L'ombra de l'hegemó

Ara que tothom ataca RENFE de totes les maneres i amb tota la indignació que és capaç. Vull llençar una llança a favor d’aquesta companyia estatal.

(segueix)

RENFE no ha fet més que allò al que està obligada en condició de companyia estatal. Destinar tots els recursos que pugui a la capital del regne de castella i de pas, dificultar una mica el desenvolupament de les capitals que li podrien fer ombra: Lisboa i Barcelona.

Quin problema hi ha amb RENFE llavors? Perquè les mirades se centren en RENFE? RENFE fa modestament el que pot per a la glòria de Castella, de la mateixa manera que ho fan Iberia, Telefónica, AENA o Endesa.

La culpa que els trens no vagin a l’hora, que les infraestructures no siguin adecuades i que les escoles de Catalunya crein Castellanets en comptes de Catalanets no és de RENFE. És teva i meva.

És teva perquè no vas votar en contra de l’estafatut de la Moncloa. És teva perquè vas votar nul, o et vas abstenir. O perquè vas votar sí per allò que “és un avanç”.

És teva perquè no vas castigar al traïdor que ens va deixar amb el cul a l’aire anant a la Moncloa a signar un acord de vergonya, i encara va guanyar vots a les eleccions pel parlament.

És teva i meva perquè no vas saber convencer als teus amics, i als teus familiars de que estan sent enganyats. Què RENFE és el que és i fa la feina que li pertoca com a companyia de ferrocarrils castellana.

És teva per continuar creient que RENFE té cap mena d’obligació moral de millorar les infraestructures ferroviaries catalanes, com si RENFE tingués obligació moral de millorar les infraestructures ferroviaries portugueses o andorranes o Marroquís.

RENFE fa el que ha de fer.

I tu? I jo? Fem el que hem de fer nosaltres?

Intentem convèncer els nostres conciutadans que estan sent uns passarells? O només enfrontem les seves opinions amb les nostres i per tant solidifiquem les seves opinions equivocades?

Fem el que hem de fer nosaltres?

Crec que no. Que si fèssim el que hem de fer ens dedicariem a esbombar a tort i a dret que Catalunya descobrí i colonitzà Amèrica. Que Catalunya va aportar quasi la totalitat d’Escriptors i pintors universals que ridículament s’apropia l’escola castellana.

Explicariem a tort i a dret que la nostra història de veritat no és la de 1714. Sinó la de 1492.

Que Castella és Castella i continuarà sent-ho. I que dir-li Espanya a Castella és una incoherència més en la que caiem.

I deixariem de queixar-nos de RENFE o de si el consell de ministres castellà fa el que pot per fer un Hub a l’Aeroport de Barcelona. Com si AENA hagués de promoure un Hub a l’aeroport de Lisboa. Quina bestiesa!!!

La culpa no és de RENFE. No és d’AENA. La culpa és nostra. Dels catalanets que ens deixem donar per darrera i ens deixem robar els impostos mentre remuguem.

Tenim una feina a fer. Documentar-nos sobre la nostra història a www.histocat.cat. Extendre-la. Parlar-ne als forums, i a les llistes de correu. I als blocs.

Tenim una feina a fer. Explicar a tothom que cadascun dels problemes amb que ens trobem avui en dia: Laminació de competències, aeroport, obres interminables del TGV, lapidació de la nostra història, COPE, RENFE, Gas Natural i Endesa, metges mal pagats,…

Tots aquests problemes no existirien si fossim una nació com les altres. N’hi hauria d’altres, però no aquests.

Tenim una feina a fer. Explicar a tothom que aquests problemes són més grans ara que no ho haguessin estat si Mas, ZP, Socialistes i ICV no ens haguessin venut per un plat de llenties ara fa un any.

La culpa del que ens passa és nostra. Posem-nos les piles.

Ahir, a La Nit al Dia, l’ex-conseller Carretero va ser entrevistat i va dir una cosa que molts pensem: “A veure si hi ha sort i ens tiren enrere l’estafatut”.

“Després d’haver creat l’agència tributària” afegiria jo.

Total, que innocent de mi, se m’ha acudit anar a “TV3 a la carta” per recuperar la entrevista.

(segueix)
Santa Innocència!!!

Evidentment, a la pàgina principal de TV3 a la carta no hi és. Busco a la pàgina d’actualitat i apareix a baix de tot, només el comentari “Si ens el trinxen, millor”, sense referència al nom de qui ha fet les declaracions ni a què és el que ens trinxaran.

Faig clic a l’enllaç. Publicitat en català d’un sistema operatiu en castellà per tot. El sistema operatiu amb que s’ha enriquit i es continuarà enriquint en un futur el president de Tv3 Joan Majó, mira per on.

Es veu que és molt difícil tècnicament tenir llesta la traducció en català d’un sistema operatiu que fa 6 anys que s’arrossega, però en canvi, fer tots els anuncis en català no és gens complicat. I tenir l’exclusiva de la publicitat a la televisió pública del país governat per un equip de govern que va comprometre’s a potenciar programari lliure i en català tampoc.

Faig clic només per descobrir el que d’antuvi hagués hagut de preveure, no hi ha entrevista. Només uns petits tallets que ocupen menys estona que l’anunci previ del sistema operatiu privatiu en castellà.

No deixa de sorprendre’m el grau de manipulació al que ha arribat la corporació i TV3. Ara per ara sobrepassen de llarg el que feia el PP en els seus millors temps amb l’Urdaci.

Per acabar-ho d’adobar, vaig directament a la secció de La Nit al Dia. Res. Aquesta entrevista ni hi apareix. Destacats: Un secretari d’estat de Castella i un altre alt càrrec Socialista.

No m’extranya. Ara entenc perquè li han donat el premi ciutat de Barcelona a la Terribas. I això que al començament semblava una bona periodista.

Microsoft ha decidit començar a matar la gallina dels ous d’or. La pirateria de Windows.

Confio que la gent que tenia un pacte implícit amb Microsoft en el que piratejava el seu sistema operatiu a canvi de deixar-los tenir el monopoli sobre els ordinadors personals comencin a revelar-se i passar-se a un altre sistema operatiu, que a més de ser gratuït com les còpies piratejades de Microsoft, no necessita antivirus de pagament i a més és legal: GNU/linux.

El central, l’ídol de l’afició, l’esperança de la gent benintencionada, ha agafat la pilota que lentament li ha servit el porter. I l’atura.

I mou els braços d’enrere endavant, demanant al seu equip poruc i anestesiat que tiri endavant.

“Tireu endavant collons, que anem perdent!!”.

(segueix)
Però l’equip, que fa massa temps que va deixar de ser un equip per convertir-se en una colla d’interessos personals contraposats se’l mira pal-plantat.

Saben tots que no els queda cap altre remei que tirar endavant, però fa tant de temps que no ho fan, que no saben ni com posar-s’hi.

Ni en saben ni ho volen. Només faltaria que li donessin la raó al central i acabés sent encara més l’ídol de l’afició.

Ja no són un equip. Tots van a la seva. Tots volen marcar el gol increïble que els asseguri un fitxatge estrella per un altre equip. Ni que sigui l’etern rival.

Així que fan uns pasos endavant, i després uns pasos enrere. Indecisos. Estúpids.

I què ha de fer el defensa? Aquest equip malformat és el que l’afició va votar en referendum a l’estiu. I la mateixa afició, que reconeixeria un a un que el defensa té raó i els altres 9 estan equivocats, es posa nerviosa i ja el pita.

Què ha de fer el defensa? Els segons passen. L’equip oponent es va envalentonant i ja se li acosten. Els nostres fan pena.

Què pot fer el central? Tard o d’hora, malhauradament, haurà de tirar la pilota endavant, a aquell forat on hi hagués hagut d’haver algú que no hi serà.

Si no ho fa corre el risc que els davanters de l’equip rival li acabin prenent la pilota i sentenciin un partit que de tota manera està sentenciat.

Pilota a l’olla. Això ha de fer. I esperar pacientment que al final de la temporada hi hagi un terrabastall que acabi amb la meitat de la plantilla, i que amb sang nova es pugui reconduir una situació que no porta enlloc.

ERC es troba en una posició molt complicada.

Carretero s’equivoca en el temps i en les formes. I aquestes són les dues armes més grans que té un polític.

És una llàstima, perquè la seva contribució a la causa era necessària. Però calia una mica més d’intel·ligència.

(segueix)

És imprescindible que ERC tingui un corrent intern independent de la direcció que asseguri que el partit podrà redreçar el camí en un futur si l’enroc temporal en el que s’ha col·locat la formació esdevé indefinit en el temps.

I això està bé.

És imprescindible que aquest corrent intern apareixi abans de les eleccions municipals, per evitar una caiguda de vots a ERC que vagin a parar al CUP o d’altres formacions independentistes.

Això també està bé.

Però de la mateixa manera, és imprescindible mantenir el farol i guanyar temps. Per una raó molt senzilla. Catalunya no pot optar a ser independent fins d’aquí a dos anys, quan estigui constituida l’agència tributària catalana.

Fins llavors, toca fer el que venia fent la direcció. Desemascarar aquells que venen fum fent creure que l’estatutet fou un bon tracte i fent creure que Castella pot avenir-se a un pacte just amb Catalunya.

Defensar aquesta opció des de dins del govern és molt més creïble que des de fora.

Per una banda, es pot explicar que l’estatutet de l’Artur Mas és el que ens ha portat a l’estat en el que estem: Laminació de les competències i falta d’inversió.

Es pot explicar que l’estut del 30 de setembre, l’estatut d’ERC, tenia un apartat que deia que si el govern castellà feia el que ha fet aquest any, deixar d’invertir un 25% del pressupost, aquest 25% anava directament a les arques de la generalitat.

Es pot explicar que l’estatut de setembre, l’estatut d’ERC, blindava molt millor les competències que no pas l’estatut actual.

Es pot explicar que l’estatut del 30 de setembre deia que la Generalitat recaptava tots els impostos que es pagàven a Catalunya i per tant, la clau de la caixa residia a les nostres mans.

Es pot explicar que l’estatut del 30 de setembre era bó per un govern castellà federalista (si això pogués existir) i també ho era per un govern castellà jacoví (que és sinònim de cort castellana).

Sent enrocats al govern la cirereta d’encapçalar el Sobiranisme que se li planteja al CdC és tan bonica que no podran deixar de fotre-li queixalada.

Sent enrocats al govern l’extremisme passava a formar part indissoluble de l’actitut submisa radical del PSC, i no pas d’ERC, de la que se la podia acusar de qualsevol altre cosa, però no d’extremista.

Sent enrocats al govern la societat catalana és advertida. Som nosaltres els que hem de tirar del carro. No podem esperar que ni Pujol ni Carod ho facin per nosaltres. El carro pesa massa.

Atacar a la direcció és un gran error. Perquè tant si és cert com si no ho és que l’opció de la direcció del partit no és estratègica sinó ideològica, de moment ja ens va bé la seva opció. Ja cauran, si fa falta, quan toqui.

Benvolguts companys,

En primer lloc, me n’alegro que dins d’ERC hi apareixi una facció “forta” decidida a mantenir-se vigilant i proactiu per evitar que la baixada de pantalons estratègica es converteixi amb el temps en crònica i sedentària.

Ara bé, crec que reagrupament.cat ha de tenir clar en tot moment que la posició actual de la direcció d’ERC està fent molt més per la sobiranització del CdC i de la societat catalana que qualsevol de les dues alternatives possibles: Mantenir-se a l’oposició i jugar al joc de la queixa estèril permanent que representa CiU.

Per això m’agradaria demanar-vos que us mantingueu forts en la reivindicació constant de no perdre l’horitzó de vista. Però també que sigueu savis i estigueu atents, perquè si tirem cap endavant amb els ulls fixats en l’horitzó podem caure en un forat del camí.

Avui ens hem despertat amb la curiosa notícia que han detingut uns estafadors que enredàven la gent fent-los creure que eren del departament d’habitatge i que podien obtenir-los un habitatge protegit falsejant informació.

Jo pregunto…de què se’ls acusa? Puc denunciar el meu camell per donar-me menys grams de maria de la que se suposava que em venia? Puc denunciar a un policia per posar-me una multa tot i haber-lo ensabonat? Puc denunciar un polític per cobrar-me el 3% i no assignar-me l’obra?

I més important, un cop tancat l’estafador, tancaran també les “pobres dónes de mitjana edat” que van intentar estafar-nos a tots pagant-se il·legalment l’entrada a un pis de protecció oficial?

Jo crec que els inculpats haurien de ser 1001. L’estafador per fer-se passar per funcionari i els 1000 estafats per intentar estafar-nos a tots nosaltres.

Itàlia està consternada per els fets que han passat aquest cap de setmana a Catania.

El culpable ja ha estat decidit. Els afeccionats extremistes de les aficions.

Bé, no és per treure-los mètit, però em sembla que han anat un pèl massa ràpid repartint responsabilitats.

(segueix)
I és que, sense negar mètirs als 20 o 30 tifosi que van disfrutar més podent-se enfrontar a la polizia, sembla que tothom hagi corregut un vel sobre la mateixa actuació de la polizia.

I, senyors meus, en aquest cas, la polizia ha buscat i buscat la manera que algú prengués mal. Fins que ho han aconseguit.

Que sigui un policia el que ha rebut la pitjor part no excusa en absolut l’actuació policial, destinada sense cap mena de dubte a que les coses acabessin malament.

Entre les actuacions desastroses comeses hi trobem:

a) Deixar entrar a mig partit als tifosi que havien estat retinguts.

b) Llençar gasos lacrimogens a un estadi de futbol. Estem parlant d’Itàlia o de Russia? Com espereu que reaccionin 30 tifosi i 3.000 seguidors joves si ataques indiscriminadament 30.000 persones innocents amb gasos lacrimògens?
Que esperava la polizia, que la gent els agrairia la desagradable sensació de no poder respirar i no poder veure en un estadi ple de persones espantades corrent?
Va home, va!! Tirar gasos lacrimògens a un estadi de futbol és cridar al caos!!
Algun periodista ho pot dir, si us plau? Encara que no ho posi al teletip de Reuters o l’Agencia EFE?

c) Fer el gallet a les rodalies de l’estadi: Un cop aconseguit que els 30 tifosi lideressin 3.000 aficionats joves indignats amb l’agresió policial a fora de l’estadi, a la polizia no se li acut més que anar a fer el torero davant dels joves. Però quin despropòsit!!! Amb els 4×4, amenaçadors, passant una vegada i una altra per davant de la multitut lògicament indignada i escalfada.
En comptes de rodejar la multitut i esperar que es calmin els ànims, no senyor. Allà, fent el xulo.

Va passar el que havia de passar. Els joves van decidir que com a mínim la polizia hauria de comprar cotxes nous. Per xulos.

Que finalment una pedra es colés dins d’un dels cotxes dels toreros només és un accident desafortunat. Que la polizia creés una situació tant tràgica és el que resulta reprovable.

I el cap de policia responsable encara l’ascendiran perquè, pobret, ha perdut un dels seus toreros.

Avui la corporació estàva contenta perquè li havien otorgat dos premis Ciutat de Barcelona.

Com sempre que passa una cosa similar, quan la corporació rep algun premi la notícia es trasvesteix, i en comptes de ser “els premis ciutat de barcelona” passa a ser “TV3 i els premis que obté”.

Com si no fos normal que la cadena hegemònica de catalunya rebés alguna mena de premi si fa el 80% de la producció del país.

(segueix)
Però el que em molesta no és això. El que em molesta és la mena de premi que els han concedit.

Premi a noves tecnologies a iCat fm.

Què és tant revolucionari d’iCat FM? Res.

Si de cas és reaccionària.

Gràcies al senyor Joan Majó i als seus negocis amb Microsoft, per poder escoltar iCat fm per Internet necessites Microsoft Windows i Flash Media Player 9.

No intentis escoltar-la amb un altre reproductor o amb Linux, està prohibit.

Abans CatRàdio era pionera. Ara és una MERDA. Un pas enrera que omple de vergonya a tots els que amb els nostres impostos participem en la seva conservació.

La vergonyosament cara pàgina web de CatRàdio no es pot utilitzar ni amb GNU/Linux, ni amb Mac OSX, ni amb els telèfons mòbils o les Internet Tablets o les set top boxes d’última generació.

Està prohibit.

Has de ser usuari d’un sistema operatiu privatiu i car i en castellà per poder escoltar la ràdio pública del teu país.

Tot perquè el senyor Joan Majó té interessos en que Microsoft guanyi mercat.

És més difícil aconseguir que CatRàdio no es pugui escoltar amb qualsevol sistema dels que circula per internet que no pas el contrari.

Prova d’això és l’extraodinari treball de Rac1 en aquest aspecte.

Un web extraodinàriament més barat però infinitament més útil. Aquest web si que utilitza la xarxa. Amicsderac1 és un exemple de com el treball cooperatiu i desinteressat dels radioescoltadors pot millorar la oferta d’una emissora.

Ells sí que mereixen el premi.

Però els Premis Ciutat de Barcelona en canvi han anat a parar als més inneptes dels més inneptes de tots.

Ha estat el premi a la ineptitud més cara de l’any en el món de les noves tecnologies.

Premi a l’amigueig. Premi a la xupada de la mamella pública.

Ja tinc la solució. Perquè no deixem que les escoles escullin si volen posar una tercera hora de castellà o una tercera hora d’anglès?