L'ombra de l'hegemó

Jo, com tots vosaltres, sempre he tingut por de que la selecció de castella i colònies guanyi alguna cosa. Bàsicament per el poder del simbol que se’n desprén.

No obstant, en els últims 4 anys ho han guanyat tot. I en canvi l’independentisme s’ha disparat.

La gent d’origen castellà, peninsular o autonomista-federalista se n’ha alegrat molt. I han fet festa grossa. Però quinze dies després, arriben a la conclusió que les victòries de “La Roja”, per molt que els alegrin una setmana, no mereixen les cues a la seguretat social, ni l’atur, ni el pagament de peatges ni l’atac a la llengua ni tot això.

Les vitòries de La Roja encara pot ser que facin independentistes i tot!!!

Perdoneu l’off tòpic però avui és l’últim dia que distribuirem gratuïtament La Llegenda de Sant jordi per iPad i iPhone (http://lallegendadesantjordi.llibresperpintar.cat/).

M’ha semblat que us podria interessar.

Fa uns dies l’Albert Rivera ha sortit a la premsa criticant durament el govern de Castella. Se’n fa creus de la impunitat amb la que s’està tractant el tema de Bankia, i en general, la inoperància de tota la classe política de la Corte.

Fa gràcia. Si hom segueix el seu discurs, sembla que el millor que podria fer és canviar de bàndol i ajudar a la resta del grup mixt a netejar el govern d’aquí (cosa que s’alvira molt difícil) en comptes de queixar-se del govern del país del costat que és feina clarament impossible.

A la roda de premsa posterior a la cimera pel pacte fiscal va dir oberta i honestament que ells eren Federalistes. Ara només cal que faci el pas d’admetre que la millor manera d’assolir el seu federalisme és el trencament total o parcial de les regles de joc.

Aprofito per penjar-vos un video d’Oriol Junqueras, imprescindible per entendre quin és el camí. Un camí que potser fa molta mandra recorrer, però l’únic viable si el Puente Aereo té la força que sembla tenir.

Benvolguts senyors tots. Quin país volem? Quines lleis l’han de regir? Quina estructura bàsica tindrà? De quina manera l’organitzarem? Ha arribat l’hora de començar a bastir des de la societat civil la nova constirució que ens ha de governar. Ha arribar l’hora de decidir com serà el nou Estat cap al que ens encaminem. No gastem ni un bri d’energia en recolçar els partits en la seva última batacada contra Madrid en el pacte fiscal. Necessitem tota l’energia i la imaginació que aquest poble és capaç de generar per crear el primer estat del segle XXI. Un estat tan increïble i il·lusionador que sigui la imatge a seguir per a tots els altres estats. Com sempre hem sabut fer els catalans. Toca ja que es reuneixin els bons homes sortits de la societat civil. Llenço uns noms per començar: Mikimoto, Muriel Casals, Josep M. Mainat, Guardiola, Llach, Xavier Roig, Xavier Sala i Martin, Teresa Forcades, Raül Romeva, Rovert de Ventós, Puyal, Vicent Partal, Toni Soler, JORDI BILBENY, Santiago Niño Becerra, Marc Belzuces. Em falten un munt de dones. Quí més podria haver en el consell de 100 que redactès la constitució catalana?

Els papers de l’auca ja estan repartits. L’escena està servida. I com a les grans obres, ningú en sap el final. Dos possibles finals s’alviren.

El final bó: Que CDC decideixi solemnement que la hisenda publica catalana serà una realitat el gener del 2013, i que enroqui les posicions. ERC, SI, ICV, CDC, CUP i DC recolzaran la iniciativa. UDC, UPyD, PSC, PP, PxC i Ciudadanos se’n retractaran.

Una decisió de sobirania com aquesta reclama d’un avançament electoral. Així sia. I veiem definitivament com estan repartides les forces. Jo crec que en un escenari així, UDC no obtindria representació i PSC passaria a ser la tercera força darrera ICV. Si no la quarta.

El final dolent: Que CDC pretengui enfrontar el xoc de trens amb una unanimitat plena de forats i traicions, arrossegant Durans i Navarros cap a posicions lights i amb poca força. Ja el coneixem aquest final. És el final de l’estafatutet.