SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

EL NAIXEMENT, POTSER, D’UN MITE….. JOAN DE SERRALLONGA

Imatge: La Sala de Viladrau, encerclada de boscúries….

I avui, a Via Verda de la Xarxa, de la mà d’en Josep Mª Cano, ens hem endinsat en les boscúries dels encontorns de la Sala de Viladrau… i talment com si en Serrallonga, (encara en Joan Sala) fos un cadell, hem anat, amb els vailets i donzelletes de la primera comunió, al Gorg Negre… No el de Gualba, sinó al de la vora la Sala de Viladrau, on, sembla que en Serrallonga va cometre el primer assassinat….. i ja, llavors va ser denunciat per en Miquel Barfull, el seu enemic de l’ànima .
Si voleu, podeu acompanyar-nos pels voltants de la Sala de Viladrau…..
Apali, si voleu seguir la sortida, cliqueu al dessota….

… LA FELICITAT NO ÉS UN CONCEPTE LITERARI, ES UN ESTAT D’ÀNIM COMPARTIT….

Imatge: Maria Mitjancera, prop de Collformic.

I avui passejada nova, pels volts de les ermites de Trinitat, Maria Mitjancera, i l’Església del Brull, on hem gaudit de l’esclat del faig al cimbell de Collformic, i hem fet marrada, i el camp del Serradussà, mal manegat ens ha esborrat el camí, i la giragonsa, i la pèrdua del viarany, i la  calor que assedegava i la  pujada perduda i anguniosa … i…. veieu que ha estat dur… , però  llavors, exhaurides les forces, en petit grup que érem, han aparegut dues taronges. I el silenci a l’ombra i el compartir la petita menja, i en companyonia i solidaritat hem après, allò que tothom hauria de saber i que sovint oblidem: … que el partir tan senzills aliments ens ha ensenyat que la felicitat no és un concepte literari, és un estat d’ànim compartit. 

Si voleu un tast del Serrdussà, cliqueu aquí.

 

 

L’ENIGMA COLOM …. UN GRAN LLIBRE

Imatge: Moment de la presentació.

Ahir, amb molt de goig, vaig presentar el llibre de  Maria Carme Roca a Sant Celoni….
Els bons amics de la llibreria Alguer 7 em van tornar a convidar,  i a mi em plau molt poder contribuir en un acte tant important com és la presentació d’un llibre.
Malgrat l’activitat d’un divendres al vespre en una vila com la de Sant Celoni, més d’una trentena de persones,  van assistir a la presentació.
Un gran llibre, molt ben escrit, molt ben girat. I amb molta molta preparació per part de  Maria Carme per tal de que, com diu ella, la part històrica sigui el més fidel possible  a la història i la part de ficció pugui guanyar-se l’atenció del lector i aixó exposat d’una manera brillant i amb molta cura pel llenguatge….
I ho aconsegueix plenament… Podeu adquirir el llibre que, quan el comenceu, no el deixareu fins la darrera pàgina.
I com sempre, sense explicar el llibre (aixó pertoca als autors) vaig emmarcar-lo en el context, en aquest cas Barceloní, i també amb unes llambregades a la Vila de Sant Celoni.
I si voleu, podeu clicar aquí o al dessota per escoltar la presentació.

AUSTRACISTES A GIRONA…. (I A ARENYS….)

Imatge: Un austracista ben rar….

Fi de setmana ben profitós…. Hem pogut gaudir de Girona en flors….. Ens hi va portar el fet d’anar a explicar el testament sacramental (una figura jurídica avui ja en desús), però amb la seva càrrega sentimental: era un testament que només podíem fer, els ciutadans de Barcelona i els habitants de l’antiga Diòcesi de Girona). O sigui, també els d’Arenys… 
I vaig anar-hi a cercar l’altar, davant del qual, els de la diòcesi de Girona podíem adverar l’aital testament.

