SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

A PUNT D’ESTRENA

carme roca

Imatge: amb la Maria Carme Roca! un goig de presentació del seu llibre a punt d’estrena!

Divendres, a hora foscant, a l’Ateneu de Sant Celoni i amb organització perfecte d’en Martí Monclús i els seus de la llibreria Alguer7, vaig tenir el goig de presentar el darrer llibre de la Maria Carme Roca. Un goig com sempre poder afegir la meva veu a les lloances del llibre.

Us transcric la presentació:

A PUNT  D’ESTRENA (DE MARIA CARME ROCA) PRESENTACIÓ 18 DE NOVEMBRE DE 2016 A SANT CELONI

ITEM PRIMER : Processos de lectura:

Miralls Tèrbols de Ferran de Pol ….. llegida 5 vegades per tal d’escatir quin és  el significat de l’obra….. després de donar-hi voltes, vaig arribar a la conclusió que anava de Miralls ……  tèrbols….. gran descobriment (vostès poden dir: aquest també s’hi va fixar!

La contrafigura del personatge, la visió esbiaixada del tema a tractar, el mirall que ens retorna el nostre jo, que ens el distorsiona per tal que, estrafet,  el puguem reconèixer dins la seva pròpia complexitat i tornar-nos la realitat

Vaig endinsar-me a l’Oscar Wilde el retrat de Dorian Gray , que endinsant-me en el seu  personatge ben determinat, ben dissenyat, el mirall  et retorna allò que potser no vols veure. O sigui el mirall ho contrafeia tot per tornar-te la imatge tant i tant distorsionada que eres tu mateix…..

Talment com el mite de Narcís, talment com les bruixes a l’infantament …. talment com l’obra literària esdevé una lectura permanent , una lectura que no és del llibre…. ets tu, enfront del mon….

ITEM SEGON De maneres de llegir.

Pots llegir un llibre, acabar-lo i explicar-lo, però no l’hem saborejat, llegit, gaudit, ni explicat … no hem entrat a l’ànima del personatge… no hem copsat el verí ni la glòria, ni el fel, ni la mel dels personatges,  de la trama,  d’entrellucar el fons …

O el pots començar, com servidor va començar “les veus del Pamano” i quan arribava a la pagina 70, va venir la feinada de fer una obra de teatre i el vaig deixar. Mentre el deixava, un bon amic, persona molt llegida,  em va dir que ell l’havia acabat i que no l’havia entès , un acabament massa deslligat, gens concretat, em deia ….

Acabada l’obra de teatre, vaig reprendre les veus del Pamano i per mandra, vaig recomençar la lectura allà on l’havia acabada. (ja m’ho se, vaig pensar) i quan vaig acabar me’n vaig adonar que no havia entès el final (el meu amic tenia raó) … no copsava, davant del bon llibre, com es podia esmicolar la seva lectura amb un final, jo en diria  aigualit.

Es clar , que vaig pensar! M’he perdut les primeres pàgines que ja no recordava…

I llavors el gran miracle de la literatura. Me’n vaig adonar que era un llibre circular, era un llibre total. La fi és el principi, el principi no és més que l’inici d’un camí però el camí ha de cloure… i  la cloenda estava al principi. Vaig xalar de valent .

ITEM 3.- A PUNT D’ESTRENA

I el de la Maria Carme Roca. El vaig començar a llegir, car aquesta presentació s’havia de fer ja fa un  temps, tenia la lectura avançada, però en suspendre’s la presentació, sempre et surten coses que van passant al davant  i que són urgents (una vegada un advocat argenti em féu, i crec amb raó : Vosotros , los catalanes estais más por lo urgente que por lo importante….. .
En tornar a posar nova  data de presentació vaig optar per una altre forma de lectura.

