L'ombra de l'hegemó

A tres entrades anteriors d’aquest bloc És Madrid que ens roba l’aigua, rucs!!!, Segon Acte de l’opereta: És Madrid que ens roba l’aigua, rucs!!! i És Madrid que ens roba l’aigua, rucs!!! Capítol 3 he explicat què hi ha darrera d’aquesta inexplicable voluntat del nostre govern a ficar-se en un sidral com el de fer la canonada del trasvassament d’aigua cap a Barcelona ordenada des de Madrid.

Avui continuo amb dos detalls interessants. En primer lloc, cal dir que ara per ara ja no fa falta la canonada. En el pitjor dels casos tindríem aigua fins el març, un mes abans de posar en marxa la dessaladora. Evidentment, una fracció dels 180 milions i voluntat política i ciutadana poden accelerar tranquilament un mes les obres de la fàbrica d’aigua dolça.

En segon lloc, tant govern castellà com representants d’Iniciativa han dit que la canonada no es farà si no fa falta (no fa falta), però, upps! cap d’ells no ha deixat anar la simple xifra fonamental. A partir de quin percentatge d’ocupació dels pantans deixem de fer aquest desastre?

Finalment, es demostra que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena. El molt honorable president de la generalitat de Catalunya va guanyar nom al seu partit gestionant Cornellà a la manera “progressista”: En base a l’especulació immobiliària i el totxo. No és extrany que vulgui continuar fent la canonada. Sap que tard o d’hora, quan haguem asfaltat la totalitat de l’area metropolitana, farà falta més aigua. Perquè per a ells, el creixement de l’economia només es bassa en construir cases, gratacels i polígons amb productes xinesos allà on hi havia prats i arbres i rius i natura.

És evident que l’honorable Baltassar i el Molt honorable Montilla són ben bé iguals en aquest aspecte. I segurament la majoria de la societat de Catalunya. Què trist. Què rucs.

Però no oblideu per a què es fa la canonada: Per desbloquejar el PHN i enviar aigua de l’Ebre a Madrid!!! Per això és tant important que la societat barcelonina freni aquesta bestiesa especultativa de república bananera.

Si els nostres dirigents polítics ens representessin a nosaltres (a tots nosaltres), la resposta a les insinuacions del PSOE de passar-se pel folre l’Estatut per decidir el finançament quan els vagi bé hauria de ser clara i diàfana aquesta setmana entrant. És senzill. Un pacte entre CiU, ERC i ICV pel qual, si el 9 d’Agost no s’ha aprovat ja el finançament com diu la llei, es comprometen tots tres davant notari a votar NO als pressupostos de castella del 2009.

Han tingut dos anys i ara, com sempre, toquen els collons i ho volen fer en dos mesos, per aprofitar-se a negociar en plena crisi i aconseguir lligar el finançament, el tripartit i els seus pressupostos. Ja n’hi ha prou d’aquest color. Si no compleixen, es vota NO als pressupostos de l’estat. Siguin quins siguin. Un any en que es comença la legislatura i la crisi això és un problema. Si fan com sempre, quan votem en contra dels pressupostos ja no importarà gaire.

La discussió sobre finançament és independent, realment, de l’estat de l’economia, perquè no es discuteixen quantitats, sinó percentatges. Tot això són excuses per aixecar-nos per milèssima vegada la camisa. Aquella que l’honorable Castells deia que no li aixecarien, coneixedor que el que faran al final, com sempre, és aixecanos-la entre el Solves i el Castells a tots els catalans.

He rebut aquest dilluns el setmanari Dossier Econòmic, i la veritat, fa plorar. De ràbia. Amb inèptes així, la veritat, serà molt complicat de sortir-se’n.

(segueix)
El reportatge principal aporta dades d’Inversió a les diferents comunitats i desequilibri fiscal. I sabeu qui aporta més que Catalunya i rep menys que Catalunya segons aquests periodistes desinformats? Madrid!!!

És evident que això no pot ser cert de cap manera. És totalment fals. Com es poden haver fet uns números que mostrin que Madrid, amb les 4 línies de TGV i un aeroport nou de trinca, amb tres corones de rondes fetes en els últims deu anys i 8 autopistes d’entrada i 9 linies de metro ha rebut menys ingressos per habitant que Catalunya?

Bé, els números poden sortir així per quatre motius ben senzills:

a) A Madrid prop de 400.000 persones viuen directament de l’administració de l’estat. Són funcionaris de l’estat amb grans sous molts d’ells. Directa o indirectament, això vol dir que entre el 20 i el 25% de la població viu de la inversió pública de l’estat en aquesta comunitat autònoma.

Si el PER o els subsidis són contabilitzats com a despeses a d’altres territoris, sembla evident que els sous de 400.000 persones o del manteniment del miler de seus oficials hauria de ser contabilitzat íntegrament com a despeses de l’estat a Madrid, no? Opps, doncs es veu que no. Aquest subsidi de l’estat al 15% de la població de la cort no conta com a contribució a Madrid. Diu que la feina que fan és per a tot l’estat. Jo també. Però els meus impostos conten aquí.

Irònicament, a més a més, aquests 400.000 individuus viuen a Madrid, i per tant paguen el 16% d’IVA quan van a comprar, i a sopar i a la llum, el gas i el cotxe nou. I les seves declaracions de renda les fan a Madrid també. I LLAVORS, AQUESTS DINERS SI QUE SON VÀLIDS PER CONTABILITZAR-LOS ALS INGRESSOS DE L’ESTAT per la comunitat de Madrid!!!

b) Les vuit autopistes que surten de Madrid i recorren de punta a punta la península, i les quatre linies del tgv que ja estan fetes, són una inversió impresionant que afavoreix bàsicament (com a mínim en un 50%) Madrid. En canvi, m’hi jugo un pèsol a que a Madrid només hi han contabilitzat 10 o 12 quilòmetres, mentre que la resta l’han contabilitzat a les comunitats autònomes per on passa l’autopista.

c) Gràcies a totes aquestes infraestructures i al fet que la cort hi tingui residència, el 90% de les empreses hi estableixen la seu fiscal. Altre cop, no és correcte assignar a Madrid la totalitat de l’ingrés d’IVA de Bancs, Elèctriques, Telefòniques i multinacionals que hi han establert la seu, no en raó de la seva competitivitat davant altres ciutats de més de 1.000.000 d’habitants sinó en raó de la seva capitalitat i les influències que hi poden exercir.

d) Catalunya no té autopistes. I si les té, el cost de les tarifes que paga cada català ha de ser representat en els números com el que és, un impost més. Igual que les zones blaves o els pàrquings municipals. Estem parlant en aquest cas de milers d’Euros a l’any per família i/o empresa que no són contabilitzats.

e) En aquests moments, a Madrid han acabat les quatre linies de TGV i per tant els corredors d’entrada de les linies de Galicia i València. Mentre que a Catalunya estan en màxima inversió per passar-hi la única linia que hi tenen previst fer. Qualsevol renegociació cal tenir-la en compte en virtut de les inversions efectuades en els últims 10 o 15 anys, i no justament en base a l’any que li va bé a Madrid i no tant malament a Catalunya.

EL MÉS PATÈTIC DE TOT : És imperdonable i moralment execrable que Dossier Econòmic i per tant la nostra classe dirigent, no utilitzi per posar sobre la taula els números que a nosaltres ens interessen i en canvi posin sobre la taula els números que els interessen als nostres adversaris. Només té una explicació. Ens estan prenen el pèl a nosaltres en previsió que els prenguin el pèl a ells.

He estat donant-li una ullada a l’informe de l’UOC sobre llengua i identitat a catalunya 2008.
Aquestes són les meves conclusions… (segueix)
a) En primer lloc és molt preocupant el fet que a Catalunya la gent nascuda aquí i de pares immigrants parli als seus fills en castellà. És una cosa que veig cada dia i em remou les entranyes. Gent perfectament catalano parlant però que parla als seus fills en castellà.
Per a mi és un problema de comunicació. A aquesta gent cal fer-los entendre dos punts fonamentals:
1.- El català protegeix els seus llocs de treball i la seva economia personal. Per exemple, si als supermercats les caixeres s’acostumen a parlar en català als clients (excepte si se’ls requereix que facin altri), cap sud-americà nouvingut reventasous podrà ocupar el seu lloc de treball. Els països més avançats i més rics d’Europa: Holanda, Suissa, Els Països Nòrdics,… tenen com a gran bassa econòmica el coneixement sobrat d’un o més idiomes “grans” i l’utilització social d’un idioma propi, de manera que bloquegen el seu mercat a l’entrada de productes d’altri sense la seva intervenció en la localització del producte.
2. Parlar als fills en castellà és fer-los inmigrants a la seva terra. Retallar-los la capacitat d’accés a l’ascensor social. Motivar-los absurdament a que es relacionin més amb els fills dels nouvinguts que amb els fills de les classes mitges, més catalano-parlants.
b) En segon lloc felicito per coherents el 10,2% de persones que viuen a Catalunya i sentint-se només Espanyoles (Espanya no existeix, però no ho saben), votarien favorablement en un referèndum d’independència. Aquesta gent sap separar la seva adscripció nacional amb els interessos del país on viu i per tant de la societat que l’envolta. De la mateixa manera, per tant, menystinc al 46,1% de més espanyols de catalans que votarien a favor de que la cort castellana els continuï flagelant amb impostos injustos i estratègies d’inversió desfavorables per la societat on viuen. Cal que aquesta quantitat ingent de persones entengui que un italià que viu a Catalunya no ha de sentir-se condicionat pel seu origen per respondre a la pregunta sobre la independència del lloc on viu. I un castellà tampoc.
c) Una part importantíssima de tota societat diu i vota allò que els seus dirigents polítics li diuen que ha de dir o votar. No és dolent. Simplement confien en la opinió de la gent que considera més informada. Per tant el CDC no cal que es preocupi per si saltar cap a l’independentisme els farà perdre encara més vots, perquè el cert és que molta gent serà o no independentista depenent de si els partits polítics els diuen si ho han de ser o no ho han de ser.

A dos entrades anteriors d’aquest bloc És Madrid que ens roba l’aigua, rucs!!! i Segon Acte de l’opereta: És Madrid que ens roba l’aigua, rucs!!! he explicat què hi ha darrera d’aquesta inexplicable voluntat del nostre govern a ficar-se en un sidral com el de fer la canonada del trasvassament d’aigua cap a Barcelona ordenada des de Madrid.

(segueix)
El que no entenc de tot plegat és: Com és que ERC al govern no reacciona? Entenc que ICV no ho faci. Els dirigents d’ICV que hi ha al govern (particularment el senyor Baltasar) no en té res de Verd.

És un urbanita del PSUC que com a únic objectiu té “el progrés”. “El Progrés” del PSUC i el PSC equival al totxo i en el seu defecte el formigó. Representen en bona part a aquells que van deixar d’estudiar quan els tocava i que no saben fer més que de peons. I a aquesta gent els has de tenir entretinguts amb obres, públiques o privades.

Necessiten aigua per tant, perquè d’una altra manera hauríem de deixar d’asfaltar el barcelonès i el vallès i el baix llobregat, ja que la sortida més fàcil que té aquesta gent és la de destruir tant ràpid com puguin la totalitat del territori, i sense aigua per posar a les cases, no poden fer més cases, ni polígons, ni carrers allà on ara hi ha prats.

Però, i ERC? Com permet ERC que no es qüestioni la necessitat de continuar un trasvassament que ja no fa falta? Com és que ERC no vol entendre que Aquest trasvassament és una excusa per aconseguir fer un trasvassament posterior cap a Murcia i així aconseguir que Madrid els pugui robar l’aigua als Murcians?

Entenc perfectament la postura del govern PSC-IC, intentant col·lar que la gent es pugui omplir les piscines a veure si així es buiden una mica els pantans i poden acabar el tub que els ha de permetre enviar aigua a Madrid. Però, què passa amb ERC? Com és que al nostre vice-president li interessa enviar aigua a Madrid?

Si la majoria dels vots els té al territori, perquè lluita per perdre’ls? Els catalans, senyor Carod, de les pedres en fem pans. Els castellans quan no tenen pans els els roben als veins. I quan en tenen també. A què ve no oposar-se frontalment a que els Barcelonins actuin com a castellans en vers a les terres de l’Ebre?

Escollir algú com la Mònica Terribas com a directora de les televisions de la corporació és un risc o una manera de desactivar-la.

Si la Mònica pretén demostrar la seva capacitat de gestió hauran aconseguit desactivar-la. Confio que no sigui així. Confio que la Mònica Terribas afronti el càrrec com ho ha de fer, com un destí temporal, del que segurament en molt poc temps la fotran fora i en el què té un petit forat per fer els canvis que ha de fer.

El primer? Canviar d’una vegada els noms de les emisores, del patètic i humiliant TV3, 33, K3, 324 a un conseqüent TVC1, TVC2, TVC Jove, TVC Notícies.

Que ho faci ja, ara que encara tothom parla bé del seu nomenament i abans que comencin a engegar la maquinària sociata de la destrucció d’imatge.

Confio que sabrà llegir la oportunitat que se li presenta oportunament.