Estimado Coronel Genocida
(segueix)
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
Aquest és l’article segons el qual vosté considera que està autoritzat a matar-nos. No obstant, fixi’s que diuen els articles anteriors:
1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.
2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.
L’article 1.1 diu clarament que el valors valors superiors són llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític. Aquests valors són incompatibles amb una ocupació militar indefinida d’un poble que massivament vol separar-se de castella. Ergo, en virtud de l’article 8 vosté no pot atemptar l’article 1.1
L’article 1.2 diu que la soberania resideix en el poble. És a dir, el poble decideix com fa o desfa, com s’organitza o com es deixa d’organitzar. L’escisió de Catalunya respecte Castella és justament això. Sobirania del poble. En lloc en la seva constitució es diu que aquesta sobirania s’hagi d’exercir de manera unitària. Si una part del poble sobirà vol fer la seva, evidentment, pot fer-ho, perque la sobirania recau en el poble.
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
El problema en aquest cas és per a la constitució. És la constitució que es fonamenta en la indisolubilitat de l’estat. No l’estat en sí. Si marxem, és possible que la seva constitució deixi per uns moments de tenir vigència. Res que no arregli un parlament en una sessió plenària.
Si vosté volgués matar-nos en base a aquest article, tingui clar que no ho fa per defendre la indisoluble unitat de la nació si no per defensar un paper. La constitució. Un paper en el que s’estarà pixant pel fet de no respectar-ne l’article 1.
La constitució no garanteix la indisolubilitat de l’estat. Només en basa la pròpia existència.
Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la Ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.
Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones empresariales contribuyen a la defensa y promoción de los intereses económicos y sociales que les son propios. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la Ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.
Dos altres articles que precedeixen al seu i que vosté se saltaria a l’aplicar una visió genocida de l’Article 8. Fixi’s en aquest cas que el respecte a la constitució i a la llei no vol dir en cap cas que aquests dos elements siguin inamovibles. I evidentment, la no inamovibilitat de constitució i lleis també implica que els pasos que aquestes proporcionen per a ser canviades tampoc són inamoviles.
Ara arribem al seu article preferit. Evidentment una ocupació militar TAMBÉ SE SALTARIA AQUEST ARTICLE!!!
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
2. Una Ley Orgánica regulará las bases de la organización militar conforme a los principios de la presente Constitución.
GARANTIR la soberania i defendre la seva integritat no vol dir IMPOSAR la seva soberania ni IMPOSAR la seva integritat. Hom defen soberania i integritat DAVANT L’OCUPADOR EXTRANGER si el parlament de l’estat ho demana (que és una de les representacions de la sobirania popular) però en cap cas està autoritzat a actuar d’ofici per IMPOSAR soberania ni integritat territorial.
Això queda palés, evidentment, veient el que ha passat els últims anys. Quan Castella i colònies van integrar-se a Europa (i quan poc després es va crear l’Euro) efectivament es va renunciar a soberania (econòmica i política). Fins i tot es va renunciar a l’Article 5 ( La capital del Estado es la Villa de Madrid ), ja que en aquests moments la capital és compartida entre Madriz i Bruseles.
I les forces armades no van fer un cop d’estat. No ho van fer, evidentment, perquè l’Article 8 només els autoritzaria a intervenir per DEFENDRE SOBERANIA, no per imposar-li-la al poble, que és de qui emanen els poders. Exàctament això passa amb la integritat. L’exercit pot entrar en joc quan el poble és forçat (evidentment això només pot ser resultat d’intervenció violenta-forçada extrangera ) a perdre soberania o integritat territorial. Però no pot dir res si és el poble (del qui emana la sobirania) que sobiranament decideix escindir-se.
Això, evidentment, sense tenir en compte que l’article 8.2 diu que hi ha una llei. I en aquesta llei es diu clarament que és el govern el que determina la política de defensa.
No un Coronel assassí.
O sigui, que si és vosté un genocida, com a mínim, no sigui mentider. No ho fa per la constitució. La constitució que ha jurat no només no l’obliga a fer res sinó que explicitament li prohibeix fer-ho.