L'ombra de l'hegemó

Benvolguts companys de Catalunya Sí que es pot,

Estic astorat pel vostre silenci. Ja sé que els números no us han sortit, i potser a hores d’ara esteu debatent què ha fallat i quins crèdits tornareu abans, si els microcrèdits dels vostres simpatitzants o els crèdits que imagino que devieu haver demanat als bancs per fer la campanya.

Sé que sou nous i que, segons tinc entès, només tres dels vostres provenen d’ICV. Ni tansols sé si tenen experiència parlamentària, perdoneu que no m’hagi documentat.

Sé que en condicions normals tindrieu temps suficient per assentar-vos i veure com procedir.

Però el sistema, que tant rebutgeu, el Puente Aéreo i Rajoy i tots els corruptes han accelerat les tornes imputant al president.

Us resumiré el vostre programa electoral en dues línies. Soc conscient que és més ampli però bàsicament:

a) Engegar un procés constituent català, no necessàriament amb la finalitat d’assolir la independència, però sí amb sobirania i sense estar supeditat al procés constituent castellà.

b) En el procés tenir un president que no sigui Mas.

c) Polítiques socials.

350.000 persones han recolzat la vostra proposta. Les traireu? Perquè si no voleu trair-les ho teniu ben fàcil, sortiu del forat on sembla que us heu posat i declareu ben alt que esteu disposats a votar a favor d’un candidat de JxSí que no sigui Mas. Poseu un nom, si voleu. Romeva, potser. O potser no, ja imagino que li teniu jurada. Potser Junqueras. Sabeu que Junqueras és el candidat més preparat, junt amb Mas. O potser la Muriel, amb passat del PSUC us podria fer el cas.

O un altre.

Però no resteu en silenci deixant la CUP sola en aquests moments. No resteu en silenci mentre el sistema imputa en Mas per haver permès les urnes. Si deixeu que passin les hores amagats darrera la CUP mentre Castella fa de Mas un heroi, potser fareu tard i demostrareu perquè la gent no us ha tingut prou confiança.

Sortiu a la palestra. Dieu que esteu considerant la possibilitat de votar la investidura d’un candidat de consens. I després anuncieu amb orgull que acompanyareu Mas al jutjat el 15O, el dia que el feixisme intentarà enfonsar el poble sobirà.

Els ho debeu a aquells que vau convèncer que era més important qui era president que no pas cap on haviem de dirigir el país.

I si heu de posar alguna condició per acomplar el vostre pla de ruta al nostre, ja ho estudiarem plegats.

A veure si ens entenem. El que escric aquí és reproducció TEXTUAL del MANIFEST FUNDACIONAL de Catalunya Sí que es Pot, signat fa només dos mesos i per tant, plenament vigent.

Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi fonamentat en la plena sobirania del  poble  català  com  a  subjecte  col·lectiu  que  pot  decidir  el  seu  futur que  no  estigui subordinat,  ni  sigui  subaltern,  a  cap  altre  marc. L’obertura d’un procés consituent català propi, i no subordinat, és la contribució que des de Catalunya podem fer a la ruptura del règim de 1978 a tot l’Estat, des d’una voluntat de col·laboració fraterna entre els pobles i des de l’impuls de processos constituents que puguin interinfluir-se i afavorir-se mútuament des de la pròpia identitat de cadascun.

És evident que diu moltes altres coses, no ho nego, i posa els peros que vulguis, però EVIDENTMENT això no és un NO. Si l’hem de comptar és indiscutiblement UN SÍ.

I el que és vàlid per Csqep és encara més vàlid per Unió .cat. Aquests textos estan extrets del seu PROGRAMA ELECTORAL per les eleccions del 27S.

UNIÓ és un partit fundat l’any 1931. De llavors ençà, en totes les circumstàncies, hem defensat sempre la centralitat de la persona en la nostra acció política, la plena sobirania de Catalunya, concretada en l’exercici del dret a l’autodeterminació, i el diàleg, les persones, la família, la llibertat, la justícia social i la cohesió del nostre poble.

…oferim també el nostre compromís irrenunciable de
treballar per enfortir la cohesió social i la democràcia, per assolir la plena sobirania…

Davant el futur de Catalunya i els fets que han portat a les presents eleccions, UNIÓ defensa amb total convicció l’exercici del dret a decidir de Catalunya i l’assoliment de la plena sobirania de Catalunya. Això significa que Catalunya té dret a poder escollir de manera democràtica i lliure la forma de govern que volem per al nostre país, sense imposicions ni restriccions.

