Els grans errors estratègics d’Apple
Apple està cometent grans errors estratègics. Grans errors que li comportaran problemes, ja que la posició preferent que ocupen no l’estan aprofitant com haurien de fer.
Aquí en poso dos:
a) L’iWatch com a extensió exclusiva d’iPhone: Aquest és un error garrafal que demostra que no han entès la seva història. L’èxit contra pronòstic de l’iPod, precursor de l’iPhone, es basà en una estratègia no prou contemplada: L’aparició de l’iTunes per Windows. L’iPod, a diferència de la resta de productes i accessoris de la companyia, per primera vegada va colocar-se al mercat com a producte independent de la tecnologia del seu germà gran. No calia tenir un Mac per tenir un iPod. Amb l’iPhone van reproduïr l’experiment. No calia tenir un Mac per tenir un iPhone. I amb el temps van aconseguir (amb l’iPad) que ni tansols necessitessis un ordinador per gestionar l’iPad o l’iPhone.
Això va permetre que molta gent que no s’hagués comprat mai un iMac per tenir un iPhone, accedís a aquest últim. L’iPhone va aconseguir un percentatge altíssim del seu mercat, igual que l’iPad, i això va ajudar lleugerament els portàtils Mac amb el temps.
Ara, lluny d’haver entès l’encert, surt un iWatch que no és compatible amb Android/BlackBerry. És un moviment increïblement estúpid. Si el rellotge pogués interactuar amb d’altres plataformes, s’hagués convertit en el regal preferent de la propera temporada. Ara per ara, l’iWatch és a anys llum de la competència, no en capacitats, però sí en imatge de marca i imatge personal. Això, per a un rellotge, és fonamental. Tots els rellotges de pulsera del món donen l’hora. I els rangs de preus van entre els 5 Euros i els 30.000 Euros. El valor afegit pràcticament únic és justament la imatge.
Però de la mateixa manera que ningú es va comprar un Mac per comprar-se un iPhone, sinó que es van comprar un iPhone i llavors, uns quants van descobrint-se comprant un Mac, si el rellotge hagués estat parcialment independent de la plataforma del telèfon, molta gent hagués accedit a l’iWatch com a primer producte d’Apple, i amb el temps haguessin saltat a la resta de linies de la companyia.
b) El segon error increïble és la política de preus del MacPro. L’any passat, sense fer massa soroll, Apple va presentar l’ordinador del futur. Un ordinador de sobretaula silenciós i molt potent. El problema? La versió més barata d’aquest ordinador costa 3000 Euros. Sense pantalla, ni teclat, ni res de res. Així, els ordinadors de sobretaula d’Apple segueixen dues linies ben diferenciades. Tenim els ordinadors “de joguina”, els Mac Mini, entre 620€ i 1000€. Bones màquines, però que amb el reduït tamany fa por utilitzar per feines professionals de veritat. I després tenim els MacPro, que tenen preus entre els 3000 i els 8000€, i que només es poden justificar per a Workstations d’edició gràfica.
El preu dels MacPro no està relacionat amb el seu revolucionari disseny, sinó amb el màrqueting i la gamma de processadors que inclou, els més potents del mercat.
Altre cop, un error immens. Hi ha marge per a un Mac, amb carcassa silenciosa de MacPro i CPU potent però no extraordinàriament cara. I un preu que rondi els 1200 -2000 Euros.
Aquest error no és nou. Ja el van cometre amb els MacBook Air i van perdre 2 anys. Quan fa uns anys Apple va presentar els MacBook Air, en comptes de fer-los un 30% més barats que els MacBook, els van fer un 50% més cars. Resultat: Les vendes foren testimonials. Anys després, havent arreglat la política de preus, els MacBook Air van resultar ser els iniciadors de la categoria dels Ultrabooks, però per entre mig, van perdre tant de temps que no van servir per menjar-se mercat.
Ara els passarà el mateix. El dia que se n’adonin de l’error amb els macpro, hi haurà una bona colla de marques que estaran oferint formats similars, i hauran perdut l’avantatge.
No és que a mi m’hi vagi res, però m’indigna l’estupidesa d’algunes decisions.
“(…) no l’estan aprofitant com haurien”.
Aquesta frase no té sentit. Ha de dir, per exemple, “no l’estan aprofitant com caldria”, “no l’estan aprofitant com haurien de fer”.
El problema de l’iWatch el tenen altres rellotges mòbils. Els rellotges Android que van associats a un telèfon requereixen que sigui Android.
Entre els MacMini i el MacPro hi ha encara els iMac.
No defenso Apple, perquè té preus molt alts i darrerament presenta tecnologia existent fa temps al mercat però, els arguments de l’article em semblen febles.
El fet que d’altres cometin el mateix error (iWatch) no el fa menys error. Els telèfon android tenen un marketshare del 80% (tot i que el percentatge d’ells que es poden associar al rellotge deu ser molt menor). En tot cas, la capacitat d’Apple per atraure gent d’altres mercats amb el seu iWatch és superior a la de Samsung-Sony per atraure usuaris d’apple.
Els iMac inclouen pantalla i estan integrats. Em sembla que són sectors de mercat diferents. En la mateixa línia podriem dir que els portàtils, com els iMac, cobreixen aquest rang de preus. Però algú que vulgui substituir la seva “torre” sorollosa crec que difícilment optarà per un iMac o un MacPro, i en canvi podria optar per un Mac. Sobretot en ambients professionals. Soc conscient, però, que els MacMini són una opció a considerar seriament.
He tingut iPhone (ara un LG amb Android), tinc un iPad i la meva parella és amant d’Apple. Jo en canvi, trobo que tenen productes genials, però odio i detesto la marca, la imatge que projecten, i la seva immensa base de fans sectaris i borregos que adoren tot el que treuen sense cap mena de criteri. Dit això, donaré la meva opinió sobre l’article.
Un iWatch és un rellotge però, encara més, un satèl·lit de l’iPhone. La gràcia que té no és que et dóna l’hora, sinó que et permet interactuar amb l’iPhone sense haver de treure’l de la bossa, de la butxaca dels pantalons (mentre es doblega) o de l’abric. És a dir, les funcions principals de l’iWatch són dues: fardar i dominar l’iPhone. No és un producte per si sol. Així com l’iPod era un sol aparell independent que podia reproduir música, vídeos, jocs, etc, la funció de l’iWatch no és aquesta. Per tant, com és un satèl·lit de l’iPhone, no està pensat per a que sigui un satèl·lit d’Android. L’iPod era un aparell que funcionava sol però que el podies connectar al PC Windows eventualment per a introduir-hi contingut o configurar-lo. El concepte de l’iWatch no té res a veure. És un satèl·lit d’un producte Apple i, per tant, no té cap sentit trencar-se el cap per a obrir-lo per a la competència. No sabrien ni per on començar. “A veure, anem a dominar i a manipular el nou Samsung S5 amb l’iWatch”. Realment penses en aquesta possibilitat? És absurda. Fins i tot al revés. Un rellotge Samsung que domini l’iPhone? No té cap sentit res d’això.
El gap que trobes entre els iMac mini i els MacPro no existeix. Els iMac omplen aquest buit. Els iMacs Mini són genials perquè són ordinadors molt capaços i que tenen una mobilitat espectacular. El desendolles d’aquí i l’endolles allà. Ara el tens connectat a la TV com a reproductor multimèdia i ara al monitor del despatx per a treballar. Per altra banda, els iMacs són ordinadors d’oficina i pantalla (d’altíssima qualitat per cert) al mateix temps que tenen potència suficient per a qualsevol programa d’ús regular, fins i tot d’edició d’imatge si et compres un de 27″. I si vols un ordinador realment potent per a edició de vídeo, de so, producció musical, etc, el MacPro és el que necessites. No hi ha cap perfil de client oblidat. Bé, sí, només un. El gamer.
Gràcies per el comentari. Els rellotges intel·ligents són extensions dels telèfons. No sé si és imprescindible (suposo que wifi i 3G consumeixen massa) però en tot cas, la majoria de coses que farà l’iWatch les pot fer mitjançant els protocols Bluetooth existents, amb el que, en principi, no hauria de caler tenir un iPhone a l’altra banda. No dic que Apple no s’hagués de reservar moltes característiques per ser compatibles amb l’iPhone only (els mapes, la continuitat, per exemple), però em sembla que hagués estat molt intel·ligent que el rellotge tingués una funcionalitat per ell mateix (a part de l’hora) sense necessitat que a l’altra banda hi hagués necessàriament un iPhone. El calendari, el temps, els controls de la música, l’iPay i el handsfree, per exemple, podrien ser autònoms.
Pel que fa al gap, és evident que això va a gustos. Però des de la meva visió professional, crec que els Mac mini es queden curts i els MacPro es passen de preu, i els iMac/Macbook no cobreixen l’espectre per a molts que ja tenim pantalles i teclats i volem substituir la torre. I penso que oficines i usuaris avançats en som molts. I les torres continuen existint.