SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

LA FESTA DE SAN ROCH , POESIA DE RAMON SURIÑACH. ACCESSIT AL PREMI EXTRAORDINARI DEL SEGON CERTAMEN LITERARI DE L’ATENEU D’ARENYS DE MAR, A L’ANY DE 1886

En un esborrany de Mossèn Palomer,  que em va deixar la bona amiga i neboda del Mossèn , Maria Palomer, vaig trobar, fa uns anys, la referència a que en Ramon Suriñach (un poeta del que no en tinc més referències) va venir a Arenys de Mar i que va quedar “prendat” de la nostra festa.

Per molt que vaig maldar per trobar la poesia, no em va ser possible. Vaig remoure cel i infern (metafòricament , oi!.) I no va ser fins que un dissabte a la tarda, que em vaga viatjar per aquest mon tan extens i a voltes tan agraït, com internet, em vaig posar en un portal de llibres vells. Tot va ser  posar-m’hi i a la primera trobo aquest exemplar retrat del qual acompanyo. (després ho he tornat a cercar i no he tornat a trobar cap més exemplar).

Però aquell dia devia ser el meu i vaig trobar un sol exemplar del “ATENEO ARENYENSE SEGUNDO CERTAMEN LITERARIO , AÑO 1886”.

I allí, entre altres joies, vaig trobar la poesia nostrada.

Avui l’he recordada i en la meva visita setmanal als amics i amigues de Vila Betània els l’he llegit la poesia guanyadora.

I penso: No es bo que la conegui tothom ?

Doncs aquí teniu les fotografies.

Si les feu més grans les podreu llegir bé.

 

SANT ROC!!!! SANT ROC!!!!!!! SANT ROC!!!!!!!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A LA RECERCA DE LA LLUM A REDÓS DEL ROC PERER I LA FORCA ENGOLIDA PER UN FAIG

Imatge: A l’entorn de la Forca engolida per un faig.

I ahir, en bona companyia,  hem anat a la recerca de petits detalls de la muntanya del senyal. La dita era anar al Roc Perer. Si no hi heu estat mai, cal que un dia hi feu tat. Es talment com endiumenjar-vos i anar a prendre seient a un dels “palcos” del liceu Montsenyenc . A mig aire del Turó de l’Home, el Roc Perer , humil i prudent, treu un xic el nas, per assenyalar-te que has arribat a un balcó damunt la vall de Santa Fe. El pantà al fons de la imatge que se’ mostra al davant , l’esquei de Morou i els empedrats. L’hotel, entotsolat al mig de la vall. al lluny el mar i a l’entorn, la verdor dels arbres que , no en dubteu, ja es preparen per la tardor.

I de tornada anar a veure la forca que senyala el pas del temps . Engolida per un faig, va fent el seu lent camí de cruspir-se la forca que, un dia, va ser abandonada pel darrer estadant de Cal Trompo.

Apali, i si voleu , podeu clicar aquí i veure alguns retrats.

Publicat dins de General | Deixa un comentari