L'ombra de l'hegemó

No sé quan ha sortit la 1a onada d’enquestes corresponents al Barmoetre del CEO del 2012. Però hi ha unes quantes dades interessants:

a) A Lleida un 80% dels que votarien en un referèndum per la independència ho farien pel SÍ.
b) Al PSC un 40% dels votants reconeguts del PSC votarien pel sí (dels que votarien). A ICV, partit que no marca tendència clara als seus votants, ho faria el 63%.
c) El perfil d’afinitat del PSC, lluny de ser el pal de paller del centre esquerra que era, s’assembla ara molt més al d’ERC. Proper per als seus, distant per tots els altres. De fet, és un perfil d’afinitat LLEUGERAMENT PITJOR QUE EL D’ERC i MOLT PITJOR QUE EL D’ICV, que comença a prefigurar-se com el relleu al PSC.

Per cert, la pregunta de si hom se sent més català o més espanyol és absolutament absurda i capciosa. Tots aquells que venen de Castella i colònies són Espanyols. Però molts d’ells ho poden sentir com una doble nacionalitat, com qui és argentí de naixement. Aquesta realitat no té perquè condicionar la seva posició nacional.

Total, que desde aquestes linies afirmo (intueixo) que si no hi ha un cop de timó important al PSC, a les properes eleccions deixarà de ser la força majoritària de l’esquerra. Queda dit.

Europa té un problema gegant amb Espanya. Un problema que amenaça la pròpia Europa, majoritàriament per la incapacitat dels polítics cortesans de castella.

(segueix)

El problema principal és que Espanya, a diferència d’Irlanda o Portugal, és massa gran perque les xarxes de protecció europees la puguin salvar. 47 milions de persones.

Plantejo una solució a Nivell Europeu:

a) Cal que Catalunya i Euskadi esdevinguin independents aquest 2012. Els 7,5 milions d’habitants de Catalunya i els 2,2 d’Euskadi deixaran de ser un problema. El problema es redueix d’una tacada en un 21%.

b) Durant els propers anys cal veure com evolucionen les coses i començar a preparar el terreny per establir les dues noves federacions: Euskadi-Navarra i països catalans. O bé les illes balears, regne de valència i navarra demostren una espanyolitat fora mida i amb el seu sacrifici salven el que quedi d’Espanya, o bé es voldran afegir a Euskadi i Catalunya. Si passa la segona, el problema es tornarà a reduir fins un 34%, quedant només un remanent de 31 milions de persones.

Un problema de 31 milions de persones és molt més fàcil d’atacar que un problema de 47. És com si Polònia fes fallida. Dels 31 milions, 8 milions viuen al voltant de Madrid, una ciutat cosmopolita i amb capacitat de buscar-se la vida si necessita fer-ho.

O sigui que la millor manera de solucionar el problema espanyol, per a Europa, és deixar-nos fer.

Anys 70: Va, dona’m els teus impostos que els necessito per posar escoles al sud, que a tu t’hem fet una autopista (de pagament).
Anys 80: T’agafo els diners, que a tu et vam fer una autopista (de pagament), i els farem servir per posar hospitals i per pagar el PER. I com diguis que no et faig un cop d’estat i un decret de nova planta/LOAPA.
Anys 90: T’agafo els diners, que vull fer autopistes gratuïtes a tot arreu, que tu ja en tens una (de pagament). Et torno quatre duros perque et facis uns jocs olímpics i espero que m’ho agraeixis eternament.
Anys 00: Et continuo robant els diners, ara ja ni t’ho agraeixo, ans el contrari. T’escupo per estar-te queixant durant tants i tants anys. Ara aquella autopista (de pagament) que hauria de ser gratuïta com les meves… tampoc no ho serà. Vint anys més. Ara faré trens ràpids a tot arreu, menys el teu.
Anys 10: Mira que curiós, encara que vulguis un concert econòmic, o pacte fiscal i com vulguis, saps que he fet? En comptes de deixar caure els bancs del sud, els he capitalitzat amb els diners de tots. I com que ara debem una pasta inhumana, hauré de requerir dels teus diners que ja és el teu deute, i en faré ús com vulgui. Per cert, les teves caixes me les he venut per quatre duros i a les teves caixes no les sanajaré. Tingues en compte que a tu en vam fer una autopista (de pagament).

La Senyoreta Camacho va preguntar ahir al president Mas qui pagaria les pensions catalanes en cas que el projecte d’hisenda pública catalana tirés endavant.

La meva resposta és clara:

a) Mentre la Hisenda Pública Catalana continui fent aportacions a l’estat, l’estat.
b) Si l’estat no paga les pensions, serà com reconeixer immediatament la independència del país, ja que pagar les pensions és el més bàsic que un estat pot fer. Negar-se a fer-ho és tant com reconeixer que ja no consideres els pensionistes subdits, ergo, és la independència de facto.
c) En aquest cas (el millor cas, sens dubte), és possible que l’estat no ens volgués pagar la part que ens pertoca del fons de pensions, que és (si no m’erro) de 52.782 milions d’Euros. Això vol dir que ens deurien uns 10.000 milions d’Euros.
d) Evidentment, si Castella no ens reconeix la nostra part de pensions, nosaltres no reconeixerem la nostra part del seu deute. El deute actual de Castella i colònies és de 372.100 milions. És a dir, ens toquen, com a molt, 45.000 milions de deute.
e) Si som un país que no té deute i té equilibrada la hisenda pública (que és el que passarà si no paguem un duro a castella, cosa raonable si no ens paguen les pensions), sortir al mercat de capitals i aconseguir 5.000 milions per pagar pensionistes els primers mesos ha de costar molt poc.
f) Si Castella, com és previsible, preten fer-nos menjar part del seu deute,  llavors caldrà que ens tornin la part corresponent del pastis de les pensions i les despeses en interessos que hagim pogut tenir per haver hagut de demanar diners al mercat.
g) En tot cas, tant si continua pagant Castella, com si no, el país no tindria gaire problemes per pagar les pensions.

Us animo a fer difusió urgent d’aquest missatge. A part de que és trair il·legítimament l’herència donada, crec que aquestes cases són petits tresors dins d’una barcelona atapeida d’edificis assèptics que et pots trobar arreu del món.

Barcelona és Vil·la Urània. El demés no són més que “excepients autoritzats”.

http://caballe.cat/wp/volen-enderrocar-villa-urania-la-casa-de-josep-comas-i-sola/