L'ombra de l'hegemó

Jo soc el primer que he estat crític i corrossiu sempre contra accions i actituts que he considerat que atacàven el país. Podeu repassar els meus escrits i veureu que no soc gaire “moderat” en les meves posicions.

Ara bé, des de la meva radicalitat, crec que ha arribat l’hora de dir-vos a tots que començo a estar-ne fart de la tonteria que porteu a sobre. I que aquesta tonteria ens passarà factura tard o d’hora.

Em refereixo a tu, estimat lector, opinador o blocaire. No vull que t’enfadis. Però vull que reflexionis una mica. Estàs fent mal al país, mal a l’objectiu comú. I t’estas fent mal a tu.
Començo a estar fins als collons dels insults. Que si els d’ERC són uns botiflers que només miren per les seves cadires, que si els de convergència són uns corruptes que només volen pactar amb el PP. Que si els d’ICV són directament imbècils i que si els del PSC són malparits.
Que si els de SC són un submarí de CiU i són quatre passarells i si els de RCat no són més que quatre desavinguts.

N’estic fins als collons.

En què ajuda això a la causa de la independència, senyors? En què ajuda?

No heu entés res del que ha passat en aquest país els últims 7 anys.

Si una cosa ha pregonat ERC durant aquest temps és que la sobirania plena només s’aconseguirà si ens l’atorguem tots plegats. Els que de tota la vida hem estat independentistes i els que només fa quatre dies que es comencen a plantejar la possibilitat. Tots.

Fins i tot els que pensen que no ho hem de ser. Col·laboraran molt activament en el procés. Perquè? Perque és molt diferent votar NO a la independència i acceptar el resultat que demanar que enviïn els tancs des de Castella.

Hauríem d’anar tots junts en aquestes eleccions? Potser. Sincerament, jo crec que sí. Que hi ha majoria suficient si el CDC decideix que és l’hora. Que és molt millor pel país engengar el procés ara que esperar a que en Raxoi ens enviï els tancs.

Però jo no decideixo pel CDC. I tu tampoc. Ni decideixo per ERC, el PSC, SC o RCat o ICV.

I si prenen una altra determinació no vol dir que ens vulguin traïr ni que siguin males persones o que només mirin pel càrrec o que siguin idiotes. Simplement pensen d’una altra manera o volen representar un altre tipus de votant.

Perque, senyors, en aquest país, fins fa quatre dies, els independentistes erem quatre gats. Teniem raó, però erem quatre gats.

I ara tots fan passos. I està bé que tots en facin. Tots.

Està bé que RCat vulgui una posició frontal com la majoria de la societat que envolta Vilaweb. I està bé que SC consideri que potser RCat no té la imatge que caldria per fer més forat a la dreta.

I estarà bé que es posin d’acord aquest diumenge Laporta i Carretero, perquè es faran forts. I estarà bé que Laporta i Carretero no es posin d’acord, perquè segurament dues marques representaran millor el seu mercat potencial (centredreta i centreesquerra) que no només una.

I està molt bé que el CDC comenci a plantejar l’independència a uns anys vista, perquè fa quatre dies en plantejava només un supòsit, i a generacions vista.

I està molt bé que ERC es posi fort per reclamar un referèndum que ens prohibiran a canvi del suport.

I està molt bé que en Maragall que fins fa quatre dies era espanyolista (com tothom) ja plantegi la possibilitat de fer un referèndum.

I està molt bé que Ferran Mascarell i diferents veus dins del PSC comencin a ser independentistes.

I que Iceta, Manuela, Zaragoza, Nadal i Chacon vagin quedant petits per molt que tinguin el control absolut del seu partit.

I que ICV també plantegi la independència. Fins i tot que una part d’ICV s’hagi declarat obertament independentista.

I que l’Alícia Sanchez Camacho encara no hagi exigit els tancs.

Perque al final, un cop cadascú s’ha col·locat en el lloc que ha decidit per fer-se la foto electoral, després vindrem els votants. I els independentistes de tota la vida necessitem convèncer a votants del PPC perquè votin UDC. I votants d’UDC perquè estiguin més d’acord amb CDC o SC. I a votants del PSOE perquè estiguin d’acord amb el Maragall o ERC. I a molta gent perquè faci el salt definitiu a RCat o SC o SCRCat i sigui una força important al parlament.

I insultant als altres que tenim al voltant no aconseguirem més que fer-nos mala sang i evitar que els votants potencials canviin el seu vot cap a posicions més indepedentistes.

Això vol dir que no hem de dir res? No. Em sembla bé que discutim sobre si convé més la candidatura única o dues candidatures (CiU i ERC-RCat-SC) o tres (CDC, UDC, ERC-RCat-SC) o tres ( CiU, ERC i RCat-SC) o quatre com ara o cinc (CDC, UDC, ERC, RCat i SC).

Està bé que posem a parir la idea de referèndum de tres opcions del molt honorable, però no cal que desqualifiquem en Maragall per haver-la fet. Això no ajuda.

Està bé que ens queixem de la segona de CiU per haver dit que no volen la independència, però és contraproduent i estúpid resoldre que tots els de CiU són iguals.

I estarà bé si ERC integra en Mascarell i en Maragall a les seves llistes o si en Carod s’associa a aquests dos per crear un altre partit a mig camí entre ERC i PSC.

Desqualificar les accions dels altres no porta enlloc. Només ens fa mal com a país.

Considerar la pròpia decisió com la única possible només ens converteix en castellans culturals. La cultura catalana raona, entén i accepta la complexitat i reconeix que hi ha diferents respostes possibles a un mateix problema, i que moltes vegades no tenim prou informació per poder decidir quina d’elles és la correcta. Raonem. Enraonem. No vomitem renecs contra tot el que pensi diferent a nosaltres. Per a això ja tenim el PP.

El Molt Honorable President de la Generalitat de Dalt Pasqual Maragall s’ha despenjat dient que possiblement faria falta un referèndum d’autodeterminació en el que hi hagués 3 opcions:

 a) Proclamar la independència
 b) Quedar-se com estem.
 c) Construir un estat federal.

Evidentment els de l’opció c depenen de que castella faci alguna mena de moviment i com que no és previsible que el faci a curt termini, per aconseguir l’estat federal cal, un altre cop, decidir-se per a o b.

Per tant, per complicar una mica més la pregunta, però tornar a fer que tingui un sentit, proposo les seguents paperetes:

 a) Proclamar la independència
 b) Proclamar la independència per construir un estat federal
 c) Proclamar la independència per construir un estat confederat
 d) Proclamar la independència per després envair Espanya i recuperar València i les illes.
 e) Quedar-nos com estem.
 f) Tornar enrere.
 g) Esperar dos mesos per intentar construir un estat federal. Si ens diuen que no proclamar la independència.
 h) Esperar dos mesos per intentar construir un estat federal. Si ens diuen que no proclamar la independència per constriuir un estat federal.
 i) Esperar dos anys per intentar construir un estat federal. Si ens diuen que no proclamar la independència.
 j) Esperar vint anys per intentar construir un estat federal. Si ens diuen que no proclamar la independència.
 k) Reclamar indefinidament l’estat federal però sempre des de dins de l’estat.

O podem fer una altra cosa: Preguntem a la població, en les circumstàncies actuals, quin és el següent pas:

1) Proclamar la independència.
2) Mantenir-nos dins l’estat.

I llavors deixem que el parlament decideixi en un futur si el que volem és trobar o no un encaix diferent o si ens hem de federar o confederar o regionalitzar-nos o el que sigui que hagi de ser. I si el futur ho requereix, ja ens ho tornaran a preguntar a tots.