Vaig tornar a llegir el llibre…. allò que ja havia llegit, allò que ja havia viscut, es viu amb més intensitat. I em vaig recordar de miralls tèrbols…. els grans llibres necessiten  un pòsit, necessiten, com el bon vi, un repòs, necessiten que sapiguem trobar  per on van els personatges……

I fent-ho així vaig descobrir que aquest llibre la Maria Carme és un llibre a punt d’estrena.

I aquí no patiu, no us desvetllaré el llibre. Gran llibre, que es llegeix tranquil·lament, pausadament. Talment com la vida mateixa. I aquí , penso el gran encert del llibre… l’enfoc en la narració. En primera persona per apropar més el personatge, per fer-lo quasi de la família.

La narració en primera persona, et fa proper a la protagonista, et fa proper als fets que narra la protagonista. Et fa perdonar les coses que va descrivint la protagonista…. no té la distància necessària per a poder copsar la veritable ànima de la vida narrada.

I aquí , en aquest llibre, l’enfoc literari és tant adequat que, bé val una segona lectura. Car a la primera et fas còmplice de la protagonista, vius el que ella viu. I aquí hi ha el miratge. La protagonista es distancia del seu jo veritable, el fa agradívol, el fa plaent, però en el fons, com que ja ens ha entrat a l’ànima ni notem que  es poruga davant la vida , davant els fets que succeeixen, s’arrauleix en les petites misèries de l’entorn. El caràcter del pare que abandona. La mare que viu un altra mon, el germà que, mala peça, li va fent la vida fosca. La germana que s’allunya….. i davant l’amor…. ella no lluita, en Miquel apareix, i desapareix sense massa esma …

I aquí hi ha la grandesa del llibre….. les vivències seves no son cap estrena, talment com si es preparés per a una vida plena…. les angunies , la vida, l’amor, el va posposant…….

I la protagonista no se n’adona, o potser sí, que està contrafent la història, l’explica com a ella li plau, com a ella li va bé,  de forma que no quedi malament, que no surti cap mirall, que no surti Dorian Gray del mirall i ens la deformi, ens la capgiri.

Però si tasteu el llibre en totes les seves mels i fels de la protagonista veureu que , sempre està a punt d’estrena .

A punt d’estrena d’una  vida que potser li pot ser arrabassada per la malaltia que la te lligada al llit.

A punt d’estrena d’una família, mal engiponada i mal quallada, i ella tampoc s’hi estrena .

A punt d’estrena de l’amor , però no acaba d’abocar-se en cos i anima al seu estimat. Al primer embolic, queda esfilagarsat l’amor……. I no lluita.  Pobre Miquel

I en surten més….

I apunt d’estrena quan per una malaurada mort de la mare, el germà li pren, els pren a tots el patrimoni familiar. I ella ja vol lluitar, però el millor estar per estrenar….

I potser també quan es casa, està a punt d’estrena ……..

I està a punt d’estrena … pobre Tomàs…..

I tot aquest personatge èpic, ens es mostrat amb una sabiduría i seny tan propis de la Maria  Carme. I te l’habilitat de portar-nos de la ma del personatge a fer tombs per aquesta Barcelona ,que es la nostra Barcelona.

Qui no va anar de petit (oi Martí,) a Can Jorba a fer l’encàrrec del vestit de primera comunió),

O qui no va anar a can Jorba (oi Ramon ) la primera vegada que vaig  anar a Barcelona amb la família, vinga pujar i baixar les escales mecàniques, dinar a los Caracoles i tornada fins l’estació de Llavaneres, on el cotxe no arrencava i pujar cap a Llavaneres a peu.

I qui no ha passejat per aquest casc antic, recordant en Joan Camprubí.

I personalment he descobert la importància del carrer de Sant Domènec  del Call a l’obra…… i també a la meva vida….

Ens ofereix un final potent…..

I ara sí que va de debò i estic a punt per a l’estrena . .

portada_a-punt-destrena1-668x1024

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’ERMITÀ DEL MONTSENY

ARTS609672

Avui una de l’ermità del Montseny.

