L'ombra de l'hegemó

UPyD es presenta a Catalunya i li farà la competència a Ciudadanos. Per què? Perquè a Espanya no estan disposats a que RES NI NINGÚ mani a Catalunya, sinó que tots i tothom ha d’estar a les ordres dels castellans de pro com la Rosa Diaz, basca de naixement però castellana.

I perquè a Catalunya no estem disposats a que ens vingui algú de fora a dir-nos que hem de fer. Ni els d’ERC ni els de Ciudadanos.

O sigui que, irònicament, els que reclamen la submisió a l’estat no es volen sobmetre a aquells als que els pertocaria i la gent que els vota, en comptes de votar a UPyD, que és la formació d’adscripció púrament espanyola i per tant el referent directe del votant de Ciudadanos, acabarà votant a Ciudadanos en comptes d’UPyD, demostrant, sense cap mena de dubte, que Catalunya és una nació que necessita un estat per la senzilla raó que és als nostres als que demanem responsabilitats sobre les coses que ens passen, i no als Castellans.

No ho fem nosaltres ni ho fa, irònicament, Ciudadanos.

Ara només falta que Ciudadanos, que pregona el federalisme, se n’adoni que la federació d’estats passa, indispensablement, per tenir un estat per federar, ergo que ells són també independentistes. Jo crec que l’Albert Rivera ja ho sap.

PS: Evidentment en Jordi Odi Cañas no. Però d’on no n’hi ha…

Només una dada. La nostra llibertat es juga en dues lligues. Per una banda hi ha la lliga interior, en la que ara per ara la nostra estratègia sembla triomfant, tot i que a ells encara els falta jugar la carta del pacte a la desesperada (carta perillosa on les hagi, sobretot si en Mas obté una majoria no prou contrapessada per ERC-SI-CUP).

Però l’altre lliga… ui l’altre lliga!

L’altra lliga es juga fora. Al món. I aquesta és la lliga difícil per tant desigualada com està. A favor, ells, tenen que poden usar tota la maquinària exterior de l’estat (ambaixadors ociosos, consulats, ministeris) per dedicar-se a guanyar-se simpaties personals (gràtis o pagant) a tots els governs del món.

Davant d’això, que hi podem posar nosaltres? Empresaris, viatjants, emigrants i expedicionaris.

Però, ara per ara, no sé veure que hi hagi cap organització tipus “Dret a Decidir” o Omnium o Assamblea.cat que estigui organitzant Empresaris, viatjants, emigrants i expedicionaris de manera que (tal i com sabem fer al país) tinguem una xarxa organitzada de contactes arreu del món, si pot ser, sorgida també de la societat civil.

Confio que sigui jo qui no conegui el projecte. I si no és així, llenço la idea a qui la vulgui recollir i em poso a disposició de qui vulgui organitzar-ho.

Ara tothom s’esquinsa les vestidures perquè resulta que ERC i SI no aniran junts a les llistes. Sembla que és una desgràcia nacional. I jo pregunto… perquè? Quin problema hi ha que vagin per separat? Cap ni un!!

Fa dos anys potser era important estratègicament anar junts, perquè ERC podia perdre molts diputats i amb això el sobiranisme parlamentari perdre capacitat d’incidència en el govern. Però… ara?

Ara, la veritat, tant li fa. El sobiranisme és majoritari, i CDC-UDC aconseguiran pràcticament la majoria absoluta dels diputats. La feina d’ERC, la CUP i SI és aconseguir el número més gran de vots que puguin,  amb independència del número de diputats.

A ningú li he sentit mai, ni abans que eren molts ni ara que són pocs, que demanessin unitat entre PSc, PPc i Ciudadanos. De fet aquests dos últims quasi s’adrecen al mateix sector de public.

S’adrecen al mateix sector de public les forces independentistes catalanes? (segueix)

Doncs, no. No rotund.

SI s’adreça a un public transversal. El públic radicalment independentista. I aquí em refereixo a radical amb el seu significat autèntic. La gent que entent que l’arrel principal dels problemes que pateix la nostra societat és la dependència de la cort castellana, i en conseqüència, la prioritat número 1 és alliberar-se’n quan abans millor.

Esquerra, en canvi, preten, a més d’això, orientar-se a un públic socialdemòcrata i d’equerres, orfe ara de PSC i que necessitarà algú a qui votar.

La CUP, finalment, orienta el seu discurs a un public més d’esquerres, social, assambleari. En la linia d’ICV però amb un independentisme sense dubtes.

Són tres productes diferents. Tres objectius diferenciats. Haguessin pogut anar junts? Bé, això depent únicament de les persones que els encapçalen i del missatge que tenen. CDC i UDC fa anys que s’orienten a públics diferents i integren missatges. Però bàsicament ho fan perquè tenen clar el marge de representació de cadascú i sobretot no hi ha en la formació petita liders amb massa intenció de ser-ne.

Però això no passa a ERC i SI. SI no té clar que el seu tros de pastis sigui d’un 20%. Creu que és més. I SI té dos líders que volen ser-ne. Potser massa. Potser no.

I no hi ha acord. I no passa res. Com a mínim entre aquestes dues forces.

Al 2010 els unionistes es presentàven en 5 llistes: CDC+UDC, PSOE+PSC, PP, ICV+IU,Ciudadanos.

Al 2012 són els sobiranistes que es presenten en 4 llistes (de moment): CDC+UDC, ERC, ICV+IU, SI.

Veurem que fan els tres més petits: RCat, DCatalana i CUP.

En tot cas… han sentit vostés mai Ciudadanos criticar la Camatxo o viceversa? No. No s’ajunten però no es critíquen.

D’això sí que n’hauriem d’aprendre.

Pel demés, no passa res. Continua sent molt possible que ERC acabi sent la segona força al parlament. I si no, temps al temps.
 

L’Alicia Sánchez Camacho sembla una bona oradora. Lletja i odiosa però consistent. Ara bé, cal dir que no és una bona oradora per la senzilla raó que menteix.

Fa no gaire, tot just fa uns pocs anys, vam tenir una altra oradora similar, la Carmen Chacón. En aquell cas la Chacón ens va vendre “La Catalunya Optimista”, i va convèncer als seus electors i molts altres que no estàvem encetant una crisi, sinó simplement una “desacceleració suau” de la que, amb una mica de despesa irracional, se’n sortiria.

No sé si mentia o era inútil. Suposo que devia mentir, perquè si hagués estat inútil i bona persona, simplement, ja fa temps que hagués abandonat la política, davant l’evident impossibilitat d’entendre i preveure l’economia i la societat.

La Camacho, en canvi, és molt més evident que menteix. Fa falta que la desenmascarem. La gent no creu que polítics com la Chacón o la Camacho puguin tenir la falta de vergonya de mentir-los descaradament a la cara, i llavors arriben a conclusions clarament errònies sobre el futur de la societat.

A continuació una petita llista de mentides. Confio que m’ajudareu a actualitzar-la:

(segueix)

1) Els 6 milions de catalans que no van anar a la manifestació són unionistes i en canvi no vull un avançament electoral.
En primer lloc, no són 6 milions. Si restes la immigració i la canalla que encara no pot votar queden uns 4 milions de possibles votants. En tot cas, o menteixes a la primera, sabent clarament que no hi ha una majoria silenciosa com la que vens, o menteixes a la segona, perquè si creus realment que hi ha una majoria silencionsa unionista, llavors, evidentment, hauries d’estar encantada amb la convocatòria d’eleccions.

2) No es podran pagar les pensions en un estat independent. La seguretat social a Catalunya està en números positius. A Castella està en números negatius però a Catalunya en números positius. Encara que estigués en números negatius: Si no ens donen un tros del fons de pensions, llavors no acceptarem el seu deute. Si no acceptem el seu deute, podrem emetre deute per pagar transitòriament les pensions. Si ens donen un tros del fons, estarem tan bé o tant malament com dins de castella. En tot cas, les pensions no es pagarien o es deixarien de pagar. Si de cas pujarien o baixarien. Depenent de com quedés el panorama.

3) Catalunya quedaria fora d’Europa. Mentida. Com a molt, no se sap.

4) Catalunya quedaria fora de l’Euro. Mentida. Això és una decisió sobirana que no depen de Castella ni d’Europa. Els bitllets ja els tenim. Existeix la remota possibilitat de no participar en els organs de decisió comunitària respecte a l’Euro, però en cap cas ens poden suprimir els Euros o evitar que els fem servir com a moneda.

5) Catalunya hauria de tenir arancels comunitaris. Mentida. Cap economia europea occidental que està fora de l’Euro o de la Unió Europea té arancels.

6) Hauriem d’assumir un deute inassumible. Mentida. No tenim perquè assumir-lo. Nosaltres no l’hem creat. Nosaltres pagàvem més del que rebiem fins i tot si l’estat s’endeutava fins les orelles. En tot cas, en el pitjor supòsit de que volguessim assumir una part proporcional del deute, mai no serà més inassumible que el que tenim ara. Perquè el deute de l’estat, si no ens en desentenem, és nostre ARA. I si ha de ser inassumible, és inassumible ARA.

7) En Mas no va voler negociar. Mentida. Durant tot el procés de 2 anys, va quedar clar que el que proposava en Mas era un concert econòmic a implementar a futur i amb una quota de solidaritat que podia ser tant gran com el robatori actual. Qualsevol patriota podria dir que Mas va anar a vendre a baix preu Catalunya i que per sort el PP no la va comprar.

8) El que és important és la corrupció d’aquí i les despeses injustificades. Mentida. Cas Palau: 30 milions. Escola Bressola, 1 milió a l’any. Embaixades Acc1o: 20 milions any. Amb independència de la utilitat de despeses (que en tenen moltíssima), les “pèrdues” els últims 10 anys són de 30+10(1+20)=240 milions. Pertànyer a Castella durant aquest temps ens ha costat 200000 milions. Les despesses i corrupcions són un 1’5% del problema.
8.1) La projecció internacional està correlacionada amb un augment de més d’un 10% any a any en les exportacions. Donat que l’Estat no ha mostrat aquesta pujada, podem inferir que les embaixades són una despesa amb un ROI altíssim.
8.2) El mercat principal de catalunya tret del castellà és el francés. Sembla absolutament lògic que tinguem cura de les nostres connexions amb els catalans que parlen francès. Els números pel que fa a les inversions també ho justifiquen.
Per tant, la corrupció, per bé que important, suposa un 0,5% del problema.
Recordem però que la investigació del cas Palau està aturada a la justícia espanyola.