El Pla B
El Molt Honorable President ha dit que no hi ha Pla B. I me’l crec.
Primer perquè hi ha una opció molt més viable que la gent es pensa: Que el tribunal constitucional declari vàlida la consulta.
De fet, perquè el TC declari invàlida la consulta, cal que prevariqui. Tothom dona per descomptat que el TC prevaricarà, però vés a saber.
És evident que no tenen gaire problemes a prevaricar aquesta gent. La constitució Castellana diu inequívocament que “La llei no pot fer cap mena de discriminació per raons de sexe” i que “El servei militar ha d’ésser regulat per llei”. I evidentment, no van fer cap mena de cas a la lletra escrita mentre aquest va estar en vigor.
Però en tot cas, ens trobem en una situació similar. La llei és clara i diàfana. La Generalitat i el parlament tenen competència exclusiva en matèria de consultes no refrendàries. I un referèndum és una votació per la qual el poble sanciona una llei o acord que ja ha estat redactat prèviament.
El 9N és una consulta: “Què voleu?” I no un referèndum: “Ens independitzem. Hi esteu d’acord?”
Si el TC decideix no prevaricar, hauria de resoldre que la consulta és plenament legal amb el benentès que no és un referèndum i per tant no se’n deriven consequències polítiques immediates. Si Vilaseca vol separar-se de Salou pot emetre una consulta a tota la població per saber què volen, sense que aquesta impliqui directament la separació.
El fet que el TC sigui el que permeti la consulta el legitimaria davant de part de la població catalana, i a la vegada el govern del PP salvaria els mobles, ja que haurà recorregut la llei de consultes i “acatarà” el que digui el tribunal d’excepció. Això els donaria dos anys de coll i permetria una reforma estètica de la constitució i, molt probablement, bloquejar el procés el 2016.
A ulls de molts, fou el TC el que genrerà el problema, i podria ser el TC el que el solucionés, tot tancant el cercle.
Ara bé, és possible que Castella sigui prou curta de gambals com per prevaricar i tirar enrere la llei de consultes via TC.
Si això passa, emergeixen dues alternatives: Convocar eleccions plebiscitàries i tirar endavant la consulta igualment.
La primera té força punts en contra, i no és en absolut desitjable: Ni UDC ni ICV la volen (perquè els implicaria definir-se a nivell de partit i no ho volen fer), significaria una renuncia davant Castella, allargaria el procés i desgastaria la gent i, sobretot, podria donar un resultat molt indefinit si ERC-CDC-CUP no aconsegueixen més del 50% dels vots i ICV-Podemos fan un bon pessic.
La segona, tirar endavant la consulta igualment, té només un escull: Cal que el parlament autoritzi el govern a fer qualsevol cosa (DUI inclosa) per assegurar la votació. I cal que especialment ICV (i UDC) digui sense cap mena d’embuts que primer està la sobirania i la democràcia i després el Reino de España, i que abans renunciaran al Reino que no pas a la democràcia.
Quina és la triada? Cap. No hi ha cap solució pactada, perquè no és el moment. No li pertoca al president escollir, perquè ha de ser necessàriament una decisió col·legiada, i ERC només optarà per les plebiscitàries si ICV es desdiu.
Procastinar és la millor solució. ICV i UDC estan en procés. El dia que el TC anul·li temporalment la llei de consultes (si ho fa), llavors es farà la reunió i la votació corresponents. I calla que no decideixin encara donar marge al TC per aixecar la sanció.
Però el panorama es mou. Implacable. El dia que ICV va pactar la consulta, sabia que la CUP li estava fent forat, perquè el missatge radical d’ICV no correspon amb la fermesa que hauria de tenir per dur-lo a terme. Ara sap que la CUP fa forat, Podem els fot un forat brutal i Guanyem els fa encara més forat. Si a l’Octubre no són radicals pel que fa a sobirania i democràcia estaran tocats de mort, no per raons identitàries, sinó perquè deixaran de representar l’esquerra que puja, aquella que està disposada a emportar-se el sistema per davant si aquest sistema ja no ens serveix.
I a la vegada la direcció d’UDC cada cop té més clar que si se surten de la foto, no hi tornaran a entrar ni que guanyin els unionistes. Roma no paga els traïdors.
Tot això estarà sobre la taula a l’octubre. I una altra variable. També hi estarà el resultat de la V. Si la V punxa o és un èxit incontrolable.
I les coses es mouen. I com que es mouen, fins a l’Octubre no hi haurà pronunciament. Tots coneixen les cartes que tenen. I quan siguin convocats prendran la decisió. No abans.
Una mostra de misserabilisme nostrat: http://www.naciodigital.cat/noticia/72900/anna/simo/alerta/proc/demanara/petits/sacrificis#comentaris
Si una enquesta/consulta de pa sucat amb oli comporta aquests maldecaps a la nostra politiqueria, què passarà quan haguem de votar un referèndum de veritat? O potser els nostres polítics no tenen la mentalitat democràtica per fer una llei de referèndums? Molt em temo que és això últim el què passarà…
Atentament, i independència, tant d’Espanya com d’aquests xucladors “nostrats”!
Si la consulta és acceptada pel (mal anomenat) tribunal constitucional, no hi haurà referèndum, sinó plebiscitàries al final del mandat. És el que va anunciar el MHP el dia de la seva investidura: Si ens deixeu votar la consulta el 2014 em comprometo a allargar la legislatura fins el 2016, perquè l’estat tingui temps de presentar una oferta addient, i el 2016 prenem la decisió final. I tingues en compte que si aquest és el panorama, és possible que el 2016 CiU no es decanti per la independència.
Trobo molt interessants les teves reflexions.
No creus que a la sentència del TC sobre la declaració de sobirania hi ha alguna pista quan diu que el problema és polític i no legal ?.
Perquè dius que molt probablement Castella podria bloquejar el procés l’any 2016 si es permet la consulta?.Crec que si guanya clarament el sí i no ho sabem aprofitar per assolir la independència és que els partits sobiranistes ho hauran fet molt malament.
Si el TC admet la consulta vol dir que Castella està fent el teatret per la seva parròquia, però que pretenen arribar a un acord. I un cop definit el resultat de la consulta, amb dos anys poden canviar moltes coses. Cal tenir present que de partit independentista només n’hi ha un, l’altre és sobiranista, que vol dir que està obert, des de la sobirania, a integrar-se a Castella. El 2015 hi ha eleccions a Castella, i és fàcil preveure un congreso molt fragmentat i encara un any per les eleccions definitives. Amb aquest panorama, el 20% de marge actual pot ser disminuït en gran mesura. Sobretot perquè molta gent considera el TC com el responsable últim del gran merder, i entendria la sentència pro-consulta com un penediment. Ells també juguen les seves cartes, i estan als dos bàndols.