L'ombra de l'hegemó

Una reflexió ràpida: El pitjor problema que té l’Estafatut és que les claus de la nostra caixa romanen en mans dels castellans. La pregunta és: Si aquesta caixa ha quedat plena de forats després de l’endeutament de l’estat, com ens col·loca això de cara a una hipotètica independència?
Mentre ells tenien les claus d’una caixa que estava plena era molt difícil dir d’un dia per l’altre “aquí us quedeu”. Depeniem dels Bancs i les Caixes i de que decidissin cobrar-nos o deixar de cobrar-nos els impostos castellans.

Però si ara cada castellà (nosaltres i ells) deu via estat un any de sou: En el moment que volguem marxar és justament el govern de castella el que es quedarà amb la totalitat del deute.

AIxò, em sembla que ho canvia tot. Èticament, si marxem, ens hauriem de quedar la nostra part d’aquest deute (entre un 6% i un 12% depenent de com ho contem). Però si es tanquen en banda i no ens reconeixen, evidentment es quedaran amb aquest deute que podriem assumir nosaltres. I això implica que cada castellà augmentarà el seu deute un 18 a 20%. De cop.

Així mirat, ja no em sembla tant greu que ells tinguin la clau d’una caixa que està plena de deutes. Si no ens la volen donar, podem tranquilament restar els diners nostres que no ens vulguin donar d’aquells que els debem del deute compartit.

No?

Què us sembla aquesta? Anem a la Manifestació Unitària. Però quan engegui cap al lloc on se suposa que s’han de moure els que volen defensar l’estafatutet de paper mullat, els sobiranistes ens movem cap a una altra banda. Si ells pujen Passeig de gràcia amunt, nosaltres baixem Rambles avall.

De fet, podem quedar tots a mig passeig de gràcia i quan es doni inici a la marxa moure’ns clarament en direcció contrària perquè les càmeres mostrin qui recolza la defensa de l’estatutet i qui recolza anar en una altra direcció.

La Mani preventiva ja es va fer i va servir perquè en Mas ens traís i continui com si res encapçalant la seva formació.

La mani reactiva no té sentit. Que hem d’anar a dir els que volem la independència? Reclamar que els castellans eliminin el seu tribunal constitucional? Però si justament la base de la constitució de castella és justament l’article 26!! (De fet el título IX).

Aquests dies s’està proponent una manifestació que es diu “en defensa de l’estatut” preveient que el TC dictaminarà en contra. Davant la possibilitat que un altre cop el PSC ens vengui la moto de que la sentència del TC de Castella no és tant dolenta, sembla que el tema ara és si la manifestació ha de ser abans o després de la sentència.

Bé, per a mi això és secundari. Si volen que la manifestació no sigui un sonat fracàs, el primer que cal aclarir és el lema.
(segueix)
Si el lema i el missatge és únicament i/o principalment en defensa de l’estafatut, per posar pressió al TC de Castella, ja us ho dic ara. Amb mi que no hi contin. Als independentistes, la veritat, és que ja ens va bé que el TC retalli l’estafatutet que ha quedat després de totes les altres retallades. Ni ens va ni ens ve.

Si volen agrupar la societat que va sortir al carrer abans que en Mas regalés Catalunya a ZP caldrà que el lema sigui clara i diàfanament sobiranista. “El Poble és Sobirà.” “El TC no pot retallar la sobirania de Catalunya” o una cosa així.

Tinc els meus dubtes d’anar a una manifestació després de com CiU va vendre el país quan va acabar la darrera. Però el que si que tic claríssim és que no aniré a una manifestació en defensa de l’estafatutet. L’estatutet és indefensable, tant si està retallat pel constitucional de castella com si no ho està. Si hi ha algú que ha de defensar-lo, evidentment, no sóm els independentistes, sinó justament i única els unionistes que encara creuen que Espanya és possible.