SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

LA ROSETA DE CADOLLA, UNA CONTALLA

Foto: La Cadolla

Avui una contalla del
Pirineu, de les rodalies de la Seu d’Urgell,  a Cadolla. On el Bisbe de la Seu va pels
poblets de les rodalies a fer visites pastorals i  a impartir el sagrament de la confirmació a la mainada.

Aprofita per fer
sermons ben engarlandats….

I tothom està a l’església, a missa….. Tothom?… Doncs no, no hi és tothom… La Roseta no hi és…

La Roseta és una xicoia
que es baixa de sostre, o sigui, curta de gambals… I ja sabeu que els que
diuen la veritat son els infants i els qui , diuen, que no hi toquen.  Vegeu que li passa al Bisbe de la Seu .
 

Si la voleu escoltar , cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

HA MORT UN CELONÍ HONORABLE: EN RAMON ARENAS PEDRO

FOTO:
L’ajuntament de Sant Celoni un dia de ball de gitanes.


 
Ha
mort un home honorable. Tristesa pel moment. Em dol a l’ànima el missatge d’en
Jordi, el seu fill: “Ramon, ha mort el pare.”

 Dolor
intens, pesar,  angunia. Era un gran amic. Jo el tenia per un molt bon
amic, i em consta que ell m’apreciava.

Personalment
tocat, em planyo que marxin els bons. Els que han fet de la vida un exemple.
Que han fet del seu tarannà un servei: A la família, als amics, als coneguts, a
la vila sencera. A Sant Celoni.

Anys
fa que el vaig conèixer quan, en bona hora, vaig poder començar a col·laborar
amb l’ajuntament de Sant Celoni. Ell n’era el responsable d’urbanisme. La seva
dedicació al càrrec permetia fer feina en un moment engrescador: beceroles de
gestió democràtica als ajuntaments, ell hi esmerçava hores, esforç, neguit,
disgustos …però mai es planyia, ho feia perquè ho creia en el fons del seu
esser. Sempre va marcar un guiatge, sempre amatent a poder fer el bé, de poder
esmerçar la seva vida en el servei d’altri.

Plorat
Ramon: Quina pena més profunda sento!.

Quin
goig però poder manifestar ben alt la teva dedicació, solidaritat, esforç i
bonhomia al servei dels altres. Oimés  en aquesta hora en la que veiem els
cràpules, els maldestres, els delinqüents que  fan de la cosa pública la
seva única forma d’enriquiment. (que miserables que son !!!) I pensar en tu
estimat Ramon (Sr. Arenas) em fa bé: has estat com un paradigma de servei, com
un  corifeu que ens has ensenyat que la vida que no és servei a altri, 
no te més valor que el de vegetar. Tu ens has mostrat la vida de servei no la
de vegetar.

Descansi
en pau un home honorable i un celoní eminent: En Ramon Arenas i Pedro.

Amen.

 

 

EL NOGUER DE SAGARÓ O COM ESCOLLIR XICOTA

Foto: Girona a la tardor.

Una contalla recollida per l’Amades, de les comarques gironines. En Noguer de Sagaró. Masia de molts possibles dels voltants d’Olot.
La contalla explica que l’amo del Noguer volia casar-se, ja li començava a passar el torn d’un bon casament amb la pubilla veïna. ja no hi havia pubilles casadores.
Ai las! que ell sap que a la casa de la Caritat de Girona hi ha noies que no veurien malamanet un bon casament.
I allà s’adreça i veieu com se les engipona per trobar una xicota formosa i xiroia per ser la seva companya,  pels segles dels segles….
Apali, si la voleu escoltar cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EN LONGINOS ERA D’ARENYS DE MAR

Foto: Sant Crist clavat en Creu, amb la ferida sagnant al costat dret. (Velazquez 1632)

I dó! Sabeu quí era en Longinos?… Ep! no us atriboleu que acabareu dient que era un rellotge… doncs no… en Longinos fou el centurió que va clavar la llança al costat dret del cos de Jesucrist clavat en Creu.
I sabeu d’on era? Doncs era d’Arenys de Mar,,, Que no us ho creieu? doncs escolteu la contalla d’avui i us convencereu que l’home era d’Arenys de Mar, perquè així està escrit en un llibre.
I la cosa te més calat que el que pot semblar. La llança del tal Longinos va ser cercada, en plan esotèric per En Hitler… es va passar mitja vida buscant-la i la va trobar… és clar que n’hi ha més d’una.
I el Parsifal d’En Wagner no és res més que la recerca del Sant Grial (en forma de llança de Longinos)…..
I doncs qué voleu…
En Longinos era d’Arenys, i si no us ho creieu, cliqueu la contalla i us en convencereu!

