L'ombra de l'hegemó

En aquesta campanya hi ha com a mínim 3 formacions a les que se’ls ha vetat l’accés als mitjans de comunicació públics i privats. Dues d’elles omplen auditoris dia rera dia.
En aquesta campanya a sis formacions se’ls ha regalat publicitat als mitjans i molts milions d’Euros perque facin creure que tenen més recolzament popular del que tenen. Perque puguin regalar plantetes, o comprar visitants amb autocars gràtis i entrepans.
Mentre que les altres formacions s’han de pagar la campanya (com hauria de ser, per altra banda) amb la contribució desinteressada d’aquells que potser els votaran.
En aquesta campanya, les formacions noves, renovades i amb suport ciutadà tindran una representació parlamentària que no es correspón a la realitat, perquè el missatge que transmeten no arribarà al votant poc informat.
I aquest personatge, que segons les enquestes acumula un 20% de suport (davant, per exemple el 16% que va acumular Carod fa només 7 anys) pretén que es faci un “cara a cara” com si ell fos el gran aspirant d’un sistema bipartit.

Per enredar al personal.

I a sobre té els collons d’adreçar-se als mitjans indignat, argumentant que la sentència de la junta electoral és un ‘excés de formalisme’!!!

Quins collons!!!

El mateix exces de formalisme, m’imagino, que ha eliminat dels mitjans Reagrupament o Solidaritat, que dia a dia convoquen molta més gent als mitings que no pas la resta. El mateix excés de formalisme que ha eliminat dels mitjans la gent de “des de baix”, o la Montserrat Nebrera, un exemple de lliurepensadora que, tot i estar a les antípodes de la meva visió del món, seria un encert que pogués accedir al parlament.

Excés de formalisme, diu.

Repugnant.

Vergonyant.

Qui necessita enemics amb els amics que gasta? Si el mateix Vilaweb mostra com a primera notícia destacada durant tot el matí que Mas i Montilla tindran un debat bassat en obvietats regionalistes, com ens en sortirem?

Hi ha d’altre coses a anunciar? Jo crec que sí. El número d’assistents als actes centrals de campanya podria ser un bon indicatiu, per exemple.

Reagrupament va omplir l’auditori, amb capacitat per a 2200 persones.
No regalàven res ni organitzaven autocars gratuïts.

ICV va convocar unes 1000 persones. No sé si regalaven res. No sé si organitzaven autocars gratuïts.

Dels altres, ni volent, no en trobo informació.

Algu em podria donar dades?

Perque em sembla significatiu saber quanta gent és capaç de reunir cada partit, de cara a intuir qui té més suport i, per tant, qui pot estar donant un missatge prou interessant.

Com a mínim tant interessant com les enquestes, de les que els diaris van plens.

Si us plau, peroidistes, podrieu

Ja podem dir que d’entre els 5 lipdubs més vistos de youtube 2 són fets a Vic. El 3er i el 5é.

I això que el lipdub per la independència és ocultat dels resultats de Youtube i només surt quan ordenes els resultats per número de vistes.

Companys, compartiu la bona nova. A veure si els que no l’han vist el tornen a veure, i abans de finar la setmana podem col·locar-lo en la 4rta posició.

Ja sé que el silenci mediatic continuarà instal·lat, però com a mínim, molta gent veurà un poble unit, alegre i combatiu.

Amb 802.296 visites, el lipdub per la independència ja ocupa la sisena posició en els més vistos de Youtube, i en dos o tres dies podria arribar a la tercera.
Fins i tot és possible que abans de les eleccions acabi quart, només per darrera del de la UQAM, l’increible LipDub de Shorewood (rodat al revés) i el de la universitat de Vic.
Donat que els mitjans, evidentment, faran silenci sobre això, us proposo que vosaltres no en feu i que utilitzem la nostra poderosa arma: el virus social.

Hi ha molta gent que esperava una sola llista unitària independentista al parlament. I una part important d’aquesta gent s’abstindrà (és a dir votarà unetre un 30% i un 50% per PP+Ciudadanos+PSOE), o votarà el refugi de CiU.

En els següents dies s’apel·larà al vot útil per part d’ERC i SCI, sota el pretext que un vot a ERC és més útil que no pas a SCI i que un vot a SCI és més útil que no pas a RCat.

I jo dic: És exàctament igual a qui es voti, mentre es voti. ERC, SCI o RCat. Tant se val. Tant se val si aconsegueixen escons com si no els aconsegueixen. No us preocupeu per això.

Durant dues legislatures la frontera dels 68 escons era fràgil, però ara ja no.

El que és important és que fa dues legislatures ERC va obtenir el 15,56% dels vots. I ara la suma de vots per aquestes tres formacions ha de superar aquest llindar. Perquè si el supera, llavors estarà clar que l’independentisme creix, ja que és evident que CiU ha absorvit una gran part del vot independentista amb el seu sí però no.

En canvi, si no el supera, llavors hem vegut oli. Perquè voldrà dir que CiU ha absorvit la resta, i els mourà com vulgui.

Si algú us diu: “És que no es presenten junts!”, simplement responeu: “Millor, així segur que trobaràs un dels tres que t’agradi més!”. L’important són els vots. No els escons.

Avui han aparegut els carrers de Sant Celoni plens de propaganda electoral del PSC. Falten encara unes hores perquè es pugui començar a penjar cartells. A Sant Celoni el repartiment de zones es bassa en la màxima: “Tonto l’últim”.

Ara, avançar-se unes hores al començament de la campanya, suposo, és del tot il·legal.

Per tant, proposo a la gent de catalunya que es trobi amb el mateix, que faci fotografies avui mateix del delicte. Les pengi al Facebook o les envii per correu electrònic per tenir una prova de la data i agafi una escala i es dediqui a despenjar i eliminar els cartells penjats abans d’hora i amb els diners cobrats abans d’hora també.

El Lipdub per la indepenència ja ha estat visionat 708.880 vegades, i ocupa el seté lloc dels més vistos de Youtube, tot i el silenci que en fa Youtube, ja que si busques simplement lipdub no apareix.

La cosa és més seria si tenim en compte que només té una setmana de vida, mentre que tots els altres (excepte un) tenen més d’un any.

Sembla probable que al final de la setmana arribi a la 3era posició, que té la universitat de vic amb 920.000 visites. Fins i tot la segona posició estaria a tocar.

A mi, personalment, això no em quadra amb les enquestes publicades. Cada dia estic més convençut que el resultat de les eleccions serà trencador, i que el silenci oficial no podrà amb la remor de fons d’aquest país.