L'ombra de l'hegemó

Parlem molt de les maneres patètiques de fer de Mourinho, però hi ha un detall que encara no s’ha analitzat prou. Els dos gols del Barça no són conseqüència de que el Madrid s’hagués quedat amb 10, sinó que són un error tàctic brutal de Mourinho.

Les imatges que acompanyen l’entrada són del web d’O Globo. Si us hi fixeu, en Mou havia posat sobre Messi a Xavi Alonso i Pepe. En el moment en que en Pepe s’autoexpulsa, Messi queda lliure. I els dos gols venen gràcies a que Messi es mou lliure. Sobretot el segon.

Què hagués pogut fer en Mou? Ben senzill. Havia renunciat a l’atac reservant els últims 20 minuts per intentar tocar la campana, no? Dons li tocava renunciar a l’atac els següents 20 minuts per mantenir el 0 a 0.

Renunciant al davanter hagués pogut tapar a Messi. Total, era el que havia estat fent tot el partit. Però com que el va deixar, va deixar un forat on ningú tapava Messi. I, evidentment, aixo va permetre Messi fer de Messi.

Però l’error tàctic garrafal fou de Mou. He, he.

Sense Bildu s’acaba la democràcia a Castella, si mai ha existit.

Aquesta nit he estat escoltant l’excel·lent debat que Vilaweb organitzà el diumenge per la nit. Us el recomano. Força interessant.

En aquest debat és molt important escoltar ICV, perque són els que tenen la clau per comprendre aquest 30% de ciutadans en estat de xoc, que comencen a pensar que potser són independentistes i que no ho havien estat mai.

La Dolors Camats feia una reflexió interessant. Molta gent no s’ha vist interpel·lada a les consultes. Segons ella hi havia d’haver una tercera opció: Independència… SI, NO, Federalisme.

Evidentment ( o no tant evidentment, perque ningú li ha respost el que jo dic ara), la opció federal no té sentit perque ja està inclosa en el SI i en el NO. És a dir, el sí a la independència no nega un acord federal post declaració d’independència. I el NO a la independència no implica tampoc la submisió sine die a Castella.

De fet, el SÍ a la independència podria incloure tranquilament els federalistes porucs, acordant que el SÍ és ferm mentre es mantinguin les regles de relació amb l’estat, però que podria posar-se en dubte si l’estat, per providència divina i per evitar la  secessió decideix a última hora optar per la via federal.

Ara bé, caldria negociar a priori amb ICV quines són les condicions d’aquesta via Federal que frenés totalment la via sobiranista, assegurant que de cap manera poguessin ser una tàctica dilatòria més de Castella (i això és demanar MOOOOOLT).

En tot cas, ICV sap com funciona el cervell dels que pensen com ells, i s’assembla molt a com funciona el cervell dels “sociates catalans” i els “convergents moderats”.

Escoltem-los, perque tenen coses a aportar.

Surt ara l’esquerra de sempre queixant-se de les retallades. Diuen que es retalla massa. Diuen que l’educació i la sanitat “son drets”, com si això volguès dir que màgicament es paguessin per si soles.

Tenen raó en que es retalla massa. Quan un pais genera 100 en impostos i en gasta 80, es evident que si el govern retalla és perque vol. Ara, perquè vol? Vol perquè els ciutadans li han dit amb el seu vot que, sobretot, continuem regalant a Castella cada any 30 de cada 100.

O sigui que gastem 80, en regalem 30 i en recaptem 100. Què diu l’esquerra de sempre sobre aquests 10 que resten? Diu que els demanem a Cofidis. al 8% d’interés.

Que ja pagaran els nostres fills. A veure si podem aguantar un any, o dos, o tres.

I que si no, podran fer el que sempre han tingut ganes de fer. Pidolar engrunes, com els extremenys, els andalusos o els murcians. Pidolar, a veure si cau alguna cosa.

No sé com ens ho hem de fer, però NECESSITEM que ERC absorveixi el vot de l’esquerra de sempre. És dificil, però cal fer-ho.