ELS NOMS DELS POBLES DEL BATLLIU DE SORT

Foto: Tornafort, poblet del Batlliu de Sort.

Alguna vegada heu perdut hores de son per saber d’on surten els nom de les coses… i dels pobles… és un exercici curiós. A voltes  son fàcils d’escatir: Arenys ve d’areny, terra sorrenca… Arenys de Munt ve de … independència… en fi , cadascú per on l’enfila però sempre es bonic saber si el carrer de l’Or va començar essent el carrer de l’Hort, després, la calle del Huerto… més endavant li tornen a posar carrer de l’hort. Després, en castellanitzar-lo li engalten calle del loro… i nosaltres trempats, en tornar-ho a catalanitzar ens queda un carrer del lloro ben bonic… goita, si voleu escoltar la contalla sabreu com van neixer els noms dels pobles  Tornafort, Malmercat, Sort escolteu la contalla…. i d’afegitó hi trobareu una paraula que he collit darrerament en una conversa amb una avia molt trempada: senatxo. Quan la va dir, vaig sentir una sotragada al meu cervell, sentia la meva avia Tereseta que, de petit, em cridava… Ramon porta’m el senatxu…
Apali! que bé. Doncs avui, si voleu saber com neixen els noms d’alguns pobles del Batlliu de Sort, escolteu:

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

RETALLS D’HISTÒRIA DE SINERA (EXPLICADA ALS INFANTS)

El casal d’estiu d’Arenys de Mar, l’any 2007, em va demanar si podia explicar a la mainada que assistien al Casal, algunes coses sobre la nostra Vila de Sinera. No era la primera vegada que m’enfrontava amb mainada de pocs anyets. Uns anys abans havia anat a explicar una llegenda a un collegi d’infants i enguany he anat a explicar la llegenda de Sant Jordi també a mainada.
De primer, no ho nego, acostumat a parlar davant persones adultes i per tant amb disposció a seguir el sentit irònic, sempre m’ha fet molt de respecte. Un cop posat en matèria, veureu com la mainada pregunta sense complexos, sense guions previs… pregunta allò que vol saber.
I ara vosaltres, si voleu saber una mica més d’història arenyenca, si voleu saber facècies dels nostres sants patrons, si voleu copsar alguna explicació a la nostra història… si voleu saber perquè vam declarar la indepèndencia penjant la nostra senyera particular al capdamunt del campanar. I que la independència la varem aconseguir d’Arenys de Munt……
Apali, si ho voleu saber, cliqueu aquí.

Ja us adverteixo que és un xic llarg.

ITALIA ES LA TERRA DEL SOL (UN MUSICAL)

Foto: Passatge de l’obra teatral.

“El carrer”. Una obra de teatre, adaptada pel
plorat Juli Manuel Pou Vilabella: va construir dalt l’escenari un musical ple de
vida, on tota una gernació d’actrius i d’actors aficionats vàrem tenir el goig de ser
dirigits per ell i vàrem gaudir de la posada en escena d’un bon musical,
orquestra inclosa.

Algunes vegades ja havia cantat amb orquestra i
després també ho he tornat a fer, però aquell musical tenia una cançó de l’Angel Valverde, que em va plaure molt cantar.

Apali, us l’acompanyo, encara que la gravació no
sigui massa bona. (ARA JA US HE ENLLAÇAT LA MÉS BONA)

Corria l’any 1998 quan Filipo Fiorentino va fer
el do de pit amb “Italia és la terra del sol”.

Si voleu , la podeu escoltar cliqueu

 

Publicat dins de CANÇONS | Deixa un comentari