L'ombra de l'hegemó

Disclaimer: No tinc cap mena d’informació privilegiada que em permeti concretar el que us expressaré a continuació.

Estem en un moment d’alta confusió. Com va demanar el MHP cal paciència, perseverància i perspectiva. El relat que es va construint ens deixa descol·locats. Perspectiva és la paraula clau. La República s’ha declarat, sembla, i els nostres haurien d’estar defensant-la activament, sembla. Tot i així tot indica que alguna cosa grinyola.

La física quàntica ens explica un món en el que les partícules actuen com ones, es troben en diferents posicions i estats a la vegada fins que es fa una observació. Només quan observem una partícula l’ona es trenca i emergeix una resposta concreta. Això sí, per observar la partícula cal actuar sobre ella i per tant un cop observada agafa una altra direcció i torna la incertesa.

Actualment estem en un món polític quàntic, amb una realitat sobreposada. I encara no hem fet la observació definitiva.

El referèndum de l’1-O va deixar una variable a l’aire. Vam comptar prou vots del Sí com per proclamar la república, però no vam comptar prou vots del NO com per assegurar que una part significativa de la societat, contrària a la llibertat, reconeixeria els resultats. No em refereixo a reconèixer formalment els resultats. Això, molts d’ells no ho faran mai. Sinó a entendre que els del Sí som més que els del NO. Com a demòcrates i com a republicans, hauríem d’estar oberts a la possibilitat de comptar tots els vots, sempre, això sí, que les eleccions es facin en llibertat, sense un panorama en el que ens diguin que si votem mantenir la república, llavors tancaran a la presó els nostres representants. Això no és democràcia.

Crec que no és prudent explicar fil per randa el que està passant. Part del secret i la indeterminació és imprescindible perquè els més eixelebrats no rebentin el pla. Ara bé, també és imprescindible tenir present una cosa. Reserveu-vos el 21D perquè el més possible és que haguem d’anar a votar per defensar una altra vegada la República. Per deixar palès que des del 27S del 2015 han passat moltes coses (com que el PSC/PSOE/C’s s’ha arrenglerat amb el Rajoy més corrupte o que el conte de fades de Csqep s’ha demostrat inviable). Per mostrar a tothom que som ja més del 50% de tots els que votaran.

Oblideu-vos de si són eleccions autonòmiques o si són eleccions forçades per un estat estranger. Deixeu l’orgull a banda. Estem construint una república per tothom i cal que tothom s’hi senti interpel·lat. Els naixements de les repúbliques són lents. Les celebracions disteses i plenes al 100% d’alegria deixem-les per l’any que ve o l’altre, a la celebració del primer any de república. Ara encara estem en guerra. Guerra pacífica, guerra democràtica, però guerra.

Això vol dir abandonar el govern i el parlament? Ni molt menys. Al contrari. Ara és quan més fidelitat els hem de mostrar, perquè en qualsevol moment ens poden cridar a files per tirar endavant definitivament el que ara sembla que avança a mitges.

No és segur que les eleccions es facin. Davant tenim el Reino de España, l’estat més trampós i vergonyant que existeix a Europa. Però nosaltres tenim una clau fonamental. Sense la col·laboració dels nostres ajuntaments i de la nostra gent, pacífica però decidida, aquestes eleccions no es podran fer. Si els nostres ajuntaments, a petició del nostre president electe diuen que no obren els col·legis electorals, si la nostra gent es planta pacíficament davant dels llocs de votació de manera massiva, pacífica però ordenada i determinada, no aconseguiran ni de llarg els 2040000 vots que necessiten per pretendre que el NO és majoria. I això que l’1-O vam perdre molts vots pel camí en forma de col·legis tancats abans d’hora, violència paramilitar i confiscació d’urnes.

Si ens presentem a les eleccions, encara que cridem a no fer-les i boicotejar-les, els nostres interventors podran bloquejar la seva intenció de fer tongo electoral i inventar resultats. I sense resultats determinants, el que queda és el referèndum de l’1-O.

A més, fixeu-vos en un detall determinant. El dia de la proclamació de la república, la prima de risc del reino en comptes de pujar va baixar. Com s’explica? S’explica perquè TOT el deute castellà l’està comprant el BCE. Europa li està dient al Reino de España que el recolzen, sí, però donat que el Reino ha fet el que pretenia fer dijous el MHP, i no el que havien dit que farien, sembla que també li estan dient que aquest recolzament passa per dirimir la qüestió en un referèndum final en el que tothom estigui cridat a votar.

Si guanyem aquestes eleccions, què els quedarà a Madrid sinó acceptar la independència? No poden pretendre tornar a començar amb eleccions noves. Si les guanyem encara que no aconseguim una majoria del 50% de vots, els bolquejarem qualsevol intent de “poner orden” i la partida s’allargarà.

Si, com sembla, PP+PSc+C’s presenta una llista única i Csqep rebenta en dos afegint els indepes a la nostra llista única, llavors tindrem el més semblant a un referèndum definitiu que hem tingut mai. I si al final admetem jugar aquesta partida, caldrà que tots i cadascun de nosaltres votem a favor de la República. No hi podrà faltar ningú. Absolutament ningú. Ni el dia de les votacions ni durant la campanya electoral. Ha de ser massiva com han estat els altres comicis i referèndums. Fa dos anys vam aconseguir el 48,2%. Crec que si ens mobilitzem de veritat, fidels a la república que ens demanarà que hi participem, després del que ha passat aquests dos anys, hem de poder arribar al 50% dels vots i, llavors sí, començar a treure’ns de sobre aquest estat asfixiant i corrupte amb el que convivim forçadament.

Les revolucions pacífiques volen temps i temps. Són extenuants. Però tingueu present que les revolucions violentes volen el mateix temps o més i produeixen molt més dolor.

Això sí. Tingueu claríssim que a Castella faran tot el que puguin durant aquests dies per fer por als indecisos i fer-los creure que la república és un infern. Sempre hem jugat amb una mà lligada a l’esquena. Però això ens enforteix. Ho fa més difícil i més llarg, però també ens determina, ens agrupa i ens uneix.

Estem fent el camí. I l’estem fent molt bé. No penseu ni per un moment que això és un pas enrere, al contrari, veieu-ho com una ofensiva. Anirem a atacar, pacíficament i decidida al seu camp. Els guanyarem al seu camp. Els invadirem les seves posicions des la democràcia i la pau.

El president va dir que donava 2 mesos a la negociació. I els dos mesos s’acaben el 21 de desembre. Guanyarem la nostra llibertat. N’estic plenament convençut.

El delegat de la generalitat a Madrid i durant molts anys periodista corresponsal a Alemanya Martí Anglada ha anunciat que el Rei Felip II va trucar a Volkswagen per requerir-los que la SEAT marxés de Catalunya.

Li dono credibilitat total a la informació. Martí Anglada és periodista i dels bons. No faria pública aquesta informació si no ho sabés del cert. Essent corresponsal durant tants anys a Alemanya és fàcil imaginar que algú amb contactes l’ha fet sabedor d’aquesta intromissió.

M’agradaria analitzar aquesta notícia. En primer lloc, quin sentit tindria aquesta pressió il·legítima i il·legal si no és que a Castella saben que Catalunya ja l’han perduda i que l’article 26 que pretenen aprovar divendres no és aplicable? Castella ja sap que l’article 26 no és aplicable a Catalunya, i hom pot intuir que la única raó per la que l’intenten aplicar és perquè el seu objectiu no és Catalunya sinó Euskadi i la resta d’autonomies. L’article 26 (155) el trauran a passejar a partir d’ara cada dos per tres a totes les altres autonomies aconseguint finalment desmuntar-les sense haver de reformar una constitució que saben que no és reformable perquè està en fals des de fa dècades, perquè saben que si la tornessin a votar o no seria refrendada o ho seria per un marge tan petit que no els serviria de res. L’article 26 és la nova LOAPA, un auto cop d’estat, com el del 81, en tota regla.

En segon lloc, com caurà aquesta notícia a la SEAT de Martorell? El reducte nacional-unionista de Martorell ha rebut del seu rei un cop de pala brutal. El seu rei els vol obligar a emigrar o els deixa sense feina. Als directius vinguts de Madrid això tant els fa. Però als 20.000 treballadors de la fàbrica… quants d’ells començaran a entendre que Castella ens vol mal a tots, per molt espanyols que pensin que se sentin?

