L'ombra de l'hegemó

Home, ja era hora. Ja era hora que d’una vegada el PSC reconegués que no és el PSC sino el PSOE a Catalunya!!!

L’amiga Carme Chacón ho ha deixat clar. Aquesta eterna aprenent de polític que té una capacitat innata per respodre les preguntes que se li fan amb la retòrica exàcta que ha dissenyat el partit, ho ha dit clarament.

Ja no són el PSC ni volen tornar a ser-ho.

Com a mínim no fan com els altres anys, que ens venien la moto que intentarien tenir grup parlamentari per acabar sense tenir-lo.

Ara queda clar. No volem tenir un grup parlamentari propi perquè no som catalans més que com adscripció regional.

Sóm del PSOE i per tant responsables i instigadors de les retallades de l’estatutet a Madrid.

Molt bé. Sense enganys.

Hola, a continuació us presento un abanç de les notícies que obriran els informatius de passat demà:

a) Bombes a Israel.
b) Incendis a Galicia.
c) Unes quantes pateres.
d) Algun atac del PP sobre els incendis, algun atac del PSOE sobre els incendis.
e) Garzón i la manifestació de Batasuna.

(continua)

Aquestes són algunes de les notícies de les que no es farà esment:
a) Mèxic continua sent un polvorí després de l’ombra de frau electoral que plana sobre les últimes eleccions.
b) Inundacions generalitzades a Mèxic i el sud d’EEUU.
c) Es descobreixen proves vinculans que demostren que fou la Llotja de Barcelona la que va organitzar els viatges d’en Colom.
d) Es descobreixen proves vinculants per demostrar que “El Lazarillo de Tormes” és una traducció censurada d’un llibre originalment català. Aquest llibre se suma al de Joan Miquel Servent, i la fundació assegura que n’hi ha més.

Un 80% de la població de Catalunya està en aquests moments coberta per la TDT.
Un 80%!!! Tenint en compte que el barcelonès i en particular la torre de Collserola aglutina el 60% com a mínim de la població, això vol dir que un 60% de la resta NO ESTÀ COBERTA.
(continua)

És patètic. Lamentable. No estem parlant de que hi hagi pobles de muntanya que no tenen cobertura. Ciutats com Sant Celoni, amb 15.000 habitants i la seva àrea d’influència, que pot arribar fàcilment als 30.000 no tenen cobertura de la TDT.

I això que el que de veritat val diners, els terrenys per les antenes, la construcció de llocs de control, el fer arribar llum a dalt de les muntanyes, … es pot aprofitar de les antenes de televisió antigues.

La única cosa que cal fer és comprar un centenar d’antenes i instal·lar-les.

Ara bé, en comptes de gastar-nos els diners públics amb aquesta obvietat, posar les antenes, els gastem en campanyes absurdes i supercostoses de publicitat institucional anunciant al personal que compri l’aparell de TDT que no podrà utilitzar.

Sí senyor!! Això té molt sentit!!!

Té sentit si el que vols és descatalanitzar encara una mica més el cinturó vermell de Barcelona, impedint que neixin les televisions digitals locals per falta d’audiència mentre que les úniques televisions que existeixin siguin les antenes 3, telecincos i els altres amics castellans.

Suposo que deu ser això. Perquè si no és això hauríem de resoldre que són idiotes. Que no els cap al cap que és més lògic utilitzar els recursos per posar antenes que tirar els diners en campanyes de publicitat d’un servei que no existeix. Patètic.

Recordeu aquell dia en que us van dir per primera vegada que Cristòfor Colom era català? Recordeu com vau riure i com vau pensar… “ara us heu passat!!!”.
Bé, ara ja es dona per demostrat. El director de museu d’història de Catalunya, que és el creador de La història de Catalunya, una enciclopèdia de 23 volums i unes 20.000 pàgines ja dona suport obert a la investigació.
Evidentment, estem parlant d’una persona ben informada sobre la nostra història. Tu i jo no podriem escriure 10 planes sobre la història de Catalunya, i aquest home en porta 20.000 més les 10.000 de la història de Barcelona.
A més, fou representant del PSC als mitjans de comunicació durant molts anys. No val a parlar per tant d’un eixelebrat nacionalista que ha perdut el cap.

(continua)

Ja ho sé. La següent cosa que us ve al cervell és “bé, si era català o genovès tant li fot”. Sentiu vergonya per què dins del catalanisme hi hagi gent tant “exhacervada que vulgui fer d’un detall de fa 500 anys una qüestió d’estat”.
No us interessa. Perquè us hauria d’interessar?
Bé, segurament no us faré canviar d’idea. Com a mínim avui. Però només us vull dir una cosa. Perquè la recordeu d’aquí a uns anys, quan les coses que es mouen ara comencin a sortir a la llum.
Què Joan Cristoferens Colom fos català és només el glaço que hi ha a la punta de l’iceberg. Per sota hi ha ja tot un iceberg que podem veure, i per sota encara hi ha una enorme massa d’informació amagada.
El segon capítol d’aquesta història ja està escrit. No només Colom fou català (cosa que té una importància molt relativa), sinó que tot el descobriment i colonització d’amèrica fou un projecte català.
Ja, ja ho sé. Ara us bé la següent afirmació al cap: “Aquesta no és una bona notícia. Catalunya degué ser llavors la instigadora del genocidi americà!”.
És posible. Però és poc probable. Quan els catalans van descobrir el pastís els castellans de seguida hi van posar el nas. És molt possible que moltes de les atrocitats fossin fetes per aquests últims.
Hi ha un tercer bloc de gel que ja s’albira nítidament a l’horitzó:

Joan Miquel Servent fou l’autor del Quixot, una obra escrita en català i traduïda per la censura.

