L'ombra de l'hegemó

Les idees boges mouen el món. Aquí n’hi ha una que estic convençut que funcionaria.

(segueix)
Quin és el problema que té Catalunya avui en dia? Falta de finançament.

Perquè té falta de finançament? Perquè els diners que entreguem a la cort castellana perquè els reparteixi no són repartits equitativament.

Quina solució té aquest problema?

Les solucions que s’han platejat són dues i no han funcionat.

La primera ha estat demanar a l’estat que deixi de fer trampes amb els nostres diners. Ho han intentat tots els grups polítics i amb totes les combinacions de poder possibles. Res no ha funcionat. Els canvis han estat mínims.

La segona ha estat intentar convèncer a la nostra societat que ens estan enredant i que si no tenim carreteres és perquè no ens paguen el que haurien.

Tampoc no ha funcionat. Hi ha un percentatge massa alt de població que es pensa que aquest tema no va amb ells.

Hi ha una tercera via que encara no s’ha plantejat, però que és plenament possible. Podem pujar el nostre tram impositiu per cobrar allò que la Generalitat necessita. Podem fregir la societat amb impostos, però tenir les carreteres que volem.

I quan els agents es queixin d’aquesta reacció llavors direm la nostra: Els catalans no tenim perquè deixar de tenir infraestructures perquè una part important de la societat ha decidit regalar els nostres impostos a Castella o Almeria.

La totalitat de la societat no té perquè soportar veure com lentament el país es mor en l’agònica mort de la falta d’inversions i l’endeutament públic.

Si els partidaris del PSC i el PP i el café para todos volen continuar regalant a castella 6.000 Euros/familia cada any, així serà, però no serà a costa de les nostres autopistes, els nostres parcs i jardins, la nostra sanitat o el nostre futur.

Serà a costa directa de les seves butxaques. També de les nostres. Però sobretot de les seves.

Què passarà quan tots els projectes adormits es despertin, totes les energies acumulades i tots els plans de futur es posin en marxa i tota la força del país sigui visible als carrers?

Voldran tornar a la Catalunya vella i cansada per una sagnia sense igual de recursos públics? O començaran a exigir d’una vegada que sigui l’estat el que deixi de cobrar-los i no Catalunya qui deixi de posar metges als seus hospitals i professors a les seves escoles?

Els polítics, periodistes i comentaristes a sou de totes les cadenes públiques i privades, de dretes i de pseudo-esquerres, tots parlen aquests dies de l’abstenció.

N’analitzen els motius i discuteixen sobre quin dels motius és més rellevant, buscant l’abstencionista tipus.

Tots estan d’acord en una cosa, però: El creixement de l’abstenció afecta negativament la salut democràtica de la societat.

Bé. No hi estic d’acord. Per això segurament no seré mai convidat i pagat com a comentarista.

(segueix)

Unes eleccions són un procés en el que una colla d’equips de persones es presenten candidats a gestionar un bé, en aquest cas públic.

Els electors comparen les diferents opcions i escullen entre elles l’opció que consideren més adient per a tota la comunitat.

Un elector responsable ha de valorar totes les opcions, escoltar-ne les propostes, i conèixer les persones que formen l’equip per decidir sobre la conveniència que un o l’altre sigui millor o pitjor per desenvolupar la tasca.

Quants de nosaltres hem fet aquesta feina? Quants hem anat als actes de presentació de cadascuna de les candidatures que es presentàven? Quants hem intentat parlar amb els candidats o amb el seu equip per captar-ne l’actitud i l’aptitud?

Molt pocs.

El fet que el dia de les eleccions hi hagi molts electors responsables que decideixin quedar-se a casa en comptes d’emetre un veredicte poc fonamentat no afecta a la qualitat democràtica negativament. Al contrari. L’afecta positivament.

El que és irresponsable i antidemocràtic és lluitar contra l’abstencionisme, i forçar que la gent vagi a votar sense haver fet l’exercici responsable de recerca o tenir un criteri clar de perquè un i no l’altre.