En tercer lloc, imaginem que per alguna cosa a Volkswagen els donés per cedir a les pressions. On creieu que muntarien la fàbrica nova? Sabeu a on? ENLLOC! Volkswagen ja té un excés de fabricació a tot el món. Tenen fàbriques de sobra i cada cop que llencen un model nou les fàbriques lluiten acarnissadament per veure quina d’elles es queda la producció. Quina necessitat té Volkswagen de crear una fàbrica nova a algun lloc de la meseta i trobar i formar 20.000 treballadors nous si la opció més fàcil és la de repartir la producció entre les desenes de fàbriques que tenen arreu del món? Cap ni una. Si Volkswagen cedís a les pressions, potser compraria uns terrenys en mig dels Monegros o allà on els diguin. Però mai, mai, hi arribarien a fer una nova fàbrica, amb la titànica inversió que això suposa.

I finalment, però no gens menys important. Suposem que Volkswagen marxa i buida la fàbrica. Quedaria una fàbrica de cotxes gegantina buida, i tot un exèrcit de treballadors qualificats disponible. Just quan Tesla ha de trobar el lloc on començar a fabricar a Europa. Dos i dos fan quatre. Si la SEAT marxa no passaran ni uns mesos abans que Tesla, el futur de l’automoció, s’estableixi a la fàbrica de Martorell i comenci a fabricar les belleses de cotxes que fan per a tot Europa i part de l’Àsia.

El despropòsit de Madrid, el Rei i la Cort Castellana només respon a una realitat. Estan desbordats. Han perdut. Nosaltres guanyarem. Tranquilitat. Endavant les Atxes i radicalitat democràtica i pacífica.

Spain never existed until 300 years ago. Yes there was a shared king by diferent kingdoms and counties but anyone had their rules and laws and interests and by any means they were independent countries such like Australia and UK are independent countries right now even if they share a Queen.

Now, some 500 years ago, Madrid was born in a middle of a desert as the capital of Castilla and the place were Castillian King rested for the most of its time. The location of Madrid does not respond to any natural placement. It is not in a middle of a historical road, or close to a river or the sea. The only reason for someone to live in Madrid was to be close to the Court and manage to have some living from the empire organization.

Same that happens in Brazilia right now, Madrid grow up with a big amount of people trying to scalate in the empire power structures. Some of them managed to do it. Lawers, politicians, army, huge fortunes and so, all of them fighting of a slide of power and king royalites.

That birth made Madrid a huge canibal of resources that needed to sustract resources from the territories it controlled. I don’t mind this is an exception. All big capitals do it. But the big difference between Madrid and other Capitals was that Madrid never atracted comerciants or fabrics or economic growth, because they were in the middle of nowhere.

Liberals and people with initiative used to go to Catalonia and other places, close to the sea and Europe and therefore a good place to make business.

That is how Castilla finished starting a war on Catalonia and incorporating it by force to what became Spain, a bigger Castilla but with the cultural heritage of Madrid’s Court.

Now, during centuries Madrid has tried to overcome its beginnings “terraforming” the Iberican peninsula in a way that made Madrid a “natural” place to do business. Everytime they tried their economy has collapsed because of excesive effort. Spain is the country in Europe that has got more state bankrupcies. Around 20 in 500 years.

They tried to create king roads that went from any corner of the peninsula to Madrid. Then railways, then higways, now fast velocity trains.

Not only the effort ruined spain once and again. Their worse mightmare is that everytime they made the problem of Madrid bigger. If you connect two near traditional selfsustained cities between them by any new transportation paradigm both of them rise. But when you connect places so distant and with an unpopulated near desert between them, what happens is that people that used to live in the towns do not go back and forth, they happen to go to live in the big Capital/Madrid, letting the towns without economic ecosystem and increasing the problem of sustaing a ever bigger city in the middle of nowhere.

Yet big fortunes arise when such mastodontic constructions are made, mostly between the people that is around the King’s court, so it is like a ball of snow.

