SERRALLONGA

Avui us n’explico una del rector de Vallfogona:

Hi trobareu aquí la web de Menjadatils i en ella hi ha el conte escrit.

i que el transcric:

De quan van robar la mula del Rector de Vallfogona.

Un dia que el rector de Vallfogona anava de viatge, li van sortir dos lladres, li van robar la mula  els diners, i li feren jurar que mai no ho explicaria a home ni a dona. El rector ho va jurar. Al cap d’uns quants dies, mentre deia missa, així que es va girar de cara al poble, veié que sota de la trona hi havia els dos lladres, anomenats en Quico i el Pelat. El rector, que si, agafa una imatge de sant Crist, s’encara als fidels i diu:

Oh Déu! Us ho dic a vós que no sou home ni dona,

Que el Quico i el Pelat, que estan sota de la trona,

Em van robar la mula i els diners pel camí de Santa Coloma

El rector va revelar el secret sense mancar al jurament i els lladres foren presos de seguida per la justícia.

I si voleu: el podeu escoltar aquí .

Així veureu la diferencia d’un conte escrit a un conte explicat!

SERMÓ DE Mn. MARTÍ AMAGAT AL FUNERAL DE SALVADOR ESPRIU

Preguem – Un nou cel i una nova terra

El rector de la petita pàtria de Salvador Espriu –“Sinera” Mn. Martí Amagat, adreçà als assistents al funeral del gran poeta nacional les següents paraules curulles de sentit cristià i profunditat poètica:

Des de la meva simpatia per aquest home que regalimava arenyisme pels quatre costats del seu cor:

Des de la meva admiració sense reserves per aquest home de primera fila -home d’una bondat respectuosa i delicada i d’un sentit permanent del deure; des de el meu agraïment de català per aquest home que tant ha treballat i lluitat pel nostre país; des de la meva fe cristiana; que em fa veure un germà en cada home, deixeu-me convidar-vos a tots aquells que d’acord amb les vostres conviccions pugueu compartir-les, a unes pregàries pel Salvador Espriu que ha fet traspàs.

Reforcen la meva petició unes paraules que ell mateix m’escrivia fa poc temps; aquestes:

“Moltes gràcies –em deia- moltes gràcies sobretot per l’inapreciable oferiment de les seves oracions, que prou que les necessito”.

Preguem, doncs, i fem-ho manllevant aquella humilitat que presidia tothora la conducta del Sr. Salvador Espriu. Preguem des d’aquella humilitat que ens porti a reconèixer que en realitat no saben on comença la mort i on acaba la vida, on comença Déu i on acabem nosaltres, on acaba la terra i on comença el cel.

Preguem tanmateix, convençuts que la gran catedral del silenci “la petita pàtria que encercla el cementiri” –com deia el poeta- ressona amb música d’esperances i que la promesa d’una futura i eterna  primavera davalli a les tombes.

Preguem, demanant que es desperti a uns nous cels i una nova terra: aquella  on l’ànima no pateix de temor, on  es pot portar sempre el cap ben dret, on la mentida no entaca mai els mots, on les fonts de l’amor no es perden pels deserts del costum i la rutina i on, finalment, hom pot estimar a cor obert i sentir-se estimat de veritat.

Preguem, perquè hagi aconseguit el que cantava en els seus versos de la seva “Cançó de la mort resplendent”

“Lluny, enllà

de paraules amargues,

una mort resplendent

vaig trobar.”

                                 Mn. Martí Amagat

Retrat del poblet de Montsor, encimbellat a dalt d’una roca , prop de Collegats.

Apali, si voleu saber la contalla  de les acabadures, haureu de clicar al dessota, on hi penjo el conte explicat a Radio Arenys.

Temps era temps, que un vailet de la Vall Fosca s’havia mig enamorat d’una xicoteta de Montclar….. de primer anava de vistes…. després ja varen començar a parlar de festeig… més endavant començaren a fer plans per si calia casar-se i fet i fet van engrescar als seus pares que anessin al Notari per tal de preparar els capítols matrimonials…. per veure qué  aportarien els pares d’ells al matrimoni… i també aportarien la hipoteca dotal a la Pubilla, no fóra cas que el matrimoni es desfés i la pubilla quedés sense res…. 

I tanta afició hi varen posar que ja concertaren dia i hora pel casori:

El darrer diumenge de Juliol… al poble de la pubilleta… però ja se sap… “pel Juliol ni dona ni cargol”.. o sigui que tots els esforços havien de ser per a la collita del blat! no valia badar per altres galindaines …

Fet i fet, varen convidar a tots els qui s’havia de convidar: els parents més propers i els parents més llunyans. Avisaren el Rector de Montsor que, pobre home, ho tenia tot lligat pel casori…

Arribat el dia, en concentraren tota la parentela a l’encimbellada esglesiola de Montsor (la veieu al retrat)…

Bé : hi eren tots menys el nuvi…

I aquí començaren les enraonies:

Que si li deu haver passat una desgràcia. Que si se n’ha oblidat … I cà! que responien les veïnes… és un xicot molt formal…

Sigui com sigui, el rector s’impacientava: tots els parents, amics i coneguts es quedarien sense missa dominical si el galifardeu no compareixia !. Doncs va fer la missa!!

I òbviament, si el taril.lot del nuvi no arribava es quedarien sense menjar. Per tant !! tots al xeflis que tenien preparat.

Varen fer festa grossa… sense nuvi i amb la núvia consirosa……

A horafoscant cadascú cap a casa seva…

I l’endemà arribà el triomfant nuvi, es posar a cridar pel poble… que ja havia arribat ..

Els vells i velles del lloc el van abraonar d’allò més…  Estaven que trinaven….

I ell que se’ls encara i els fa:

– Home, les acabadures no es podien esperar …. i la vostra filla bé es pot esperar un dia….

I cal dir que les acabadures és el darrer tram de la feina que faltava per collir el blat…

I tot cofoi , li va poder oferir a la núvia un “gavadell”  de “durus” encara que no hagués arribat a temps al casori.

No et fot ! ens casem dilluns i llestos……

I si ho voleu escoltar, cliqueu aquí al damunt per escoltar la contalla.

Retrats: Amb Julio Gonzalo de Luzaga davant de Sant Zenon i amb la reliquia de Sant Zenon de Luzaga.

SANT ZENON, CONTINUACIÓ  …..

I és  a partir de 1664 que la nostra vila observa “perpètuament el dia 9 de juliol de cada any com si fos festa de precepte “

Tot amb tot però,  les troballes i les notícies que tenim de Sant Zenon se’ns acaben en el fet de  quina manera arriben  les seves relíquies a Arenys de Mar.

Dels seus inicis, del seu naixement,  del seu creixement i en definitiva de la seva vida,  no en sabem res més. Cercant per internet fa un temps vaig descobrir, admirat, els següents fets:

a.- Luzaga  és un petit llogarret de la província de Guadalajara que està escassament a uns 50 Km de Fuentelsaz, a uns 25 Km de Sigüenza i a uns setanta de Orihuela del Tremedal. b.- Detecto que el Sant Zenon que tenen de patró, era el nostre. c.- Comprovo  que el segon patró de Luzaga era Sant Roc, també com el nostre. d.- Constato  que l’església que tenen a Luzaga és dreçada en llaor de la Verge de l’Assumpció, com la nostra. e.- I que un dels personatges importants que incidiren a la vida de Luzaga era el nostre Pare Fidel Fita.

A partir d’aquí vaig començar a aprofundir  aquesta nostra possible relació amb aquest llogarret. 

Pel que respecta a Sant Zenon vaig poder constatar que, al igual que nosaltres, ells també tenen relíquies de Sant Zenon. Vaig poder veure el retaule on hi ha Sant Zenon i Sant Roc.

El fet que el pare Fita fos un personatge important en la vida de Luzaga, fou per uns estudis que feu sobre el famós “bronce de Luzaga”

En relació a Sant Zenon, ells tampoc no en tenen cap història completa. Saben però que tenen relíquies (un reliquiari molt bonic). I en un llibre de D. Eusebio Gonzalo “Historia de Luzaga” en diu:  

“referente a este santo sabemos muy poco o casi nada de su vida i obras, …… deducimos que fue un martir de los primeros tiempos de la cristiandad.

Per tot el que hem dit,  podem arribar a una aproximació que  Sant Zenon podria molt ben ser natural o nadiu de Luzaga, o d’algun lloc no massa llunyà.

Aquesta informació ve  corroborada i  ampliada per en Julio Gonzalo en la Revista Ardal numero 8 any 2012:

“Entonces apareció la imagen tallada en madera de aquel Santo (Sant Zenon)  de la Celtiberia del siglo III, martirizado en Roma y que probablemente nació o vivió parte de sus primeros años en la antigua Lutia romanizada que se encontraba debajo de algunas de las casas de Luzaga”

Qui això escriu  no és historiador i m’agradaria fer un prec als historiadors de  si es pogués escatir  d’on va venir el nostre Sant Patró. 

I així ja no hauríem de dir :  Ignorase el feliz suelo/ donde la Cuna tubistes:

I que Sant Zenon  ens faci bons!.

(Article aparegut a la revista l’Agendda d’Arenys de Mar a setembre de 2018)