SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

EL NOM DELS PECATS (CONTALLA PIRINENCA)

Foto: El bes de Rodin.

A Com Ràdio, al programa del matí d’en Josep Mª Cano “El dia de l’estiu”  una de gresca deseixida. Un puntet eròtic festiu, però que pot escoltar la mainada. Veureu com es pot parlar amb un doble llenguatge. Per un costat fent servir paraules nostrades (potser ja un xic reculades) i per l’altre que les paraules suggereixen ironia.
Un avís: encara que és eròtico-festiva la pot escoltar tothom, criatures incloses. El problema (si és que hi ha algun problema) no està en l’explicació de la contalla, sinó, en com explicareu als petits el significat d’un semaler, d’una portadora, d’una galga i d’una boixa. I apali, com explicareu que traginar les calaixeres de la Nuri de cal Racó, no és traginar mobles… Apali, si ho voleu escoltar cliqueu.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

TOTA LA XENT DEL LLOC (Rondalla de la Vall de Boí)

Foto: Vista de Durro.

Avui una contalla de la Vall de Boí. De com els del  poble de Durro havien d’anar a Sort a resoldre problemes burocràtics i com els funcionaris de coll dur, corbata i camisa blanca s’enreien dels pobres pagesos que no capien bé els seus drets…. Bé, això fins que, vatua listo! No van trobar sabata a son peu… de com en Gep de cal Racó va xiular als burros , ben fluixet… i si no ho acabeu d’entendre, cliqueu la contalla i en trobareu l’entrellat!.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

A REDÓS DEL POU DEL DIMONI AL PLA DE LA CALMA

Foto: porró al Clot de la Mora a la Calma.

(Tal i com vaig prometre, de tant en tant, aniré publicant escrits de sortides al Montseny, ja antigues):

I en el convenciment que la primavera d’hivern encara no havia despullat els faigs dels abillaments més extremats, on els grocs ronden els verds, i els roigs  s’ufanen de ser més esponerosos que els marrons, a poc a poc ens hem anat apropant al pou, on un dia, ja molt llunyà, el dimoni va encaterinar el senyor de can Besa i li va proposar que, si acceptava que li construís un dels millors pous de neu del Montseny,  i la feina la tenia enllestida abans que el gall cantés, en el moment de la mort (del senyor de can Besa, és clar) aquest li lliuraria l’ànima. I el tarilot  del senyor, quan arriba a casa li diu a la mestressa quin és el tracte fet, la mestressa l’abraona quan s’adona que el pacte ha estat amb el mateix diable. I mireu que és cas, al peu del pou, hem explicat com la governanta de can Besa, o sigui, qui portava els pantalons i el pòndol de la masia, va fer de  manera que el gall ensenyorit que tenien al corral cantés molt abans que aparegués el sol per l’horitzó. I així, la història ens conta que el pou va quedar en peu i el pobre i desgraciat senyor de Can Besa, gràcies a la muller, va salvar l’ànima de les penes malsanes d’en Pere Botero … i avui, els demés mortals podem gaudir del pou més ben construït del Montseny… (i és clar… el va fer el dimoni….).  Podeu entrellucar les fotos de la sortida.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

UN TASTET DE MONTSENY A COM RADIO

Foto: El gegant adormit del Montseny des del Café de la Calma.

Mireu que és cas, en Josep Mª Cano que porta el programa matinal a Com ràdio (el dia de l’estiu) m’ha convidat a fer unes col.laboracions al seu programa i  que es duran a terme els divendres d’estiu, sobre dos quarts de dotze del matí.
Avui hem començat amb un tast del Montseny i veient-ne alguns topònims. El pla de la calma, el Turó de l’home, el Collet del Pi novell… etc… si ho voleu escoltar podeu clicar a baix i veureu com es van contrafent determinats noms, com del pi vell es passa al pi novell, com el pla de la calma és una redundància lingüística,   com el Turó de l’Home, no és el Turó de l’home,  sinó el Turó de l’home mort, car, com veieu a la fotografia que us enllaço, si ho mireu amb ulls una mica romàntics,  el Turó de l’home i les Agudes, vistos des del Café de la Calma,  sembla un gegant mort o adormit, on les Agudes son el cap i el Turó de l’home i el Puigsesolles en son els peus.
Apali, a escoltar si voleu.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

DUES FACÈCIES DEL RECTOR DE VALLFOGONA


Vicent García, rector de Vallfogona fou conegut més per les seves facècies (certes o inventades) que per la seva tasca rectoral, però també cal recordar-lo, perque va ser dels pocs poetes nostrats (potser l’únic) del nostre malmès barroc.
Teniu aquí un epitafi prou escaient per catar la seva tessitura com a poeta i home faceciós i si voleu escoltar la contalla que us adjunto atribuïda a l’atzarosa vida del Rector: com s’ho feia , des de dalt de la trona, per donar les ordres escaients, sense ferir cap sensibilitat i pescar uns lladres i recitar la recepta del dinar de festa major…
Apali!.

Epitafi a la sepultura de un gran bevedor
de aiguardent, que morí de gota

Hic jacet lo qui cregué
ésser preservat de gota,
puix d’aigua sols una gota,
si no ardent, mai la begué.
Gota l’agotà i tragué
d’esta vall de plors i crits;
i per segles infinits
estarà sencer son cos,
que cuc no hi ha que hi dón mos,
perquè el guarden los mosquits.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

HONOR I GLORIA A SANT ZENON!

Foto: Sant Zenon amb el verol…  “Arriba el raïm tendre portat per dits benèvols del sant màrtir de plata” Espriu dixit.

Honor i Gloria a Sant Zenon, Patró d’Arenys la Gaia Vila……

Apali, que els d’Arenys de Mar gaudirem de valent, aquesta vesprada el pregó i l’inici de les festes, la gatzara… però sobretot les Completes. Ofici religiós a celebrar a l’Església de Santa Maria, on els arenyencs, tots, creients i descreguts, amics, coneguts i saludats, com un poble sol, cantarem l’Himne a Sant Zenon i xalarem de valent per veure qui fa el pinyol més galdós i sobretot, que arribi a les orelles del nostre Sant Centurió.
Apali, i si voleu saber un xic més de qui era Sant Zenon, cliqueu a l’audio i escoltareu una entrevista feta per Radio Arenys.
Molt bona Festa Major a tothom.

EN DEIXONDIR-SE EL DIA A SANT CRISTÒFOL DE LA CASTANYA

Foto: cor de castanyer garlandejat.

Després de l’ensulsiada provocada per la TV3 sobre el Montseny, aniré penjant impressions de sortides montsenyenques amb les fotos corresponents:

En deixondir-se el dia, quan el sol passa la rella a l’estol de  nuvolades esmorteïdes d’un matí que es vol resplendent, iniciem la davallada planera que, des de Collformic,  ara una giragonsa, ara l’altra, ens anirà duent cap als peus de la generosa Església de Sant Cristòfol de la Castanya, on, amorosament, els seus estadants ens deixen entrar a prostar-nos davant els sants que serenament ens acullen al clos, i nosaltres, enjogassats,  fem cap al cim del campanar, on, com infants acabats d’estrenar, donem batallades que faran que es desperti la vida, la de la muntanya i la nostra. Les batallades ressonen al més pregon del cor de la muntanya. I la vista ens mena a l’enllà d’enllà, i aquí a prop del camí , on els primers bolets ens saluden, i les flors boscanes, en un esclat de roig encès, ens va engarlandant el camí. I ara un pas, ara l’altra,  fem drecera cap a  l’Esglesiola de Sant Martí, on el sant ens espera ennegrit, dins la capella més antiga de la muntanya. Apali , a gaudir-lo! Podeu veure les fotos clicant aquí.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

UN PLET CONTRA EL SOL

Foto: posta de sol al mar de Sinera la diada de Nadal.

Avui una contalla mallorquina. Contalla on es vol ridiculitzar uns personatges  curts de gambals. Com que el sol sempre ens ve de cara, posarem un plet al sol per tal que se’l condemni a respectar les persones i el sol piqui sempre d’esquena i no de cara.
Solució d’un misser espavilat… en lloc de sortir de matinada i anar cap a ciutat de Mallorca i el sol ens doni a la cara, sortirem de capvespre i el sol ens donarà a l’esquena. I així, no guanyarem el plet, però pactarem amb la naturalesa i aquesta, que és molt sabia, ens donarà la raó i assumpte tancat, arxivat i… minutat….
Mireu com ho pelaven !.
Podeu escoltar la contalla:

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

TV3 ENS HA MASSACRAT EL MONTSENY!

Foto: Detall d’una matinada al Pla de la Calma.

Òndia! Ni fet exprés podien fer tan malament la presentació del Montseny. El lloc més emblemàtic de Catalunya. On sorgeix la nostra història, on hi ha el llegendari més profund. On el cràpula Serrallonga eixí de mare. On Sant Segimon trobà el lloc adient per fugir del seu pare, un rei tirà francès. On el dimoni va construir el pou que duu el seu nom, emblemàtic. On el pla de la Calma, no és el pla de la tranquil·litat com han dit aquests indocumentats..  El pla de la Calma és una redundància, una calma és un pla, i el pla de la calma és, òbviament,  el pla del pla,  com el puig d’en pujol és la muntanyeta de la muntanyeta (que per això el Montseny és  la muntanya del Senyal i te el seu misteri!). On les bruixes trenen giragonses de misteri  de Viladrau a Arbúcies. On a prop de la font de Sant Marçal hi ha l’abraçada on un faig entortolliga un avet en una abraçada inacabable. On la font de Passavets està al camí dels traginers d’avets.. i al costat de Santa Fe hi ha una casa mig partida.. amb una història bonica per contar. On el Matagalls és un emblema en el nostre imaginari, i que, gràcies a ell,  en  Pierre  Mecháin, va poder trobar la mesura del metre…… On……  …
En fi.. els qui estem enamorats del Montseny, avui hem assistit a un sacrilegi!
Però avui no hem vist el Montseny, hem vist un casament, hem vist futbol.. hem aprés que al Montseny s’hi anava a fer trial, ens han ensenyat que la passejada en bicicleta cal fer-la de baixada… no fos cas que ens herniessim… En fi. Demano a tothom que vagi al  Montseny amb ulls poètics i  blasmi aquesta andròmina que ens han passat a la TV3 … i diuen que  aquesta és la nostra??? Apa home apa!!!
I no podien anar a buscar a mestre Josep Mª Panareda que ens hagués fet xalar d’alló més, o Mn Antoni Pladevall que ens hagués guiat per camins ignots, o a mestre  Martí Boada que ens hagués enllustrat els ulls i el magí??…..,
Ep! per si voleu fer un tast, podeu clicar aquí per veure algunes fotografies del Montseny.
 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari