L'ombra de l'hegemó

Disclaimer: No soc historiador. de fet, sóc de ciències, això no treu que el que dic estigui documentat, però és evident que no sóc un expert en la matèria.

Al periodisme se li demana una cosa: que es documenti i parli amb propietat. Però aquesta cosa, que sembla obvia, cada cop és més complicada de veure.

Constantment veiem referències a la premsa i ràdio a Felip VI. Però resulta que Felip VI no existeix, i si la història no ens castiga, segurament no existirà mai.

Felipe “el Hermoso” de Castella (Felipe I) no fou mai rei d’Aragó i molt menys compte de Barcelona.  De fet, quan va morir, el regnat de Castella va passar a mans de la seva mare i no del seu fill, Carles I d’Aragó, compte de Barcelona (príncep del principat de Catalunya) i V de l’Imperi Germànic.

No fou fins la mort de Juana I de Castella (Juana “la Loca”) que Carles I esdevingué Carlos I de Castella. I ho fou durant un brevíssim període de 3 anys, si no vaig errat.

Per tant, des del punt de vista de la corona d’Aragó, Felipe V de Castella era Felipe IV d’Aragó i el compte Felip IV del comptat de Barcelona, amb drets sobre el principat de Catalunya.

Els números no s’hereten, ni es fa un màxim dels números. Carles I no fou mai Carles V ni Carlos V, ni a Castella, ni a l’Aragó, ni al comptat de Catalunya. El numeral de l’Imperi germànic no es traspassà al regnat, per molt que el títol d’emperador sigui de rang superior al de Rei.

Així que, pel que fa a la corona d’Aragó, Felipe VI de Castella és Felip V de la corona d’Aragó.

Pel que fa al principat, fins i tot podríem anar més enllà. Si bé al començament del comptat de Barcelona els catalans teníem rei, el rei dels Francs i després el rei de França, a partir del compte Borrell II, el comptat de Barcelona i el principat va deixar de tenir rei. La màxima autoritat era el Compte de Barcelona.

Hi ha una diferència molt gran entre ser un regnat i ser un comptat. Més o menys la mateixa diferència que hi ha entre una república presidencialista o una dictadura i una república no presidencialista o una oligarquia. El Rei és totpoderós en el seu regnat, el compte no ho és i es deu, en part, als braços.

Així que el Principat de Catalunya esdevé un comptat independent. I així funciona fins que Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d’Aragó i n’incorpora el regnat d’Aragó.

Però això no fa que el comptat es converteixi en un regnat. El compte de Barcelona passa a ser TAMBÉ rei d’Aragó. De la mateixa manera que, posteriorment, el Compte Jaume I esdevé Rei de Mallorca i Rei de València, sense per això esdevenir Rei de Barcelona.

I durant uns segles, el Rei dels Catalans no és Rei al Principat de Catalunya. N’és compte només. Tot i que l’anomenaven rei perquè n’era dels territoris de la corona. Aragó, València, Mallorca, Nàpols, Sardenya,…

I així seguí fins al decret de Nova Planta en que, finalment, el Rei de Castella conquerí Catalunya i l’annexionà al seu regnat. Fa 301 anys.

Però, donat que nosaltres sempre hem considerat que l’annexió no suposa la desaparició de l’entitat política de Catalunya, es pot considerar que Felipe V de Castella esdevingué Felip I de Catalunya, ja que els Felipe II, III, VI i el mateix Felipe V foren comptes de Catalunya, però no reis fins al decret de Nova Planta.

O sigui que Felipe V de Castella esdevingué el Compte Felip IV de Barcelona i a partir del decret de nova planta, el rei Felip I del principat.

I per tant el rei actual és Felip II de Catalunya i el compte Felip V. Però mai, mai, Felip VI.

Estaria bé que els periodistes es documentessin a l’hora d’anomenar gratuïtament el rei actual com l’anomenen.

 

PS: De fet, hom podria adduir amb tot dret que Felipe VI de Castella és Felipe II de España, ja que l’anterior monarquia composta, les espanyes, donà lloc a una nova entitat política, espanya, diferent a les anteriors.