SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

HOMENATGE: AMB RESPECTE I ESTIMA AL MESTRE FÈLIX CUCURULL I TEY

Imatges:

Cartell de l’anunci de la reunió a la que fem referència, que m’ha estat facilitat per l’amic Jordi Salbanyà Benet.

Imatge d’en Fèlix feta pel seu fill Joaquim Cucurull.

HOMENATGE  Amb respecte i  estima, al mestre Fèlix Cucurull i Tey.

El PSC encetà el seu recorregut el dia 22 de juny de 1976. El Palau Blaugrana de Barcelona va acollir el primer acte de masses convocat per l’esquerra catalana des del 1939. Sota el lema Guanyem la llibertat, el multitudinari míting va suposar el primer pas en la formació del PSC Congrés.  El congrés s’ha conegut per la  frase pronunciada pel doctor Joan Colomines “estem suant socialisme”.

Fèlix Cucurull seguint la seva praxi política, participà com a delegat del grup Independents pel Socialisme, a l’assemblea constitutiva del Partit Socialista de Catalunya (Congrés) i fou elegit membre del seu Consell General, il·lusió per a configurar un futur esponerós, i ell, en peu d’esperança volia, també, guanyar el futur.

El dia 2 d’abril de 1977, hora foscant d’un dissabte encetat per la il·lusió de poder assistir, al míting que el PSC convocava a la sala dels Seràfics a Arenys. Dalt de l’escenari una taula allargassada on hi ha els  ponents. No els recordo a tots. Presidia en Joan Raventós, hi havia a l’escenari, el Pare Llimona i altres.  i també en Fèlix Cucurull. La sala plena de gom a gom.

Amb la meva dona ens varem seure quasi a les darreres files, cofois, vam veure que a davant nostre hi havia en Josep Benet. Persona molt estimada i que es presentaria com a Senador de l’Entesa a les eleccions de juny de 1977. El míting, abrandat, il·lusionant, regalimant catalanisme pels quatre costats. Encesos amb les intervencions de qui, des de dalt l’escenari, combregava amb les nostre il·lusions…

En acabar les paraules dels oradors s’obre un torn de paraules al públic. A primera fila hi havia una persona característica i a voltes punyent en les seves intervencions. Manel López. Duia bastó. I a les seves prediques enarborava el bastó tot desenvolupant la seva pregunta.

 S’adreça directament a Raventós i li etziba:

—Escolta Raventós. El que heu dit sona a bonic, Catalunya, Calalunya, Catalunya… però a tots ens arriba una altra cosa: que esteu pactant amb el PSOE  espanyol que encapçala en Triginer.

En Raventós, pausat, calmat i de manera contundent respon:

—No hi ha res cert en aquestes afirmacions…

Fa unes consideracions més…. Quasi xiuxiuades …

I en Fèlix que estava a l’extrem esquerra de la presidència demana la paraula i pausadament, serenament, amb la seva veu característica fa:

—Si això fos així,  tingueu pel cert que jo no estaria en aquesta taula.

Tothom a casa….

Recordeu que aquest míting es féu el dissabte dia 2 d’abril de 1977.

El dia 4 d’abril, dilluns, dos dies després, es signava el pacte d’Abril, l’encapçalament deia:

El PSC, EL FSC (PSOE) i socialistes independents acorden realitzar la unitat socialista a Catalunya mitjançant un procés que culminarà en la constitució d’un únic partit Socialista a Catalunya, resultat de la unió dels socialistes de Catalunya. I en el paràgraf cinquè del pacte s’anunciava el reconeixement del dret d’autodeterminació de les nacionalitats i pobles de l’Estat espanyol… 

Sempre he pensat que tot va començar aquell dia.

Tothom deu recordar que va guanyar en Pujol…. I el PSC-PSOE va desaparèixer durant uns anys…. I ara…. Que sembla que tornen, ha desaparegut del tot el punt cinquè del Pacte d’abril.

I ara i aquí, al centenari del seu naixement, homenatge a Fèlix Cucurull i Tey que dignament i serena, va deixar el PSC i es va dedicar a preparar altres viaranys més adients al seu ideari… Amb el pacte socialista es va permetre que a partir d’aquí només  Pujol podia dir: Catalunya som nosaltres…

La dignitat d’En Fèlix ens marca el futur…

 

Article aparegut a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar, el febrer de 2019

Publicat dins de General | Deixa un comentari