El resultat final d’aquest procés ha de ser que Catalunya pugui assolir la plena sobirania, i que aquesta decisió estigui en condicions de ser portada a la pràctica, a través
de la forma jurídica que es decideixi. Per això, entenem legítimes totes les vies i tots els instruments democràtics per a aconseguir-ho.

Unió no limita a la defensa d’un model confederal
les legítimes aspiracions d’un Estat propi i independent que pugui assumir democràticament una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per a Unió, ni la
confederació ni l’Estat propi i independent són finalitats per ells mateixos, sinó simples instruments al servei d’allò que sí que considerem veritablement important en tot moment: el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, el respecte a la seva realitat nacional i la conseqüent dotació d’instruments adequats d’autogovern…

Repeteixo, això són textos trets directament del Manifest fundacional d’uns i del programa electoral dels altres. Això és un NO? Impossible. Això és un Sí. Tots dos són un Sí.

No nego que, pel que fa a l’aspecte merament d’aritmètica parlamentaria, tant un com altre partit, d’haver tingut capacitat d’aturar el procés ho haguessin fet. No estic pretenent vendre la moto de que em mamo el dit i no sé quina era la voluntat de bloqueig amb que es presentaven, en nom del seny o de la il·lusió de canvi a Castella.

Però si volen que contem VOTS PLEBISCITARIS contem VOTS PLEBISCITARIS. Si la pregunta és “Vols que Catalunya esdevingui un estat plenament sobirà?” o fins i tot “Vols que Catalunya esdevingui un estat independent?” la resposta de totes dues formacions és Sí. SÍ a la primera i SÍ a la segona, entenent, és clar que un país independent pot arribar a qualsevol tracte federal amb qui vulgui.

I per tant, es demostra que el 60,2% dels votants, que corresponen a JxSí, CUP, Pirata.cat, Unió i Csqep, van votar a favor d’esdevenir un estat sobirà (47,8 en un periode màxim de 12 o 18 mesos) vs 39,8% que van optar pel NO (tot i que un 17% diu que la situació és insostenible).

Més de 20 punts de diferència. Una victòria incontestable.

PD: Pels que pensin que aquesta és una visió excessivament esbiaxada, farem una cosa, va: no contem CSQEP i Unió ni pel SÍ ni pel NO. Deixem-ho 55% a 45%, deu punts, victòria clara i indiscutible.

Però si els hem de contar, per programa, són clarament SÍ’s.

Diuen, i és força veritat a vegades, que en els Podiums el que aconsegueix el Bronze sempre fa millor cara que el que aconsegueix la Plata.

La raó és senzilla, el que aconsegueix la Plata pensa que se li ha escapat l’Or. El que aconsegueix el Bronze pensa que una mica més i es queda fora del Podi.

A les eleccions plebiscitàries d’ahir, l’Or l’haguéssim pogut entendre com haver aconseguit la majoria incontestable de Sí’s, davant el No, la abstenció, la indefinició i les trampes antidemocràtiques. La Plata era el que vam aconseguir, una victòria folgada en escons. El Bronze hagueren estat els 68-69 escons. Potser estariem més contents si haguéssim aconseguit 68 escons, però en vam aconseguir 72.

Els resultats són bons. Una Plata és sempre un bon resultat. Millor que un bronze. 53% de Sí respecte a 47% de No. I al No hi sumo Unió, que és molt sumar. 9,5% d’indefinits (PACMA+Csqep).

47% de NO sumant-hi C’s, PSC, PP, UDC, Recortes Cero i Ganemos. 53% de Sí sumant JxSí, CUP i els 326 vots de Pirata.cat. Abans que entri el vot extranger. Perduts els vots d’Itàlia.

I això tenint en compte que el govern de la cort va maniobrar per aconseguir que el vot exterior perdés uns 30.000 vots i el vot exterior que viu a Castella (i es compta a les taules electorals) afegís 96.000 vots a l’escrutini. 40.000 més que al 2012.

El NO llegeix els resultats d’una altra manera. És veritat. Diuen que Csqep compta com a NO, tot i que el seu programa diu clarament que volen fer un procés constituent català sense ingerències ni supeditació a l’estat.

No pretenc ser ingenu. Ja sé que un percentatge molt significatiu de votants de Csqep davant d’un ultimàtum de Sí o No optarien pel No. Però és que només que un 20,01% de vots de Csqep fossin Sí’s, ja tindriem majoria al Sí.

I això, un altre cop, regalant-los el 100% d’UDC, que és molt regalar.

Bé, això és el que tenim. I a més tenim més coses. Sabem que el PSC ha mantingut 520 mil vots, dels que és possible intuir que uns 150 mil han restat fidels (o han tornat) perquè era gent incapaç de saltar a una llista encapçalada per Mas. Que si ERC s’hagués presentat per separat, haguérem pogut afegir aquests vots. Possiblement.

Sabem que una part important de votants s’ha cregut el missatge de la por. El quedar fora d’Europa, el que faltarien les pensions, la fugida d’empreses. El trencament de la societat. I això sabem que és fals.

Hem de tenir en compte que una immensa part de votants ha escoltat i llegit les mentides demostrables que ha llençat Madrit, però diaris i televisions li han amagat la informació quan s’han demostrat falses.

Finalment, hem de tenir en compte que el missatge que Mas era poc menys que l’anticrist reencarnat, culpable d’unes retallades de les que curiosament no controlava els ingressos també ha arribat amb força a molts dels votants. I també el missatge que Mas era el culpable de tota la corrupció de Catalunya i Madrit.

Tot això ho sabem fals. I amb un govern indiscutiblement independentista i un parlament indiscutiblement independentista (i un president que no serà Mas) aquests arguments es desfaran com un terròs de sucre. Igual que es desfarà l’argument de que encara queden opcions per negociar amb la Cort, ara que es prefigura una pujada de C’s i una baixada de Podemos a les eleccions al Congreso.

O sigui que, ni molt menys, hem tocat sostre. Ni molt menys. El govern Rajoy entrarà en les properes setmanes en una crisi profunda. El PP ha pogut veure com el seu votant fidel s’ha mogut a Ciudadanos. El Poder en pendrà nota i intentarà aturar la sagnia. Els llops s’abraonaran contra el líder abans que aquest els enfonsi del tot.

Si fem les coses bé, molt bé, continuarem demostrant que el nostre projecte és obert a tothom. Tenim moltes possibilitats d’aconseguir molts més vots perquè sabem quins ressorts han fet servir. En volem més. I els aconseguirem.

Tenim una medalla de Plata que ha estat a 73.000 vots de ser Or. Un Or que no ha sigut otorgat a ningú, encara. La única cosa que necessitem és resiliència, aixecar-nos i continuar. Comprar estelades noves i més grosses i penjar-les als balcons. Demostrar que no defallirem, perquè el nostre projecte és el bó, i ara tenim moltes millors cartes que les que teníem ahir.

No defallirem. No ens rendirem. Que tot està per fer i tot és possible.

Som el vent.

Ahir la notícia era que un portaveu de la comisió europea havia dit que si un territori de la UE s’escindia els tractats de la UE deixarien d’estar-hi en vigor i hauria de demanar tornar a entrar.

Les paraules textuals, llegides per no cometre cap error, dues vegades, han estat tergiversades pels diaris i televisions castellans, que no tenen en gaire consideració la veritat.

Segons ells, la pregunta es refereix a Catalunya.

Però no és veritat. Perque Catalunya no s’escindirà del Regne d’Espanya. Catalunya donarà per extingit el Regne d’Espanya perquè n’és soci fundador i perquè els acords europeus que van permetre’n la fundació no es van arribar a complir mai.

Si voleu més informació del com i el perquè la trobareu al llibre Delenda est Hispania. I estic segur que farem servir aquest mecanisme, perquè com a societat lliure farem servir el mecanisme que ens interessi a nosaltres.

I també és el mecanisme que interessarà a Europa. A la comunitat internacional.

Perquè si la comunitat internacional accepta la nostra visió de la jugada, se’ls facilita molt la feina. A tots. El Regne d’Espanya deixa d’existir i n’emergeixen dos estats. La República de Catalunya i el Regne nou de les espanyes (no poden repetir nom).

Els tractats queden en suspens a tots dos estats fins que es renegociin les quotes de poder que tenen cadascun dels estats. Els membres del parlament europeu, les seus d’organismes, les aportacions i subvencions,… i sobretot, cap dels dos té dret a veto, que seria el maldecap més gros per el món.

I dic el món perquè el que serveix per la UE, serveix per la NATO i la ONU,…

Si us hi fixeu, les declaracions de tots els mandataris que s’han pronunciat, Merkel, Obama,… juguen amb l’ambiguitat, justament, perque esperen aquest moviment quan toqui.

Total, que és possible que restem a un llimb puntual, però no sortirem de la UE mentre Castella s’hi queda, i a efectes pràctics això vol dir que no en sortirem.

PD: Un exemple del que us dic. Els eurodiputats són circumscripció única. El percentatge d’Eurodiputats no depén directament del número d’habitants d’un estat. En cas que Cat s’independitzi… com renegocien el número d’Eurodiputats? Quins marxen i quins es queden? Sota quin criteri? A hores d’ara Europa sap que si deixen que el Reino de Espanya mantingui una representació sobredimensionada, redimensionar-la els costarà bou i esquelles.

PD2: Si llegiu Delenda est Hispania us n’adonareu que la principal argumentació per la que finalitzariem el contracte que ens manté lligats amb Castella desde el tractat d’Utrech és l’incompliment de contracte internacional. Això és molt atractiu per als estats europeus, ja que acceptar el nostre cas no els obliga a acceptar-ne d’altres.

PD3: No soc pas especialista. Però ni el portaveu de la comisió ni els periodistes ni els polítics submissionistes en són tampoc.

Si llegiu paraula per paraula el que ha dit Obama, és clar que no ha dit que prefereixi una Espanya unida, ni que Catalunya no es pugui independitzar, ni res.

Diu, literalment: “Sentim una gran afinitat i amistat amb la gent d’Espanya i, pel que fa a la política internacional, estem profundament compromesos a mantenir relacions amb una Espanya forta i unificada.”

Ja està. No diu que prefereixi que Espanya sigui forta i unificada, ni si l’Espanya forta i unificada ha d’incloure Catalunya.

De fet, hom podria llegir-hi que, un cop donin suport a la independència de Catalunya i al seu reconeixement internacional, estan “profundament compromesos a mantenir relacions amb una Espanya forta i unificada.”

PS: Per cert, la frase dedicada al rei: “El lideratge que sa majestat ha mostrat durant el seu primer any al tro és un exemple extraordinari per tots nosaltres.” Sembla d’una hipocresia extraordinària. Quasi ofensiu de com se n’enfoten. Talment el tipus de missatge que podrien usar per qualsevol dictador de país africà del que USA en vulgui accés als recursos naturals.

Lideratge. Mare de dèu.

Aquests dies hem sentit repetidament a Catalunya sí que es pot posar en dubte el nostre compromís democràtic per engegar el procés cap a la independència sense tenir la majoria en vots a més d’escons.

Crec que és important tenir en compte un punt. Ja som majoria per la independència, ara falta saber com la tirem endavant.

Fa dos anys el tema fou similar amb el dret a decidir. Llavors, el PSC es presentava amb un programa a favor del dret a decidir, tot i que evidentment, la condició que posaven era impossible d’aconseguir.

Però la gent que els va votar estava a favor del dret a decidir, encara que pretenguessin fer-ho de la manera impossible que ells proposaven. I per això vam fer santament a contar-los com a votants pel dret a decidir, encara que tots sabéssim o intuíssim que a l’hora de la veritat els representants que els atorgaven els vots els farien servir per tot el contrari.

Ara tenim un cas similar. Csqep es presenta per fer un procés constituent català no subordinat. Ho posa el seu programa i ho van aprovar en el seu consell nacional (o com es digui). La prova inexcusable que això és així és que fins l’últim moment van intentar que l’organització Procés Constituent se sumés a la seva candidatura. I van ser els últims que van dir que no.

Tots sabem que això sembla, com en el cas del PSC, una impostura, i que si tenen oportunitat, aturaran el procés mentre puguin. Però això no treu que els seus votants siguin, inequívocament, votants per la constitució d’un estat i per tant, de totes totes, votants pel sí de cara a la part referendària de la votació.

I amb els votants d’UDC i de Csqep tenim ja un 65% de vot pel Sí.

Ara, per tant, la única cosa que hem de decidir és si ho fem o si esperem a una autorització de Madrid que no arribarà mai. I per aquesta decisió, amb una majoria parlamentària n’hi ha més que de sobres.