Primeres idees per a una candidatura unitària
El que ha passat en les últimes hores és massa complex com perquè en faci un anàlisi exhaustiu ara. Bàsicament diria que cadascú ha jugat el seu rol.
Espero que el 9N tothom que pugui vagi a dipossitar la papereta el #SíSí a l’urna i que el milió de vots que van generar les consultes pugi a 2 milions de vots.
Dit això, el que em preocupa ara és el tema de la candidatura unitària. Entenc el President quan preté una candidatura unitària. I també entenc que ERC s’hi oposi.
Em sembla que el punt intermig és presentar una candidatura unitària amb les següents condicions:
a) Només 7 places per CDC i 7 places per ERC. 3 per UDC si s’hi volen afegir, 3 per la part independentista d’ICV i 3 per la part independentista del socialisme català. 1 plaça per Solidaritat Catalana, 1 per reagrupament. No hi conto la CUP. No crec que s’hi vulguin afegir.
Amb això tenim 25 seients per els polítics, que sabran que, si no van de veritat, no tornaran a posar el cul a l’escó durant molt de temps. I en canvi, si la candidatura fa la seva feina, que és la declaració unilateral d’independència, podran engegar el procés constituent i convocar noves eleccions en breu.
Ara, llista de societat civil:
3 representants escollits per omnium (als que jo no hi posaria la Muriel Casals per evitar suspicàcies).
3 representants escollits per l’assamblea (als que jo no hi posaria la Carme Forcadell per evitar suspicàcies).
Manel Delgado
Lluís Llach
Teresa Forcades
Xavier Sala i Martin
Joan Laporta
Xavier Rovert de Ventós
Eduardo Reyes
Albert Pont
Me’n queden molts. S’admeten propostes.
No, si us plau. Si es fa llista unitària, l’ha de votar la gent, a l’estil de Guanyem o Podemos. Per internet, amb meses al carrer estil multi-referèndum, amb enquestes poble per poble, o com sigui, però que la gent pugui decidir del primer lloc de la llista a l’últim. I que la llista vagi acompanyada d’un full de ruta clar que inclogui un procés participatiu per redactar la constitució del país. Que la gent voti la llista donaria una certa garantia de tranparència al procés i molta legitimitat democràtica als escollits per empendre després les tasques que hauràn de dur a terme sense dependre de poders a l’ombra ni de maquinàries partidistes. La llista resultant es podria assemblar bastant a la que proposes, amb la diferència que no pesaràn tant els grups de poder dins de cada partit, ni s’haurà de negociar quants n’hi posem de cada lloc (i a canvi de què, etc).
M’agrada la idea, però en tot cas, seria interessant proposar noms.