SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

Arxiu de la categoria: LLAMBREGADES HISTÒRIQUES

ELS VERSOS MÉS XIMPLES DEL MÓN –JOSEP PLA DIXIT–

ELS VERSOS MÉS XIMPLES DEL MÓN –JOSEP PLA DIXIT–

Foto d’en Jordi Pons-Ribot. El Sr. Ramon, amb la cassola  i la concurrència, a punt de servir l’arròs.

Ai las! que llegint, llegint, de vegades trobes perles que es fan dir sí senyor!.
Mireu que és cas, llegint “Notes per a Sílvia” d’en Josep Pla,  he sabut que, un dia, vaig ser l’eina malèvola que, dalt de l’escenari,  va dir “els versos més ximples del món”

Veieu: Mestre Pla en el seu llibre “Notes per a Sílvia” a la pàgina 137 a l’entrada de Desembre (de 1931)  i després de despotricar un xic sobre el funcionament de la República i concretament alguns personatges que “donaren una Càtedra a D Fernando de los Rios… Hi ha gent que s’estranya que la República vingués. Però ¿que podia deixar de venir …?

I afegeix seguidament Pla:

––Cada vegada que sento queixar-se un monàrquic, penso en aquests fets i repeteixo “in mente”  uns versos que vaig sentir al Romea fa molts anys ­­–els versos més ximples del món:
“Gràcies a l’agricultura
ens trobem al mig del bosc…“

Doncs mireu que és cas: Mestre Pla no ens diu de qui son els versos, ni a quina obra pertanyien…

I jo us puc dir que el Teatre Principal d’Arenys de Mar es va reinaugurar el 7 de juliol de 2005, en el marc de les festes de Sant Zenon, prop de sis anys després d’haver tancat les portes per motius de seguretat i nosaltres (Fènix Teatre) de la mà mestra d’En Jordi Pons Ribot, per aquesta inauguració de la  renovació   del nostre teatre Principal,  vàrem posar en escena uns tastets d’una  sèrie d’obres del dramaturg arenyenc Josep Maria Arnau, entre les que hi havia la seva millor obra ” la Mitja taronja”. I a tot el conjunt el vam titular ” Un repente de comèdia”

I és a l’obra “la Mitja taronja”, on un servidor, al final de l’escena, tot representant el rendista Sr. Ramon, te el següent diàleg faceciós amb la gent que,  trobant-se a l’espera d’un bon arròs, no està per gaires galindaines,  ni escoltar discursos.  L’escena va així:

Lluís :     Sr Ramon, que no el porta (l’arròs).
Ramon (aquest sóc jo!) : Luego ve.
Tots:      L’arròs, l’arròs!!
Ramon : Callin; vull aprofitar
un moment d’inspiració.
Pancho:    Que? Nos  va a
echar un discurso?.
Ramon : Cortito.
Pancho:  Pues
atención
Ramon : Dichosa edad y dichosos..
Lluís  :     Això és tret d’un llibre!
Esteve :  Bo!
Ramon : No m’interrompin!
Pancho: Silencio!
Pona:     Que
prosiga el orador.
Ramon    … La societat fomentada
per la civilització;
– No s’hi val a tirar boles-
Esteve:   Te raó el Sr Ramon
Ramon : Gràcies a l’agricultura
ens trobem al mig del bosc.
Pancho :
La consecuéncia es muy lógica!

I així s’anava desgranant aquesta situació delirant, volgudament delirant, que l’autor emmarcava en un dinar bucòlic. I sí senyor!  El Sr Ramon vaig ser jo i vaig tenir l’honor de poder dir, dalt de  l’escenari, el que Pla en diu els versos més ximples del món. (crec que dec ser el darrer actor en pronunciar aquests versos dalt d’un escenari..)

El que no se és si hem de donar gràcies a l’agricultura, però que ens trobem perduts al mig del bosc, crec que és una evidència descomunal. (aquestes paraules, de ben segur,  les podria haver escrit el propi Pla!)

ADDENDA: Un cop redactat aquest apunt, vaig passar-li a en  Jordi Pons Ribot, demanant-li permís per parlar de la seva obra (ell en fou l’ànima)  i a l’ensems, li demanava si em deixava usar la fotografia que, també, era d’ell.

En Jordi m’ha fet aquestes línies que, crec, que son tan importants, que emmarquen l’obra de teatre:

Hola Ramon,

Endavant! Per mi està molt bé. “Un repente de comèdia!” va ser una experiència molt gratificant. 

El poder posar en escena, en motiu de la inauguració del teatre, tanta gent vinculada al món del teatre d’Arenys, -amb un autor també arenyenc-, penso que va ser un encert. Gairebé un miracle d’aquells que, de tant en tant, ens ofereix el teatre.!   

Gràcies. Una abraçada!

Jordi.

 Article publicat a l’Agenda d’Arenys de Mar , el mes d’octubre de 2020

PARTAGÀS, FABRICANT, INVENTOR…. I ….ARENYENC

Imatge: Un instant de la presentació. (fotografia de la X.)

I divendres passat vaig tenir el goig de poder exposar, a la Biblioteca d’Arenys de Mar, la apassionant vida de Jaume Partagàs i Rabell….. Sí, sí… l’inventor dels puros “Partagàs”.
M’explico: Des de fa molt de temps que volia poder explicar la vida de Partagàs, però la documentació que em venia a les mans era poc atractiva per poder explicar-la. Un arenyenc que va inventar una nova manera de fer els puros…. i poca cosa més.
Però mireu per on, que per casualitat vaig poder copsar algunes coses de la vida de Partagàs que em van cridar l’atenció….

Un dia llegeixo, en un bloc d’internet (ple de faltes d’ortografia) que Partagàs havia estat l’inventor de la radio…. Què voleu! Les faltes d’ortografia em van fer malfiar i no hi vaig donar més importància : (Si Hinventor, s’escrivia amb h, bé podia dir qualsevulla altra animalada!!!).
Però com que sóc dels que creuen que de tota lectura s’en pot aprendre…. això em va esperonar .i estirant del fil,  vaig poder veure que la vida i obra de Partagàs era impressionant!!.
Si voleu podeu escoltar tota la conferència (dura 57 minuts).

I us faig un tastet.:
.- Partagàs marxa a Cuba a 16 anys, entra en contacte amb el món del tabac a través del català de Lloret Joan Conill. Com que no te fills, el pren sota la seva tutela i li ensenya el mon del puro.
Partagàs s’hi fixa, i inventa una nova manera de fer puros , combinar les fulles tendres (les de Vuelta abajo) amb fulles més dures… d’aquesta combinació en surt el gran tabac Partagás…
.- Se n’adona que un bon tabac, sense una bona promoció comercial, no te gaire recorregut…. I s’inventa una forma de màrketing prou espectacular: Dona nom als seus puros:  “La Flor de la Cabaña de Partagás”…..
Però , és clar aquest nom el mig copia d’un altre fabricant de més nomenada “la flor de la Cabaña de Carvajal”…. I ja teniu el plet muntat…. En Carvajal s’encaterina i li posa un plet…. Quina manera més interessant de fer passar aquest fet doméstic a les primeres pàgines dels diaris (Cuba és una “província” espanyola i per tant tot Europa s’assabenta del plet.
El fa durar quatre anys, temps suficient que tothom se n’assabenti….. Obviament el perd i “obedient” canvia el nom.
FLOR DE TABACOS DE PARTAGAS I CIA.
I és clar, ara ja es conegut….
.- I amb el temps s’adona que les fabriques de puros (la feina es fa a ma) son silencioses i per tant monòtones i per tant amb tendència a fer la becaina….
I a 19 de gener de 1866 instal.la a la seva fàbrica,  la figura del “lector de tabaqueria” … Talment com si fos un convent, posa una trona “pulpito” al mig de la nau on treballen els “torcedores” i hi col.loca un lector al cim i comença a llegir:
 El conde de Montecristo,  Romeo i Julieta…. I la gent no fa becaines…. vol saber com acaba i també de passada Cuba es va alfabetitzant.

Enguany el Govern cubà ha declarat el “Lector de tabaqueria” patrimoni immaterial de Cuba… I ho han presentat a la UNESCO per tal que, si ho te a bé, el nomeni Patrimoni immaterial de la humanitat….
.- I a 52 anys, l’assassinen…
Causes poc clares….
Potser venjances comercials, o potser industrials, o potser polítiques o potser derivades de faldilles….
En fi…
Una vida  apassionant….
Si voleu, la podeu escoltar clicant aquí o al dessota.

AUSTRACISTES A GIRONA…. (I A ARENYS….)

Imatge: Un austracista ben rar….

Fi de setmana ben profitós…. Hem pogut gaudir de Girona en flors….. Ens hi va portar el fet d’anar a explicar el testament sacramental (una figura jurídica avui ja en desús), però amb la seva càrrega sentimental: era un testament que només podíem fer, els ciutadans de Barcelona i els habitants de l’antiga Diòcesi de Girona). O sigui, també els d’Arenys… 
I vaig anar-hi a cercar l’altar, davant del qual, els de la diòcesi de Girona podíem adverar l’aital testament.

El vaig trobar, però ja ho explicarem un altre dia ….
Avui el que us voldria exposar és  el fet de, com determinades persones, interpretàven els símbols de l‘àguila bicèfala. O sigui el símbol dels austracistes…..
A Arenys, que n’hem estat pioners en descobrir aquest símbol i que el lluïm a les nostres portes (els més importants al Carrer de l’Església).  en som molt sensibles.
I mireu, aquest fi de setmana hem pogut comprovar una porta, ja vetusta, amb un pany tot pintoresc i prou explícit del tarannà del propietari de la casa (per altra banda amb un nom ben “rimbombant” a la ciutat de Girona).
A la porta de l’immoble,  un bon exponent de l’àguila bicèfala,  pany ben esponerós i sense cap mena de dubte que l’estadant de la casa professava una fe austracista digna d’elogi …. si no fos que….
Si no fos que, potser pensant que havia comés un pecat de lesa pàtria i massa important i potser els borbònics li podrien portar problemes, doncs aixó…. vinga, …. li col.loca la corona de la flor de Lis, o sigui el símbol dels borbònics….
A Castella en deuen dir: A Dios rogando y con el mazo dando..
I nosaltres en diem un ciri a Déu i un altra al dimoni…. no fóra cas….
Però els d’Arenys no ho tenim pas millor….
Sinó fixeu-vos a la portalada del prohom Josep  Baralt, creador de l’escola de Pilots …. a la portalada hi ha el pica-porta de la dreta un bell exponent del símbol austracista, però el pany de l,esquerra un exponent del símbol borbónic….
Ai! el prohom Baralt!!!
Això…. No prenguéssim mal……
Si badem, en podem descobrir de coses!!!!!!!…….

Mireu un petit grapadet de retrats….

ARENYS DE MAR 1714, UN POBLE EN PEU DE GUERRA

I aquest és el video, molt i molt ben fet que ens ha permés entrellucar la història arenyenca dins el gran desficaci de 1714….

I m’hi van permetre treure el nas…. Cap al final explico les àguiles bicéfeles que tenim als panys de moltes portes arenyenques….
Un signe austracista que, en plena guerra, els nostres avantpassats van p¡enjar als portals en forma de picaportes o salva panys que mostraven la nostra predilecció pel símbol austracista (els nostres).
Però, per raons de temps,  no va poder sortir l’acabament de la meva explicació.
En alguns panys (també el que surt al vídeo que correspon a la porta del museu Frederic Marés del Carrer de l’Església), de cap per avall hi van penjar la flor de lis (el símbol borbó (o sigui, aquest, penjat mirant a terra….. I aquí cal puntualitzar….. la flor de lis és el símbol borbónic, que com sabeu,  era la casa real francesa…. o sigui que en francés la flor de lis en deien la belle fleur….. però els austracistes,  majoritariament format per l’exercit anglés, i aquest la van batejar com la Beuty fleur….
.- O sigui, com aquell qui diu “botifler” ….
Oi que us sona….
Doncs ja sabeu d’on surt la paraula botifler….. del símbol borbónic….
Quines coses eh! ….

ROSETÓ DEL BISBE CATALÀ….. A LLAVANERES!

Foto: Rosetó de l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, amb l’escut del Bisbe Català!!Llegint un escrit de Mn Josep Rigau, arxiprest d’Arenys de Mar (1871-1936), vaig fer aquesta troballa:

“Un dia d’esplai que va voler (el Bisbe Català) passar visitant el vell rector de Sant Andreu de Llavaneres, el seu amic particular, l’hi vaig acompanyar. Com era d’esperar aquest bon rector ens va preparar una generosa rebuda, content de veure’s distingit així pel seu prelat, que aquest el tractés amb tanta intimitat. El Dr Català el va reprendre amorosament per haver-se molestat tant i haver gastat excessivament, deia ell, per a obsequiar-lo. Després el rector ens va portar a veure l’església parroquial, que amb el seu zel havia aconseguit restaurar o aixecar nova, mentre explicava al senyor bisbe que volia posar vidrieres de colors als finestrals del temple. A una lleugera indicació del rector sobre el fet que esperava benefactors per a una obra tan important, i veient el senyor bisbe que el rector quedaria més que content si, com a record d’aquella visita, pagava una de les vidrieres laterals, li va contestar:
-Però, que no vol instal.lar el vitrall de la rosassa?.
-Sí, excel.lentíssim senyor, però aquest, com que és més gros i complicat resultarà molt car..
-Doncs bé…. aquest és el que jo pagaré i ocupi’s que el fabriquin de classe superior perquè vull que sigui fi i molt bo.
El senyor rector li va donar les gràcies i va dir al bisbe que posaria al mig del bell vitrall l’escut d’armes episcopal. Amb aquesta senzilla narració es pot comprendre com era generós el senyor bisbe Català i de quina manera tan fàcil dispensava les seves gràcies quan es tractava de l’ornament de temples. “

I havent llegit la narració de Mn Rigau, ja podeu comprendre que vaig quedar corprés…..
Servidor,  havia esta escolanet molts anys de la parroquia de Llavaneres, i atés que llavors les misses es feien d’esquena al poble, quan el rector predicava, que llavors sí, es dreçava al poble, els escolanets ens asseiem  als graons de l’altar mirant cap als bancs de l’església, al vitrall, la porta, etc…….
I podeu comprendre que havia mirat molt el vitrall…

I veure que era del bisbe Català, doncs no ho sabia.
I cap a Llavaneres aquest matí a bona hora i he pogut copsar fotografies del vitrall i…. voilà! el podeu veure a l’inici de l’escrit i aquí us enllaço l’escut del Bisbe perquè els compareu!
Apali! Si voleu podeu veure algunes altres fotografies.

ROSETÓ DEL BISBE CATALÀ..... A LLAVANERES!

TESTAMENT SACRAMENTAL

Foto: Altar de Sant Fèlix a l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona

 Avui una curiositat de dret:

La compilació de dret civil de Catalunya, va servir per agrupar en un codi concret, aquella legislació que teníem esparsa, en jurisprudència, que era el nostre dret natural..

Dins d’aquesta compilació,  el text refós de la qual es va aprovar per Decret legislatiu 1/1984, de 19 de juliol i en el seu Llibre segon De les successions, en els articles 103 i 104 deia:

Article 103 .- Podran atorgar testament sacramental les persones que gaudeixin del veïnatge local de Barcelona mentre es trobin fora de la referida ciutat, de viatge, sempre que, en previsió de morir en una tal circumstància i amb l’intent de testar, manifestin llur darrera voluntat, de paraula o per escrit, davant dos testimonis idonis i pregats, que coneguin el testador i n’apreciïn la capacitat.

Aquest testament requerirà:

Primer. Que el testador mori durant l’indicat viatge o després per accident o malaltia sobrevinguts durant aquest.

Segon. Que els testimonis, dins els sis mesos següents a llur arribada a Barcelona, adverin el testament en la forma que estableix l’article següent, davant l’altar de la Santa Creu, abans Sant Fèlix, de l’esglèsia dels Sants Just i Pastor de l’expressada ciutat.

Tercer. Que els testimonis, en adverar-lo, estiguin contestes en el seu contingut substancial.

Podran també atorgar testament sacramental, en circumstàncies anàlogues, les persones amb veïnatge local a l’antiga diòcesi de Girona, adverant-lo els testimonis davant l’altar de l’església d’aquesta ciutat en què consuetudinàriament se celebrin aquests actes.

Article 104 .- El testament sacramental haurà d’ésser elevat a escriptura pública, i a aquest efecte, i a petició de part interessada, prèvia presentació dels certificats de l’acta de defunció del testador i del Registre General d’Actes d’Última Voluntat, el Jutge de Primera Instància instruirà l’expedient amb intervenció del Ministeri Fiscal, citació dels testimonis, del cònjuge i dels parents del testador amb dret a succeir-li abintestat i, en cas d’existir un testament anterior, de les persones afavorides per aquest.

S’anunciarà per edictes la celebració de l’acte.

Els testimonis, sota jurament pres pel Rector o per qui el substitueixi, manifestaran la voluntat del testador davant el Jutge, el Secretari judicial i les altres persones citades que presenciïn l’acte. Els compareixents podran interrogar els testimonis per conducte del Jutge sobre les circumstàncies de l’atorgament i el compliment dels requisits legals.

