L'ombra de l'hegemó

Un primer anàlisi del resultat de les eleccions anuncia la desfeta d’Esquerra. No sé si es pot qualificar així. Però l’independentisme de centre-esquerra, que quedi clar, no perd.

Sumant ERC+CUP+SI sumen 351580 vots. Fa 4 anys: 353464. Una pèrdua imperceptible de 0,5% dels vots (tenint en compte que CiU és molt més independentista ara que no pas fa quatre anys).

Per posar-ho en prespectiva: El PSC perd un 28% dels vots. Erc un 30%. ICV perd un 7% dels vots (i tothom diu que resisteix). CiU puja un 8% dels vots (i tothom diu que arrassa). L’independentisme de centre-esquerra perd un 0,5% dels vots. O sigui que aguanta molt bé.

En termes generals: El nacionalisme-independentisme puja un 5% mentre que l’espanyolisme baixa un 9% (en vots).

Curiosament l’espanyolisme baixa en vots mentre que el PP i PxC pujen fortament. Perquè? Perque Ciudadanos s’enfonsa estrepitosament ( no he sentit a ningú que els anomeni ).

El problema és evident, ben explicat per tothom des que es va començar a manifestar en aquesta crisi profunda en la que estem ficats. La solució no està pas gaire clara. Potser no n’hi ha de solució que no sigui de trencament.

El país és com una gran empresa i les empreses, en determinades situacions, simplement, no es poden salvar.

Ara bé, el més indignant de tot és que els consells d’administració dels bancs i les caixes de l’estat es mantenen intactes, tret dels procesos de fusió que han hagut de patir.

Em sembla que el que es pot exigir i és transversal a tothom és la dimisió massiva i sense cap mena de finiquito-indemnització-prima-honor de TOTS els consells d’administració de totes les caixes i bancs del país i per extensió del país del costat. De TOTS. Que no n’hi hagi ni un, ni el governador del Banc d’Ezpanya, que pugui passar el temporal sense haver de fugir del vaixell.

Que quedi per la historia que potser no vam tancar a ningú (de moment), però van haver de fugir tots amb la cua entre les cames.