En aquestes últimes hores el conseller Huguet s’ha despenjat dient que els moviments del PSOE per canviar les lleis de Justicia de Castella i fer alguna mena de traspàs de competències eren martingala, la xocolata del lloro.
CatRadio i CatInfo s’han tirat tot el diumenge repetint-ho, i encara ho diuen ara.

Això és exàctament el que fa ERC al govern de la Generalitat i la raó per la qual han hagut de mantenir-s’hi. Desenmascarar les mentides sociates.

Soc conscient que una gran part de la gent no ho entén, o no ho veu de la meva manera. Però imagineu ara que ERC no fos al govern. En comptes de sortir el conseller Huguet, sortiria la cúpula major del PSC, Tures, Nadals, i Icetes, tots convencuts i convencents dient que en ZP era l’amic de Catalunya i que ara arreglaria el que a totes llums no és arreglable.

I saben què? que des l’oposició, les paraules d’ERC i CiU dient que això és poca cosa sonarien buides i fluixes. Que han de dir aquests!!!

Però si qui ho diu és algú del govern, llavors és diferent. Primer perquè al que està al govern se li suposen els mateixos coneixements sobre la situació que a la resta de consellers. I segon, i segurament més important, perquè el PSC ja sap que la tècnica de la mentida que sempre han utilitzat amb tant èxit no la poden fer servir, i això fa que ni ho intentin.

Aquesta és la feina d’ERC. I per això seran castigats per molts dels que em llegiu. Però tant se val. Els vots que perdrà ERC no els perdrà l’independentisme. I això és molt important.

Navegen perduts a la deriva. I se’ls nota, perquè acostumats a dir moltes paraules sense dir res, ara aquestes paraules, analitzades, demostren com n’estan d’equivocats. Unes quantes perles de les últimes hores: La Marina Geli i en Quim Nadal.
Marina Geli:

la via federal és igual o menys utòpica que la independència

És a dir, que si és possible, totes dues ho són, mentre que si és impossible totes dues són impossibles. Se suposava que ells eren els possibilistes i nosaltres els somniatruites, però ara resulta que si fa o no fa sóm tots plegats tant possibilistes o tant sominatruites.

No entro a discutir sobre si és més utòpic pretendre que Castella dedidirà que vol un estat federal que no vol o si Castella decidirà que enviar els tancs no portarà enlloc.

Però fa gràcia que el PSC traeixi el seu discurs posant la independència i el federalisme en el mateix nivell d’utopia.

Geli ha volgut deixar clar que continua creient en Espanya, un Estat
que, en paraules de la consellera, ‘ha evolucionat’.

La involució és tècnicament també una evolució. En això té raó.

el que cal actualment és ‘recuperar l’Estatut a
través d’un pacte amb l’Estat’

Aquest és el precepte bàsic del PSC i és el més patètic: Perquè? Perquè si aquesta fos una via, ja se n’haguessin vist proves. Segur!!!  Si el PSOE tingués cap mena de voluntat de retornar als catalans el que ens ha pres el tribunal il·legal autoanomenat TC, ho haguessin fet just després de la sentència. Han tingut 4 anys per plantejar aquest panorama. Sabien que podia arribar i sabien clarament com resoldre-ho: “Us han cardat la llengua a l’estafatut: Us tornem l’aeroport”. “Us han cardat la justícia a l’estatutet: Accelerem el TGV a la frontera.”, “Us han cardat la Nació al preàmbul: Aqui teniu les bases per arribar a una agencia tributaria catalana, o al concert,”

Res d’això ha passat, ans al contrari, ha arribat el ministre de torn i a l’hora de retallar infraestructures a Catalunya, les que més. Hagués pogut retallar als altres i dir que aquí no perquè hi havia un pacte estatutari. Oi?

O sigui que si a un mes de les eleccions on cauran estrepitosament perquè la gent ha deixat de confiar en Castella no hi ha hagut ni un sol fet, ni una paraula que indiqui receptivitat a l’altre banda… Quina mena de pacte per recuperar l’Estatut pretens fer? I més tenint en compte que el que ha fet el TC és, simplement, irrecuperable!!!

‘No és el moment que el poble decideixi què vol
per l’Estat’

l’exercici d’una consulta popular ‘devaluaria la
democràcia parlamentària’

Inconmensurable. Inopinable. Que nerviós s’ha d’estar per deixar-ne anar una com aquesta!!!

Joaquim Nadal:

“Això
d’anar gratant a casa dels altres em sembla un mal procediment en el
terreny de la política”

En quin Nadal també es va lluir l’altre dia quan se li va demanar sobre les declaracions d’ERC que deia, de fet com fa anys que diu, que el seu objectiu era el vot sociata catalanista que ja no veu encaix a l’estat.

Va deixar anar que es veu que els polítics no han d’intentar aconseguir vots de gent que ha votat altres formacions.

El que
no farà el PSC és “trucar a les portes dels decebuts de CiU i d’ERC i
dir-los que ens votin a nosaltres”, ha assegurat.

És clar. En aquestes eleccions no. Que el PSC en les circumstàncies actuals demani al votant d’ERC que els votin a ells, és evidentment ridícul. Però és el que pretenien en les passades eleccions quan deien que a ERC eren passarells inexperts que no sabien governar.
Que el PSC demani al votant de CiU que els voti a ells quan en la campanya actual cal que s’escorin una mica a l’esquerra per no perdre més bogades és també absurd.

Però si CiU decidis que és independentista definitivament: No sortirien ells reclamant al votant regionalista de CiU que els votessin?

No diran que el que necessita el país és un PSC fort que faci de contrapés a Convergència (i per tant intentant gratar vots d’ICV, PP i Ciudadanos?).

Com es pot sortir amb tanta cara davant de la premsa i dir que un partit polític no ha de pretendre els vots de les altres formacions. Sobretot un partit polític “que aspira a la centralitat” a ser “majoritari”. Com pots esdevenir majoritari si no és amb els vots que no et votàven? Esperant a que ningú voti als altres? Amb una abstenció del 70%? És increïble les bestieses que arriben a dir!!!

M’ha extranyat que un panflet com el que escrivia admetés comentaris. Tot i que donat que no n’hi havia cap, ja he suposat que serien censurats pel seu redactor.

Bé, no puc penjar la resposta al seu bloc, però puc penjar-la al meu i animar a la gent a penjar també les seves respostes censurades al meu bloc.

Aquesta resposta fa referència a

ESQUERRA I
L’ESPAI ELECTORAL DE CIU

del bloc

El bloc del Jordi Martí
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6871

Que tristament no és un simpatitzant més de CiU sinó un membre destacat de la seva direcció.
Et felicito perquè deixes posar comentaris en el teu mur. Normalment la gent que escriu panflets repugnants com el que signes aquí sobre no admet que ningú el repliqui.

Comentaris com el que fas són els que esperonen a molts catalans a intentar que CiU es quedi una vegada més en l’estacada, sinó sense assolir el govern, com a mínim intentant que la posició des de la que governar sigui la més dèbil possible.

Tot el teu escrit és erròni i esbiaixat. Tot.
ERC fa temps que preten lluita-li el vot al PSC. Molt de temps. De sempre des que van aconseguir una possició representativa en Carod ha dit que el seu objectiu era esdevenir la força hegemònica de l’esquerra. De sempre.

Si haguessin volgut lluitar preferentment en el bloc nacional, no hi hauria Carretero ni Laporta, perquè ERC hagués abandonat el govern fa anys i ara optaria a 30 o 35 diputats. Llavors si que us estaria fotent els vots.

Però l’esquerra del país hagués quedat orfe. S’hagués enquistat en posicions regionalistes per no tenir a quí votar. Així que ERC ha sacrificat els diputats per situar-se allà on els pertoca.

Aconseguiran vots sociates? No ho crec. No encara. Però això els dona valor i no els en treu.

Per cert, acceptant RCat com a via d’aigua d’ERC, no és acceptable que consideris SC com a via d’aigua d’Esquerra. SC està pescant vots, bàsicament, a CDC. I en grans quantitats.

I el CDC. Quina pena el CDC. En aquest moment sou com en Gol.lum. Tant obsessionats pel vostre preuat tresor (el govern)  que us penseu que tothom que està al vostre costat us el vol prendre. I us equivoqueu. Ningú opta al tresor en aquestes eleccions més que vosaltres. Ara, amb l’odi que transpueu a tots els altres mentre reseu “el meu tresor, el meu tresor”, quan l’aconseguiu no en podreu fer res, perquè no tindreu la confiança de ningú per tirar-ho endavant (Ni el pressupost o el poder polític).

Gràcies a la victòria que vam regalar als castellans a l’últim mundial de futbol hem pogut destapar una veritat que no s’havia visualitzat fins ara. Els colons castellans a Catalunya no estan organitzats, però són tossuts.

La prova ha estat la guerra de banderes que s’està vivint al país. Només cal donar un vol per Barcelona o per altres poblacions per veure com es reparteixen.

(segueix)
Als barris “normals” les senyeres són majoria, i les estelades són més que les “espanyoles” tot i que aquestes, al ser una cosa mai vista criden molt més l’atenció.

A determinats barris o ciutats perifèrics, allà on la gent és més pobre (en general) apareixen en grans quantitats banderes “espanyoles”.

Quin desproposit!!

La raó és clara i no descobriré ara la sopa d’all. En aquests barris es pensen que viuen a espanya. Escolten a tota hora les televisions castellanes que els venen que el problema del país rau en que la nostra classe dirigent és inepta.

Veuen el Plan~E i es pensen que ha vingut castella a regalar-nos diners per fer places públiques, sense adonar-se que aquests diners i molts d’altres han estat manllevats abans de les seves butxaques.

En això no sé si se’n pot fer alguna cosa.

Però hi ha una altra raó que crec que és extremament important.

Cada any castella ens manlleva 18.000 milions pel cap baix que no són mai retornats al país. Això vol dir 4.500 Euros per persona en edat de treballar a l’any.

I sabeu que en pensen d’això? Doncs que a ells no els en treuen tants. Perquè ells són més pobres i contribueixen molt menys. Pensen: “Algun cataluflo estará pagando por mi.”

És cert això? No. És radicalment fals. És inversament fals.

La veritat de veres és que el que manlleva Castella a cada ciutadà de Catalunya no és el que posa de la seva part a la caixa comuna i no és tornat mai a Catalunya. Sinó el que li hauria tocat a ell un cop fet el repartiment pertinent.

És a dir, suposem una persona que guanya 90.000 Euros a l’any i una que en guanya 15.000.

El que guanya 90.000 Euros l’any en paga 45.000 en impostos dels que 15.000 se’ls queda l’estat per la cara.

El que guanya 15.000 en paga 3.000 i l’estat se’n queda 1.000.

A qui li costa més diners pertanyer a l’estat castellà?

A primer cop d’ull hom podria pensar que al primer. Però la veritat és que els 9.000 Euros que de promig han estat manllevats a aquestes dues persones, a l’hora de la veritat en que s’invertirien? En autopistes? una part. La resta en escoles públiques, en transport ferroviari, en asistència mèdica, en programes d’educació per als no qualificats, en autobusos, en poliesportius, en millora de les pensions i les ajudes a les classes menys afavorides.

La primera persona seguramet gaudirà de les autopistes, però la seva escola és concertada, té una mutua, té feina, va al Dir i no viatja en autobús.

És a dir, que d’aquests 9.000 Euros directament n’aprofitarà uns 2.500.

Ara, l’altra persona sí que gaudirà directament de totes aquestes millores socials.

Sense tenir en compte el valor a llarg termini que li pugui suposar que el sistema li proporcioni una qualificació, per simplificar i posar números, podriem dir sense equivocar-nos gaire que l’aportació que està fent a l’estat cada any és de 6.500 Euros.