El vaig trobar, però ja ho explicarem un altre dia ….
Avui el que us voldria exposar és  el fet de, com determinades persones, interpretàven els símbols de l‘àguila bicèfala. O sigui el símbol dels austracistes…..
A Arenys, que n’hem estat pioners en descobrir aquest símbol i que el lluïm a les nostres portes (els més importants al Carrer de l’Església).  en som molt sensibles.
I mireu, aquest fi de setmana hem pogut comprovar una porta, ja vetusta, amb un pany tot pintoresc i prou explícit del tarannà del propietari de la casa (per altra banda amb un nom ben “rimbombant” a la ciutat de Girona).
A la porta de l’immoble,  un bon exponent de l’àguila bicèfala,  pany ben esponerós i sense cap mena de dubte que l’estadant de la casa professava una fe austracista digna d’elogi …. si no fos que….
Si no fos que, potser pensant que havia comés un pecat de lesa pàtria i massa important i potser els borbònics li podrien portar problemes, doncs aixó…. vinga, …. li col.loca la corona de la flor de Lis, o sigui el símbol dels borbònics….
A Castella en deuen dir: A Dios rogando y con el mazo dando..
I nosaltres en diem un ciri a Déu i un altra al dimoni…. no fóra cas….
Però els d’Arenys no ho tenim pas millor….
Sinó fixeu-vos a la portalada del prohom Josep  Baralt, creador de l’escola de Pilots …. a la portalada hi ha el pica-porta de la dreta un bell exponent del símbol austracista, però el pany de l,esquerra un exponent del símbol borbónic….
Ai! el prohom Baralt!!!
Això…. No prenguéssim mal……
Si badem, en podem descobrir de coses!!!!!!!…….

Mireu un petit grapadet de retrats….

…A CADA GIRAGONSA, EL CAMÍ ENS ESPERA PER OFRENAR-NOS, HUMILMENT, EL CANVI DE LA NATURA….

Imatge: Una giragonsa amb Santa Maria de Liors al fons…..

Revolts i giragonses d?un camí entreteixit de verds, grocs, flors boscanes i alguna esmorteïda, encara, orquídia ens ha anat menant, ara un pas ara l?altre cap a la ignota petita Esglesiola de Santa Maria de Liors. Els revolts s?ens feien aspres, a cada giragonsa, el camí ens esperava per ofrenar-nos, humilment, el canvi de la natura: que si ara uns pins altívols dels que en baixaven, amb fils invisibles, unes cuques que t?ensopegaven a la cara, que si ara feies un revolt i trobaves unes alzines esmorteïdes per la calor, ja força punyent, i suara en el revolt trobaves el plaer d?una obaga humida plena d?una frescor que feia l?instant plaent.

Les giragonses del camí, talment com les giragonses de la pròpia vida, quins designis secrets ens depara la natura? Quins designis secrets ens regalen  les revoltades  mal girades de la vida?…

Respostes difícils a una vida també prou difícil… Nosaltres però, com a humils caminants, només podem mostrar-nos a la natura amb un gran interrogant, només amb l?interrogant de la pregunta……. talment com davant la vida mateixa…

 I si voleu, podeu veure algunes fotografies….

I LA TROBADA DE LES PEDRES QUE ACULLEN LA SAL QUE ES DÓNA ALS MOLTONS…..

Imatge: La pica baptismal de Sant Cristòfor de la Castanya….

Amb la sonsònia dels homes del temps que avui plourà, que farà vent, tempesta i altres andròmines meteorològiques, hem endreçat els nostres passos cap al Collformic que ens esperava per iniciar la baixada iniciàtica cap a Sant Cristòfol, als estreps de la Castanya, on reposen restes dels malaurats lliberals abatuts per les mans tacades de sang dels carlins que els empaitaven.

I a redós de Sant Cristòfol, on sempre hem estat ben rebuts per l’acollida de les bones masies pagesívoles hem entrat a fer tat als sants que presidits per Sant Cristòfol ens esguarden només entrar a la petita esglesiola. En Segimon, fóra del lloc  però cofoi per estar a l’esquerra de l’hereu de l’església, i a la dreta l’Isidre aquest Sant que, com ens ha alliçonat en Manel, vingut de terres enllà li ha pres a Sant Galderic,  (que va néixer a Vievila, al Carcassès (Rosselló), l’any 830. Morí l’any 900, i ja el 990 se’l canonitzà en un concili a Narbona), el patronatge dels nostres pagesos.

I la trobada de les pedres que acullen la sal que es dóna als moltons , com bé ens ha explicat en Martí,

I la davallada cap al Vilar, on, de camí, ens hem trobat com sempre als arenyencs que, cada vegada que refem el camí,  ens els trobem al mateix indret. Deu ser la cosa de les bruixes que, mai dels mai, ens abandonen a muntanya.

Entreu i veieu…. uns retats que evoquen unes sortides montsenyenques…..


LA CREACIÓ DES DE LES GOITADORES!!

imatge: La vinya de Can Gensana…. 

I si avui us abelleix, anirem a visitar vinyes…. Què dius? Vinyes al Montseny?, doncs si, anirem a Can Gensana on hi ha unes vinyes esponeroses, talment com si us haguéssiu traslladat a Sant Sadurní, però no! Esteu al Montseny!!!! 
I després anirem a les Goitadores per tal que el Món el tinguem als nostres peus…. i Veureu com neix el dia…. I veureu com neix la Creació. !!
Des del Montseny, anirem descobrint com es va creal nostre mon…
Abelles incloses….. vespes  també… i fins i tot, el bacallà!!
Apali, si voleu entreu i escolteu….
I si ho voleu, podeu veure les fotografies….
Apali!
Cap dins !!!!

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

I NOSALTRES RESPIRÀVEM, ABSORBÍEM LA LLAÇADA TRANQUIL.LA D’UNA PASSEJADA MÀGICA….

Imatge: esclat montsenyenc…..

Descoberta d’una nova ullada a la muntanya que ens espera sempre pacient i sempre misteriosa. Avui ens ha obert el cor, les seves pregoneses més belles les hem copsades només encetar el camí al Turó del Catiu d’Or, on els lliris boscans, amb enjòlit mal dissimulat, ens anaven saludant en el nostre pas a l’encalç del Puig Sacarbassa, passada la Era d’En Briansó. I  l’avetosa maldava per escapolir-se de l’abraçada ben calculada de la fageda esponerosa. L’esclat de la primavera ens saludava a cada instant, cada pas era un pas a la bellesa, a l’evanescència de la intangible lleugeresa de l’espai misteriós que ens feia gaudir del borrissol totjust encetat. I les fulles, fins ahir amagades, avui ens mostraven la boniquesa suau d’un verd  intens. I tots els colors del verd “gora” “gora” cridaven amb un crit Raimonià … I nosaltres, respiràvem, absorbíem la llaçada tranquil·la d’una passejada màgica, encatifada pels pous de la obaga, alguns ja en plena ensulsiada i d’altres encara vigorosos i ens mostraven l’esforç dels nostres homes de muntanya.. I tot resseguint el corral d’en Deumal, i els Pous d’En Cervera  i les Roques del Glaç, fins a la Plana d’En Coll, on, des d’allí, hem fet cap a la llar, tot retenint a l’ull inquiet, la meravellosa tonalitat intensa dels colors de  la mateixa vida…  
Si voleu, cliqueu aquí per veure més fotografies.  

…EL SOL MANDREJAVA PER SORTIR DEL SEU LLIT ESLLANGUIT DE NÚVOLS…..

Imatge: sol eixint del seu llit de núvols al pla de la Calma.
 De matinet, a l’encalç dels Sants del Pla. La Calma, tranquil·la, ens oferia la lluïssor de les primerenques hores. El sol mandrejava per sortir del seu llit esllanguit de núvols. El dia patint per créixer, i nosaltres, caminants, albiràvem els contraforts de Bertí- La Caseta, el Clot, Sant Cebrià,  la Figuera i Sant Isidre ens anaven regalant les seves ocultes històries que el temps va esmorteint dessota el mantell de l’antigor. I el pou, modesta andròmina col·locada al bell mig del pla, on els festejadors, a peu d’aigua, senyalaven els antics amors declarats als seus peus…
I la vida… que mai s’amaga, sempre  brinda un futur esperançat al caminant ….

I si voleu veure les fotografies de la sortida, cliqueu aquí.