SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

JOAN COLOM I AGUSTI un pintor arenyenc…..

                 colom

IMATGE: El nínxol on està enterrat en Joan Colom Agustí al cementiri de Sinera. (és el de sota i al mig)

Fent aquestes lectures meves, que tot i tenir molts interessos, acaben  confluint a la nostra pàtria encerclada de turons, vaig llegir que el pintor arenyenc Joan Colom Agustí està enterrat al nostre Cementiri de Sinera. Vaig començar una recerca per escatir on es podia trobar la seva tomba. Vaig mirar panteons (creient que estaria en un dels nostrats panteons poc coneguts…. ) Però no me’n vaig sortir… I com sempre, quan es tracta del cementiri, demano informació a l’Ajuntament i molt gentilment em van comentar que el nínxol és el numero 80 de la serie C  (el mateix segon replà on està l’Espriu).

Em va faltar temps per anar al cementiri i buscar-lo. Vaig trobar el numero 80 i el vaig retratar. aquí l’adjunto:( és el de sota dels blancs del mig)  No em podia creure que un pintor del traç i la importància d’en Joan Colom tingués aquest nínxol. De fet , un pintor de la seva categoria, ens faria més llustrosos amb la dignificació de la seva darrera morada!

Vaig tornar a l’ajuntament i vaig preguntar si s’havien equivocat (em costava creure-ho) van revisar-ho i no, no hi ha cap error. A més a més, crec que nínxol és propietat de l’Ajuntament i que algun alcalde havia  fet  les gestions necessàries per que es pogués enterrar a Arenys….. Si no s’haguessin fet gestions,  potser ara no estaria a Arenys.

Potser caldria fer alguna cosa per dignificar el nínxol (encara que amb això dels morts és sempre molt delicat !!!. No fa massa que al nostre Ajuntament va presentar una exposició d’algunes de les seves obres al Calisay.

EL PARAISO A ARENYS DE MAR

                                      PARAISO CAPELLA

Imatge: La capella de la Mare de Déu del Bon viatge.

El divendres, la gent de Radio Arenys van fer un programa en el que posaven en solfa part del patrimoni europeu, i el centraven a la granja del Paraiso d’Arenys de Mar..

Pels arenyencs, la finca del Paraiso, ultra haver estat la seu de la Reial Escola d’avicultura durant molts anys, abans de tot això, havia estat la seu dels frares caputxins que, des de 1618 van estar a Arenys.

I l’esglesiola que hi varen construir,  molt dissimulada (veieu la fotografia) , avui la tenim entre nosaltres….. I també aquesta esglesiola va ser la seu de la primigènia Verge del bon viatge…. Recer de pescadors quan es desencadenava “el cordonasso de Sant Francesc” o “el temporal de les faves”…

En fi , que la que avui és la Granja del Paraiso, antigament, els arenyencs la varem tenir molt i molt propera…

I si ho voleu, podeu escoltar la història, cliqueu aquí.

O també aquí…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

                                          merce18

Imatge: Mare de Déu de la Mercè a la Basílica de la Mercè a Barcelona.

Mireu, avui una de l’Amades que, quan la vaig conèixer, em va plaure de valent….

De com neix el topònim “Mare de Déu de la Mercè”.

Doncs temps era temps que al pobre Rei en Jaume, (de vegades massa atribolat amb les converses llargues…… molt llargues…… que tenia amb donzelles per merèixer), no li faltava res més que, a la nit, se li aparegués la Mare de Déu i li botzinés a cau d’orella que, essent com era un rei cristià, no tingués prou cura dels captius que, massa sovint,  feien els sarraïns…..

………….i vinga a burxar….

.- Que has de fer més coses, que t’hi has de mirar més, que la teva vida és massa disbauxada i una bona obra et permetrà entrar a la Glòria del Cel…..

Despert que en fou el Rei en Jaume, es va esbandir la cabòria que l’havia desvetllat.

.- ” Mira que pensar que m’ha vingut a veure la Mare de Déu….. Amb la feina que té, pobra…. “

Però encara no havia passat un mesuró de temps, que truquen a la porta de Palau i es troba amb Sant Raimon de Penyafort i Sant Pere Nolasc (entengueu que, com que eren vius, encara no eren Sants eh!) i li expliquen que han tingut el mateix somni…. O sigui, que mans a l’obra que això anava de veres de veres….

Però com ho farem ?.