Llavors, si qui guanya 45.000 Euros nets està fins els collons que l’estat li’n manllevi 2.000 cada any. Com ha d’estar el que en guanya 12.000 sabent que l’estat li’n manlleva 6.500?

Si fossin conscients del que els costa cada any, de veritat, pertanyer a Castella, voldrien continuar jugant a aquest joc? O optarien per la independència de Catalunya per molt espanyols que se sentíssin i es continuessin sentint?

Tot va a percentatges, però em sembla que un percentatge molt significatiu d’aquesta gent començaria a pensar-se les coses d’una altra manera, i  qui continués amb la tonteria, com a mínim no ho diria tant orgullós. Ni penjaria la bandera amb tanta xuleria.

Total, dit tot això. Per als que tenen pressa per assolir la independència: Cal fer arribar aquest missatge a aquesta gent. No sé com. Primer caldrà posar números veritables al que us acabo de contar. El Cercle d’estudis sobiranistes o algú que estigui acabant una carrera de macroeconomia ho podria fer.

Imagino que es podria fer una taula amb ingressos bruts per una banda i cost real de la pertinença a Castella per l’altre.

Després caldran fulletons. Segurament en castellà. Segurament amb la “bandera d’espanya” per algun lloc. I repartir-los, bustia per bustia, má a má, per tots aquests barris que el més català que escolten és Rádio TeleTaxi.

Au, ja us he donat feina!!!

😉

El PSC ha decidit mentir-nos a tots. Descaradament. Inopinablement.

Davant de la sentència del tribunal il·legal autoanomenat Tribunal Constitucional pretén que la via serà l’intent de mantenir la integritat del text de l’estafatutet aprovat en referendum.

Això és simplement impossible.

(segueix)
Intentaré explicar-me d’una manera entenedora.

La propia Constitució Castellana fixa un ordre determinat en la importància de les lleis que afecten a l’estat:

1. Constitució Castellana
2. Estatuts
3. Lleis base Castellanes
4. Lleis autonòmiques
5. Lleis estatals

Per posar un exemple pràctic i evidentment molt reduït i incorrecte:

Ensenyament PRE-Cop d’Estat-LOAPA:

1. Constitució Castellana: Tothom té dret a l’educació. L’educació és laica.
2. Estatut Català: L’educació és una competència de la generalitat.
3. Llei Base Castellana: El peridode de formació obligatori és fins als 16 anys.
4. Llei autonòmica: L’ensenyament serà en català. S’ensenyarà això i allò altre. Hi haurà tans alumnes per classe. Tantes hores a la setmana. Tantes escoles concertades i tantes públiques. Bla bla.
5. Lleis estatals: L’ensenyament serà en castellà. S’ensenyarà això i allò altre. Hi haurà
tans alumnes per classe. Tantes hores a la setmana. Tantes escoles
concertades i tantes públiques. No tenen incidència a Catalunya perquè L’estatut fa prevaldre la llei autonòmica sobre la llei estatal.

Això va funcionar així fins que el senyor tejero va donar un cop d’estat i com a resultat directe es va aprovar la LOAPA.

A partir de llavors el que es va fer és subvertir les lleis Base Castellanes i convertir les lleis estatals en lleis base. És a dir, es va agafar el redactat de les lleis estatals i es van anar convertint sistemàticament en lleis base, de manera que les lleis autonòmiques van deixar de tenir cap mena d’espai per legislar.

