SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

UN CEMENTIRI, I PER SANT JORDI DE 2013, UNA ROSA LLIURADA PER NENS I NENES

Imatge: I per Sant Jordi ell li porta una rosa………

Aquest Sant Jordi, com ja he escrit al meu bloc, he explicat històries arenyenques a l’escola institució Montserrat….
I una de les que vaig explicar és la historia de la tomba de la Rosa al cementiri de Sinera….. Si la voleu coneixer, podeu clicar aquí PER LLEGIR-LA.

I quan vaig acabar, els nens em van regalar una rosa de Sant Jordi….
I allí va sorgir un conjur….
Per a vergonya dels arenyencs, des que varem prostituir la tomba, sempre hi ha, als  peus de l’Emilia, un ram de roses de plàstic…… Càstig diví!!!
I amb els nens de l’escola Institució Montserrat, varem pactar que, almenys aquest Sant Jordi, la tomba tingués una rosa de Sant Jordi, ben natural, ben amorosa, ben harmoniosa, com la que hi havia hagut sempre a la tomba….
Veieu-la…… 
I si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

UN ALTRA SANT JORDI A L’ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT- 2013-

Imatge: Amb els nens i nenes de l’escola.

Em plau molt que cada Sant Jordi, la Cristina, em convidi a anar a l’Escola Institució Montserrat a explicar contalles, rondalles i llegendes….
Enguany però m’ho havia posat un xic més complicat….
Com que és l’any Espriu, a l’escola havien treballat el poeta…. i ja teniu els vailets i vailetes a la seva tendre edat que ja havien treballat alguns aspectes de Salvador Espriu i la seva poesia.
Em vaig haver de reinventar i vaig explicar-los algunes contalles que, relacionades amb l’Espriu, havien esdevingut a Sinera…… o sigui, a Arenys de Mar….
Em van permetre anar explicant l’imaginari espriuenc i que havia permés a Salvador Espriu, bastir la gran obra mitològica de fer acabar, partint d’Arenys de Mar, per arribar a Sinera….
Com sempre ha estat un goig!!!
Quina atenció que mostraven tots, i quina voluntat de saber i escoltar!!!!!
Apali! si voleu, podeu clicar aquí  per escoltar la xerrada…..

I si voleu veure algunes fotos, cliqueu aquí!

DIGUE’S QUINES VIDUES EREN AMB TU……… UNA APROXIMACIÓ A LA BRUIXERIA AL MONTSENY

Imatge:  Un gotim de pluja redemptora al Montseny

La bruixeria, al nostre país ha tingut (i potser, escadusserament encara te) el seu pes específic…. fins i tot hem pogut constatar que, en temps reculats, sobretot del barroc, va tenir carta de naturalesa, i era perseguida. Però no ho era, curiosament, no en èpoques més reculades.
No em voldria estendre en la bruixeria en general. Ni la d’Europa, ni la de la resta de l’estat espanyol ni la del País basc, on, en tots aquests indrets es van donar processos sonats sobre bruixeria…. S’entenien per bruixes aquelles dones que havien tingut tracte amb el dimoni. I això les feia suspectes de bruixeria, i per tant, de poders malèfics contra Déu i la religió i a l’ensems contra la resta de la humanitat.
No és el motiu d’aquest escrit el fet d’analitzar la bruixeria de manera global .
Voldria només fer una llambregada a la nostra bruixeria, o sigui, la catalana, o sigui, la que tenim més propera i si molt fa al cas, de la bruixeria del Montseny…..

Si en voleu llegir més, cliqueu aquí……

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

PASSEJANT PER SINERA AMB NOIS I NOIES DE L’ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT

Foto:  Tot el grup amb el que hem passejat per la Sinera espriuenca.

Aquest mati he fet una experiència que no havia fet abans. Un grup (una cinquantena) d’alumnes de l’escola Institució Montserrat de Barcelona, em van demanar si podien passejar per la Sinera d’Espriu.
Ells l’han treballat a l’escola i volien tenir un contacte directe amb els llocs espriuencs.
I a mi m’ha abellit molt poder passejar amb aquest grup de nois i noies, amb els seus professors i monitors i deixar-los entrellucar alguns indrets que han fet que tinguéssim aquesta joia sinerenca a la nostra vila.
Us puc asseugrar que han seguit amb molta atenció tota la sortida, encara que, ha sortit un xic llarga, i fins i tot, hem pogut contempar el retaule barroc , els carrers, la Bandereta, el Cementiri…..
En fi…. Tot un goig. I des d’aquí els dóno los gràcies per la paciència d’anar seguint estoicament tota la passejada i mostrar-se sempre molt i molt atents.
I si voleu, podeu clicar aquí per veure algunes fotos del nostrat cementiri.

EL DAVANTAL

Imatge: Camí de Gualba a Santa Fe del Montseny.

Avui us enllaço una llegenda, de les poques, jo diria molt escadusseres, que fan referència a les bruixes al Montseny….
Si bé de les bruixes del Montseny se’n parla molt, de llegendes no n’hi ha massa. Aquesta,  penso que engloba algunes de les característiques del Montseny i les bruixes.
I una novetat, a més a més d’escoltar-la, la podeu llegir, car algú me l’ha demanda per a publicar-la….
Apali:

EL DAVANTAL

De matinet, a bona hora, quan amb el marit ja havien agombolat el bestiar petit i havien tingut temps d’enfarfegar-se amb una bona pendencia, la dona, deixa anar un esgarip:

Adéu, me’n vaig al Gorg….

I triscant camí amunt, te pensat enfilar-se Gualba amunt i endinsar-se pel Serrat de les bruixes i fer cap al Gorg negre…. bona hora per a collir la verdolaga, que tan bé li va pel mal de cap que no la deixa ni de nit ni de dia…..

En abocar-se a la riera i abans de fer el primer glop, veu , talment que si l’aigua li fes d’espill, la cara verdosa i pigada d’una dona que, a primer cop d’ull, feia feredat….

Mala negada, pensa, una bruixota de les del Gorg….”

Si voleu llegir-la tota, cliqueu aquí…..

I si la voleu escoltar, cliqueu aquí

I si voleu veure algunes fotos del comunidor de la Costa del Montseny…. des d’on es comunien les maltempsades que organitzaven les bruixes…

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

L’ULTIM ABAT A SANT CELONI

Imatge: Presentació de l’acte.

El bon amic Martí Monclús de la llibreria Alguer set de Sant Celoni, em fa l’honor de demanar-me,  de tant en tant,  els pugi a presentar algun llibre. De cor i amb molt de goig.
Dijous passat vaig tenir el plaer de poder fer la presentació de l’acte que comptava amb la participació del mateix Martí Gironell.

Vaig fer, com sempre, una presentació que no descrivia el llibre…. Què voleu? si el presentador explica el llibre, que ha de fer l’autor sinó tornar-lo a explicar….
Per tant em va semblar aquest cop que havia de fer una petita explicació de dos punts que em van apassionar especialment. La vigència del “Princep ” de Maquiavel, i el llibre “els caputxins i les herbes remeieres” .
El primer, perquè en Martí ha sabut pouar, entre línies, el gran llegat de Maquiavel, aquell que avui dia, està massa blasmat, quan en realitat va ser el primer que va teoritzar sobre l’estat modern, sobre l’estat que ja començava a besllumar-se al segle XVI…. i com els seus viaranys son entrellucats per en Martí Gironell.
I també vaig fer una referència a les herbes remeieres que, en el llibre d’en Martí, es converteixen en herbes emmetzinades….
Si us abelleix podeu escoltar la presentació clicant aquí. 

SOPA DE PALETS DE RIERA

Imatge: Picons de riera.

Avui una contalla molt explicada, però l’he trobat en una versió novedosa….
De com es pot fer una sopa del no res, fins arribar a la riquesa absoluta….. i de com, des de la riquesa absoluta és pot no poder fer sopa.
Una bona versió de la coneguda contalla de com fer una sopa en la que només s’hi posen picons de riera….. i una vegada encetada la sopa, algú hi aporta una patata escadussera….. o qualque altre hi porta un bon tall de pernil, o una llesca de pa, o una cuixa de pollastre….

i així, tots amb tots, a partir de poques aportacions,  s’acaba fent la sopa més sucosa del mon ….
Apali, si voleu escoltar o  cliqueu aquí o al dessota…..

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari