L'ombra de l'hegemó

El dia 6 de febrer el Grup Godó va presentar una enquesta d’intenció de vot a la consulta, i va intentar minimitzar els resultats juntant l’abstenció declarada als indecisos, com a única manera d’aconseguir que el SíSí no fos majoritari.

Aquesta trampa ha estat detectada per molts, però reflexionant-hi, me n’he adonat que les dades, ben llegides, reflexen un panorama molt millor que el que ens pensàvem. Els favorables a la independència s’eleven al 64%, mentre que els detractors baixen al 36%. Només fa dos mesos els percentatges eren 58% contra 42%, o sigui que amb menys de 2 mesos ha pujat 5,5 punts l’independentisme.

Si voleu veure el raonament, a continuació.

(segueix)

Les dades les trec de Nació Digital, i es bassen en les que donava la cadena.

	6/02/2014 8TV	18/12 2013 El Periódico
Sí-sí	52,0%	50,7%
Sí-no	4,9%	6,6%
Sí-en blanc	4,5%	0,9%
No	31,2%	35,0%
En Blanc	7,4%	6,8%
Total	100%	100%

Ara, fixem-nos bé què vol dir cadascuna de les opcions:

SíSí: És evident. Es vol un estat i que aquest sigui independent. Això no suposa a renunciar a alguna mena de federació o confederació amb Castella, però sempre DESPRÉS d’haver esdevingut independents.
No: No es vol esdevenir un estat i es pretén continuar amb l’estructura actual. Això no suposa renunciar a reclamacions, tot i que és molt possible que suposi “de facto” la desaparició de la Generalitat i el parlament.

Fins aquí les opcions evidents. Ara bé. Fixem-nos en què volen dir les altres opcions.

SíNo: Es vol un estat, però dins de la federació ibèrica. El fet que s’opti pel No a la segona deixa clar que la decisió última queda en mans de Castella i l’Estat actual, amb el que el SíNo acaba sent un No.

SíAbs: Es vol un estat i es prefereix que aquest estat formi part d’una federació ibèrica. Però sobretot es considera fonamental que aquest estat existeixi, i per tant, si Castella no negocia la transformació del regne en una federació o confederació, és evident que l’abstenció a la segona pregunta és una invitació a tirar pel dret si no hi ha resposta de l’estat. Com que sembla evident que no n’hi haurà, el SíAbs acaba sent clarament un Sí.

En Blanc: Hom cedeix la decisió a la voluntat majoritària de la resta de ciutadans. En el cas que el que tinguessim és un empat tècnic, aquest vot en blanc no el podriem contar en cap sentit, però donat que és evident que el SÍSÍ és ampliament majoritari, el vot en blanc és l’acceptació del SíSí. Segurament és reflexe de la gent que voldria un sistema autonòmic realment descentralitzat o gent que segurament creu que la única opció és la independència però com que hitòricament n’havia tingut tant mala opinió dels independentistes, encara no està preparada per dir “SíSí” i emet un “feu el que vulgueu”. Però al no oposar-se a allò que és evident que serà la opció guanyadora, el vot en Blanc acaba sent un Sí.

Entenc que molta gent pot posar en dubte que el vot en blanc sigui un Sí, així que el mantindrem al marge, per ara.

El que tenim, per tant és:

SíSí+SíAbs: 56,5% (4,9 punts més que fa un mes i mig).
No+SíNo: 36,1% (5,5 punts menys que fa un mes i mig).
En Blanc: 7,4 (0,6 punts més que fa un més i mig)

Ara, permeteu-me que incorpori el vot en Blanc a allò que és clarament la majoria, ja que conceptualment és el vot d’algú que diu “el que digui els altres” saben que els altres diran “SíSí”.

SíSí+SíAbs+Blanc: 63,9% (5,5 punts més que fa un mes i mig)
No+SíNo: 36,1% (5,5 punts menys que fa un mes i mig).

Eps, que quedi clar que l’objectiu no és guanyar. L’objectiu és convèncer a la pràctica totalitat de la societat catalana (80%-20% o 85%-15% seria perfecte el 9N2014), però les coses com són.

Diuen les ciències mistèriques que les veritats, per molt veritats que siguin, no poden ser revelades directament, sinó que cal anar donant la informació a través d’un procés de creixement personal. Fer-ho abans d’hora, sense el receptor preparat per entendre-les, no serveix i a vegades és contraproduent.

El discurs d’investidura del Molt Honorable President Mas és possible que fos una d’aquestes veritats que ni tan sols els periodistes van entendre.
(segueix)

Bàsicament, el que va proposar el president, i no s’ha mogut ni un mil·límetre, és el següent:

a) Convocar una consulta d’autodeterminació per al 2014.
b) Si el resultat és Sí (ara SíSí) engegar un procés de negociació amb Castella fins esgotar la legislatura.
c) Refrendar la decisió del poble un cop acabada la legislatura mitjançant eleccions ordinàries.

En aquest procés, és determinant saber què farà l’altra part. I no ho sabem. És per això que no es pot concretar més.

Hi ha algunes possibilitats, entre elles que ens deixin fer la consulta: Sembla evident que Castella ha dit que la consulta no es farà, però això no és tan clar. El MHP ja fa temps que va anunciar que la consulta es pot fer amb l’estat ajudant-hi o simplement amb l’estat tolerant-la.
Si molt no m’erro, la llei de consultes entrarà en vigor molt aprop del novembre. Llavors el govern de Castella la recorrerà. Però simplement es pot trobar que l’estament judicial (degudament instruït) tiri per terra el recurs de el Gobierno i que aquests puguin salvar el cul dient que “ho han intentat però es deuen al domini de la llei”.

També pot ser que siguem prou imaginatius com per trobar la via que no puguin parar.

Sigui com sigui, si a Catalunya hi guanya un SíSí, llavors, el que tindrem és un poble que sabem que diu que, amb les condicions actuals, vol marxar de Castella.

Aquest no és el final de la partida.

Un cop el poble hagi expressat el seu posicionament, existeixen dues possibilitats. O bé Castella es nega a reconeixer la veu del poble, i això acaba en DUI, o bé Castella utilitza els resultats de la Consulta per desbloquejar el seu enrocament.

I tampoc està clar què decidiran. La capacitat de canviar d’opinió dels castellans en 24 hores és inigualable.

Així que, si decideixen intentar fer una contraoferta, segur que aquesta serà assimètrica, i fins i tot pot ser una bona contraoferta per els federalistes. Un Estat dins l’Estat, o quelcom similar. Ho vestiran com vulguin, però pot ser que emergeixi una quarta via assimètrica tipus estat lliure associat. La tarifa de l’últim recurs.

I si el 2016 aquesta quarta via és bona i sembla que una part del país decideix recolzar-la, es faràn dos referendums a les Espanyes per confirmar-la i Catalunya seguirà lligada a Castella.

En tot cas, si Castella continua enrocada, en qualsevol moment d’aquest procés es pot trencar la baralla i fer una DUI.

Qualsevol de les alternatives està oberta avui en dia. I la primera està molt més oberta del que ens agradaria.

Dit tot això, sé que molts de nosaltres voldriem una solució més rotunda i sense la lenta agonia d’esperar al 2016. Bé, és molt fàcil: Voteu ERC, SI o la CUP. No perquè CiU siguin uns traïdors ni res d’això, sinó perquè voleu expressar que voleu un recorregut més ràpid. Si ERC té majoria o majoria absoluta, llavors a nivell internacional la DUI estarà justificada.