Temps era temps, hi havia un ermità al Montseny, no se sap a quin indret, que era home pietós, benaurat, i molt atent a les desgràcies dels pobres pagesos que s’acostaven a explicar-li les penes….

I ai las!  que un dia, puja un vilatà del la terra baixa a preguntar-li qualsevulla fotesa. La realitat era anar a investigar si la seva vida era prou exemplar.

Puja tant de matinet, que veu com l’ermità surt a la primera hora, passeja pel bosquet proper a l’ermita i pren unes flors boscanes i se les menja. Fa una volta el bosquet i va a celebrar l’eucaristia.

El fariseu que havia pujat, va trobar que era un sacrilegi gravíssim haver ingerit menjar abans de dir missa. Estava prohibit per no sabem quin cànon rebre el cos de Crist havent menjat….

Ho va dir al bisbe i aquest crida l’ermità per a reconvenir-lo a renyar.lo.

L’ermità sorprès li fa al bisbe que ell ja ho sap que no es pot menjar abans de rebre el cos de Crist.

Però ell no havia menjat, ell havia pres unes flors boscanes per tal que el cos de Crist es trobés bé dins del seu cos……..

El bisbe el comprèn, i òbviament renyà al fariseu que li havia anat a portar el porxet!

Apali, si ho voleu, cliqueu aquí per escoltar la contalla.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

VULL UNA DONA !!!

adam i eva durero2

Imatge: ADAM I EVA de Alberto Durero, Museu del Prado (Madrid)

Us fa que avui us n’expliqui una de l’Apel.les Mestres, de com  Nostramo va crear el món….

S’esdevingué que Nostramo, un cop acabada la seva obra de creació cabdal… o sigui: el Món ! Li va quedar tant bé que va pensar, home, perquè no hi posem un xic de vida…. havia fet els boscos, el mar, les torrenteres, els rius, els espais verds xamosos …. però va pensar que potser aniria bé que crees l’home.

Tal dit tal fet…. i ja tenim el pobre Adam creat  …. i abandonat….

Nostramo, quan el venia a veure a la terra se n’adonava que era una mica curt de gambals… una mica taril.lot…. un trapella gandul i mal girbat… En aquests pensaments,  es troba el dimoni (en aquells temps primerencs es feien i parlaven sovint). I li fa: he creat un taril.lot que no em plau gens… Vés que no el diboleixi i l’esborri de la terra.

El burxeta…. sempre mal conseller que li fa:

-Cà!!! no el desfacis , dona-li una companya i estarà entretingut.

Tal dit tal fet…  Li dona una companya, i un temps després baixa a la terra per veure com anava. El curt de gambals que li fa: 

-Home, què voleu que en faci d’aquesta andròmina! Ni parla, ni diu res, no piula… no podem parlar, ni se que pensa. No em fa ni cas… 

Nostramo que tenia solucions per tot que li aconsella que prengui una fulla (una!) d’una planta del seu jardí i que la posés a la  boca de la nou creada criatura mentre dormís i veuria quina millora. 

Dit i fet…. i uns temps després torna a veure al gamarús i li pregunta: 

-Què! com anem ? , funciona l’invent ?

– Que si funciona…. que si parla…. que si garla… que si enraona …. ? No para ! des d’aquell dia que no ha parat ni un sol instant, no es pot suportar, xerra que xerraràs,  crida que cridaràs….

Nostramo que li pregunta quantes fulles n’hi havia donat.

-Dues perquè ja se que vos em vareu dir una, però vaig pensar: assegura el tret , i li vaig donar dues.

Ah! Llavors el problema és teu….

Ja t’arreglaràs …… i si no ho arregles, doncs això: a posar-hi remei.

I en el dilema si ja s’ha posat remei o no, han anat passant els segles…. l’un darrera l’altre….

Apali, si la voleu escoltar , cliqueu aquí .

Publicat dins de General | Deixa un comentari