És evident que la participació afavoreix als partits grans, perquè molta gent indocumentada, davant el dubte que se li planteja, escull una opció majoritària. “No sigui cas que estigui dient una bestiesa!!”.

Qui mereix guanyar la lliga? Se’ns dubte molts dels que no hem seguit el futbol amb la profunditat necessària direm que “El Barça”, “El Madrid” o algun “El Sevilla”. Però per emetre un veredicte qualificat cal haver vist, com a mínim, més d’un partit dels cinc de dalt. “El Saragossa” o “El València” potser estan fent millor joc que els altres 3.

El fet que la participació indocumentada afavoreixi als partits grans és el que fa que periodistes, comentaristes, polítics i tertulians a sou hagin decidit que l’abstenció debilita la democràcia.

La meva opinió és que l’abstenció afavoreix la democràcia. Que una democràcia sòlida i de qualitat té un percentatge de vots molt baix.

I que en unes eleccions municipals, en les que has d’escollir entre un candidat de dretes que farà escoles concertades, parcs i requalificacions de terreny en bé del desenvolupament i un candidat d’esquerres que farà escoles concertades, parcs i requalificacions de terreny en bé del progrés, l’abstenció ha de ser molt més gran.

Perquè és molt més fina la línia que els separa.

Els que sou assidus del meu bloc (si és que n’hi ha algun) haureu observat que en general he sigut defensor dels moviments que ha fet la direcció d’ERC.

Els he donat generalment confiança.

Avui, però, la meva confiança s’ha acabat. El que ha fet en Jordi Portabella regalant 100 milions de pessetes a MicroSoft i hipotecant l’administració de l’ajuntament de Barcelona rendint-la als peus de l’empresa catalanofòbica americana no té nom.

Sóc conscient que l’alcaldable d’ERC de Sant Celoni no té cap mena de responsabilitat sobre el tema. Però tant se val. Si ERC es comporta com un partit més en coses de tant vital estratègia com l’adopció de software “lliure de Monopolis” a l’administració, no mereixen el meu vot.

Per sort a Sant Celoni tenim una altra força a la que votar. Les CUP. Igualment Independentistes i igualment vinculades amb el territori.

Jo no volia fer-li el salt a ERC, perquè no creia que ens afavorís una baixada electoral d’ERC massa gran.

Però si ERC ha deixat de ser el referent de partit “amb les mans netes i sense hipoteques als agents econòmics”, aniré a buscar un altre que ho pugui ser.

Els senyors periodistes de la corporació Catalana de Ràdio i Televisió porten 15 dies queixant-se perquè els obliguen a utilitzar temps fixats a l’hora d’informar sobre les eleccions.

Diuen que si no hi hagués aquests límit de temps la seva informació seria molt més correcta.

La veritat, la manera com Josep Cuní aquest matí i Joan BARRIL ahir a la nit van informar de la campanya electoral al País Basc no sembla mostrar gaire "QUALITAT" en la informació periodística catalana.

(segueix)

Segons tots dos, ahir per la nit la kaleborroka va posar una bomba casolana prop d’un cotxe d’un regidor del PSOE-PSE. Per tots dos aquest és l’incident més important que hi ha hagut a les eleccions a Euskadi.

En Barril ho acompanyava ahir amb un comentari despectiu sobre la kaleborroka. En Cuní aquest matí aprofitava per ajuntar aquesta notícia amb un rumor segons el qual el govern continuava parlant amb ETA.

Però curiosament (o no) tots dos oblidàven un petit detall a l’hora de donar la notícia:

A més d’un centenar de pobles d’Euskadi només es presenta una llista electoral falsa del PP, perquè la llista del poble que s’hi presentava ha estat "il·legalitzada".

"Il·legalitzada" amb prevaricació i alevosia. El pretext tots els coneixem. El pretext ha estat que en les llistes de la formació que es presentava hi havia gent que s’havia presentat en un passat per Batasuna.

Els "jutges" no han marcat la gent que segons ells no podia estar a les llistes. Ni han donat una moratòria al poble per presentar una llista alternativa donat que la llista que negava en els seus estatuts la violència resultava invàlida.

A més d’un centenar de pobles d’Euskadi només es presenta una llista de militants del PP de Madrid.

A més d’un centenar de pobles d’Euskadi les eleccions provocaran que la llista més votada tindrà menys vots que regidors, i segurament aquests regidors ni es presentaran al poble.

A més d’un centenar e pobles d’Esukadi els plens de l’ajuntament es faran a 600 quilòmetres. A la seu del partit popular de madrid.

Allà es faran les requalificacions de sol. Suposo que serà la única cosa per la que s’interessarà aquesta gent.

Sembla un detall prou important per explicar quan es fa referència a les accions de la kaleborroka.

No estic d’acord amb el repartiment de temps que han fet els partits polítics. No estic d’acord que no se li doni temps de pantalla a les CUP ni a Ciudadanos.

No estic d’acord que hi hagi partits que tinguin més temps que uns altres en la informació electoral.

Però davant la qualitat de la informació que donen els referents del periodisme a Catalunya, en Cuní i en Barril, dono gràcies que no tinguin la llibertat d’informar com els sembli sobre les eleccions.

Avui en dia tots manipulen. I els periodistes, malhauradament, els primers.

Sostinc una teoria: La situació esportiva del barça afecta directament a la concepció que té la societat catalana de la situació general del país.

Si fa un any el barça hagués estat en la situació actual, o millor, en la situació que segurament es trobarà l’any que ve, l’estatutet de la moncloa no s’hagués acceptat, perquè la societat no hagués permés l’Artur Mas rebaixar-lo tant.

La gent pensa (conscient o inconscientment) que si el Barça és capaç de guanyar esportivament al Madrid, tot i que aquest el duplica en pressupost any rera any, en certa manera això és un reflex que en general les nostres empreses poden guanyar a les de la cort castellana encara que les condicions siguin tant desproporcionades.

Sostinc la teoria que el Barça ha d’entrar en una crisi profunda, i que això serà bò per l’economia i la societat catalana en el seu conjunt.

La meva dòna em matarà si llegeix el que acabo d’escriure!!!

Ja ho vaig dir en una entrada anterior, però ho repetiré. Un cop la cort castellana il·legalitzi ANB, Batasuna ha de demanar el vot pel PP.

Directament.

300.000 vots de més pel PP a Euskadi desvirtuaran del tot la ja desvirtuada suposada democràcia basca.

Fa temps que soc molt crític amb les capacitats intel·lectuals dels periodistes dels nostres mitjans massius, sobretot pel que fa a la vesant matemàtica.

En soc conscient. Perdoneu.

Però em sembla que un periodista, que fa QUATRE anys de carrera, només ha d’aprendre una cosa en aquests quatre anys: Ha d’aprendre a parlar i escriure correctament.

Així doncs, quan sento per la televisió pública del nostre país la notícia que vaig sentir ahir, em senta com si els de lletres sentissiu dir algun barbarisme com “cuidadu” als periodistes de la “nostra” televisió.

(segueix)
Aquest és un exemple minúscul que es va produïr ahir. A la informació econòmica la nostra ben pagada periodista diu: Al parquet de NovaYork, les vendes han superat lleugerament les compres i l’índex ha baixat un 0,03%.

Entenc que va voler dir que la oferta va superar lleugerament la demanda. Però d’una cosa n’estic segur: Al parquet de NovaYork ahir les vendes VAN IGUALAR EXÀCTAMENT les compres. Tant en número de títols com en diners traspassats. Com cada dia.

Ja. Em direu que ja s’entén. “Cuidado” també s’entén.

El que passa és que quan gaire gent a la tele diu “cuidado” al final tota la població se sent autoritzada a utilitzar la paraula.

