(FOTO: Caminant cap al Molar de la Calma, amb el Turó de l’Home al fons)
I si avui m’ho permeteu i voleu xalar amb lectures d’història, voleu fer un bon tast a la bota del Racó d’en Serrallonga, em permeto afegir uns enllaços que, crec, amb un xic de paciència, xalareu d’alló més:
PRIMER TAST:
Mn Ramon Corbella, l’any 1902, a la revista la Veu del Montserrat, va publicar uns articles molt documentats i interessants sobre el bandoler. Te el gran avantatge que ell va ser qui va poder treballar amb originals. Hi trobareu la partida de naixement d’en Joan Sala, els capítols matrimonials dels pares de la Margarida. També els capítols de la própia Margarida Serrallonga i en Joan Sala. També una part del llibre de Notes del fill gran d’en Serrallonga l’Antoni , el testament de la Margarida… En fi hi ha material del bó. Crec que xalareu “a tenti potenti”.
La Veu del Montserrat número 1, de 25 gener 1902 pag 18 a 24
Número 2 de 25 de febrer de 1902 pag de 61 a 66
Número 5 de 25 de maig de 1902 pag 197 a 201
Número 6 , de 25 juny 1902, pag 235 a 241
Número 7 de 26 de juliol de 1902, pag 273 a 278
Número 8 de 25 agost de 1902, pag 303 a a 309
Número 9, de 25 setembre de 1902, pag 347 a 354
I si això és documentació d’un tast fi, documents bons, molt bons i us han interessat, podeu fer un
SEGON TAST:
Podeu
treballar-ho més amb llibres d’història molt acurats i de molt bon
llegir. Ja us adverteixo que son molt difÍcils de trobar. Potser
només els podreu trobar a alguna biblioteca pública, (us enllaço amb
Biblioteques de la Diputació de Barcelona) però us garanteixo que
fruireu d’alló més i tastareu la història a glops plens:
El bandolerisme Català del Barroc de Joan Reglà
Joan Serrallonga vida i mite del famós bandoler Joan Reglà amb un estudi sobre Serrallonga a la literatura per Joan Fuster.
Aquest
darrer és canela fina. Permeteu-me un esbarjo sobre aquest llibre: Fa
temps que el vaig llegir, i per preparar la meva darrera conferència
del bandoler, el vaig tornar a demanar a la meva gran amiga Mercè
Cussó, la bibliotecària d’Arenys, tan eficient i el meu àngel de la
guarda en qüestions de lectura. Me’l va trobar, i la meva dona, que
m’estima molt i que sempre permet que a casa hi hagi estadants
(Serrallonga, Mn Jacinto Verdaguer, Espriu, Salvat Papasseit, Ferran de
Pol, Fèlix Cucurull, Sant Zenon i tuti quanti) me’l va fotocopiar i és
un dels meus llibres de consulta. Una molt bona amistat, sabent de la
meva dèria, aquest cap de setmana passat compareix a casa amb un
paquetet. El desembolico i em trobo amb el llibre en qüestió, guipo la
seva coberta esquitxada de sang i la figura del bandolerot. Uf! em vaig
pensar que queia d’emoció!!.
TERCER TAST:
La vida i la muerte del bandolero Serrallonga
Una noveleta, no molt rigorosa, però de fàcil lectura i a voltes instructiva per conéixer l’època.
Es
de Juan Mon Pascual, doctor en dret i que a temporades residia a Sant
Hilari. Aquesta noveleta la vaig descobrir remenant ordinadors al
Centre Pompidou a París. El vaig demanar i el vaig poder tocar i
fotografiar. (em venien unes ganes de quedar-me’l!!) Però vaig resistir
la temptació i després l’he trobat als llibres de vell.
I per últim, de moment:
Serrallonga, l’últim bandoler , d’en Llorenç Capdevila.
Una novela amable, segueix fil per randa, amb un petit argument, la senda històrica d’en Reglà.
Apali!
Si voleu saber coses d’en Serrallonga i la seva època haureu de llegir
una mica, si no us voleu fiar de la maldestre història que ens va
resumir la TVtres.
Ah! I si continueu, properament us posaré enllaços d’En Perot Rocaguinarda.