Now, the only way to feed the growing monster is to have an army and substract huge amounts of richness form other places. Yet those places use to react and become independent when they have the opportunity. That is what happened during XVIII and XIX centuries with all latno-america.

Once you lose a place to substract richness from, you jump into the others left more fiercifull, yet you become a smaller weaker monster also.

Now, Catalonia has been military ocupied and boombed and arrassed every 50 years or so by spanish troups in orther to make us remain in Spain by force.

Our language has been forbidden and our freedom removed. Yet we stand up again and again.

It is a necessity. For example, half of our hard payed taxes go to Madrid and they never come back. Most regions of Spain receive much more money that we do even when we put most of that money.

And Madrid behaves the same that always. With this big recession, fast train railroads to no place has continued to be built, huge army contracts has been signed every year, all kind of connected people have obtained billions of Euros from failed projects. Madrid continues to esencially be the King Court with tens of thousands of people around the government trying to get their slide of the cake. Democracy is just a aesthetic face in Madrid. All judges and government lawers and powers and families are the same that when dictator Franco was in power. Nothing changed but a government that has never been stronger that “the system” and that “the system” has put them in.

I know that this seems like an exageration and that there is a lot of industries in Madrid right now and there is plenty of good people there and that they rise against fascism on Franco Coup d’Etat. I am not trying to fool yourself or myself. There are lots of nicer layers over the kernel and they have their strenghs. Most of them should never agree with my opinion and surely most catalans neither.

But in my opinion the kernel, their cultural heritage, is still there. And that is ultimatelly what makes them not wanting to negotiate at all, even if they, surely, are going to loose a lot. They simply never understood they had to negotiate anything with their colonies.

Hola a todos. Hoy escribo en castellano.

Sabéis que nunca lo hago. En inglés, en portugués, o en catalán, pero casi nunca en castellano.

Pero igual algún castellano hablante de bien leerá estas palabras. Y quiero que las lea.

Lo que ha pasado en Cataluña este fin de semana no tiene igual. Hemos tenido que guardar los colegios abiertos durante 48 horas. Durmiendo poco y en el suelo y haciendo guardias porque una loca que se cree Juez y un estado represor consideró que lo que decidió la gente hace 40 años es palabra de dios. Un texto que han modificado a su antojo en 5 ocasiones y nunca se atrevieron a refrendar de nuevo simplemente porque saben que nadie aceptaría desde hace mucho tiempo.

Un texto sacralizado por una votación a punta de pistola que contiene conceptos como monarquía machista o ejército contra pueblo que si fuera refrendado otra vez, hace mucho tiempo que seria rechazado.

A las 5 de la mañana del domingo cientos de personas ocupaban pacíficamente los 2300 centros electorales para asegurar el voto. Cansados, sin haber dormido, o durmiendo en el suelo de miles de colegios electorales, solo para permitir que el NO se pudiera expresar, que el Sí ya tenia mayoría en El Parlament.

Cientos de miles de personas repartidos en pequeños grupos indefensos. Todos jugándonos nuestra integridad y nuestra posición económica, mientras que el estado español nos decía que en su demencia nos arruinaría a todos si nos atrevíamos a ponernos en una mesa electoral para contarnos.

Y entonces el horror. Seis mil mal nacidos han empezado a reventar cabezas, protegidos por nuestra determinación de no responder más que con la resistencia pacífica. Seis mil. Solo. Contra cientos de miles de personas. Aprovechando que estábamos en grupúsculos asegurando los votos. Aprovechando que no íbamos a presentar combate, ni siquiera pacífico.

Llegaban noticias de heridos graves. De policías y guardia civiles rompiendo uno a uno los dedos de mujeres indefensas. De policías lanzando escaleras abajo a mujeres y gente mayor que protestaba pacíficamente. De disparos al aire y de pelotas de goma, prohibidas en Cataluña, que hacían reventar ojos de ciudadanos indefensos que no presentaban más batalla que la determinación de dejar que el pueblo se expresara para constituir una nueva república, más justa y democrática, menos corrupta y más libre.

