Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

17 de maig de 2024
0 comentaris

Avui, divendres 17, a Canes 2024

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica i a l’ACID. Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Canes‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Programa diari’ són per a reflectir el programa del dia i els ‘Ressons de Canes’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Avui, divendres 17, a Canes 2024.

Competició.

De Yorgos LANTHIMOS, “Kinds of Kindness”. Producció: Anglaterra, EUA, Irlanda (Element Pictures*, Film4). Durada: 2h45. Guió: Yorgos Lanthimos, Efthymis Filippou. Música: Thomas Newman. Fotografia: Robbie Ryan. Amb Emma Stone, Jesse Plemons, Willem Dafoe, Margaret Qualley, Hong Chau, Joe Alwyn, Mamoudou Athie, Hunter Schafer. Sinopsi: Faula en forma de tríptic que narra tres històries: la d’un home atrapat que intenta agafar les regnes de la pròpia vida; la d’un policia aterrit perquè la seva dona, que havia desaparegut al mar, ha tornat i sembla una altra persona i, finalment, la història d’una dona decidida a trobar una persona amb un do especial destinada a convertir-se en una prodigiosa líder espiritual. Nota: Un film contemporani, ambientat als Estats Units, que explica tres històries diferents amb el repartiment interpretant personatges diferents en cadascuna. Vídeos: Promocional,Tràiler en VE, Tràiler en VOSF. Informació: Inicialment, la pel·lícula es deia “And”, però a final del 2023 la van rebatejar. Rodada a Nova Orleans mentre “Poor Things” / “Pobres criaturas” (2013) era en postproducció. És la quarta col·laboració de la gran actriu Emma Stone amb el cineasta, després de “The Favourite” / “La favorita” (2018), “Vlihi” (2022) -un curtmetratge- i “Poor Things” / “Pobres criaturas” (2013). Tot i que va debutar a diversos certamens i, amb cert èxit de crítica, al Festival de Berlín, amb “Kinetta” (2005), el grec Yorgos Lanthimos és en bona mesura  fill del Festival de Canes, on va destacar amb el seu segon llargmetratge en solitari “Canino” / “Kynodontas” – Premi Un Certain Regard 2009– i que hi ha presentat en Competició el seu primer film en anglès, “Langosta” / “The Lobster” (2015) –Premi del Jurat de Canes– i “The Killing of a Sacred Deer” / “El sacrificio de un ciervo sagrado” (2017) –Premi del Millor Guió a Canes-; però ha obtingut guardons importants també a la Mostra de Venècia -Gran Premi Especial del Jurat amb “The Favourite” / “La favorita” (2018) i Lleó d’Or amb “Poor Things” / “Pobres criaturas” (2013)-.  La seva filmografia va carregada d’històries de món reclòs, amb personatges ‘presoners’ (ho siguin de la família, de la situació heredada, per un nou ‘pare’ protector i mentor… ) en què aquests mateixos personatges malden per a alliberar-se i hi sovintegen les fantasies fantàstiques. Pel·lícules de Yorgos Lanthimos disponibles a FilminCat i a Filmin. | D: Searchlight Pictures. EE: 28.06.2024. EF: 26.06.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, IndieWire 1 (ang), IndieWire 2 (ang), altres enllaços.|

De Paul SCHRADER, “Oh, Canada”. Producció: EUA. Durada: 1h35. Guió: Paul Schrader, basat en la novel·la ‘Los abandonos‘ – ‘Foregone‘, de Russell Banks. Repartiment: Richard Gere (Leonard Fife, de gran),  Jacob Elordi (Leonard Fife, de jove), Uma Thurman (Emma, la dona d’en Fife), Michael Imperioli, Kristine Froseth (Alicia), Zach Shaffer (Cornel Fife). Nota sinòptica: La història de Leonard Fife, escriptor i documentalista, esquerranista canadenc-nord-americà, que, de jove, a finals dels anys seixanta, va fugir al Canadà, desertant, per a esquivar la guerra del Vietnam. Sinopsi: Un famós documentalista canadenc concedeix una última entrevista a un dels seus antics alumnes, per explicar-li finalment tota la veritat sobre com va ser la seva vida. Una confessió filmada davant els ulls de la seva darrera dona… Informació: Al llibre originari (una ficció literària) trobem Leonard Fife que, als setanta-vuit anys, greument malalt de càncer i davant la imminència de la mort, accepta de respondre a una entrevista per a un documental centrat en la seva figura. L’entrevista pren la forma d’una llarga confessió íntima, inesperada i esquinçadora, revelant per fi tots els seus secrets, desmitificant la seva mitificada vida. La filma el seu acòlit i exalumne estrella, Malcolm MacLeod, en presència de l’Emma, la dona de Fife i companya seva durant els últims quaranta anys, i al costat del productor, director de fotografia i tècnic de so de Malcolm, tots els quals admiraven a Fife des de fa temps però que ara han d’absorbir el significat de la seva sorprenent, fosca confessió. Paul Schrader ja va adaptar un llibre de Russell Banks a “Aflicció”, drama que, amb Nick Nolte i Sissy Spacek, gira al voltant d’un xèrif gris i menyspreat per tothom la vida del qual canvia quan mor un sindicalista en una partida de caça, tothom creu que es tracta d’un accident i ell, en canvi, està convençut que es tracta d’un assassinat i resoldre el cas seria l’oportunitat que estava esperant per a demostrar la seva vàlua al pare -un home dominant i alcohòlic- i als veïns. La filmografia de Paul Schrader, tant com a guionista com a director, està molt marcada per la seva estricta educació calvinista i les qüestions que hi toca, amb personatges turmentats, són la religió -i les seves declinacions, culpa, gràcia, perdó, redempció…- (“The Last Temptation of Christ” -Martin Scorsese, 1988-, “Tocat” / “Touch” -1997-, “El reverend” / “First Reformed” -2017-, “El contador de cartas” / “The Card Counter” -2021-, “El maestro jardinero” / “Master Gardener” -2022-), les difícils relacions familiars (“Aflicció” -1997-), les relacions sentimentals marcades per la frustració sexual (“Gent felina” / “El beso de la pantera” / “Cat People” -1982-, “El placer de los extraños” / “The Comfort of Strangers” -1990, film de cloenda del Festival de Canes-), el món dels baixos fons (“Porno dur” / “Hardcore” -1979-), les vides al marge de la llei (“Possibilitat d’escapar” / “Light sleeper” -1992-), els personatges autodestructius (“Taxi Driver” -Martin Scorsese, 1976-, “Toro salvatge” -Martin Scorsese, 1980-, “Mishima” -1985-, “Desenfocado” / “Auto Focus” -2002-) i aquells que intenten canviar o fingir la seva classe social (“American Gigolo” -1980-, “The Walker“-2007-)… Paul Schrader ha participat en dues ocasions a cadascuna de les competicions dels festivals grans -Berlín, Canes i Venècia- i el 2022, va rebre el Lleó d’Or per la seva carrera a la mostra veneciana. “Oh, Canada” és la segona col·laboració de Richard Gere i Paul Schrader, després d’ “American Gigolo”. Pel·lícules de Paul Schrader disponibles a FilminCat i a Filmin.| VI: Arclight Films*. DF: ARP Sélection*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang), altres enllaços.|

D’ Emanuel PÂRVU, “Three Kilometres to the End of the World” / “Trois kilomètres jusqu’à la fin du monde” / “Trei kilometri pana la capatul lumii”. Producció: Romania (FamArt Production). Durada: 1h45. Guió: Emanuel Parvu. Amb Bogdan Dumitrache, Laura Vasiliu, Ciprian Chiujdea, Valeriu Andriuță, Adrian Titieni, Ingrid Micu-Berescu, Richard Bovnoczki, Alina Berzunțeanu, Vlad Brumaru. Nota sinòptica: Ambientat en una comunitat conservadora del delta del Danubi, l’autodescoberta d’un adolescent gai topa amb els valors tradicionals defensats pels seus pares i veïns. Sinopsi 1: L’Adi és un adolescent de 17 anys d’un poble del delta del Danubi que, gràcies a l’esforç dels seus pares, estudia a Tulcea. Quan els seus pares s’enfronten a una veritat que no poden entendre, l’amor incondicional que n’hauria de rebre desapareix de cop i a l’Adi només li queda una solució. Sinopsi 2: L’Adi, de 17 anys, passa l’estiu al seu poble natal situat al delta del Danubi. Un vespre, l’agredeixen violentament al carrer. L’endemà, el seu món es capgira completament. Els seus pares ja no el miren com abans i l’aparent tranquil·litat del poble comença a enfonsar-se. Informació: L’actor (de teatre i cinema) romanès Emanuel Pârvu (que té un doctorat en Dramatúrgia) signa aquí el seu tercer llargmetratge com a director i el següent després de “Marocco” / “Mikado” (2021), projectat a Sant Sebastià i en el qual una noia regala un valuós collaret a un nen malalt a l’hospital on és voluntària; però el seu pare està convençut que ella menteix i, malgrat que la xicota demostra que és innocent, el pare no s’està a raons, amb una reacció virulenta que desencadena una sèrie d’esdeveniments imprevisibles amb conseqüències irreversibles. Va debutar en el llarg amb “Meda o la parte no tan feliz de las cosas” / “Meda sau Partea nu prea fericita a lucrurilor” (2017) -un home sense ofici ni benefici intenta aconseguir la custòdia del fill que va tenir amb la seva dona, morta en el part-. Ha realitzat també diversos curts, entre els quals “Everything is Far Away” (2018), seleccionat a Rotterdam -l‘amor i la devoció són diferents. No pots dir si és amor o no, si evites dir coses als éssers estimats. Si aquestes coses els poden fer mal, i no hi ha res a fer per a canviar-les, potser és amor no dir-ho-. Pel·lícules d’Emanuel Parvu disponibles a FilminCat. | VI: Goodfellas*. DF: Memento. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Cannes Première.

De Nabil AYOUCH, “Everybody Loves Touda” / “Touda”. Producció: Marroc, França, Noruega, Bèlgica, Dianamarca, Països Baixos. Durada: 1h42. Guió: Nabil Ayouch, Maryam Touzani. Repartiment: Nisrin Erradi (Touda), Joud Chamihy (Yassine), Jalila Tlemsi (Rkia). Nota sinòptica: Una ‘sheikha’ (cantant tradicional antigament respectada), apassionada pel seu art, brega per garantir un futur millor al seu fill sordmut. Sinopsi: Al poblet Sidi Bennour, la Touda, una mare de 35 anys, cria sola el seu fill sord-mut, en Yassine. La Touda és una sheikha que actua en bars de mala mort per arribar a final de mes. Però la Touda té una passió. Ella lluita perquè el seu art sigui reconegut i per garantir un futur millor al fill. És així que, també per a donar-li més oportunitats a la vida a aquesta criatura, se’n va amb ell a Casablanca on s’enfronta a contratemps. Informació: És una pel·lícula sobre el cant, la dansa i aquestes poetesses ferotges conegudes com Shaeirat, que van sorgir al segle XIX de les muntanyes del Marroc i van començar a arribar a les grans ciutats als anys 60 i 70, ha explicat Nabil Ayouch, en unes declaracions recollides per ‘Variety’, en què afegeix: Les poetesses de Shaeirat van ser les primeres dones que es van atrevir a cantar en públic sobre l’amor, els seus cossos i els plaers en una època on només els homes podien cantar; eren cançons de resistència i emancipació que encara són tan universals (..) unes cantants tradicionals que van desfermar sentiments complexos al Marroc, reverenciades per alguns i menyspreades per d’altres que les veuen com a prostitutes perquè són lliures i independents. Segons aquesta mateixa publicació nord.americana, Ayouch [ha dit] que aquestes dones que desafien les normes dins d’una societat conservadora l’han inspirat i estan presents en gairebé totes les seves pel·lícules des d’”Ali Zaoua: Prince de la rue” (2000). Nabil Ayouch, productor de “El caftán azul” / “Le bleu du caftan” (2022, Un Certain Regard), -que va coescriure amb la directora del film, Maryam Touzani, que és també la seva dona i amb qui porten treballant conjuntament en una sèrie de pel·lícules- va debutar amb l’òpera prima “Mektoub” (1997) -una noia que va a una conferència a Tànger amb el marit és segrestada i violada, però reconstrueix la seva relació amb el marit en un viatge al sud del Marroc.-, a la qual van seguir una sèrie de títols, entre les quals, “Les chevaux de Dieu” / “Horses of God” (Un Certain Regard 2012) -inspirat en els atemptats del 16 de maig de 2003 a Casablanca-,  “Much Loved” (Quinzena dels Realitzadors 2015) -a Marràqueix, quatre prostitutes, objectes de desig, vives i còmplices, dignes i emancipades, superen la violència quotidiana d’una societat que les fa servir alhora que les condemna-, “Razzia” (Festival de Toronto, 2017 ) -els carrers de Casablanca hi esdevenen la peça central de cinc narracions separades que xoquen totes en una de sola-, i “Haut et fort” / “Casablanca Beats” (Festival de Canes – Competició, 2021) -un antic raper treballa en un centre cultural i els alumnes, animats amb aquest nou professor, intenten alliberar-se del pes de les tradicions per viure la seva passió i expressar-se a través de la cultura ‘hip hop’-, escrit també conjuntament amb Maryam Touzani, com és habitual. Pel·lícules de Nabil Ayouch disponibles a Filmin. | VI: MK2. DF: AdVitam. EF: 13.11.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang).|

Sessions Especials.

De Yolande ZAUBERMAN, “La belle de Gaza“. Producció: França (Unité, Phobics*, Arte France Cinéma). Durada: 1h16. Guió i fotografia: Yolande Zauberman. Documental. Amb Talleen Abu Hanna, Israela, Nadine, Danielle, Nathalie. Nota sinòptica: Van ser una visió fugaç a la nit. Em van dir que una d’elles havia vingut a peu de Gaza a Tel Aviv. Al meu cap la vaig anomenar ‘La belle de Gaza’. Sinopsi: Segueix persones trans palestines que fugen de Gaza i fan cap a Tel Aviv per viure obertament. El seu perillós viatge entre aquests mons ofereix una visió de la seva lluita per l’autoafirmació enmig del conflicte i l’opressió.Vídeo: Tràiler. Informació: Nascuda a París, Yolande Zauberman va començar en el cinema amb el director Amos Gitaï. L’any 1987, signa un primer documental, sobre l’apartheid a Sud-àfrica, “Classified People” (1988), que va guanyar nombrosos premis entre ells el Gran Premi del Festival París. El 1989, “Caste Criminelle“, filmada a l’Índia, va ser seleccionada al Festival de Canes-Perspectiva del Cinema Francès. Tres anys després, va fer la seva primera ficció, en yiddish, “Moi Ivan, tu Abraham“, seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors 1993 –perquè no els separin, dos amics, l’Ivan, de 13 anys, i l’Abraham, de 9, jueu i no jueu, decideixen fugir i això els porta per la Polònia dels anys 30, en un món ple d’aventures, emoció i perill…–. Després ha dirigit una trilogia documental sobre la nit israeliana: “Would you have sex with an Arab?(Festival de Cinema de Venècia 2011); “M” (premiat a tot el món sencer, César al millor documental 2020) i per acabar “La belle de Gaza” (2024). També és autora de “Clubbed to Death (Lola)” -1996, ficció amb Élodie Bouchez, Roschdy Zem i Béatrice Dalle, en què una noia que és de visita a París perd l’autobús nocturn i, perduda als afores de la ciutat, fa cap a un club on coneix un drogadicte problemàtic-, “La guerre à Paris” -2002, drama amb Élodie Bouchez, Jérémie Renier i Grégoire Colin, ambientat a París, l’any 1943, on un jueu de dinou anys que viu sense ideals, adaptant-se a les circumstàncies, esdevé ara un traïdor ara un heroi, mentre que son germà de quinze anys, vol, per la seva banda, actuar i lluitar a la resistència, i tots dos estimen una resistent espanyola disposada a sacrificar-se per alliberar la França ocupada-, el documental “Paradise now – Journal d’une femme en crise” -2004, del qual la directora n’ha dit: La podria haver titulat “El que vaig veure al voltant del meu llit”.Vaig filmar gent mig despullada, tremolant, semblant a punt d’ensorrar-se. La pel·lícula és un musical. És com una festa. Però quina mena de festa? Sempre he somiat amb lliscar-me sota la pell dels altres per robar el que és meu. Les multituds m’espanten. Les generalitats m’espanten. M’aferro primer a una cara i després a l’altra. Així és com viatjo-. I encara el 2005 va realitzar “Un juif à la mer” -documental sobre un individu del qual Zauberman explica és una mica com el \”Zelig\” de Woody Allen a l’Orient Mitjà, jueu entre els jueus, àrab entre els àrabs, libanès entre els palestins, sirià per als sirians, feminista entre les dones, emmascarat entre màscares, iranià amb Hezbollah, francès a França. Dormíem a una terrassa de Jaffa, era estiu, jo el filmava, no s’ho creia gens, discutíem, parlava per calmar-me, li vaig demanar que em parlés concretament de totes les seves trobades amb els palestins. És en aquest caos on es va desenvolupar el relat de les seves històries a la Lord Jim, les aventures d’un home amb una identitat complicada que entra a tot arreu perquè tothom el pren per un dels seus i que es troba jugant a un dels terrats del món.| VI: Pyramide. DF: Pyramide. EF: 29.05.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Cinema de Mitjanit.

De Lorcan FINNEGAN, “The Surfer“. Producció: Austràlia, Irlanda, EUA. Durada: 1h39. Guió: Thomas Martin. Amb Nicolas Cage, Julian McMahon, Nicholas Cassim. Sinopsi: Un home torna a la platja idíl·lica de la seva infantesa per anar a fer surf amb el seu fill. La seva escapada es converteix en un malson quan una banda de surfistes locals els prohibeix l’accés a l’oceà. Humiliat i amenaçat, el pare haurà de lluitar per recuperar el seu territori i l’estima del seu fill. En aquesta platja d’ambient sufocant comença una lluita que el portarà al cor de la bogeria. Víeo: Tast. Informació: L’irlandès Lorcan Finnegan ha menat una llarga carrera com a curtmetratgista -amb títols com “Foxes” (2011), del gènere fantàstic-, va debutar en els llargmetratges amb el conte de fades psicodèlic “Without Name” (2016) i a continuació va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes i al Festival de Sitges “Vivarium” (2019) -amb Imogen Poots i Jesse Eisenberg com una jove parella que, tot buscant la seva primera llar, visiten un misteriós agent immobiliari i es troben atrapats en una estranya edificació-, per tornar a competir a Sitges amb la seva tercera pel·lícula, “Nocebo” (2022) -en què Eva Green és una dissenyadora de moda que, de sobte, es veu afectada per una misteriosa malaltia que desconcerta els seus metges i molesta el seu marit. Però l’arribada d’una infermera filipina, experta en la medicina tradicional local, revela l’origen aterridor de la malaltia que pateix-. |DF: The Jokers Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Un Certain Regard.

De Konstantin BOJANOV, “The Shameless“. Producció: Bulgària, França, Suïssa, Taiwan, Índia. Durada: 1h55. Guió: Konstantin Bojanov. Amb Omara, Anasuya Sengupta, Mita Vashisht. Sinopsi: La Nadira, de 27 anys, s’escapa en plena nit d’un prostíbul de Delhi després d’haver apunyalat fins la mort un agent de policia abusiu. Troba refugi temporal en una comunitat de treballadores sexuals Devadasi al sud de l’Índia, on agafa el nom indi de Renuka. Allà s’enamora de la Devika, una noia de 17 anys emocionalment fràgil. La seva trobada amb la Renuka durà la Devika a enfrontar-se a la seva mare i rebel·lar-se contra la institució secular i opressiva de les consagracions religioses. Vídeo: Tast. Informació: Konstantin Bojanov és un artista plàstic i cineasta búlgar, que va estudiar a Londres i Nova York, autor de curtmetratges, que va debutar en el llarg amb el documentaal “Invisible” (2005) -la història de sis joves addictes a l’heroïna a Sofia, Bulgària- i va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes la seva primera ficció, “Avé” (2011) -en la qual, dos adolescents amb problemes fan autostop per Bulgària-. A continuació va signar el drama “Light Thereafter” (2017) -seleccionat al Festival de Rotterdam, en què Barry Keoghan és en Pavel, un noi emocionalment volàtil i socialment alienat, que ronda per Europa a la recerca del seu ídol, l’enigmàtic pintor Arnaud, i, desesperadament sol, intenta adherir-se a la multitud de personatges que va coneixent pel camí-. Qualifiquen Bojanov com un director amb sensibilitat que explora històries de personatges marginals (SortirÀParis).  | VI: Urban Sales. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa-el projecte (esp).|

De Louise COURVOISIER, “Vingt Dieux!“ / “Holy Cow”. Producció: França (Agat Films & Cie). Durada: 1h30. Guió: Louise Courvoisier, Théo Abadie. Amb Clément Favreau, Luna Garret, Mathis Bernard, Dimitri Baudry. Sinopsi: En Totone (Clément Faveau), de 18 anys, passa la major part del temps bevent cerveses i anant a les sales de ball del Jura amb la colla d’amics. Però la realitat el posa al dia: ha de cuidar la seva germana petita de 7 anys i trobar la manera de guanyar-se la vida. Aleshores se li posa al cap de fabricar el millor formatge comté de la comarca, amb el qual guanyaria la medalla d’or al concurs agrícola i 30.000 euros. Informació: Òpera prima. Nascuda el 1994, Louise Courvoisier va créixer al Jura abans d’estudiar cinema a la Cinéfabrique de Lió. El seu curtmetratge de graduació, “Mano a Mano“, va guanyar el primer premi a la Cinéfondation de Canes el 2019 -l’Abby i el Luca, una parella d’acròbates de circ, van de poble en poble per actuar a l’escenari, però la seva relació romàntica es deteriora i durant un viatge en autocaravana a la següent sala d’espectacles, hauran d’enfrontar-se als seus problemes i intentar recuperar la confiança mútua-. “Vingt Diuex!” és el seu primer llargmetratge de ficció: una epopeia sentimental i formatgera ancorada al poble de la seva infantesa. | VI: Pyramide. DF: Pyramide. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Cannes Classics.

100 anys de la Columbia.

Gilda“, de Charles Vidor ( 1946). Durada: 1h50. Una presentació de Sony Pictures Entertainment. Restauració del negatiu original de nitrat de 35 mm i un internegatiu de nitrat de 35 mm. Escaneig 4K i restauració d’imatges digitals Cineric, Inc. Restauració d’àudio John Polito a Audio Mechanics a partir de la banda sonora del negatiu original de nitrat de 35 mm. Correcció de color, conformació, restauració d’imatges addicionals, creació d’un DCP per Motion Picture Imaging i la colorista Sheri Eisenberg. Restauració supervisada per Grover Crisp. En presència de Tom Rothman, president de Sony Pictures Entertainment.

La pel·lícula final de Jean-Luc Godard.

Scénarios“, de Jean-Luc Godard (2024). Producció: França, Japó. Durades: 0h18. Una producció Black Screen en coproducció amb Arte France i Nekojarashi Llp (Roadstead). “Scénarios” és el títol que Jean-Luc Godard va triar per donar a un gest final de 18 minuts, fet, literalment, el dia abans de la seva mort voluntària. 

Exposé du film annonce du film ‘Scénario‘”, de Jean-Luc Godard (2024). Producció: França, Japó. Durada: 0h36. L’octubre de 2021, Jean-Luc Godard va presentar el seu projecte per a “Scenario”, una pel·lícula en 6 parts que barreja imatges fixes i imatges en moviment, a mig camí entre la lectura i la visió. Amb la presència de Fabrice Aragno, ajudant de Jean-Luc Godard, i Mitra Farahani, productora.

Còpies restaurades.

Shanghai Blues” / “Shang Hai zhi yen”, de Tsui Hark (1984). Durada: 1h42. Presentació de Film Workshop amb motiu del 40è aniversari de la companyia. Restauració en 4K del negatiu original supervisada per Tsui Hark i Nansun Shi, en col·laboració amb L’Immagine Ritrovata, banda sonora remezclada per One Cool Sound. En presència de Sylvia Chang, actriu.

Manthan“, de Shyam Benegal (1976). Durada: 2h14.

Una presentació de Film Heritage Foundation. Restauració del negatiu original de la càmera de 35 mm conservat a NFDC-National Film Archive of India i àudio digitalitzat d’una impressió de treball conservada a Film Heritage Foundation, Gujarat Co-operative Milk Marketing Federation Ltd, operada per Film Heritage Foundation a Prasad Corporation Pvt. Ltd.’s Post – Studios, Chennai i al laboratori L’Immagine Ritrovata en associació amb Gujarat Co-operative Milk Marketing Federation Ltd., el director de fotografia Govind Nihalani i el director Shyam Benegal.

En presència de l’actor Naseeruddin Shah, la família de l’actriu Smita Patil, productors de la pel·lícula i Shivendra Singh Dungarpur, director de la Film Heritage Foundation.

Quinzena dels Cineastes.

De Tyler TAORMINA, “Christmas Eve in Miller’s Point“. Producció: EUA (Omnes Films*). Durada: 1h46. Guió: Tyler Taormina, Eric Berger. Repartiment: Matilda Fleming (Emily), Michael Cera (agent Gibson), Francesca Scorsese (Michelle), Gregg Turkington (sergent Brooks), Elsie Fisher (Lynn), Sawyer Spielberg (Splint), Maria Dizzia (Kathleen). Sinopsi: La nit de Nadal, una família es reuneix per a les que podrien ser les últimes vacances en aquella seva casa ancestral. A mesura que avança la nit i sorgeixen les tensions generacionals, una de les adolescents s’escapa amb les seves amigues per a reivindicar aquell indret hivernal. Text de presentació de la Quinzena: Hi haurà si més no una pel·lícula de Nadal a Canes aquest any. Per al seu tercer llargmetratge, Tyler Taormina torna a interessar-se per les alegries d’una cerimònia. Aquí, una Nit de Nadal en què es reuneixen membres d’una família italoamericana de classe mitjana. Productor però també actor, Michael Cera hi interpreta un improbable agent de policia directament eixit de “Superbad” o ‘Twin Peaks‘. Anotar també la presència de Francesca Scorsese i Sawyer Spielberg. Director: Tyler Taormina és un director, guionista i productor amb seu a Los Angeles, Califòrnia. És un dels principals membres del col·lectiu Omnes Films. Després d’intervenir, com a director, a la sèrie televisiva ‘Suburban Legends‘ (2015), va signar els curts “Wild Flies” (2016), “The Choir” (2017) i “A Waltz for the Stars” (2017), per a debutar en el llarg amb “Ham on Rye” (2019) -un extravagant ritus iniciàtic a la botiga local de delicatessen determina el destí de tota una generació d’adolescents, cosa que du alguns a fugir de la seva ciutat suburbana i a d’altres els condemna a quedar-s’hi-, presentat a Cineastes del Present del Festival de Locarno. El mateix any va dirigir el curt “Alice and the Egg” -una dona comença a refer-se després d’anys d’addicció a les drogues i, mentre intenta controlar la seva vida, s’adona que, per a tenir un futur ha d’enfrontar-se al passat-. El 2022 va presentar al Forum de la Berlinale el seu segon llargmetratge, “Happer’s Comet” -un mosaic de mitjanit d’una ciutat suburbana enfonsada en l’alienació. Tot observant moments nocturns de molts residents, ens adonem que alguns s’escapen a la foscor de la nit en patinet, silenciosament-. Aquest 2024 es presentaran quatre projectes produïts per Taormina, entre els quals destaquen “Christmas Eve in Miller’s Point” i “Eephus” de Carson Lund, tots dos seleccionats per a aquesta Quinzena dels Cinéastes. | VI: Magnify. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

De Yôko YAMANAKA, “Desert of Namibia” / “Namibia no sabaku”. Producció: Japó. Durada: 2h17. Guió: Yôko Yamanaka. Repartiment: Yuumi Kawai (Kana), Daichi Kaneko (Hayashi), Kanichiro (Honda), Yuzumi Shintani (Ichika), Keisuke Horibe (Koichiro), Makiko Watanabe (Mari). Sinopsi: La Kana és una japonesa de 21 anys, esteticista poc implicada en la seva feina i sense cap desig concret real, que de vegades pot ser cruel i agressiva, potser una noia salvatge… ella simplement està viva! Els metges poc convincents li diagnostiquen un trastorn bipolar. Sigui com sigui, el cas és que per ella la vida és un seguit de moments sense gust. Fins i tot enamorar-se només li serveix per a passar el temps. El seu xicot, l’Honda, amb qui viu, intenta complaure-la pagant-li el lloguer i cuinant-li. Però ella comença a sentir que és una càrrega i insatisfeta amb aquesta relació, el deixa per en Hayashi, un jove més excèntric. Entre tribulacions professionals i sentimentals, la Kana es busca a si mateixa. Text de presentació de la Quinzena: En aquest segon llargmetratge, la directora Yôko Yamanaka fa mans i mànigues. “Namibia no sabaku” s’enganxa a les sabatilles esportives d’una dona jove bipolar que estira més el braç que la màniga. Retrat d’una generació Z de Tòquio sense ideals, aquesta pel·lícula japonesa sorprèn per la seva increïble energia i irreverència. Una posada en escena molt física menada per una actriu extraordinària. Un cinema que no deixa de tenir química amb les primeres pel·lícules de Nobuhiro Suwa. (..) Mitjançant el muntatge i els zooms lents, “Namibia no sabaku” transmet la consternació d’una dona que lluita amb una societat que encara és terriblement rígida i patriarcal. Directora: Yôko Yamanaka va néixer l’any 1997 a Nagano, Japó. “Amiko” (2017) -Amiko, una noia de secundària, adora un xicot. Però un dia, se’n va de casa. El monòleg interior d’Amiko, de vegades cínic, de vegades autocrític, s’estén com una vibrant comèdia ‘stand-up’-, el seu primer llargmetratge, va guanyar el Premi del Públic al Pia Film Festival  i després va ser convidat a la 68a Berlinale, tot plegat quan ella tenia només 20 anys, convertint-la en la directora més jove que ha estat seleccionada en aquest festival. La pel·lícula es va projectar posteriorment a més de 10 països. Des de llavors ha signat part de la pel·lícula d’antologia “21st Century Girl” (2019) -14 curtmetratges, amb una seqüència final d’animació, de joves directors nascuts a finals dels anys 80 fins als 90- i també ha dirigit el curt  “Born Pisces” / “Uoza-dôshi” (2020) -en què uns nens de 10 anys viuen vides separades i tots dos se senten sols i aïllats dels seus pares, lluiten per ser nens sota l’estrès i el pes de les seves vides familiars fracturades-, a més de diversos episodis de sengles sèries televisives.| DF: Eurozoom*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Setmana de la Crítica.

De Nada RIYADH i Ayman EL AMIR, “The Brink of Dreams” / “Les Filles du Nil” / “Rafaat einy Il sama”. Producció: Egipte, França, Dinamarca, Qatar, Aràbia Saudí. Durada: 1h42. Guió: Ayman El Amir, Nada Riyadh. Documental. Amb Majda Masoud, Haidi Sameh , Monika Youssef. Sinopsi: En un poble del sud d’Egipte, una colla de noies es rebel·la formant una companyia de teatre de carrer. Somiant convertir-se en actrius, ballarines i cantants, desafien les seves famílies coptes i els residents locals amb les seves actuacions atrevides. Filmada durant 4 anys, la pel·lícula segueix el viatge d’aquestes noies que esdevenen dones. Comentari de la Setmana: Segona pel·lícula de la directora egípcia Nada Riyadh i el director egipci Ayman El Amir, fascinant documental sobre un grup de dones artistes decidides a viure els seus somnis i desitjos sense el consentiment dels homes. El caràcter d’aquestes dones rebels es reflecteix de la manera més bonica en aquesta pel·lícula autèntica i dinàmica que gaudeix d’una forma lliure i estimulant. Informació: Nada Riyadh (nascuda el 25 de novembre de 1987 a Egipte). El seu primer llargmetratge documental, “Happily Ever After“, que va codirigir amb Ayman El Amir, va tenir la seva estrena mundial a l’IDFA el 2016. El seu curtmetratge de ficció,”Fakh” / “The Trap” [2019], es presentà a competició a la Setmana de la Crítica de Canes el 2019. Participa en nombrosos programes internacionals, com ara la ‘Fabrique del Festival de Cannes’, el taller Next Step de la Setmana de la Crítica, Berlinale Talents, American Film Showcase i Film Independent. Ayman El Amir (nascut el 7 de desembre de 1981 al Iemen). Director egipci. Recentment, va dirigir un llargmetratge documental amb Nada Riyadh, “Happily Ever After“, estrenat a IDFA, i va produir el curtmetratge de ficció “Fakh” / “The Trap” [2019]. Treballa com a consultor de guionistes en nombrosos laboratoris i programes com el TorinoFilmLab, el Doha Film Institute, els Ateliers de l’Atlas du Festival de Marrakech, la DW Academy i el Full CircleLab. | VI: The Party Film Sales. DF: Dulac Distribution. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies.|

De Saïd HAMICH BENLARBI, “La mer au loin” / “Across the Sea”. Producció: França, Marroc, Bèlgica, Qatar. Durada: 1h52. Guió: Saïd Hamich Benlarbi. Amb Ayoub Gretaa, Anna Mouglalis, Grégoire Colin, Omar Boulakirba, Rym Foglia, Sarah Henochsberg, Ali Mehdi Moulai. Sinopsi: En Nour, de 27 anys, va emigrar il·legalment a Marsella. Amb els seus amics, viu del tràfic a petita escala i porta una vida marginal i festiva… Però la seva trobada amb en Serge, un policia carismàtic i imprevisible, i la seva dona Noémie, li capgirarà la vida. Del 1990 al 2000, en Nour estima, envelleix i s’aferra als seus somnis. Comentari de la Setmana: Segon llargmetratge del director francomarroquí Saïd Hamich Benlarbi. Un elegant melodrama ambientat amb música Raï, que té lloc als anys 90 i que relata, al llarg d’una dècada, la vida clandestina d’un immigrant marroquí a Marsella. Després de “Retorn a Bollène”, Saïd Hamich Benlarbi confirma la força del seu cinema polític i social amb aquesta pel·lícula generosa i commovedora que narra una altra història de França. Al repartiment: Grégoire Colin, Anna Mouglalis i la revelació Ayoub Gretaa. Informació: Saïd Hamich Benlarbi (nascut el 8 de febrer de 1986 a Fes, Marroc) és un guionista, director i productor francomarroquí llicenciat a la Femis i guardonat per la Fundació Lagardère. Ha col·laborat amb cineastes com Faouzi Bensaïdi, Philippe Faucon, Leyla Bouzid, Nabil Ayouch, Yasmine Benkiran, Camille Lugan i Kamal Lazraq. El 2018, el seu primer llargmetratge “Retour à Bollène” va ser nominat al premi Louis-Delluc a una òpera prima. El 2022, el seu curtmetratge “Le départ” va ser seleccionat en nombrosos festivals internacionals -Namur, Rotterdam, Palm Springs, Cleveland, Rhode Island, Clermont-Ferrand, Grenoble…-, va rebre una vintena de premis i va ser nominat a un César. “La mer au loin” és el seu segon llargmetratge. | VI: Indie Sales*. DF: The Jokers Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| Sessió Especial de la Setmana de la Crítica.|

ACID.

De Camila BELTRÁN, “Mi Bestia“. Producció: Colòmbia, França. Any: 2024. Durada: 1h15. Guió: Camila Beltrán, Silvina Schnicer.. Amb Stella Martínez , Mallely Aleyda Murillo Rivas , Héctor Sanchez, Marcela Mar. Sinopsi: Bogotà, 1996. La població s’espanta: el diable arribarà durant un imminent eclipsi lunar. La Mila, de 13 anys, sent que la manera com la miren els altres és cada cop més opressiva. Es pregunta si la metamorfosi del seu cos té alguna cosa a veure amb aquesta profecia. Arriba el dia temible, la lluna vermella il·lumina el cel.

FOTO DE L’APUNT: fragment d’un cartell de “Kinds of Kindness”, de Yorgos Lanthimos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!