L'ombra de l'hegemó

Ja s’alcen veus que parlen de que Chacón serà el relleu, bé de Montilla, bé de ZP. A favor seu, diuen, està que fa tot just dos anys va aconseguir la majoria més amplia del PSC a les eleccions a la cort castellana.

És evident que el gran públic és desmemoriat i fàcil de manipular. Però pels quatre que no sou curts de gambals, crec que és important recordar una cosa.

Com va guanyar les eleccions la Carmen Chacón? Jo us ho diré. MENTINT.

La base de la campanya electoral del PSC fa dos anys, el seu fil argumental i el seu crit de campanya era “La Catalunya Optimista”.

El discurs del PSC era simple i directe. Davant les veus de TOTES ELS ALTRES CANDIDATURES, que advertien que s’estava entrant en una greu crisi econòmica, la Carmen Chacón hi va oposar “La Catalunya Optimista”. El seu discurs era que la crisi no existia ni existiria. De fet, venia a dir que els altres eren malastrugs.

Va vendre als electors que si votàven a la resta de forces polítiques, que avisàven d’una greu crisi que era més que evident en aquells moments, la crisi faria efecte greu al país. Però si la votàven a ella, com que ells eren “La Catalunya Optimista”, amb optimisme, evitarien la crisi.

O mentí descaradament i vergonyant o simplement té una incapacitat greu de preveure com i cap a on ha d’encarar el país.

Fet i fet, és igual. El més petit que se li pot dir és que és una mentidera, perquè si no ho és vol dir que és mediocre (per no dir idiota).

Tots els sociates que hi toquen saben que van guanyar en base a la mentida. Per això la van exiliar a Afganistan després de la victòria, perque no es veiés esquitxada per l’evolució dels aconteixements després de la seva mentida econòmica. A una ministra de defensa no se li pregunta per economia. No se li pregunta res que no sigui defensa, ja que no és convenient que el cap de l’exèrcit opini sobre d’altres assumptes.

I ara, un cop el peix ha perdut la curta memòria, la tornen a treure a la palestra. I ja ningú recorda quina fou la base de la seva victòria aclaparadora. Ja ningú recorda la gran mentida amb que va guanyar les eleccions. Perque ja ningú és capaç de reconeixer que només fa dos anys encara estava convençut que la crisi era evitable.

Evidentment els diaris callaran. La sociovergència ha obtingut una immensa victòria electoral.

Venen temps d’oportunitats. Però cal anar amb compte. M’agradaria afegir uns punts a l’anàlisi dels resultats:

Benvolgut Joan,

Venen temps d’oportunitats. Però cal anar amb compte. M’agradaria afegir uns punts a l’anàlisi dels resultats:

 No us equivoqueu. Heu de tenir present dues coses bàsiques:

 1) Hi ha una part del vot que L’HAVIEU DE PERDRE. Simplement. I és el vot de centre-dreta que només vota en clau nacional. És important que un altre partit ocupi aquest sector i faci forat a CiU.

2) El vostre votant no us ha castigat per haver pactat amb el PSC. Ni per haver posat Montilla de president. Us ha castigat per:
 a) La posada en escena: Per molt decidit que estigués el tema en el moment que CiU va provar la sociovergència, ERC hagués hagut de teatralitzar i escenificar una posició forta, que hagués millorat les espectatives i tractes amb el PSOE.
b) SOBRETOT: Montilla ha estat UN PÈSSIM PRESIDENT. Possiblement com a gestor ha estat bó, però com a líder d’un país, com algú que sap on vol anar o sap on vol anar el país o es reconeix com a màxima autoritat de TOTS els catalans (com Maragall) ha estat patètic. Infumable.
Aquest és el gran problema!!! Que heu mantingut al govern un personatge gris i petit. Molt gris i molt petit. No sé quan temps haguéssiu hagut d’estar al govern. Era convenient que ERC poses un extremeny a presidir la Generalitat, d’això n’estic absolutament convençut. Però en un moment de la legislatura (segurament com a molt després de la sentència del TC) haguessiu hagut de dir: A prendre pel sac!!!

Finalment, i nogensmenys important. El missatge de bon govern és erroni. Totalment. Cada intervenció parlant de tant bé com ho feia el govern, hauria d’anar acompanyada de l’afegitó “tenint en compte l’expol·li que tenim i que ni CiU ni el PSC volen solucionar”. Cada vegada. Cada cop que es parlés de gestió calia acompanyar-ho amb “tenint en compte que la Generalitat no és més que una pobre autonomia sub-finançada per l’expol·li.
A cada retallada o cada augment impositiu, calia acompanyar-lo amb: “És el millor que podem fer mentre els ciutadants d’aquest país no decideixin deixar de regalar els seus estalvis a Madrid”. Com a norma. Sempre.
“Un bon pacte de finançament? Home, el millor de la història moderna del país, gràcies a ERC. Però evidentment, continua sent un expol·li i una sagnia que els catalans mantindrem si no optem clarament per la independència.”

Finalment, el correctiu l’ha patit el PSC, que ha perdut molts electors sense tenir competència al sector.
Vosaltres tenieu competència. Dos competidors. Tampoc n’hi ha per tant haver perdut un 40% del vot.
De fet, ja sabieu que el perdrieu. Si heu llegit bé la situació, el problema no és haver perdut un 40% del vot. El problema és no haver-lo sabut suplir amb el vot catalanista del PSC. Aquest és l’objectiu veritable.

Perque a l’hora de la veritat, us ha tocat fer aquest paper de l’auca i pel país no en podeu renunciar. Ningú el pot fer sinó vosaltres. Heu de fer caixalada al psc-PSOE. Oblideu el vot RCat-SCI. No importa ara.

 Vosaltres el que teniu és una enorme oportunitat per aconseguir d’una vegada que el PSOE retiri les grapes d’aquest país. Aquesta és la vostra feina.