Ja paro. Prou informació el primer dia. Però recordeu un altre cop el que us dic. Aquestes dades només són el cap d’amunt de la part visible d’un iceberg molt més gran.

Molt més gran.

Riu-te tu del Codi da Vinci.

http://www.histocat.cat

ICV té com a primera prioritat del seu programa la recuperació de la “memòria històrica”.

Bàsicament, aquest projecte tracta de desenterrar els revesavis dels nostres nens, intentar identificar-los i tornar-los a enterrar.

On ens porta tot això? Sota el meu punt de vista: enlloc. Un percentatge certament limitat de gent sabrà finalment que els seus vesavis van ser morts (cosa que ja creien certa), la majoria continuarà amb la incògnita.

Sabrem que els Nacionals van ser molt dolents i que els Republicans no es va quedar curts.

Però mentrestant, la vertadera memòria històrica, la que de veritat canvia la percepció de la realitat. La que ha de ser destapada pel bé del nostre país, aquesta no la buscaran.

Això els queda gros. D’això no se’n parla.

Aquesta no és una llei que puguin passar al PSOE perquè se la faci seva en el teatre polític castellà. Perquè aquesta és veritablement important.

(continua)

La vertadera memòria històrica és la que estan descobrint els increïbles components de la institució més important del nostre país. La Fundació d’estudis històrics de Catalunya (http://www.histocat.cat).

Aquesta sí que és una història que canvia la història. Aquesta si que és la història que aixeca un país. Que el fa despertar amb orgull de la seva letargia.

Saber el percentatge de barbaritats d’un bàndol o d’un altre a la guerra civil espanyola és intranscendent. Per a molts de nosaltres el 70% les van cometre els Nacionals, que a més eren un poder il·legal i il·legitim. La resta segurament els republicans. De què ens servirà saber si el percentatge va ser 90-10 o 50-50?

No ens servirà de res.

En canvi, si finalment traiem a la llum el que veritablement importa, que el descobriment i colonització d’amèrica fou una empresa eminentment catalana en la que els castellans només hi van anar a fer mal, que els principals escriptors i pintors de l’escola castellana foren en veritat escriptors i pintors catalans, i que en general, la història que ens han explicat d’espanya és una maquinada mentida, llavors si que farem una gran diferència.

Aquesta és la gran lluita per la memòria històrica. Però a aquesta lluita potser no hi trobarem a ICV. Per a ells la història comença a la revolució industrial.

Sí senyors. Molt congruent! Ara resulta que unanimament les forces polítiques catalanes reclamen la gestió de l’aeroport.
“La gota que fa vessar el vas!” diu en Castells. QUINS COLLONS!!!
(continua)

Fa quatre dies, les dues forces majoritàries del parlament van preferir trencar la unitat vers Madrid respecte a l’Estatut, trencar el Govern i, el més important, trencar la unitat de la societat catalana, abans de fer pinya amb ERC per aconseguir la transferència dels aeroports via estatut.
No fos cas que ERC obtingués rèdit de la seva proposta de modificació estatutària o es pogués sumar al sí!!!
I ara, fins i tot abans que entri en vigor l’estatutet retallat, ja estan demanant la cessió com una cosa urgent!!

Patètic.

Evidentment el govern de Castella ara diu que tranquils, que ja s’ho miraran quan els sembli.
Aquesta carta era nostra, però les ànsies de poder de la sociovergència els la va regalar.
I la faràn servir. Ja ho crec que la faran servir. La posaran sobre la taula el dia que negociem les condicions del finançament que no es van tancar a l’estatut com s’haguessin hagut de tancar.
I després ens vindran els sociovergents, que hauran pagat l’aeroport, que ja era nostre, amb el finançament de futur i ens diran cofois que han aconseguit l’aeroport!!
I la gent s’ho creurà. Perquè El Periodico, La Vanguardia i TV3, que avui callen com putes, aquell dia no explicaran quan hem pagat per la nostra carta. La carta que ja teníem i van deixar escapar per motius estrictament electoralistes.

Quan ERC va iniciar el procés per acumular complicitats i casuística per forçar les altres formacions a modificar l’estatut d’aquest país, l’objectiu era doble.

En primer lloc es tractava de modificar la situació absolutament insostenible del sistema de finançament i del buidat de contingut de les lleis a Catalunya mitjançant les lleis base constitucionals.

En segon lloc es tractava d’acabar amb l’excusa de sempre, la del PSC i la de CiU. Aquella de “La culpa la té Madrid”.

Posant les estructures fonamentals del país a mans de la Generalitat i establint un sistema de finançament suficient, aquesta excusa ja no seria d’aplicació.

Jo crec que la por a que això segon passés, que desapareixes l’excusa per antonomàsia, fou el que portà a acordar un estatutet insuficient.

Aquests dies en tenim el primer exemple post-estatutet:

L’aeroport del Prat es bloqueja? La culpa la té Madrid.

Sembla evident que CiU hagués fet exactament el mateix si hagués estat al govern. No fer res perquè res no poden fer. La culpa la té Madrid.

Ara ja és tard. Però és important recordar que es van fer mans i mànigues perquè la culpa la tingués Madrid. Van arribar a dinamitar el govern del país, tant convergents com sociates, abans de forçar que l’aeroport passés a les nostres mans.

La culpa no la té madrid. La culpa la tenen els que han permés que durant vint anys més el màxim responsable de l’aeroport del prat sigui el delegat del govern castellà.