El Jutge, en vista de les actuacions, decretarà, dins el cinquè dia, si és procedent la protocol·lització del testament. Quedarà sempre salvat el dret dels interessats a impugnar la resolució del Jutge en el judici corresponent.

Veieu que aquest tipus de testament , molt concret, que només es podia fer quan hom es trobava de viatge i se sentia morir, podia instituir hereu a qui ell cregués. Els testimonis, dins els sis mesos següents, havien d’acudir davant l’altar de la Santa Creu, avui de Sant Fèlix i allí, davant del jutge adverar el testament i aquest era vàlid.

Veieu però que també les persones amb veïnatge de l’antiga diòcesi de Girona, també ho podiem fer. Veieu que la llei no deia a quin altar s’havia de fer a Girona, però la prestigiosa jurista Ecarna Roca va escatir que era l’altar de la Puríssima  de la Concepció de Sant Martí Sacosta.

O sigui: Els d’Arenys, (veïns de l’antiga diòcesi de Girona) podíem atorgar aquest testament.

Fixeu-vos quin dret tant bonic teníem …

Però és clar, amb la modernitat, quan es va aprovar el Codi de Successions per Llei 40/1991, de 30 de desembre. En la seva diposició transitòria Setena, va instituir que:

No es pot instruir cap expedient per elevar a escriptura pública un testament sacramental passat un any des de l’entrada en vigor d’aquest Codi.

I ahir, conduïts per la nostra filla,  varem fer cap a l’altar de Sant Fèlix o de la Santa Creu a l’Església de Sant Just i Pastor de Barcelona. La foto es d’ahir a la tarda.

Un goig poder endinsar-nos en el nostre mon més proper, per desgràcia avui ja obsolet, però vigent en la tradició…..

 

 

LA TERCERA GUERRA CARLINA A SANT CELONI

Foto: Amb en Joan Portals,  abans de començar la xerrada.

El bon amic Martí Monclús i la seva família, ja fa temps em van convidar: Si volia presentar la xerrada sobre : “Les fortificacions i altres aspectes inèdits de la tercera guerra Carlina a Sant Celoni” un article  de Joan Portals publicat  al volum 26 de les Monografies del Montseny.

Avui al migdia, amb una bona remullada (important per les arbredes de l’entorn celoní) i acompanyats per un grapat de bons amics, hem pogut destriar la situació de mitjans del segle XIX a Sant Celoni. I per emmarcar-ho , m’ha plagut explicar alguns fets que m’ha semblat que descrivien  bé la situació bel.lica de carlins i lliberals….
Per acabar, fent un cant i llocança a Sant Celoni i als celonins, que, de vegades obliden, que son Vila important en el context de la nostra Nació  de l’estat i de la resta d’Europa i que, com sempre, han estat  una Vila acollidora.
Avui hem pogut veure com varen acollir als que es van poder escapar els dies 10 i 11 de gener de 1874 dels fets de Collformic i que els celonins varen acollir…. quan s’escapaven de les urpes carlines i del trabuc de Mn Galceran (rector de Mossèn Cinto a Vinyoles d’Orís) Com sempre!!!
Apali: Si voleu podeu clicar aquí o al dessota.

LA CREMA DE LA BOTA A SINERA PROP DEL MAR

Foto: Campanar de Santa Maria, fa una estona. (Foto de la Xon)

I mireu que és cas: El dia de Sant Pere a Arenys de Mar cremem la bota… i al campanar encenem llumenetes….
I fet i fet, la crema de la bota no és en llaor de Sant Pere. Sant Pere hi pinta poc en aquesta història… L’encesa de llumenetes al campanar, les fem des de 1686 quan la cúria catalana es va reunir a Arenys de Mar per a consagrar el temple i de passada consagrar el que havia de ser Bisbe de Girona Miquel Pontich.
I aquell dia, en acta notarial es va convenir que, pels segles dels segles, els arenyencs celebrariem la festa de la dedicació del Temple la diada de Sant Marçal, o sigui el 30 de Juny de cada mes…..
Però com que l’església celebra sempre la festa la vetlla (la missa del Gall per Nadal… la benedicció del ciri Pasqual la vetlla de Pasqua), doncs a Arenys, la Dedicció del Temple també la celebrem la vetlla… o sigui , que malgrat ho fem el Dia de Sant Pere, la festa és de Sant Marçal…
Ah! i la crema de la bota, sembla que la fem en recordança de la crema de les darreres andrómines que quedaven al temple quan s’acabà de construir.
Si en voleu saber més podeu clicar aquí , en un post antic…