I quan una periodista no pot comprendre que les vendes i les compres a la borsa són per definició sempre idèntiques, llavors hi ha tota una colla de persones que es dediquen a comprar segells convençudes que aquesta super inversió els pot donar un 5% anual.

I després es creuen en el dret de demanar a l’administració que els torni els quartos que han perdut. Clar. Tots ells havien fet una contribució tant bona a l’economia del país!!!

Imagina’t!!!

Estic convençut que la gran majoria d’ells no són capaços d’entendre que invertir en Fòrum filatèlico és una contribució nul·la a l’economia de l’estat en el que viuen.

Que si haguessin invertit en una companyia de plaques solars que hagués entrat en fallida, llavors segurament jo estaria de part seva en les seves reclamacions a l’administració.

El ministre d’indústria de Castella ha decidit donar quatre canals de TDT a la comunitat valenciana a canvi que tv3 es pugui veure allà.

(segueix)
Donat que estem de rebaixes, jo reivindico quatre canals de TDT per Sant Celoni. Vull que el meu reproductor de TDT no només vegi el 324 i el 333, sinó que pugui veure IB3, TV9, Canal Català, Tele8, Tele8b, Tele8c, Tele8d, Timet Out, Cat 4, Canal Taronja, BTV, 9 TV, Televisió de Girona, Canal Nord, Epi TV, Televisió Costa Brava, i si cal Locàlia.

Vull que un país tant petit com el nostre no sigui idiota, i que els diners que es destinen a fer producció audiovisual en català puguin ser aprofitats per tanta quantitat de gent com sigui merament possible.

Ho vull per demà.

Vull que la meva filla, que només té 2 anys, no comenci a parlar amb els amics de l’escola en castellà perquè la televisió els parla en aquest idioma. Vull un país intel·ligent. Que aprofiti aquests quatre canals que Indústria sorteja per escollir quatre cadenes: Canal Català, BTV, Televisió de Girona i Locàlia (per exemple) i donar-los cobertura a tot el territori.

I llavors sortejar les licències locals un altre cop. A veure si ara Òmnium Culltural (la primera emisora privada del país) i Vilaweb no es queden fora.

Vull una mica d’intel·ligència catalana. Els catalans fa un temps de les pedres en feiem pans. Vull que torni a passar.

Vull que sigui la conselleria de governació la que faci una despesa inusitada i en 6 mesos implementi tota la xarxa de repetidors per posar-los a disposició de les televisions, en comptes de deixar això al lliure mercat, i per tant reduir la oferta de televisió en català a un petit reducte de centres de poblacions grans.

Vull que la gent no parli de la última pallassada de tele5 o antena3, sinó que comenci a parlar de la última pallassada de Canal Català o Tele8, com quan era barceloní i la televisió del grup godó es destacava amb el seu programa de nit.

Tenim una pedra amb una forma de pà de quilo impresionant. Com és que no ho veuen?

La maniobra castellana per fer fora de les institucions una part molt important del poble basc és impròpia d’un règim que aparenta ser democràtic.

Com era d’esperar primer van perseguir Herri Batasuna per donar cobertura a ETA. Després van continuar perseguint-la sota l’excusa que no condenava explícitament la violència, com si PSOE o PP haguessin fet pública la voluntat de canviar la constitució espanyola, que autoritza l’exèrcit a actuar exàctament igual que ETA i exàctament pel mateix motiu.

Ara continuen anant més enllà i negen la possibilitat de presentar-se a les eleccions a un partit escindit de HB que justament té en els seus estatuts la negació de la violència que ells demanàven.

És qüestió de temps que decideixin negar el dret a presentar-se a EA o el PNV. Els cal una excusa, però ja la trobaran.

No obstant, aquesta estratègia té un taló d’Aquiles.

(Segueix)
I el taló d’Aquiles és el següent: Què passaria si Batasuna decidís demanar als seus votants potencials que votin PP?

On quedaria la democràcia suposada del país basc si el partit popular tingués una representació tant falsejada als ajuntaments que en comptes de 1 representant n’acabés tenint la majoria a molts d’ells?

Com quedaria el discurs popular quan les seves tàctiques feixistes li reportessin poder polític fals?

Per Batasuna aquest pas seria lògic i senzill. Si vivim, com en el franquisme, en un sistema en el que les opcions polítiques no es poden presentar a les eleccions, fem-ho bé, donem-los les alcaldies als franquistes, com fa 40 anys.

Com justificaria el PP obtenir el poder gràcies a l’anticrist aberzale? Com podrien destriar entre els seus vots i els de Batasuna?

No estem parlant d’un 3 o 4% de vots. Un 25-30% de vots sumats al 15-20% de vots populars poden falsejar totalment la pretesa democràcia basca.

És una possibilitat que esdevé clara i evident, ara que el poder castellà ja no es conforma amb eliminar del mapa electoral la formació que accepta la violència, sinó tot el ventall de formacions independentistes d’esquerra.

És evident que tots els que es van omplir la boca fa uns mesos a El Periodico, La Vanguardia, CatRàdio, RAC1 i TV3 criticant a l’Honorable Carod Rovira per parlar de la independència en seu governamental callaran ara.

Així que em toca dir-ho a mi. La resposta que feu ahir el Molt Honorable President de la Generalitat defensant l’estatut i Zapatero a TVE, les va fer com a president del país o com a secretari general del seu partit?

Confio que, de la mateixa manera que la brunete mediàtica catalana va obligar a l’Honorable senyor Rovira a aclarir que es tractava d’una opinió de partit, ara obligarà al Molt Honorable a disculpar-se per utilitzar el seu càrrec institucional per fer declaracions de partit. Oi?

La guerra s’ha acabat. La guerra que duien a terme Microsoft i Sony per al control del nou sistema de discos òptics que havien de substituir els DVD’s s’ha acabat. I l’ha guanyat Microsoft contra pronòstic.

(Segueix…)
La guerra enfrontava Microsoft i el seu HD-DVD amb Sony i el seu BlueRay. Microsoft contava amb el sistema operatiu per ordinadors i cònsoles. Sony contava amb la PS3.

Qui fos més ràpid a distribuir un o l’altre semblava predestinat a guanyar la batalla.

Tot indicava que seria Sony, ja que la seva PS3 porta el reproductor Blueray de sèrie, mentre que la XBox 360 de Microsoft no porta l’HD-DVD, que cal incorporar com a extensió. Els PC’s actuals tampoc no el porten.

6 de les 7 majors productores cinematogràfiques d’EEUU havien donat suport a Blueray. Només 4 havien donat suport a HD-DVD.

Semblava que hi havia un guanyador clar.

Però en una maniobra bruta de les que porten la signatura de Microsoft, una bomba atòmica ha desequilibrat la balança. Per sort per tots nosaltres en aquest cas.

El codi de protecció del HD-DVD s’ha fet públic. I amb aquest codi i l’algorisme corresponent es poden descomprimir els HD-DVD’s, de manera que ara té sentit optar per una tecnologia o una altra. Amb HD-DVD podràs gravar al disc dur les pel·lícules que compris. Amb Blueray no.

Sony és molt capaç de perdre una batalla com aquesta per no respondre amb la mateixa arma. Ja ho vam veure amb els MiniDiscs, que van morir d’excés de protecció.

Ara Microsoft té la paella pel mànec, i en el seu maniqueisme començarà a perseguir aquells que publiquin la clau, coneixedors de que és una batalla perduda. Que ells mateixos, amb quasi tota seguretat, s’han assegurat que es fes pública, anteposant, com sempre, els seus interessos (la supremacia de l’HD-DVD) per sobre dels interessos dels seus representats (les companyies cinematogràfiques).

En aquest cas, per sort, els usuaris hi sortim guanyant.