L'ombra de l'hegemó

Avui estic xerraire. Aprofito per demanar a Vilaweb que implementin una opció als blocs per poder escollir si publicar una entrada immediatament o esperar 24 o 48 hores per fer-ho.

Dit això. Vull donar les gràcies a la direcció d’ERC per encolomar-nos la tercera hora de castellà a l’escola.

Sé que molts llegiran aquest missatge i creuran que els partits polítics alienen als seus seguidors. I que aquests són capaços de justificar l’injustificable només perquè un partit polític afí ha decidit aquesta opció.

Potser teniu raó.

En qualsevol cas, explico la meva opinió sobre la barrabassada de la tercera hora. Després penseu el que volgueu.

I comenteu-m’ho al bloc, si us plau.
(segueix)
Si l’atac al cor del sistema que suposa la tercera hora de castellà hagués sigut en l’època de Pujol la història hagués estat molt diferent.

CiU hagués aixecat deseguida la bandera de la reivindicació, i la troup de comentaristes a sou hagues seguit la marxa.

La polèmica victimista hagués seguit durant un any o dos. Potser fins i tot CiU hagués arribat a no aprovar els pressupostos pel 2007 del govern castellà, forçant el PSOE a anticipar molt convenientment unes eleccions.

Potser haguessim pogut guanyar la batalla, però no sense desgast. Un desgast terrible.

Terrible perquè les trompetes del “dret dels castellans a aprendre la seva llengua fora del seu país” haguessin sonat a tort i a dret arreu. I terrible, SOBRETOT, perquè ens hagués obligat a creure una mentida. La mentida que diu que el nostre estatut ens protegia d’aquest atac.

El nostre estatutet ens protegeix davant d’un decret llei. De fet ens en protegeix tant que simplement podem fer cas omís a un decret llei sobre ensenyament. No ens incumbeix.

Però no ens protegeix davant d’una llei marc. I el decret es convertirà en llei marc.

En l’època de Pujol, l’avi Pujol ens defensava solet de tots els problemes. I nosaltres només feia falta que ens indignèssim quan perdia les batalles i ens alegressim si en guanyava alguna. La societat civil estava anestesiada, perquè no liderava el moviment reivindicatiu, sinó que seguia els passos que dictava un sol partit. Una sola persona dins d’un partit.

Però ara les coses han canviat. I han canviat a millor. Perquè ara sabem que si el govern castellà s’atreveix a plantar-nos una nova LOAPA és perquè el nostre estatutet de merda els ho permet. Perquè CiU, PSC i ICV els ho han permès.

I fa bé ERC a no presentar batalla. No ho ha de fer. Què passa, que no esteu d’acord amb les hores de castellà? Perquè vau donar suport a un estatutet que ho permet llavors? Perquè vau donar suport a un partit com CiU que ho va fer possible? Perquè vau castigar electoralment a l’únic partit que s’hi va oposar?

No senyor. Aquest estatut és el que vau acceptar amb el vostre vot i amb la vostra abstenció. Els forats que conté són responsabilitat de la ciutadania que el va fer possible.

No val negar la evidència i pretendre que ERC ha de fer el gallet i gastar energies en una batalla que té perduda per escrit.

En tot cas, per reconduir la situació en la que ens trobem el silenci és l’únic argument vàlid que ERC pot utilitzar. Perquè ERC ja ha fet el seu moviment. S’ha enrocat.

Ara toca al sobiranisme fer la feina que ha de fer. Ara toca a la societat catalana fer saltar les barreres que ens limiten. I aquestes barreres no són la tercera hora de castellà. Això és una simple conseqüència de la situació en la que ens han col·locat.

Ara toca a la gent fer la feina. Toca a la base del CDC i a la base d’UDC fer saltar masos i durans. Toca a la base social, a les associacions i als lobbies empenyer CDC i UDC cap a la via que tantes vegades han pretés defensar. Toca a la societat moure CiU cap al sobiranisme.

Ja tenim l’última peça del trencaclosques en marxa. La peça de l’Agència Tributària Catalana.

Ara toca a la societat assenyalar els responsables reals del despropòsit. La societat que va acceptar l’estatut i els convergents i unionistes que van vendre la moto del tracte.

Més endavant, quan aquest pas sigui assolit, segurament haurem de tallar també alguns caps a ERC. Per si de cas el moviment que han fet no ha estat estratègic sinó còmode o poruc.

No ho nego pas. En prenem nota.

Però mentre es senten les bases d’un relleu a ERC, cal que es sentin les sòlides bases que portin CiU cap al sobiranisme, i per extensió el Principat a la independència.

Ara falta l’última empenta. Una empenta amb força i poderosa. El sobreesforç més important que s’hagi hagut de fer. A partir d’aquí el camí ve de baixada.

Ara toca que la gent de convergència i la gent d’unió se senti orgullosa de ser-ho.

Us ho hem posat a les mans. CiU pot abanderar la via sobiranista. ERC s’ha enrocat.

Però no podem fer més que mirar-nos-ho en la distància. Perquè d’altra forma posariem pals a les rodes.

Avui els diaris en van plens. Les ràdios en van plenes. Tv3 en va plena. Han trobat un poble de l’època prop d’Stonedge.

Als que creiem que la història “oficial” és ara per ara una religió més que una ciència i que la història real no té gaire a veure amb la versió oficial, ens interessen força aquestes coses. Però som la minoria.

(segueix)
Així que la pregunta és obvia. Què som anglesos potser? Should I write down this blog entry in english?

Que jo sàpiga no som anglesos. Som catalans.

Mentre les notícies de l’arqueologia anglesa donen la volta al nostre país, al mas Baleta III, a la Jonquera, es fan importants descobriments.

Allà hi tenim estructures megalítiques complexes, que senyalen els equinocis i moltes altres coses.

D’una data similar a la d’stonedge.

Però clar, no son a anglaterra. I per tant, a Catalunya, evidentment, no en farem resó.

A qui li interessen les pedres del passat que tenim a casa quan podem contemplar les mateixes pedres que hi ha a Anglaterra?

Si algú vol cometre el sacrilegi de coneixer el nostre patrimoni com si fos el d’un altre, aquí teniu uns enllaços.

http://personal.telefonica.terra.es/web/arcis/cat/catala.html

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2204408

http://www.emporda.info/index.php?action=detalleNoticia&modul=noticias&id_noticia=21992

I com sempre, el millor de tots:

http://www.histocat.com/htm/menu_ini.htm

Aixi ho deia fa un temps en aquest enllaç.

Avui a tot arreu, fins i tot a Vilaweb, apareix a la pàgina principal la notícia que Microsoft ha llençat el Longhorn al mercat.

La veritat, ja fa massa anys que visc sense Windows com per tenir una visió gaire encertada sobre les millores del sistema operatiu.

Però crec que Microsoft ha errat en dos enfocs.

Veurem si el temps em dona la raó.

(segueix)
En primer lloc, Microsoft ha trigat tant de temps a lliberar el seu nou sistema operatiu que l’entorn ha canviat i ells s’han quedat al passat.

Windows Vista és molt “pesat”. Necessita molta memòria. Molt disc dur. Una CPU molt potent. Una GPU molt potent.

Total, per fer el mateix que feia el seu predecessor. Una miqueta més piji, però bàsicament el mateix (que jo conegui).

Ja sé què em direu. Que els ordinadors d’aquí a 3 anys tindran una potència que no tenen ara, i per tant, és una qüestió de temps que els sistemes més petits portin de fàbrica allò que necessita Windows Vista.

No us falta raó en aquest plantejament. És el que ha fet servir Microsoft anteriorment. I fa 2 o 3 anys era un argument vàlid.

El que passa és que els sistemes operatius han saltat la barrera dels ordinadors.

En un futur proper els dispositius es diluiran. Ja ho estan fent.

Els mòbils que s’estan dissenyant actualment utilitzen sistemes operatius d’escriptori, com el GNU/Linux i el Mac OSX.

Les Set Top Boxes (aparells que centralitzen DVD, televisió digital, e-mail, web, streaming, música, fotos, emule,…) per enviar-les a la televisió també utilitzen sistemes operatius d’escriptori com el GNU/Linux i el Mac OSX.

Les Internet Tablets i les PDA’s utilitzaran sistemes operatius d’escriptori en un futur.

És molt possible que en un futur no gaire remot la nostra PDA sigui el nostre ordinador. I el puguem connectar quan volguem a un port especial que ens permeti disposar de disc dur, pantalla, teclat, més memòria, més CPU, etc. Però que portem l’ordinador a la butxaca.

Tots aquests aparells comparteixen el sistema operatiu amb l’escriptori, perquè les virgueries implementades a l’escriptori no impliquen un consum excessiu de recursos, o simplement no són fonamentals per al funcionament del sistema.

En canvi, Microsoft Windows Vista és tant pesat que només pot funcionar amb ordinadors d’escriptori o portàtils.

Ja sé que l’estratègia de Microsoft en aquest aspecte passa per .NET, una espècie de Java que permet crear programes que s’executen teòricament a totes les plataformes que en disposin.

Però m’oloro que és molt millor tenir el sistema operatiu del teu ordinador al teu mòbil que tenir una mala imitació que “potser” aconsegueix executar alguna de les aplicacions que tenies a l’escriptori.

En segon lloc un altre error que ha comes Microsoft és l’entorn adaptatiu.

Segons defineixen, els programes s’adaptaran a l’ús que en faci un usuari individual, fent apareixer botons i ocultant-ne d’altres depenent de l’ús que se’n faci.

Què guai no?

Doncs no. Perquè quan la meva mare vulgui utilitzar la negreta i no la trobi exàctament allà on esperava trobar-la, ja l’hem cagat.

Un percentatge molt gran de la gent utilitza l’ordinador memoritzant on són les opcions que necessita, i no entenent on les hauria de trobar.

Aquesta opció serà un maldecap molt gran per a la majoria d’usuaris.

Per la meva mare no ho serà. Ja fa temps que la meva família fa servir d’altres sistemes operatius que no són el de Microsoft. I això que el tenen instal·lat!!!

Us presento el nou president dels estats units.
(segueix)
Evidentment si els republicans no troben la manera de tornar a falsejar els resultats electorals, com van fer la passada elecció a Ohio i l’anterior a Florida.

Tot podria ser. Però si la diferència és prou grossa com per no poder falsejar l’elecció, el següent president dels EEUU està en aquesta foto. O Hilary Clinton o Barack Obama.

Un president negre o una presidenta.

No se qui ha decidit que se sentessin l’un sobre l’altre, però és una estratègia boníssima de màrqueting polític.

Confio que això indiqui cap a on poden anar els trets, i que s’acabin presentant plegats, a poder ser Obama president i Hilary VicePresident.

Ja veurem que passa.

En els últims mesos el preu del petroli ha tingut una caiguda espectacular. La veritat, ara per ara no sé a que respón aquesta baixada de preu. No sé si EEUU l’ha forçada per evitar que la taca d’independentisme post-colonial a l’estil Hugo Chavez-Evo Morales continui avançant, si la xina ha deixat de xuclar com ho feia, o si Iraq està dilapidant les seves reserves per pagar la reconstrucció del país que tant amablement EEUU ha tingut la deferència de destruir.

En tot cas això és una mala notícia per a tothom. La única possibilitat que tenim de sobreviure al canvi climàtic que vindrà és posar-nos les piles des de dia d’avui per modificar el nostre consum energètic, i donat que els nostres polítics ja han demostrat que no faran res, un preu alt del petroli hagués estat una bona manera de començar a abançar, si no per voluntat, per la força.

En Marc Beluces fa unes consideracions interessants en el seu bloc sobre el percentatge d’independentisme a la nostra societat.

En relació al seu encertat comentari m’agradaria fer una aportació.

(segueix)
L’aportació és la següent:

La veritat és que la majoria de la nostra societat no té una opinió determinada sobre si Independència Sí o No. I segurament tenen tota la raó en la seva actitud.

Els No Nacionalistes existeixen. Són aquells als que els preocupa bàsicament que el seu carrer estigui asfaltat i l’escola aprop, i se’ls en refot si això ha de passar en una Catalunya independent o en una catalunya Castellana.

Cal estar ben informat per tenir una opinió sobre el tema. I quan no tens una opinió prou formada, el que fas és externalitzar la teva decisió. Que ho decideixi un altre que en sàpiga.

És per això que, sota el meu punt de vista, la pregunta que aixecaria un 70% dels votants en favor de la independència seria la següent:

“Autoritza vosté el parlament català a declarar la independència vers l’estat espanyol si en els propers 6 mesos no arriba a un acord satisfactori de relació Catalunya-Espanya amb les Corts Espanyoles?”

Aquesta és la pregunta guanyadora. Per aquesta pregunta, i amb una campanya a favor del sí d’ERC, CiU i ICV el referèndum estaria guanyat a dia d’avui.

Senyor Cap d’Informatius de TV3,

Des de fa un temps, els telespectadors dels seus Telenotícies ens trobem cada dia amb una situació lamentable. Un percentatge molt important de les seves notícies estan mal redactades.