No patiu, la mateixa Verge se’ls va presentar la nit següent i els va citar a llevant de taula de l’endemà al Tinell de de la Plaça del Rei de Barcelona…. I sí! tal dit, tal fet, havent dinat es reuneixen al Tinell, la Verge, el Reis i els dos sants…

I allà mateix acorden que han de fundar una orde que esmerci els seus esforços en rescatar captius i,  sense perdre massa temps, ja en fan els estatuts i diuen:

.-Quin nom li posarem? …. doncs, mira! Com que l’obra serà una gran mercè per als pobres captius,  ja ho tenim: Els mercedaris….. i de bursada, també nomenarem la Verge que ens ha engrescat com a Verge del Mercè….

I aquí  ho teniu: La Verge de la Mercè, batejada per les grans mercès que l’obra mercedària va portar als pobres captius que feien els sarraïns…

I si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

I LA PLUJA, BONA COMPANYA TOT EL MATÍ, S’HA AFEGIT A LA FESTA…

                                    erol

Imatge: Erol remullat……

…..” I com que tothom te la seva festa major… avui nosaltres… Un esplet d’arenyencs (trenta-set) hem sortit a encalçar el cim dels cims montsenyencs –El Matagalls- La pluja, bona companya tot el matí, s’ha afegit a la festa i ens ha acompanyat fins el pla de la Barraca, allà s’ha trobat amb la companya boira que, per un cop ha dit… que carall…. també acompanyaré els arenyencs… El fred, que no podia quedar enrera, ens ha fet cut en arribar a Sant Segimon… i  les bruixes les teníem a tocar…

I nosaltres …. què voleu… pit i fora i cap amunt, hem canviat la ruta, però no l’esperit, ens hem arribat a veure el Sant francès, i retornar cap a Collformic, on, junts, hem fet via a compartir el dinar de germanor, del que en veureu el reportatge fotogràfic…

I una gran alegria de poder compartir, “ab tots los bons amics que ens trobem en companyia” un dinar d’allò més complert… i a la vesprada, cap a redós de Sinera… La llar…

UN ALTRE AQÜEDUCTE, SI US PLAU!

Imatge: Un retrat de Francesc Xavier Parcerisa.

                                   Tarragona_ml

I avui, si us abelleix, m’he permès tornar a explicar una llegenda del Pont del Diable de Tarragona,…..

Però no un penseu,les llegendes es poden explicar com a hom li plau, i això fa que, amb el temps, el nostre imaginari s’ha anat farcint de diferents maneres d’anar escampant el nostre imaginari. El nostre  imaginari llegendístic està farcit de la mateixa llegenda però explicada de maneres diferents, d’èpoques diferents i de valors diferents, …. El cas és que la llegenda sigui agradívola i que aporti una nova visió de la llegenda que hom ha sentit explicar als seus avantpassats i així la va traslladant al futur….. I no us penseu…. el futur és avui! i cal que avui, que ja som el futur , haguem de mirar l’albada que tenim al davant , però sense perdre la història que ens precedeix……

I si la voleu escoltar, cliqueu aquí i l’escoltareu…

HOMENATGE A JOAN PONS I RIBOT

joan pons ribot

Imatge: Joan Pons i Ribot, un home polièdric i un dels darrers humanistes….

 Avui, a la Sala d’Actes de l’Ateneu Arenyenc, s’ha retut un homenatge a Joan Pons i Ribot. Hi hem participat : En Hug Palou, Joan Miquel Llodrà,  la Coral l’Esperança,  Míriam Marí i jo mateix. 

Aquí us enllaço el guió del que he dit, i al final trobareu un enllaç amb l’audio de la xerrada. 

LLAVANERES.

Ja em perdonaran, però servidor va néixer a LLavaneres.

Sóc d’Arenys de tota la vida, però nascut a Llavaneres….

Llavaneres em va donar poder copsar dues grans formes de viure, :

.- la terra , el poble, la tarregada….. feina i treball, treball i feina….

.- Però ai las, envoltada de senyors. La colonia….. Barcelonina, de vegades inculta, fatxenda… amb alguna excepció escadussera

 I què voleu? potser no m’abellia ni l’una ni l’altra, i aneu a saber si els fats divins no van fer que, per aquest motiu,  vinguéssim a raure a Arenys de Mar…..

ARENYS DESCOBERTA

I a Arenys, em passen dues coses:

 .- Descobreixo la clova que l’embolcalla…. La petita pàtria de turons que l’encercla…. La bellesa de la descoberta des del cementiri……

.- I més endavant, trobo la que serà la meva dona ( molt important) i descobreixo la gent d’Arenys…..

 FAMILIA PONS RIBOT POLIÈDRICA..

I de bursada tinc contactes amb la família Pons-Ribot…..

I quan ja vinc a viure a Arenys, em faig amb els de la meva edat i què voleu, de lluny o de prop havies d’anar a raure amb la família Pons, quatre germans (tots nois) amb unes característiques polièdriques importants…..

L’un apassionat pel cinema …. Endegava pel·lícules engrescadores, si voleu minoritàries però , mireu que és cas, guanyaven algun premi a la tele, i a mi particularment m’encisaven…. (on son…..Lluís ¿)

Un pintor (En Josep Maria) que vaig tenir el goig de poder entrevistar per mor d’una memorable exposició a Mataró a Caixa Laietana i que em va sorprendre amb un codi ètic i estètic que jo, pobre de mi, venint de Llavaneres ni entrellucava……

I el director de Teatre …. En Jordi, amb el qual m’uneix una molt entranyable amistat…. I del qui ja comença a ser hora que algú en faci un treball aprofundit del seu teatre, del teatre que ens ha regalat ….

 JOAN, CONEIXENÇA

Però a n’en Joan el vaig conèixer en el seu habitat…… Quan un dia vaig anar a casa seva, entrant per la riera, travessaves una eixida i et trobaves amb un casalot que donava al carrer de l’Església, al baix hi havia la impremta. Si no recordo malament, tal i com està avui. Però al dalt era el refugi que tot adolescent hagués volgut. Un cert desori endreçat, o no, aneu a saber….. però  sobretot viu…

I al centre d’aquest  l’univers en Joan….

I després , com a cap de redacció de Vida Parroquial varem començar a endegar la manera de fer la revista i que costessin pocs calerons… No ens en sortíem però ell hi col.laborava…. les fotografies eren caríssimes i ell es brindava a fer caricatures, que donaven vida i a la vegada abaratien elproducte…..

I així  vaig conèixer en Joan:  Proper, i veí  

I va ser així que vaig anar coneixent aquesta ànima inquieta….

Músic, perquè tocava amb els Santyscles boys, encara que mai ell va gosar a dir-se músic. De ben segur el que li interessava era l’agitació que podia provocar amb la música…

Però sempre amb el aquell somriure sorneguer que no el va abandonar mai. I sense ser music va encetar una catèrbola de conjunts arenyencs.

I futbolista….

I directiu de futbol…

I a les primeres eleccions , encapçala el grup del PSC…

Home,  a Arenys, feu convergent de socarrel, ells donaven un tast de veritable oposició.

L’ajuntament feia el que creia que havia de fer, però la veu d’en Joan no callava.

Quan troba una factura que li sembla no gaire catòlica, la publica al País…. Oh i el periodista (cosí germà meu) fa de manera que es publiqui a la portada del País d’un diumenge ….Quin rebombori.

Quan s’ha de trobar una solució al balneari Lloveras (una fundació) els regidors en son els patrons i l’ajuntament ha de donar el vist i plau a l’enderroc.

Cal  prendre una decisió  es pren ,però ell i el grup voten en contra. No ho veuen clar.

 I el Xifre….. conscient que cal cedir-lo per no perdre els jutjats , però sempre crític…

Surten tèrmits, i ell declara :

“els tèrmits que hi ha hagut últimament al Xifre , feien metre setanta o metre vuitanta quasi tots, i n’hi havia bastants…

 I fa la Rierada, on ell s’expressa….

I enamorat d’Arenys, furga en tots els racons per anar trobant formes i maneres pera poder donar a conèixer tots aquells elements que creu imprescindibles que la gent sàpiga.

I el 9 d’octubre de 1999, és el primer, en base a un treball del seu pare, que parla dels panys d’Arenys……. Ara ens n’omplim la boca….

I noi, per no ser historiador (a cada opuscle en demanava disculpes,) però no obstant i això, va divulgar la nostra petita història des de la rierada i des dels opuscles que va fer.

I com ha dit el Claudi Puchades en saber la seva mort:

 Gracies Joan per la teva professionalitat, la teva sensibilitat, l’encant de la teva conversa i la transparència de la teva mirada.

 I si ho voleu escoltar, cliqueu aquí. 

EL PONT DEL DIABLE A TARRAGONA

pont diable

Imatge: pont del Diable a Tarragona.

Us fa que, després de molt de temps, tornem a reiniciar les llegendes, rondalles i contalles que vaig fent a Radio Arenys?.

Doncs apali, ja hi tornem a ser….. Si voleu, avui podreu escoltar la contalla de la construcció del pont del diable a Tarragona, quan, un pobre pastor ha de portar el ramat de xai a l’escorxador tarragoní, i després de passar dies i treballs per arribar a Tarragona es troba un gran cinglerar que li priva d’acostar-se a la capital!

Donaria la meva ànima al diable a qui em permetés salvar el desnivell i em construís un pont.

Tal dit tal fet! Apareix un personatge sinistre que li proposa fer el pont , sempre que a bescanvi de l’obra pugui obtenir l’anima del primer que passi el pont!

I tal dit tal fet….

Si ho voleu escolteu la rondalla clicant aquí!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari