades, resulta que NOMÉS 18.000 persones varen ocupar la plaça Catalunya el 12 d’Octubre del 2013.

(segueix)

Són força persones. No cal desmereixer-ho. I els felicito per implicar-se en la seva causa i participar.

Ara, donat que aquells als que recolzàven han decidit traïr-los falsejant la realitat i multiplicant per 10 l’assistència real, em sembla lícit fer alguna apreciació:

a) 18000 és només el 2,2% dels 820816 vots que van obtenir els partits convocants en les últimes eleccions (PPC+PxC+C’s).
    És sagnant, ja que la participació a la Via es troba entre el 40% i el 130% dels 2.093.709 votants dels partits que la convocaren, depenent si hom decideix contar ICV com a convocant i estimant la participació en un mínim de 850.000 participants.

   Cal recordar que el motiu principal d’atac de l’unionisme és considerar que el moviment sobiranista és un moviment dels partits, mentre que ells representen el poble (la majoria silenciosa). Curiosa manera que té el poble al que representen, que, quan són cridats a manifestar-se, no els recolzen més que en un 2%.

b) El PPc va anunciar que enviaria 60 Autocars a la manifestació. Si estiguessin plens serien unes 3000 persones o un 15% de la participació total. Suposant una mobilització similar de C’s, un 30% dels participants eren la pròpia organització. O això, o els autocars anàven mig buits.

c) En la convocatòria del 2012 l’Alícia Sanchez i C’s s’hi van afegir a títol personal, era un pont de 3 dies i plovia. En aquesta convocatòria no hi havia pont, no plovia i, sobretot, PPC i C’s s’hi van incorporar des de l’inici, fent campanya de la convocatòria durant molts i molts dies. Això sense comptar amb que era una segona vegada i per tant no va agafar per sorpresa els possibles manifestants que no van assistir a la primera. Tot i així, les fotos mostren que l’assistència fou similar. Potser 1000 o 2000 persones més.
Això demostra, de fet, que la tesi unionista ha caigut espectacularment entre el 12 d’Octubre de l’any passat i el 12 d’Octubre d’aquest any.

Sumant-ho tot, i tenint en compte les dades, la intenció de tornar a repetir la convocatòria el dia de la constitución pot ser un error de proporcions històriques, o sigui que és d’esperar excuses esperpèntiques per desconvocar la mobilització o desentendre-se’n en els propers dies.

Curiosa traïció intel·lectual a l’entrevista del 324 d’ahir.

Amb paraules textuals: “Este año, con cualquiera de las cifras, no voy a entrar en el baile de cifras, se ha multiplicado por cinco la participación”.

Opps, “con cualquiera”?
Hi ha cinc grups de xifres que s’han donat. La guardia urbana, la delegación del gobierno de castella, els organitzadors, el PP i contrastant.

Els resultats són molt rebeladors:

Guardia urbana: de 6.000 el 2012 a 30.000 el 2013. Multiplicat per 5.
Delegacion del Gobierno Castellà: de 65.000 a 105.000. Multiplicat per 1.6
Organització: de 100.000 a 160.000. Multiplicat per 1.6
PP: de 50.000 a no sé quant.
Contrastant: de 30.000 a 30.000. Multiplicat per 1.

És a dir, la única xifra que multiplica per 5 l’assistència és la de la Guardia Urbana, i per tant, encara que digui “con cualquiera de las cifras”, acceptar un creixement del 500% només és possible si el senyor Jorge Cañas dona credibilitat als 6.000 de la manifestació de l’any passat.

No hi ha cap altra dada en la que es pugui fonamentar que aquesta.

Ara, el senyor Cañas segur que estarà d’acord en que les fotografies mostren una participació molt similar entre l’any passat i aquest any, tot i que l’any passat plovia i això segur que va desmobilitzar a molta gent, així que, donat que ell mateix dona credibilitat NOMÉS a l’apreciació de la guardia urbana, caldrà decidir si el número total està més aprop dels 6.000 de fa un any o els 30.000 d’aquest any.

Con cualquiera de las cifras, per tant, tenim una agrupació de persones amb una participació que es troba entre els 6.000 i els 30.000 assistents (reconegut per el número 2 de Ciutadans contra una Via Catalana que té una participació mínima de 700.000 persones i un màxim de 2.000.000.

És a dir, entre 116 i 66 independentistes per cada unionista.

De fet, encara que agafessim la millor estimació unionista i la pitjor independentista, el rati continua sent de 23 a 1. Com a molt mínim 23 independentistes van sortir al carrer l’11 de setembre per cada unionista que es va manifestar el dissabte.

Amb raó cap lider ni alcalde de cap territori de la gran Castella va venir a la plaça Catalunya a donar la cara.

El cop de porta del PP castellà a l’Alícia Sánchez ahir segueix la línia de tots els altres màxims dirigents del PPC. El PPC té una llarga tradició de posar davant de l’organització personatges engreits que es creuen amb la capacitat de fer canviar el rumb del vaixell.

(segueix)

Suposo que ho fan com a estratègia electoral. Si poses al capdamunt algú que creu que pot convertir el PPC en un partit Català, el missatge que arriba a certs sectors és el del “catalanisme moderat”.

Poc a poc, però, el personatge pretensiós arribarà a la conclusió ineludible que l’estan manipulant. Que el PPC és, en veritat, Alejo Vidal Quadras i el Fernandez Diaz opresor.

Que l’afalaguen perquè ho doni tot davant la premsa, però que al final, li faran el llit, perquè en el fons mai han tingut cap mena d’intenció de ser res més que el braç del poder castellà a la colònia.

Quan el personatge se n’adona de fins a quin punt el manipulen, ho deixa. O li fan deixar. Josep Piqué i Monserrat Nebrera en són uns bons exemples. La segona, fins i tot, es confesa actualment independentista.

De fet, sempre ha anat així a Castella. Ja ho deia Miquel Servent quan explicava les aventures de Sancho Panza, seguint El Quxot convençut que tard o d’hora seria capaç de fer-lo canviar d’opinió.

Ahir la premsa, twitter i la ràdio anàven plens d’anàlisis sobre les raons de la caiguda de CiU i l’ascens d’ERC i el sobiranisme.

Bàsicament els raonaments eren de dues menes:

a) CiU pateix el desgast de l’acció de govern i les retallades.
b) ERC absorveix vots d’independentistes convençudíssims, que prefereixen assegurar la opció abans de confiar amb qui encara els pot fer ballar.

Està bé. Però es deixen dos arguments d’extrema importància.

(segueix)

Els dos arguments són:

a) Impassivitat davant la possible corrupció: Els mitjans tradicionals han tapat amb una espessa manta els casos del Clínic i en general el funcionament de la sanitat a Catalunya i més concretament a l’àrea del Maresme, però la revista Cafè amb Llet i similars continuen denunciant casos i actituds que, si bé no sé si donen per cessar immediatament algú per casos delictius provats, sí que necessitarien que s’apartés un munt de gent de la gestió pública, més que res, per esvaïr dubtes.
Aquest dubte evident sobre l’honestetat de Convergència i Unió té el seu reflex en la pujada prevista de les CUP i ocasiona un desgast major del que sembla a primer cop d’ull.
En la mateixa linia caldria incloure els sous de la capa superior de la generalitat, que corren per la xarxa, i que, encara que puguessin ser justificats, no ho són quan el total de l’administració està perdent una paga a l’any.

b) “No Vull Pagar” i com Convergència Democràtica de Catalunya i Felipe Puig ens ha venut.
El segon cas del que cal fer esment i és d’importància capdal, és la traïció al ciutadà que ha fet convergència i en especial Felip Puig amb les multes del “No Vull Pagar”. Evidentment, és un altre cas què s’ha tapat amb la manta de La Caixa i el seu poder sobre els mitjans, però és escandalós com Convergència ha venut tots aquells que vam fer una protesta pacífica contra les concessions totalment injustificades.
Per cada Euro que els ciutadans, en una protesta organitzada, ens vam negar a pagar a Abertis, l’Estat ens en roba 200. Directament. Tant se val que hagis fet els recursos pertinents i que demostris que mai vas passar amb el semàfor en vermell. Tant s’hi val que s’hagin inventat les multes molt després d’haver fet la protesta ni que la campanya hagi remés per ella sola i que el canvi legislatiu estatal tanqués la porta a aquesta mena de protesta.
Convergència ens vol demostrar que per sobre de la ciutadania està Abertis i la seva estructura de poder, ja que Abertis és qui els oferirà jubilacions daurades quan surtin de la política. I per això, Convergència i Felip Puig ha traït els ciutadans del país enviant les multes injustes i injustificades a Madrid, perquè siguin cobrades per la via repressiva de l’embargament de comptes i embargament de la justa devolució de l’IRPF.
És així com ha actuat Convergència contra el poble. Multiplicant per 100 el deute que teniem els ciutadans amb una empressa privada que ens tracta injustament i cobrant-se les multes per la via de la repressió. Això ho ha fet Convergència. Ho ha fet voluntàriament i sense cap necessitat. I crec i espero que part de la caiguda a les enquestes sigui en relació a aquest fet. Perquè s’ho mereixen.