Ensenyament POST-Cop d’Estat-LOAPA:

1. Constitució Castellana: Tothom té dret a l’educació. L’educació és
laica.
2. Estatut Català: L’educació és una competència de la generalitat.
3. Llei Base Castellana: El peridode de formació obligatori és fins als
16 anys.S’ensenyarà això i
allò altre. Hi haurà
tans alumnes per classe. Tantes hores a la setmana. Tantes escoles
concertades i tantes públiques.
4. Llei autonòmica: L’ensenyament serà en català. S’ensenyarà això i
allò altre. Hi haurà tans alumnes per classe. Tantes hores a la setmana.
Tantes escoles concertades i tantes públiques.
5. Lleis estatals: L’ensenyament serà en castellà. Ja no cal que hi posi res més perquè tot s’ha mogut a la llei base.  No tenen incidència a Catalunya. No importa gaire, tot està a la llei base que sí que és d’obligat compliment.

Davant aquest etzucac la solució aportada per ERC i recolzada pel parlament fou el que s’anomenà blindatge de competències. Seguint l’exemple:

Ensenyament post nou estatut:

1. Constitució Castellana: Tothom té dret a l’educació. L’educació és
laica.
2. Estatut Català: L’educació és una competència exclusiva de la generalitat. El parlament català decideix amb exclusivitat: El que s’hi ensenya. Els alumnes per classe. Les hores a la setmana. El número d’escoles concertades i públiques.

3. Llei Base Castellana: El peridode de formació obligatori és fins als
16 anys.S’ensenyarà això i
allò altre. Hi haurà
tans alumnes per classe. Tantes hores a la setmana. Tantes escoles
concertades i tantes públiques. No tenen incidència a
Catalunya ja que l’Estatut explicita que això ho portem nosaltres.
4. Llei autonòmica: L’ensenyament serà en català. S’ensenyarà això i
allò altre. Hi haurà tans alumnes per classe. Tantes hores a la setmana.
Tantes escoles concertades i tantes públiques. Ara torna a ser vàlid perquè l’estatut està per sobre de les lleis base i diu clarament que això ho decidim nosaltres.
5. Lleis estatals: L’ensenyament serà en castellà.No tenen incidència a
Catalunya.

El que el tribunal d’excepció ha fet és dir que:

“Catalunya no pot otorgar-se exclusivitat en res relacionat amb l’educació. Les competències que s’atorga catalunya en l’estatut seran vàlides mentre no hi hagi una llei base castellana que les modifiqui. Perquè? Perquè no ens passa pels collons i perquè per això vam fer un cop d’estat.”

Game Over.

Ara el PSC diu que pretén l’intent de mantenir la integritat del text de l’Estatut aprovat en referèndum el 2006, això és absurd. No és possible des de dins l’estat espanyol. Menteixen.

El que volen dir és que procuraran que les lleis base incorporin l’especificitat del cas català. Però això no servirà per a res. Perquè tot el que s’incorporés ara de cara a la galeria, un cop el PP sigui al govern (o el PSOE) es tornarà a laminar sistemàticament.

Si la laminació post cop d’estat-loapa no hagués succeït, no hagués fet falta modificar l’estatut. Si les competències que sol·licitava Catalunya s’haguessin estat concedint al ritme que es demanàven, no hagués fet falta modificar l’estatut.

Les competències no es transferèixen i les lleis base laminen any a any més aquelles ja transferides. Aquests són els fets.

El tribunal d’excepció ha capat per sempre la possibilitat que l’estatut garanteixi una autonomia real dins Castella. Aquests són els fets.

Només canviant la constitució o el tribunal d’ecxepció en bloc per jutges federalistes es podria “arreglar el tema”. Tant una cosa com l’altre és absolutament inviable amb el PP i el PSOE. Game Over. No ens menteixin més.

Si el PSC pretengués sincerament trobar una solució, el que estaria plantejant és com renegociar unes condicions estables i justes amb l’estat ara que ens han donat per enèsima vegada pel sac.

Una mica el que diu CiU. Ens han donat pel sac i no hi ha marxa enrere. Per tant pretenem el concert econòmic a veure si com a mínim, no podem escollir en el tema de l’educació però tindrem diners per implementar-la.

Evidentment, la posició de CiU és igualment absurda. Però com a mínim no menteixen tant descaradament al personal.