Artur Mas v.3. Tornem a estar on estàvem.
L’altre dia un amic meu que no es pot qualificar d’una altra cosa que d¡independentista convençut em deia que tenia pensat votar a Artur Mas.
“Mal asuntu”. Si els independentistes es creuen el discurs del Mas, noi, hem begut oli.
Ahir en Mas va mostrar les seves cartes. El sentia parlar, amb aquella correcció i fermesa, i em feia esfereir.
Què bé que parla!! I què equivocat que és el que diu!!!
De les barbaritats econòmiques ja en parlaré en un altre post. Aquí parlaré de les barbaritats polítiques…
Segons Convergència, el que preocupa avui en dia a la societat catalana no és la sobirania nacional sinó la crisi. D’aquesta realitat el CDC i UDC en dedueixen que cal arreglar abans la crisi i després avançar cap a més cotes nacionals.
Quina Barbaritat!!! Amb quines eines, Artur, amb quines eines?
Amb els nostres diners? Amb les nostres lleis? Amb el nostre poder executiu? Amb el nostre marc audiovisual i de comunicacions?
Res d’això ho controlem nosaltres. No tenim els nostres diners, perquè els tenen ells. No tenim les nostres lleis, perquè les poquetes que teniem la LOAPA i el Constitucional les suprimeixen. No tenim poder executiu perquè no tenim diners sobrers. I el marc audiovisual… bé, no cal parlar-ne.
Vosté parla de Concert econòmic, però mente vosté “parla”, a Madrid legislen, i els senyors del constitucional decidiran d’aquí a poquets dies que no tenim dret ni a tirar-nos un pet si a Castella no els ve de gust.
D’aquesta crisi no en surtirem si no tenim totes les nostres eines. I aquestes eines, senyor Artús, no les aconseguirem si no engenguem fermament el camí de la independència.
I amb això no estic dient que hem de marxar de Castella (tot i que evidentment és el que desitjo), sinó que hem d’arrenjar tots els passos per marxar-ne. Que és la única manera d’aconseguir el seu concert econòmic.
Obrir la porta a marxar.
És més, segurament la única manera d’aconseguir el concert econòmic que vosté desitja és marxar de l’estat i d’aquí a uns mesos o unes dècades tornar-hi en unes condicions més raonables.