Nos llegaban videos de policías sanguinarios cobardes desbocados. De grupos de paramilitares uniformados en cantidades desproporcionadas que sin levantar acta alguna llegaban a pequeñas poblaciones lanzaban gases lacrimógenos, reventaban y destruían escuelas y ayuntamientos aun después de haber requisado los votos. De una masa inmensa de gente de bien protegiendo con su vida, literalmente, el derecho del NO a expresarse y frenar la república que vamos a declarar.

Y también de colegios aplaudiendo los votantes que llegaban con la bandera de España a votar NO o nulo. Porque de eso se trataba, de expresarse democrática y pacíficamente.

Por la tarde nos ha tocado a nosotros. Se me llenan de lágrimas los ojos cuando lo escribo. Han llegado a mi pueblo. 25 furgones de cobardes asesinos, dispuestos a repartir golpes, romper piernas, estirar cabellos de mujeres de 60 años. Nos iba a tocar recibir. Aguantar los golpes con el único propósito que perdieran tiempo y no pudieran hacer daño en otro sitio. Las urnas estaban a buen recaudo, pero teníamos que resistir. Que sufrir en nuestras carnes la represión injustificada, la violencia fascista de Soraya y sus sanguinarios ejércitos civiles.

Sabíamos perfectamente lo que había pasado en otros lugares. Y sabeis que? Que nos hemos quedado todos allí. Juntos. Determinados. Cientos de adultos de muchas edades. Parapetados delante de la puerta del colegio electoral. Terror. Pero también inmenso orgullo. Intensas horas que parecían siglos mientras llegaban noticias de por donde andaban los secuaces. Estaban cerca. No eran rumores. Durante muchos minutos sabíamos positivamente que nos iba a tocar a nosotros. Iban a machacarnos y reventar las puertas de la escuela de adultos donde ejercíamos nuestro derecho al voto. Pero íbamos a resistir. Pacífica y contundentemente. Hombres, mujeres. Castellano-hablantes, catalano-hablantes. Gente de paz, de 20 a 70 años.

No nos ha tocado. Por casualidad. Pero el miedo y el terror de vivir momentos en los que no sabes si vas a sobrevivir, eso no sabes lo que es si no lo has vivido. Iban dando vueltas porque querían impedir que la gente votara. Porque si la gente votaba, se acababa el régimen fascista. Pero hemos votado. Con rigor. Con miedo. Con valentía. Y hemos ganado. 2.300.000 votos que se han podido contar. Un resultado apabullante. Incontestable teniendo en cuenta los centenares de miles de votos robados por los ejércitos de Mordor. Un resultado sin discusión sabiendo la cantidad de gente que no ha ido a votar por miedo, o porque ha encontrado su colegio electoral cerrado antes de hora ante el riesgo que nos quitaran los votos conseguidos.

Y os aseguro una cosa. No hay marcha atrás. No somos unos cuantos que hemos sentido la represión y el horror recorriendo nuestras venas. Somos todos. Los miles que se agolpaban delante de los colegios y los cientos que miraban por las ventanas o lo veían por televisión. Lo que nos ofrece España es eso. Represión, muerte, encarcelamientos, multas, condenas, imposición.

Ante eso solo cabe la posibilidad de ofrecer resistencia y empequeñecer un 20% el monstruo constituyendo una república libre, pacífica y democrática. Y cualquier español de bien debería ver cómo ayudarnos. Porque después de nosotros seréis vosotros. Aún no sabéis la causa. Quizás protestas por recortes de las pensiones, quizás una ley que vuelva a prohibir el matrimonio LGTB. Quizás mas recortes en los derechos laborales. Algo encontraran, porque su régimen necesita de un enemigo interno desvalido. Y esos asesinos sanguinarios os los van a enviar a vosotros si esta batalla no la luchamos. La ganaremos porque somos la gran mayoría, alegres, combativos y porque lo que nos han hecho pasar este fin de semana nadie lo olvidará jamás.

Pero id pensando en ayudarnos o en sucumbir unas generaciones mas al yugo del fascismo disfrazado de “democracia modélica” como vuestro estúpido presidente tubo bien en describir ayer.

844 víctimas contabilizadas. Dos muy graves.

La República ha llegado.