L'ombra de l'hegemó

“No hay salida. El gobierno anulará las catalanas si Mas las plantea como elecciones constituyentes”

Aquesta és la portada del diari La Razón d’avui.

Quina tonteria més grossa!!!

(segueix)

Només s’explica per la precipitació amb la que deuen estar actuant. I sobretot s’explica perquè els quixots castellans estan molt acostumats a creure’s les seves pròpies mentides. Ningú li diu que no a qui la diu més grossa.

Imaginem que ens anul·len les eleccions. I què? No les fariem igualment, encara que ens les haguessin anul·lat? No convocariem un referèndum (legal o no legal) en el que arrassariem? Encara que puguessin anul·lar les eleccions. Durant quant de temps? Què es pensen, que d’aqui a 2 anys se’ns haurà passat? D’aquí a 5 o 10? Les anul·laran indefinidament? Que li diran a Europa i al món? Que han vist què ha passat amb Bildu gràcies a la seva anul·lació i a ocupar ilegítimament el govern basc?

I el millor. Si anul·len les eleccions… qui governarà mentrestant la Generalitat? I amb quina força al parlament? Els mateixos!!!

L’única força que està segurament sobrerepresentada al parlament és el PSC però la seva sobrerepresentació és contraposa a una colla de diputats díscols que es poden afegir en qualsevol moment a l’Ernest Maragall. Però a més, la suma de CiU, ERC, ICV, SI, Laporta i Maragall dona una majoria TANT FOLGADA que no fa falta cap convocatòria electoral de moment, mentre que una prohibició serà l’escenari perfecte per guanyar el nostre últim envit. La comunitat internacional.

Encara podrem sortir d’espanya i entrar a Europa sense haver d’absorvir ni un duro del seu deute!!!

És increïble el cacau mental de Pere Navarro, personatge que sembla fitxat per l’independentisme per enfonsar el PSC a Catalunya. La incoherencia del seu discurs contrasta amb força amb la lleugeresa amb que el diu.

En el mateix acte diu “Espanya serà federal o no serà” i diu “Nosaltres diem NO a la independència.” Evidentment el Nosaltres és la direcció actual del PSC.

Mentrestant Alfredo Pérez Rubalcaba, evidentment, anant a la seva. Era al mateix acte però estic convençut que no s’ha pres la molèstia ni d’intentar entendre el que deia en Navarro. Ni li deuen haver traduït.

Per a què? Si ja ha dit que NO a la independència, no cal sentir res més. La segona anul·la la primera. O Catalunya combrega amb el regionalisme o contra el PSOE. Ho ha deixat ben clar. I com que és evident que no estem ni estarem preparant un encaix en una espanya que, evidentment, no serà mai federal, Rubalcaba ha vingut a dir-nos que oficialment el PSOE anirà contra Catalunya.

A veure si algú té prou temps i paciència com per explicar-li a en Navarro. Lentament.

I com que evidentment

Ahir n’Alfredo Perez Rubalcaba en deia dues de bones.

Primer es queixava que Rajoy no hagues fet res per reduir l’ànsia independentista del país, com si el PSOE n’hagués fet bandera o hagués bastit una alternativa. Si hem d’agrair a algú el moment en que ens trobem és molt més al PSOE que ha deixat de fer de poli bo que no pas al PP que continui fent de poli dolent.

La segona, exigia al molt honorable president Mas que es definís. Que digués si el pacte fiscal el volia per quedar-se o per marxar: “Para convivir o para caminar hacia el divorcio.”

I és que l’estratègia de la Puta i la Ramoneta, en aquest cas, els està destrossant, als castellans.

(segueix)

Perque l’estratègia castellana (i per tant del PSc i PPc) passava per, un cop CiU definida com a independentista, llavors teatralitzar una “reconciliació de maltractador”, coneixedors que gran part de la societat, per por i per mandra, tornaria a l’anar tirant.

L’estratègia castellana era aquesta. I per això els dol tant que CiU no s’acabi de definir totalment. Els rebenta l’estratègia. Si cedeixen ara i teatralitzen una reconciliació, CiU sortirà guanyant electoralment, ja que serà qui ha estirat prou la corda com per obtenir-ne rèdits (confiem que això no passi), que no serien confirmats com insuficients fins molt més endavant.

