Mou torna a amagar un error tàctic
Ahir vaig estar despert una bona estona. Havia de veure tots els comentaristes justificant l’injustificable.
I vaig estar despert tanta estona que a Barça TV ja estàven retransmetent el partit en diferit. I encara el vaig veure una estona.
Sense l’emoció del directe vaig poder observar una cosa. La tàctica de Mourinho fou la perdedora. Un altre cop.
Mou va avançar la linia ofensiva, jugant a fer de Barça i evitant que el Barça pugués sortir amb pilota jugada des de darrera amb comoditat. I ho feu bé.
Però perque això sigui realment efectiu, no només has de pressionar davant, sinó que has de saber recuperar la pilota. No només impedir que el Barça pugés la pilota tocant-la, sinó forçar que el Barça perdés la pilota.
I aquí és on no ho van saber fer. I vist com jugava el Barça semblava que s’haguessin canviat els papers, però si teniu la oportunitat de tornar a veure el partit veureu que no és així. La tàctica del Madrid era kamikaze, perque avançant tant les linies feia que el Barça pugués penjar pilotes al contraatac amb facilitat. Amb l’emoció del partit, semblava que el Barça estigués forçat a penjar les pilotes, però tornant-lo a veure, crec que no. QUe les penjava perque volia. I les ocasions foren un grapat. Una rera l’altre. Vam xutar poc perque en un contra atac, o arribes o no arribes, però vam estar molt apunt d’arribar unes 7 o 8 vegades a la primera part. O sigui qeu fou la tàctica del Madrid la que va provocar la resposta del Barça. No és que juguessim malament, ens van regalar un caramel i el vam aprofitar.