Carrils estrets
Ja ho sé. Estic baix de moral. Però cada dia que passa penso més que no sé si Catalunya continua existint o el que en queda és una colla de castellans parlant en català.
I no, no em refereixo a en Montilla quan parlo de castellans. És possible que en Montilla sigui dels pocs Catalans que queden a Catalunya. Tampoc hi posaria la mà al foc.
La riada de cultura castellana que inunda Catalunya porta noms molt nostrats, i alguns d’ells fins i tot es diuen independentistes.
Però pensen i actuen com a castellans.
(segueix)
A què ve tot això?
Bé, m’explicaré. Bé al tema de la reducció de l’amplada dels carrils de les rondes.
Diu la dita que els catalans (quan encara existíem) de les pedres en feiem pans.
Aquesta era una de les virtuts que ens definien com a poble. Pensàvem amb el cap i no amb l’estómac. Inventàvem i reinventàvem la realitat, sense por a proposar res, per trencador que fos.
Per exemple, hom diria que acceptar les competències més “antipàtiques” com presons i a sobre fer-ho sense finançament no hagués sigut gaire intel·ligent, però en Pujol va saber reconvertir la patata calenta en una arma per forçar a la descentralització.
Hom diria que és absolutament absurd llençar una fletxa per encendre un peveter, però un com analitzat, el risc no és tant i el resultat és impressionant.
I hom diria que reduir l’amplada dels carrils d’una via de velocitat limitada sembla una excusa d’algú que es veu massa dèbil com per reclamar una ronda en condicions. Però si pensem amb el cap la idea, és raonada i té lògica.
Però ara ja no pensem amb el cap. Aquells anys s’han acabat. Ara pensem amb l’estómac, i vomitem improperis i un 98% dels oients de RAC1 automàticament decideixen que és una mala idea, i tots els polítics corren a desacreditar al director del servei català de trànsit, que com és la seva obligació només ha fet que proposar idees raonades.
Jo estic amb ell. A mi no em molesta que la Gran Via de les Corts Catalanes tingui un carril bus de més. M’ajuda a mantenir la velocitat a 80. Abans aquella recta llarguíssima i densa em servia per veure a quina velocitat arribava el cotxe.
I si aquesta mesura pot servir per acabar tenint un voral a les rondes en només tres mesos, em sembla bé. Molt millor que no pas gastar el pressupost de la Generalitat dels propers dos anys en augmentar un carril a les rondes de la ciutat.
Pensar i proposar no pot ser dolent. Pensem una mica senyors, raoem. Enraonem. No bordem com a castella, si us plau.