Apali, si ho voleu escoltar, cliqueu aquí, o al dessota…

LA IMPORTÀNCIA DEL MATAGALLS… O EL NAIXEMENT DEL METRE: LA MESURA DEL MÓN

Foto: El cim del Matagalls amb la Creu, l’altar i a l’esquerra,  el punt geodèsic en recordança del naixement del metre. (foto del dilluns de pasqua de 2003)

Avui no us enllaço cap contalla, sinó l’aventura del naixement del metre. Sí, el metre, que va començar a néixer a l’Assemblea Francesa l’any 1791, quan varen encarregar a Pierre Mechain i a Jean Baptiste Delambre  perquè comencessin a trigonometrar el meridià de París (de Dunkerque a Masnou) i passant pel Puig Sacalm i sobretot pel Matagalls, D’aquí ve la importància del Matagalls a la nostra vida quotidiana. O sigui: en l’improbable supòsit que no hagués existit el Matagalls, o l’haguéssim hagut d’inventar, o potser el  metre només tindria 98 centímetres.

Una aventura científica apassionant la dels pioners que varen crear amb la seva obstinació,  el naixement del metre… i així s’acabaren per sempre, les quarteres, els quartans , les vessanes, els picotins i tutti quanti… Ah! i si us penseu que la Meridiana o el Paral.lel han nascut de can Déu dóna…. doncs no: La Meridiana ve del meridià i el Paral.lel, això, que és paral.lel  a la Meridiana…. 

Ah! i si en voleu saber més podeu enllaçar-vos a

El naixement del metre d’Enric Moreu-Rey .

La mesura del món de Denis Guedj.

La medida de todas las cosas de Ken Alder.

I si us abelleix, cliqueu aquí  o al dessota, que us enllaço l’explicació que avui n’he fet a Radio Arenys:

ELS AUSTRACISTES AL CARRER DE L’ESGLÉSIA D’ARENYS DE MAR

Foto: l’Aguila bicéfala al carrer de l’Església d’Arenys de Mar.

Qui podria pensar  que uns carrers de Sinera, guarden, en els plecs de la seva història, passatges del tot “revolucionaris”. Signes inequívocs de quines eren les seves aspiracions que varen quedar malmeses l’11 de setembre de 1714.

Veureu. Si passegeu pel Carrer de l’Església o pel Carrer de la Torre i presteu atenció als portals, veureu que algun petit detall de ferro de les portes (poms, salva-panys…) tenen una forma molt característica: Representen l’aguíla bicéfala!!

I l’àguila bicèfala qué és?… doncs nogensmenys era els símbol dels austracistes. O sigui els seguidors de la casa d’Austria.

Quan Carles II “El Hechizado” va morir, a les calendes del mes de Novembre de 1700,  va deixar hereu un noiet malatís que, al cap de poc,  va morir… i aquí s’enceta la guerra de successió. La casa d’Àustria volia continuar regint l’incipient Estat espanyol. I els borbons francesos també… i després de mil batalles que clogueren amb la desfeta de 1714, va guanyar la casa de Borbó… Prou que ho sabem els catalans….

A Arenys simbólicament vam col.locar a les portes de les cases el símbol dels vençuts i encara avui llueixen prou bé!!!

Ah! i si us abelleix,  sapigueu que,  d’aquests fets en surt la paraula botifler. La casa de Borbó francesa tenia com a imatge la flor de lis… I la flor de lis era una bella flor, o sigui une Belle fleur… o una beauté fleur…. I és clar, nosaltres etzivem la paraula botifler a qui s’ha passat al bàndol contrari….

A i els austracistes també se’ls coneixia com a vigatans o maulets….

Si en voleu saber més cliqueu aquí al dessota.!

 

Austracistes al carrer de l’esglesia by serrallonga

LA GUERRA DELS REMENCES (UNA LLEGENDA)

Foto: Castell de Montsoriu.

