L'ombra de l'hegemó

En Maragall es queixa que l’estatutet que ens ha quedat no val la pena.

En primer lloc cal felicitar-lo per no amagar el cap sota el discurs estèril del partit i dir les coses pel seu nom.

Ara només falta que encerti el diagnòstic del que va fallar.

Segueix…
I és que les coses que van fallar no vàren ser moltes, simplement cal enfocar-les bé.

En primer lloc en Maragall diu que s’hagués hagut de modificar la constitució espanyola abans de canviar l’Estaut. Això és una tonteria de les més grosses. La constitució castellana no es modificarà en molt de temps, perquè és la constitució que volen els castellans i que ja va bé als andalusos, extremenys i asturians. I aquests són majoria.

En tot cas, l’estatut del 30 de setembre hagués servit. La catalogació de Catalunya com una nació foral hagués servit. Furs antics en tenim a patades.

A la constitució actual hi càben autonomies amb concert econòmic. I si no hi càben és igual. Existèixen. No és un problema de la constitució. És un problema de voluntat. De fermesa. De valentia.

En segon lloc, la tragèdia es va tornar realitat el dia que Mas i ZP van fer la innominiosa retallada. Però el problema no fou la retallada. El problema fou que PSC i ICV, el Periodico, La Vanguardia i la colla de comentaristes a sou, tots ells, van callar.

Ja us anava bé.

O sigui que segons en Maragall l’esforç de l’estatut no va valdre la pena. És mentida.

El que va passar és com si un atleta s’hagués estat entrenant per una Marató durant quatre anys. I 100 metres abans d’arribar a la meta s’hagués aturat a prendre aire.

L’esforç valia la pena. El que passa és que Mas, ZP, PSC i ICV van tirar tot l’esforç a la brossa 100 metres abans d’arribar a meta.

Aquest matí a TV3 la nostra Matias Prat particular (no sé ara el nom de la presentadora del 324 que inflexiona la veu imitant el presentador d’Antena 3), ha donat unes dades espectaculars.

Segueix…
Aquest any es traduïran 23 pel·lícules al català, un 5% de la producció audiovisual que arriba a les nostres pantalles.

Toca mirar-se el melic. Però per treure’n el borrissol.

El problema de la traducció al català és un problema de model i de monopoli.

El Govern de la Generalitat del Principat es gasta de mitjana 110.000 Euros per traduïr una pel·lícula. 110.000 Euros!!!

Fem números: Suposem que en una pel·licula apareixen 20 veus diferents. Suposem que per re-parlar un text de 2 hores se’n triguen 16. Suposem que es paguen 1.000 Euros als 5 actors principals per una feina de dos dies i 500 Euros a la resta per una feina d’unes hores d’anar allà i dir unes linies.

Ok. 5×1000+15×500=12.500. Posem que el traductor ha trigat una setmana a passar els subtitols de la pel·lícula pel traductor automàtic i corregir-los per generar el text de la traducció: Li donarem 3.000 Euros per la feina.

15.500 Euros.

On són els 94.500 Euros restants? La resolució de les pel·lícules que s’emeten al cinema és equivalent al BlueRay o l’HD-DVD. Les cameres tiren 1080i o 1080p com a màxim.

Per tant, la còpia de la pel·licula pot enmagatzemar-se en 25-60 GiB.

Posem que som molt pijos i la distribuïm en iPods. 300 Euros per còpia.

10 Còpies i ens falten encara 90.000 Euros.

Si traduïr pel·licules i documentals a d’altres idiomes sortís tant car com ens costa a nosaltres, la majoria de documentals, series i pel·lícules en castellà arribarien a les nostres pantalles en versió mexicana o castellà de miami.

Si no és així és perquè en veritat no val tant, i aquí el que passa és que hi ha una colla de xupopters que s’estan fent d’or a costa de la cultura que diuen defensar.

Podriem fer les coses bé. Però no les fem.

Proposo una senzilla solució.

Gastem 2 milions d’euros en muntar un departament de doblatge depenent de governació. 4 milions si voleu. Un departament de traducció industrial.

Ajuntem al pressupost per doblatge de pel·lícules la morterada de diners que se li donen a TV3 per aquest concepte. Pots comptar que com a mínim TV3 gasta 2 milions d’Euros més per traduir pel·lícules, series i documentals.

Fet això, contractem 80 Actors a jornada completa. Un bon sou. 36.000 Euros Bruts anys per cap.

Contractem 30 altres profesionals: Traductors, Maquetadors,…

110×36.000= 3.960.000?

Ara canviem el model. El departament de traducció de la generalitat és el responsable de doblar tota la producció audiovisual catalana. Els costos els assumeix en la seva totalitat l’administració.

Actua amb col·laboració amb les necessitats de les cadenes, distribuidores i d’altres entitats, però és el departament el que decideix què es tradueix. I ho fà en base a la oferta EN EL MOMENT QUE ES PRODUEIX. No en el moment que es mostra per TV3.

Ara, donada la vesant industrial de la feina, és fàcil calcular que amb aquesta estructura es podrien doblar unes 270 pel·lícules a l’any i uns 200 documentals, series, etc, que significarien un 70% de l’oferta.

En aquest enllaç podeu veure que la Generalitat actua parcialment així.

I ara bé la part més important:

Es modifiquen les lleis per incloure dos apartats molt importants i senzills:

Tot documental, serie o pel·licula que es vengui en DVD a Catalunya i del que se n’hagi fet la traducció o el departament hagi decidit fer-ne la traducció ha de ser publicat amb el track de traducció integrat.

Tota pel·lícula, serie o documental per el qual existeixi la traducció al català i que s’emeti a Catalunya per televisió, sigui estatal, nacional, o local, pública o privada, ha d’emetre la versió catalana pel primer canal del sistema dual. I tota plataforma digital per satèl·lit l’ha d’emetre pel segon canal.

Tant TV3 com Antena 3. Canal Satelite Digital o Ono.

El doblatge és gratuït. Però les companyies estan obligades a usar-lo.

A mi em sembla un acord just i un gran avenç en la normalització lingüística d’aquest país.

No gastaré gaire temps en contrarestar els arguments que Telemadrid esgrimeix en un reportatge que no he vist.

Segueix…

Però a mi em sembla molt simple de contrarestar. Segons sembla es queixen de la rotulació en català a Catalunya. Ok.

Què hi ha rotulació en català a Madrid? No. A Castella només es rotula en castellà. Només s’ensenya a l’escola en castellà. Només s’edita en castellà. Les televisions només parlen en castellà. No pots sortir al carrer i parlar amb ningú en català. Ni tant sols t’entenen. Tots els productes que es venen a Castella han d’estar rotulats obligatòriament en castellà.

Si no vols recordar com es diu el julivert, la farigola, el llorer o el romaní en Castellà t’has quedat sense condiments. Tens obligació a Castella d’aprendre el nom d’aquestes plantes i mil altres coses en castellà, per molt que el teu idioma sigui el català i, suposadament, visquem en un mateix estat.

Si vols que els teus crios aprenguin només en català a Madrid perquè el teu destí allà és temporal, no ho pots fer.

Això no passa a Canadà, on les coses estan rotulades arreu en Anglès i Francès. Tampoc passa a suïssa, on els tres idiomes que es parlen són oficials.

Llavors de que es queixen?

Ni tan sols tenen la obligació d’aprendre com a segona llengua una de les que es parla en el territori ocupat per Castella (Gallec, Català o Euskera).

Nosaltres sí. I no podem escollir quina llengua.

Segurament esgrimeixen que el castellà és oficial a tot l’estat i el català no. Però això no diu res a favor seu, sinó tot el contrari.

On s’és vist que la llengua que parla el 25% de la població d’un estat, una llengua que està a la mateixa arrel de la creació d’aquest estat, no sigui oficial a la totalitat del territori?

De què collons es queixen? Que un canari no pot venir a Catalunya i viure exclusivament en castellà? Molt bé, si es queixen d’això segurament és que un català si que pot anar a les Canàries (territori depenent històricament dels reis catalans) i viure exclusivament en català no?

Perquè si no és així, no crec que haguem de gastar un segon més en aquesta discusió.

En relació al Mail Obert de Xavier Montanyà vull expresar el meu desacord quasibé total amb la seva reflexió.

(segueix)
En primer lloc, cal destacar que és evident que darrera la campanya de preocupació per l’escalfament del planeta hi ha algú que ho utilitza com a arma electoral per aconseguir millors posicions respecte el possible govern dels EEUU que les que ocupa ara per ara. I què?

La campanya no tindria cap mena d’impacte (llastimosament) a la nostra societat si no fos perquè ja comencem a veure els primers efectes evidents de que “tots els presagis que anunciàven taumaturgs ilustres ja s’han complert, i el temps passa depressa.”

Els greus problemes del present (Iraq, Darfur, Rwanda vs. Congo,…) no són res comparats amb el que ens està venint a sobre com a conseqüència del canvi climàtic.

Contraposar els 7 milions de morts dels últims 15 anys d’aquests conflictes amb els 3.000 milions d’exiliats que es produiran quan els pols diguin prou és una broma macabre.

L’Eudald Carbonell calcula que la població del nostre planeta es reduirà en un 50% en els propers anys com a conseqüència d’aquest canvi climàtic. Quan l’aliment és redueixi per sota de les necessitats de la població, l’ésser humà tornarà al sistema que ens ha permés evolucionar genèticament: Aniquilar-nos els uns als altres.

No parlo del 2200. El procés ha començat i potser no el podem tirar enrere. Potser ara ja només podem allargar-ne els efectes i confiar que no ho arribem a veure nosaltres, o que ens toqui quan més grans millor.

Tots els problemes que esmenta en Xavier Montanyà relacionats amb el control de l’energia i els recursos naturals estan lligats estretament amb l’escalfament global, i no es pot resoldre un sense resoldre els altres, per tant, sembla més coherent convèncer a la gent per reduïr el seu consum energètic en relació als efectes que produïrà el desastre energètic en la seva vida quotidiana que explicar-los els efectes que està produïnt la seva actitud en la vida de la gent que viu a 6.000 quilòmetres de distància. Ja hem vist que la gent pot esborrar tranquilament de la seva consciència aquesta segona derivada.

En Xavier Montanyà explica que ha vist el documental. Però quan el descriu oblida remarcar que en ell s’explica que Al Gore va arribar a la presidència del país des de la motivació ecologista. Això és el que li dona credibilitat.

Per altra banda el que ell interpreta com a impostura jo ho interpreto com a pessimisme. És un venedor d’elixirs que sap que no aconseguirà vendre’ls, per molt que siguin d’alta qualitat.

La carrera política d’Al Gore té un gran fracàs en el seu comput, però el fracàs no fou degut a ell, sinó a la comunitat internacional. És el fracàs del protocol de Kioto.

Durant la seva vicepresidència EEUU no va ratificar el tractat que s’estava redactant, però les raons que va esgrimir EEUU en el seu moment eren acertades, tot i que els republicans van encarregar-se de canviar-les.

El protocol de kioto marcava un màxim d’emisió de gasos contaminants per país en raó de la seva població, la seva situació econòmica i els seus recursos.

Al Gore volia introduïr dos conceptes en l’equació: La possibilitat de restar-se superficie verda de les emisions i la possibilitat de comerciar amb les quotes de CO2 assignades.

Això va portar els detractors a considerar que EEUU volia reduir el seu compromís en base a les grans extensions de bosc que té, i potser és veritat. Però tot i així la solució aportada per EEUU era infinitament millor que el protocol de Kioto que finalment es va aprovar.

Amb el protocol de Kioto actual no hi ha cap mena d’incentiu, ni per arribar a la quota assignada (Castella i Catalunya ens el passem pel folro) ni per anar més enllà de la quota.

En canvi, en la versió d’Al Gore del protocol, els països més verds continuarien interessats en ser encara més verds, ja que els arbres i les inversions en tecnologia neta tindrien un retorn de l’inversió en forma de CO2 no emés que es podria vendre a d’altres països, com EEUU.

És veritat que ell solet no va poder contra tota la comunitat internacional equivocada. Però d’això no cal inferir necessàriament la seva incapacitat, sinó potser que les corporacions energètiques i l’estupidesa humana són més fortes que qualsevol ésser humà sól.

“Bjørn Lomborg, polític i científic danès, consultat per la Cambra, ha declarat: ‘Combatre la sida i la pobresa tindria més valor per a la societat que no pas plantar cara al canvi del clima.'”

Ja som al cap del camí. El principal problema de la humanitat és el creixement exponencial de la població mundial. Aquest creixement només té dues solucions possibles: O bé establim polítiques fermes per frenar-lo en sec, o bé esperem uns anys i ens exterminem els uns als altres.

Jo abogo per la primera via. En Xavier, sense saber-ho, aboga per la segona. La única cosa que produirà salvar un milió de persones de la pobresa a l’africa actual, si no s’acompanya amb un frenament radical del creixement de la població, és no poder salvar els tres milions de fills d’aquestes persones d’aquí a 15 anys.

I us asseguro que el patiment dels fills d’aquestes persones serà exàctament igual d’important que el patiment que tenen aquestes persones en l’actualitat. Però multiplicat per tres.

El debat que ocupa els mitjans catalans és si TV3 s’ha de poder veure a València. Això està molt bé. Però a Sant Celoni què?

A Sant Celoni i rodalies, on viuen prop de 50.000 persones només fa uns mesos que podem veure els quatre canals de la corporació amb TDT. Però només podem veure aquests canals. I això si que està en mans del nostre govern.

En aquest cas si que tindriem una ocasió insòlita per avançar-nos al castellanisme galopant.

A hores d’ara, si les coses es fessin amb una miqueta d’intel·ligència, a Sant Celoni s’haurien de poder veure:

TV3, C33/K3, C300, 324 i a més: BTV, Televisió de Cardedeu, CanalCatalà, Tele8, Tele8b, Tele8c, Tele8d, IB3, Canal9-TVVi, Televisió de Girona, i tota una colla de televisions en TDT més.

Podriem tenir un panorama en TDT 100% Català simplement fent que el departament de Governació absorvís el desplegament de les emisions en TDT i es responsabilitzés de les cadenes Catalanes i Locals, omplint tot l’ample de banda assignat tant ràpidament com els fos possible.

En canvi, esperaran i es dormiran com sempre. I en comptes de fer el que és lògic, deixaran que TV3 sigui qui continui estenent les seves senyals sense ajudar als més petits.

I un dia ens n’adonarem que les emisions forànies, les sextes i les telecincos bis hauran arribat a sant celoni per tdt mentre que les nostres encara no ho han fet.

Això sí. Molt queixar-se de valència, que aquells polítics no els votem nosaltres.
El debat que ocupa els mitjans catalans és si TV3 s’ha de poder veure a València. Això està molt bé. Però a Sant Celoni què?

A Sant Celoni i rodalies, on viuen prop de 50.000 persones només fa uns mesos que podem veure els quatre canals de la corporació amb TDT. Però només podem veure aquests canals. I això si que està en mans del nostre govern.

En aquest cas si que tindriem una ocasió insòlita per avançar-nos al castellanisme galopant.

A hores d’ara, si les coses es fessin amb una miqueta d’intel·ligència, a Sant Celoni s’haurien de poder veure:

TV3, C33/K3, C300, 324 i a més: BTV, Televisió de Cardedeu, CanalCatalà, Tele8, Tele8b, Tele8c, Tele8d, IB3, Canal9-TVVi, Televisió de Girona, i tota una colla de televisions en TDT més.

Podriem tenir un panorama en TDT 100% Català simplement fent que el departament de Governació absorvís el desplegament de les emisions en TDT i es responsabilitzés de les cadenes Catalanes i Locals, omplint tot l’ample de banda assignat tant ràpidament com els fos possible.

En canvi, esperaran i es dormiran com sempre. I en comptes de fer el que és lògic, deixaran que TV3 sigui qui continui estenent les seves senyals sense ajudar als més petits.

I un dia ens n’adonarem que les emisions forànies, les sextes i les telecincos bis hauran arribat a sant celoni per tdt mentre que les nostres encara no ho han fet.

Això sí. Molt queixar-se de valència, que aquells polítics no els votem nosaltres.