SERRALLONGA

Quan varem parlar de fer un homenatge a Mn. Martí, vaig demanar que em deixessin cantar….

La comissió, molt, massa complaent amb mí, va permetre que a més a més de fer la prèdica que m’havien demanat, pogués cantar un poema de Mn Martí Amagat ..
Em va plaure molt tornar assajar la cançó que ja fa anys que vaig fer…
Fa anys que vaig posar música a aquest poema, senzill, però enigmàticament bell,  que Mn Martí va fer sobre la nostra vila de Sinera…
I mireu, al capdavall em vaig atrevir i aquí el teniu…

Si voleu podeu clicar aquí o al dessota….

FÈLIX CUCURULL

EN HOMENATGE

Fa molts anys… la meva dona va gravar, en un recital,  aquesta cançó, amb lletra de l’estimat Fèlix Cucurull i música   meva. El grup Setciències d’Arenys de Mar ( un grup cultural) , al qual pertanyia la meva germana Matilde, també en Quim, fill d’en Fèlix, en Ramon Fité i potser algu altre,  van organitzar (potser fa més de 30 anys) unes jornades poètiques, que en el fons, eren unes jornades independentistes. Em van demanar que musiqués uns poemes de Fèlix Cucurull i de Joan Colomines. El temps (i sobretot la  meva dona)   han volgut que es guardés aquesta gravació, que no essent molt bona,  pot fer una idea cabal de que, a les catacumbes,  fèiem a Sinera.
Sense paraules de Fèlix Cucurull (en Homenatge a un lluitador):

Pretesament melòdica… res d’estridències, amb una lletra senzilla.
Una lletra amb poques paraules. I que parteix d’una pregunta de no saber on acaba el mar, per acabar afirmant que si no heu sentit la sensació més petita, la de sentir plorar un infant, no sabem qué és estimar.
Quan torno a escoltar aquestes cançons,  retorno als inicis de la vida d’adult.
I sempre em pregunto: haurem sabut restar fidels als principis?
A voltes em sembla que si. Però de vegades em planyo de no haver-ho intentat prou.
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí, o també a baix.

Musical que varem fer, de la mà del plorat Juli-Manuel Pou Vilavella, l’any 1998 als Seràfics d’Arenys de Mar.
Un molt bon record d’una experiència de musical,quan no en teníem cap traça. I en Juli-Manuel va ser capaç de bastir tot un gran musical, tota una gran baluerna i va fer  pujar una il.lusió damunt de l’escenari.
I em va demanar de cantar dues cançons. Mireu!  em va plaure molt. Ara! la de les llimonades, la que us enllaço tenia un swing que no s’adeia gaire amb la meva manera de cantar. Però què voleu!! amb il.lusió tot es pot fer…
No crec que sigui un bunyol total.
En fi, si voleu, escolteu i digueu-me que la tregui i la trec!!!

Avui, una cançó de les primeres que vaig fer. Ara no recordo de qui vaig prendre la lletra. la vaig cantar moltes vegades. Un crit de jovenesa. Creia i crec en l’home. Com després sempre he cregut en l’home… malgrat les maltempsades, malgrat que una part de l’especie humana, a voltes, dóna pocs motius de goig. Però hi ha moltes persones que encara lluiten per un mon millor, que, calladament i pausada, tenen coratge per creure que hi ha demà.
Oh! i tant que hi ha demà!! I  també hi ha present. Un present per a treballar per a  un futur més joiós!.  

Si la voleu escoltar, cliqueu

Avui una cançó que quasi ni em recordava. La lletra i música eren meves. Recordo que blasmava aquells qui volien manegar-ho tot. Sempre al davant i marcant consignes… No m’adonava que jo també pretenia manegar-ho tot….
La cançó volia ser un cant a que tots havíem de ser part d’un tot… no uns al capdavant i els altres a seguir.
Fins que no aconseguíssim ser tots, seríem ninots de palla.
Avui em fa somriure la cançó, però diumenge que ve, tornarem a ser tots. No serem ninots de palla i anirem a votar.
Apali. Podeu clicar aquí si la voleu sentir.… i diumenge a votar tothom!!!