Sí, ja se que els remences prenen forma històrica amb el comanament del corifeu Verntallat. A la Vall d’en Bas s’aixeca en Francesc de Verntallat, contra el poder del senyor feudal… i així, a empentes i rodolons van aconseguint el reconeixement de la seva personalitat. Però no és fins 1486 que al monestir de  Guadalupe,  en la sentència arbitral que es deboleixen els mals usos.
I si aixó és la història, la llegenda fixa el fet de l’inici de la guerra remença al castell de Montsoriu, quan un galifardeu d’Arbúcies vol maridar amb una xicoteta del mateix lloc. i ja se sap, la primera nit de casat, en fonament amb el mal anomenat “dret de cuixa” la nova desposada ha de passar la primera nit de casada amb el senyor… en aquest cas el senyor de Montsoriu… però el senyor no en te prou amb una primera nit, i fa seva la jovincella per durant quatre nits seguides… el jove marit no paeix l’abús i mata el senyor. Baixa a Arbúcies i crida a les armes per a revoltar-se contra els senyor feudals… i així,  amb aquesta llegenda,  neix el fet remença.
Apali, si voleu, la podeu escoltar clicant aquí.

LA GUERRA DELS REMENCES (1) by serrallonga

EL DRAC A VILARDELL. UNA INAUGURACIÓ.

Foto: L’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, dient unes paraules a la inauguració de la restauració de l’Església de Vilardell.

Si les llegendes son l’ànima d’un poble, Sant Celoni té l’ànima més gran de Catalunya. la llegenda del Drac és, sens dubte, la més ben girada del país.
Avui a l’hora de l’Angelus, l’Ajuntament de Sant Celoni ha convidat als vilatans, amics, coneguts i saludats, a gaudir de la inauguració del que potser és el signe extern més antic de Sant Celoni.
I l’alcalde, aprofitant l’acte, ha fet un parlament molt ben girat, emmarcant el passat i present, per a que ens marqui un futur ple d’esperança. Ai! deia l’alcalde, si  no sabem  quin futur volem, però ai, si no el sabem plantejar amb fermesa ja des d’avui. I pouant en la nostra història.
De fa molts anys que sóc present a Sant Celoni. Em sento un celoní de cor. Em dolen molt les seves penúries, i de les alegries, maldo per a poder-ne gaudir,  ni que sigui unes engrunes.
Avui, en un acte molt ben pensat, hi ha capigut tothom: un vailet ha cantat dues cançons amb molt d’encert: el darrer celoní nascut al clos de Vilardell. El seu pare, gran escultor, ha recordat els 25 anys viscuts a Vilardell i ha recordat el masover del Molí d’en Coll: gran personatge, un renacentista ha dit. El Pepus ens ha enllustrat de com s’ha dut a terme la restauració. I en Joan, veí de pro i gran historiador, ens ha emmarcat la història de la contrada. L’alcalde amb paraules ben sólides ha situat el context. I servidor de vostés, de ben segur el més maldestre, he explicat la llegenda al lloc on va néixer.
Si voleu, la podeu escoltar clicant al dessota. Les llegendes si s’expliquen al lloc on neixen , tenen un dring especial.!!

FESTA GROSSA A SANT LLORENÇ DE VILARDELL

Foto: L’Església de Vilardell restaurada.

Quin goig!!
Diumenge dia 13 de febrer: Els de l’Ajuntament de Sant Celoni m’han convidat a Sant Llorenç de Vilardell a explicar la llegenda del Drac de Vilardell. La Laura, l’aplicada regidora de Comunitat i Comunicació em truca: Ramon, explicaràs la llegenda… Oh  i tant!!
No és un fet balder…. Aquesta gent de Sant Celoni, tots,  han fet feina important: miren el futur com  una vila inquieta i engrescada. Miren el passat recuperant els signes d’identitat.
I això ho puc predicar de tothom: Alça que la fan forta.! Sant Llorenç de Vilardell és el cap i casal de Sant Celoni. Sant Celoni no existiria si no tinguessin Vilardell. Sant Llorenç és la porta d’Europa. Sense la Via Augusta (que passa per Sant Celoni) i sense Sant Celoni, no existiria ni Europa ni Catalunya: O millor dit, no existirien tal i com som.
I allí, només allí,  va neixer,  creixer i expandir-se la Llegenda del Drac.
I us puc dir que em fa molta, però molta,  il.lusió:  poder explicar diumenge la llegenda al lloc on va néixer. Us ho puc dir ben clar:
No hi ha res comparable a poder explicar la llegenda al lloc on va eixir.

Doncs aixó: Si ho voleu, diumenge a les 12 a Sant Llorenç de Vilardell!.

EN XIFRÉ I ELS FANTASMES

Foto: Palau Xifré al Paseo del Prado a Madrid.

Fa uns dies em truca la meva germana, a qui m’estimo molt. I  fa, mofeta:
.- Apa, com que no t’agraden els fantasmes eh!! I em diuen que estàs parlant per radio Arenys explicant l’aparició del fantasma d’En Xifré.
Jo,  astorat!
.- Em truca la meva filla, (també me l’estimo molt!!) i m’etziva:
.- Pare, que em truca la N. i m’explica que,  essent com ets, (aquí una rialleta de murria)  expert en fantasmes, expliques a radio Arenys l’aparició del fantasma d’en Xifré….
I aquí ja em preocupo. I preocupat, molt preocupat perque ni en se res de fantasmes, ni he predicat res de fantasmes a radio Arenys,  ni…..
Em truca en Josep Maria Cano, el bon locutor de radio Arenys.
Em fa cinc centims de l’aparició del fantasma… i ells,  els de Radio Arenys  ho han explicat per antena. I com que jo havia explicat, fa uns anys, la vida de “l’americanu” Xifré,  han passat l’entrevista per antena. Alça manela.!!!.. i la gent que ho escolta,  em fa expert en una cosa de la que no en sabia res.
Ara si… ara m’han explicat que per mor d’unes visites guiades als bunquers i refugis de la guerra a Arenys de Mar, els organitzadors demanen a la casa gran que la brigada netegi el passadís que va servir de refugi i que va des de l’Hospital fins al Xifré… La brigada que hi va  i segons sembla, un treballador en plena feina, veu apareixer un senyor molt tocat i posat i ell,  (el treballador) educat, li fa: “bon día tingui!!” … quan es gira ja no el veu per enlloc… entra en pànic, ho explica a algú. Aquest ho explica a un tercer (sempre però demanant que no en digui res.) … a Arenys aquesta és la consigna  que cal donar per a que, en cinc minuts , ho sàpiga tothomi…. I fins i tot “la rierada” una revista arenyenca,  en parla.
I és clar, els de radio Arenys en volen fer un reportatge farcit i m’hi posen a mi.
I jo que dic….
Sí. Aquests dies he vist fantasmes a l’entorn d’en Xifré. Hem estat uns dies a Madrid i cercant cercant, he constatat que els fantasmes del Gobierno español de l’any 1950, varen aterrar el palauet Xifré al mateix Paseo del Prado, davant per davant del museu. Un palauet d’allò més agençat, pulcre, cosmopolita i un xic pavero (com li agrava a n’en Xifré) i els del Gobierno español, el compren, l’aterren i en construeixen aquesta baluerna tan i tan lletja com és l’edifici del Ministerio de Sanidad.
Aixó si que son fantasmes a l’entorn d’en Xifré : Uns  desgraciats que varen malmetre el  patrimoni (el palau Xifré davant per davant del Prado)  i , sense voler…… en  fan una de les baluernes més lletges de Madrid.
Això sí que són fantasmes!!!!

BULLANGUES, REBOMBORIS I EL BALCÓ DE PALAU CONDEMNAT

Foto: El Palau de la Duana, avui Delegación del Gobierno en Catalunya, amb el balcó del primer pis, a l’esquerra, condemnat a estar tancat pels segles dels segles.

Goiteu que això d’internet és una caixa de sorpreses!. Dilluns rebo un mail en el que em demanen, ja que han llegit un comentari meu a internet, si els puc explicar el perquè el balcó del primer pis de Govern Civil,  al Pla de Palau està tancat.
Li responc que aquest dimecres explicaré la història a Radio Arenys i en penjaré el l’audio aquí, al meu bloc. Explico el perquè el balcó està condemnat des del mes de juliol de 1835, quan una gernació exasperada perquè el toro cinqué d’una “corrida” a la plaça de toros de Barcelona sortís rave i els espectadors començen a insultar toro i torero… dels insults passen a desenganxar els bancs de plaça, foragiten el torero i maten el bou… l’arrosseguen pels carrers de Barcelona tot cridant “hem mort el bou” ……des d’aquest crit es passa a “volem el bou gros!” (llegeixis, el capità general Llauder…)   d’aquí a cremar convents, matar monges i frares i ….
…… oi que és un desori… doncs, apali escolteu la contalla i trobareu un xic de la nostra història reflectida en el balcó de Pla de Palau condemnat perquè , des d’ell,  van defenestrar el “pobret ” general Bassa, allí per l’any del Senyor 1835, representant l’efemèrides la primera cremada de convents moderna del nostre país i , com que des del balcó es va llençar  daltabaix un General de l’Exercit espanyol…. el balcó resta condemnat a romandre tancat pels segles dels segles………..
Apali i vinga bullangues i rebomboris…..