I si no cedeixen, ens han perdut irremeiablement.

Per això demano al president que continui fent la Puta i la Ramoneta. Primer perquè és l’estratègia que ens durà a la independència. Segon, perquè justament representa a un sector de la població que actua així. Que està esperant que Madriz, a l’últim moment, ens regali l’Oro i el Moro. I el que no pot mai passar és que aquest sector del país acabi votant al PSc o al PPc, que es presentaran com a promotors d’una eventual moratòria en l’agressió continua que patim.

El botifler Paco Maruhenda alega que Catalunya mai ha estat independent. Segons la seva tesi, només podem tenir en compte els estats moderns, post edat mitja.

Com que Catalunya va crear el que es va conèixer per Els Catalans/Espanya/Corona d’Aragó i que incloia una federació de corones molt diversa: Comptat de Barcelona (el Compte de Barcelona tenia el títol de Rei dels Catalans), Provença, Nàpols, Regne de València, Mallorca, Sardenya, Sicilia, Mèxic, Perú, Cuba, Aragó,…  és veritat que Catalunya no ha estat mai un estat independent. I potser en un futur la Catalunya actual tampoc es considerarà que era independent, donat que es trobarà immersa a Europa.

Ara bé, donat que Castella només s’integra a l’imperi català els últims dos anys de la vida de Carles I, cal dir que Espanya, tal i com la coneixem ara, tampoc ha estat mai independent. Seguint la teoria del Maurenda, Espanya (entenent allò que inclou castella) era una petita part de Méxic i de Llatino-Amèrica, que no havia estat mai independent fins que fa uns 200 anys l’imperi la va arraconar i se’n va desfer.

No sé si això implica que Espanya no és subjecte de sobirania, i que Mèxic la pot reclamar quan vulgui. A la manera de Paco Maruenda suposo que sí.

A ningú se li escapa que en Duran és manifestament Unionista. I tampoc se li escapa a ningú que anirà a la Manifestació. A canvi de què? En Duran és unionista, principalment, perquè li va la feina. Amb la independència no hi ha grup parlamentari propi a Madriz. No hi ha feina pel Duran.

En Duran té dues possiblitats llavors. Intentar trair al poble per assegurar-se un lloc a Telefónica/Er Corte Inglé/…) o intentar no posar gaire pals a les rodes a canvi d’una ambaixada en el futur.

La primera és molt perillosa, perquè si perd i el país s’independitza, castella no li pagarà els serveis. Roma no paga als traïdors.

La segona només es complirà si pot reinventar a posteriori la seva participació en els esdeveniments, i d’aquí a uns anys pot convèncer a molts que no fou un botifler “quasi mai”, només un regionalista moderat.

Per això va a la manifestació. Per poder optar a una ambaixada. Espero que sigui a Zamunda.

El moviment del PSC destituint tot pseudo-catalanista de la direcció del partit sembla que ha estat una abaixada de guardia que els podria fer desapareixer. El PSC està fatal, cert. Tant que podria perdre la segona plaça del parlament en les properes eleccions. Sembla que la jugada feta ha estat la d’eliminar de la direcció les veus discordants que podrien haver fet mal al nucli dur espanyolista, per posteriorment escenificar unes primàries en les que representar una confrontació d’opinions i arribar a les eleccions més forts, mani qui mani llavors.

Però, que li passarà al PSc si no té temps de convocar unes primaries perquè l’11s2012 és prou potent com per autoritzar en Mas a convocar eleccions anticipades abans d’acabar l’any? Havent eliminat de la direcció el catalanisme, i tenint com a competidors directes PPc i Ciudadanos, el més segur és que implosionarà.

Ara cal saber si CDC és nacionalista com diu. Si ho és, no menysprearà la ocasió per destruir l’escull principla per la sobirania. Però si tot això no és més que un posat, llavors donarà temps al PSC per reconstruir-se, perquè si la única cosa que vol CDC és poder, el tindrà molt més fàcilment contra el PSC a espanya que no pas contra una nova esquerra unificada a la catalunya independent.

Sociovergència?