L'ombra de l'hegemó

Cada dia ens despertem amb la pregunta de si Catalunya es quedarà a la UE. A mi em sembla que és una pregunta absurda, perquè ja està resolta: Catalunya en sortirà per posar-se en una espècie de llimb en el que segurament es mantindran les fronteres obertes als productes i als moviments de les persones.

I estarem en aquesta posició fins que arribem a un acord d’adhesió en el que aclarim quants eurodiputats ens toquen i quantes moltes altres coses.

Apretaran, però no massa. Sabeu perquè? Perquè el millor punt que té la UE per negociar és la nostra temença a quedar-ne exclosos. Però si triguem massa a ser reincorporats, descobrirem que podem estar-ne fora, i que no s’hi està tant malament, ans al contrari. I llavors els serà més difícil negociar.

Dit això, ningú pregunta la vertadera questió.
(segueix)

I la vertadera qüestió és: La resta del Regne d’Espanya, quedarà dins o fora de la UE? Aquesta és la qüestió. No sé si no es pregunta perquè no interessa o perquè no s’enten el que està passant.

Però fixeu-vos-hi.

El que diuen que diuen els tractats és que “quan apareix un nou estat dins la UE aquest queda automàticament fora de la UE i ha de demanar l’ingrés”.

Ok, això s’aplica a Catalunya i a Escocia. Però s’aplica a la resta del Regne d’Espanya també?

Vegem. L’article 2 de la constitució castellana diu:

“La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, …”

És a dir, que el dia que Catalunya s’independitzi de Castella i colònies, aquestes deixaran de tenir constitució.

Perquè sembla evident que aquell dia, Catalunya no dirà a nivell internacional: “Marxem d’Espanya” sinó “Dissolem Espanya” i tornem a les nostres constitucions de 1714.

Llavors, un estat amb un 17% menys de població, amb un 21% menys de PIB i sense constitució vigent… es pot autoassignar la representativitat de l’estat precedent? La resta de socis… li admetran que s’assigni aquesta representativitat? Per a què? Per a tenir dins la unió un membre incòmode i sobrerepresentat intentant posar pals a les rodes a la reincorporació?

A mi em sembla més fàcil que la UE digui que tant Catalunya com el que resti del Regne d’Espanya són nous estats, i que per tant quedem tots dos exclosos de les institucions fins que refem els acords. I que si volem refer acords, tant l’un com l’altre, debem mantenir vigents les lleis europees.

Així que, la pregunta de veritat és: El que resta del regne d’Espanya, es quedarà a la UE?

I cal tenir present que això no ho decidirà Madrid.

Ahir, just abans de començar el debat, vam poder sentir a Catalunya Ràdio com entràven a l’hemicicle els congresistes del PSC separadament respecte als del PSOE. Volien visualitzar que eren un partit diferent, van indicar als periodistes.
(segueix)

I aquesta fou la única aparició del PSC en tota l’estona. Ni un representant del parlament ni del congreso va sortir a donar la cara per justificar o matissar la seva opinió. Ni un. Silenci absolut. No van parlar al congreso (que jo escoltés), ni als passadissos, ni a les seus dels mitjans o les ràdios.

Sembla com si haguessin decidit que l’únic que havia de donar la cara era en Pere Navarro, i donat que no hi va fer acte de presència, la resta es va desentendre.

El segon partit del país en número de votants, tant a les eleccions al congreso com al parlament, en el dia més trascendent, va desapareixer. És desconcertant.

Tothom parla de la Tupinada del Collboni a Ciutat Vella. Però aquesta no és la tupinada més determinant. La tupinada que canvia el resultat i encara no ha estat explicada és la de Nou Barris. Fixeu-vos en les dades perquè són evidents.
(segueix)

Districte             Participació (amb proporció a la població)
Ciutat Vella        168%
Eixample            90%
Sants                61%
Les Corts           107%
Sarria                 90%
Gràcia                 95%
Horta                  95%
Nou Barris           170%
Sant Andreu        82%
Sant Martí            80%

És fàcil de veure que clarament a Ciutat Vella i Nou Barris el número de votants duplica el promig de les altres places. Clarament. Sense dubtes. Tenim una explicació per Ciutat Vella, però aquesta no és la que fa variar els resultats. La que fa variar els resultats és Nou Barris.

Perquè si no tenim en compte Nou Barris, tenim 3082 vots per als oficialistes (Carmen+Collboni) i 3055 vots pels díscols (Martí+Rocio+Laia). Empat tècnic amb lleuger avantatge per Collboni perquè cal contabilitzar d’alguna manera Nou Barris.

Els números de Nou Barris són de tupinada. Clarament. A Sant Martí, a l’Espai Alchemika, per exemple, amb una població demogràficament similar, tenim 93 vots pels oficialistes contra 33 pels díscols. A l’agrupació Nou Barris 2, 225 vots per la Carmen, 42 per la Laia Bonet i 11 per la resta.

I a la sala Pepita Casanellas de sants, 126 per la parella Carmen-collboni, 19 pels altres tres.

És possible que aquests extranys resultats siguin conseqüència de petits equips apassionats que han fet el porta a porta mentre els altres confiàven en els mitjans massius? És possible. Però davant les imatges de Ciutat Vella, Carmen i Collboni, sabent-ho o no, són sospitosos de tupinada, i especialment Carmen Andrés hauria de donar explicacions de com és que a Nou Barris han votat el doble de persones que a la resta de la ciutat.

Cal tenir molt present que a les primàries per les europees els interventors no van poder veure el recompte de vots, que es feu a porta tancada, segons denuncia la militant del PSC que fou víctima de la tupinada. I d’aixo només en fa unes setmanes. Si a la seu del partit es pot permetre aquest comportament, que es pot haver fet en un colegi de barri com el centre civic bon pastor, en el que 93 persones voten per collboni i només 20 per la suma de tots els altres?

PS: Soc conscient que la participació tant increïblement minsa pot provocar resultats espectacularment extranys, però tot plegat fa farum.