SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

PERE DOTRES, SECRETARI DEL MARENY VIST PER EN XAVIER NOGUES

Foto: Caricatura de Xavier Nogués, que molt bé podria ser en Pere Dotres, secretari del Mareny. Mireu com no cal inventar res…. tot està inventat…..
La professora de Literatura i experta en Ferran de Pol, Maria Campillo,  el dia de l’estrena de Miralls tèrbols a Arenys de Mar, va fer un comentari que em va deixar intrigat:
– El Sr Dotres, secretari del Mareny, (o sigui, servidor de vostès) tenia l’aire d’un dibuix d’en Nogués.
Confesso que em va sorprendre…
Vaig cercar per internet i … voilà! mireu, calcadets , calcadets….
Apali, cliqueu i veureu el dibuix d’en Nogués i la figura d’en Pere Dotres , secretari del Mareny…..
Quines coses, eh!!!!

PERE DOTRES, SECRETARI DEL MARENY VIST PER EN  XAVIER NOGUES

Publicat dins de TEATRE | Deixa un comentari

L’ERMITÀ I EN BUFUMET

Imatge: L’ermità.

Avui una d’en Jaume Roca, capità de l’exercit a Flandes, s’acostuma a la mala vida… aprèn totes, totes les malifetes que es poden aprendre a les guerres, violència, joc, beure, faldiller…. en fí…. totes totes les malifetes!!!
Però noi! Ve un dia que s’arrepenteix i allí on hi havia un cràpula reneix i es reconverteix en un ermita de l’Orde de Sant Agustí, …
Però és clar, el diable, o sigui en Bufumet,  no hi està massa d’acord. No fóra cas que el seu exemple s’escampés i es quedessin sense personal per a les calderes d’en Pere Botero!!
I està clar. el tempta amb tots els plaers de la vida… donzelles, beguda…. fins que el bon Jaume te una pensada. Plantarà i conrearà una vinya… tot el vi que se li ha escolat gola avall el retornarà als humans i així farà que Nostrosenyor el perdonarà…
Però és clar… Una cosa és el que volem i l’altra el que Déu Nostramo vol per a nosaltres…
Apali! si voleu, cliqueu aquí o al dessota per escoltar la contalla.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

SANT CELONI A HORAFOSCANT…..

Foto: Sant Celoni, quan a vora de fosc, les places resten mullades amb un tel d’humitat a mitja primavera……

Sant Celoni, horafoscant, tancant els ànecs.
Miro pel finestral i em pregunto…:
–  Hi ha una serenor més plaent que veure una plaça quasi buida, amarada de pluja redemptora, i amb una història ben travada al present, des de temps molt reculats…. ?
I els celonins ho saben molt bé……  però massa sovint ho obliden…… .
Amb l’amor que tinc als celonins, una tarda plaent,  totjust entrellucada la primavera.
Sant Celoni gent de bé!!

PASSEJADA AMB UNS AMICS DE SANT VICENÇ DE CASTELLET

Foto: Tot el grup al cimbell del Turó de la Pietat. Foto de la Lourdes Prados.

Avui,  m’ha plagut fer una de les coses que més m’abelleixen…
Gràcies a una bona organització de les biblioteques d’Arenys i de Sant Vicenç de Castellet, he pogut passejar pels carrers de Sinera amb una bona colla de Sant Vicenç de Castellet.
Hem entrellucat un bocí d’Arenys. I hem pogut copsar que no hem passejat per carrers de Sinera, sinó pels carrers d’una república federal independent.
Una passejada per gaudir de la bona companyia de gent molt amatent a les explicacions i hem pogut viure un xic de la nostra pàtria encerclada de turons.
Molt agraït a la Assumpta Haro i el regidor de Via Pública de Sant Vicenç de Castellet, en Joaquim Casajuana Riera. I totes les persones que han volgut gaudir amb nosaltres d’aquesta plaent passejada.
Ah! I la Mercè la nostra Bibliotecària que sap portar el póndol de les coses fins, com només ella sap fer-ho.
Tant de bó que no els hagi defraudat.

Si voleu, cliqueu aquí i sentireu uns bocins de la xerrada en viu.
Tant quan explicava com quan tenia algunes converses amb alguns d’ells.

Ah! i si voleu veure algunes fotografies fetes per la Lourdes Prados, entreu aquí.
Molt agraït per tot!!

EL CARRETER QUE VA VEURE LA VERGE MARIA

Imatge: Un carreter d’una rècula de bous….

Avui una de les Gavarres…
De com un carreter que porta una carretada amb un embalum considerable i vol travessar el Daró …
Ho fa com sempre, sense prendre cap mesura de seguretat… No hi ha temps per aquestes carallades.
Entra amb els bous al llit del riu i la carreta s’enfonsa fins la boixa… I pobre carreter, només li queda el renec… Un renec ben fet, en un moment adequat, fa que tots els bous del món es posin a sirgar cosa mala!!!
Però noi! això no val per a res… fins que s’apareix la Verge Maria i li diu, fluix fluixet….
– I si proves de resar a Déu Nostro Senyor…
Però el carreter, què voleu, ell que no li fa ni el mínim cas….

Fins que els bous no es mouen i ha de pregar a la Verge Maria i a Déu Nostro senyor….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota…

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

DE MAR ESTANT…. UN POEMA DE Mn. MARTÍ AMAGAT…. MUSICAT I CANTAT……..

Foto: Un retrat fet per la meva dona… la X.

Quan varem parlar de fer un homenatge a Mn. Martí, vaig demanar que em deixessin cantar….

La comissió, molt, massa complaent amb mí, va permetre que a més a més de fer la prèdica que m’havien demanat, pogués cantar un poema de Mn Martí Amagat ..
Em va plaure molt tornar assajar la cançó que ja fa anys que vaig fer…
Fa anys que vaig posar música a aquest poema, senzill, però enigmàticament bell,  que Mn Martí va fer sobre la nostra vila de Sinera…
I mireu, al capdavall em vaig atrevir i aquí el teniu…

Si voleu podeu clicar aquí o al dessota….

Publicat dins de CANÇONS | Deixa un comentari

UN ARENYENC QUE VA CAPTIVAR TOTA UNA VILA I TOS ELS VILATANS- Mn. MARTÍ AMAGAT I MATAMALA

Foto: Un moment de la meva prèdica. Retrato  de Xavi Salbanyà.

Vindrà un dia que predicareu els advocats…..
I jo que no!. Que no volia…. que jo volia que al meu enterrament prediquèssis tú Martí…..
Tenia assegurat unes paraules de seny i un xic de rauxa…. Tenia assegurat un comiat amb paraules bonhomioses i profundes….
I ja ho veus…
He acabat predicant jo al teu homenatge….
T’estimem molt Martí!!!

Si voleu llegir les paraules de comiat….

“Malament! Molt malament ….
Ja ho veus, estimat Martí, només començar i ja et trinxem i t’esmicolem una de les frases del teu extens repertori que millor ens retratava als Arenyencs de Mar i que tots t’haviem sentit dir més vegades:
Quan Nostrosenyor vingui a la terra (a Arenys de Mar) no ens trobarà units, però ens trobarà reunits….
I mira: ja ho tens:
Si avui baixa Nostramo, ens trobarà units, tots amb tu, i hi som tots els que han pogut venir, però mira que és cas, ens troba units per tu, però, ah!!! Ens troba units, però no ens troba reunits!!! Perquè?, perque avui, precisament avui aquí hi falten els teus éssers més estimats: Avui aquí hi som quasi tots, però hi falten els desvalguts i els qui sofreixen, els malalts i els avis…….
Doncs ja ho veus, avui hem capgirat la teva frase:
Si avui baixa Nostrosenyor……

Si en voleu llegir més cliqueu aquí…..

Si voleu veure les fotografies d’en Xavi Salbanyà….

I si ho voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota….
 

 

Mn. PERE RIBOT A LA SALA PETITA DE L’ATENEU, DE LA MÀ DE L’ANDREU PUJOL….

Foto: Moment de la presentació del llibre.
Divendres, dia 18 de maig, a 2/4 de 9 del vespre a la Sala petita de l’Ateneu de Sant Celoni, vaig tenir  el goig de presentar el llibre de l’Andreu Pujol sobre Mn Pere Ribot: “Podran arranar, però no desarrelar”.

Aquí us enllaço els apunts de la presentació….

Fa dues setmanes, a la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar, sota l’atenta mirada de Sant Zenon, enterràvem la Maria… la Maria  Soler Juncà ….

Dona altiva, ferrenya, sàvia, semblava distant, però s’apropava de seguida… oimés si sabia que els dos estàvem enamorats del mateix indret…  de la nostra muntanya del Senyal. Ella havia nascut a Riells i per mor de casar-se amb el Sr Feliu va venir a viure a Arenys….

Ella, enamorada del Montseny, sabia de la meva dèria montsenyenca…. i parlàvem. I amb ella, sense moure’ns d’Arenys, fèiem passejades pel Pla sec de can Berenguer,  pel Suro Gros, pels   encontorns de Riells, per  l’abadia de Riells,  pel torrent dels Vimeners, parlàvem de la goja de can Prat … Els que coneixeu els indrets, ja podeu comprendre que ens trasllàdavem al cancell de la porta del cel… i sempre, sempre, xalàvem d’alló més…

No obstant i això, no recordo que mai m’hagués parlat, ni jo tampoc a ella, de Mn Pere Ribot…

Però mireu que a l’enterrament, un cop acabada la ceremònia, una seva néta puja a l’altar….. podeu imaginar-la:  cor destrossat, veu trencada, maldestre… no està avesada de parlar… però s’estima la seva àvia… unes paraules de record familiar, de record massa proper, perquè  l’avia Maria  havia estat  arrabassada d’aquest món d’una bursada, sense temps d’acomiadar-se i la néta vol explicar-nos l’estima que tots li tenien a l’avia…

I va ser llavors que la veu se li trenca… amb un petit fil de veu, tal que fos un murmuri d’aigua que s’escoles pel torrent de rentadors…….

He trobat el meu terreny

I la meva llibertat:

La muntanya , l’aigua, el prat,

L’aire, l’aire del Montseny….

 Fixeu-vos… allí, sorgia la veu potent del nostrat poeta…

Potser no en parlàvem de Mn. Pere, potser vivíem enderiats per qualques coses que ens prenien el nostre petit món de cada dia, però de fet, Mn Pere hi era sempre, sempre… el teníem a la vora, el sabíem proper… els seus versos … la seva actitud humana, de país, d’home fet d’una peça, amb pocs replecs, amb la proa sempre alerta……  l’haviem fet nostre l’haviem posat ran de cor, ran dels nostres,  ran dels que hem estimat….

Dies abans de l’enterrament de la Maria,  parlant amb la meva filla…. Ariadna, nom de Sinera prop del mar, com qui no vol la cosa, em feia una reflexió i un retret…

– Si, és clar, vosaltres heu tingut referents… heu tingut noms, vides, miratges, miracles que han fet que la vostra vida  tot i  el neguit diari,  tot i  la feina consuetudinària, sempre heu tingut un referent, encara que no el tinguéssiu present cada dia de cada dia, però sabíeu que, sempre sempre, ran de cor,  hi havia una espurna de fe, una espurna  de vida, una espurna de país. Una espurna de coratge…. ….

I el retret….. Potser nosaltres també  en tindrem de referents… Potser nosaltres ja en tenim, però, per ara, ens costen de trobar…. On son els referents d’avui, on hem de mirar… on hem de pouar la saviesa, la rectitud, l’honor……

I no valen només els miratges mediàtics….

I tot amb tot, mireu, avui presentem una petita joia: una troballa, un petit diamant que ens apareix al camí… I  encara que l’autor és un jovincell i aquesta malura es cura amb el temps…. Ell ja ha fet una feina important, ha traslladat el temps, l’espai, el referent i ens el fa present, talment com si li hagués tret llustre perquè el tornéssim a evocar, que no el perdèssim dins del polsim malmés de la vida……

Ho tenia complicat l’Andreu  per fer un llibre biogràfic sobre el Mossèn de Riells…. Sobre els homes d’acció és fàcil fer una biografia, es poden explicar detalls, vivències, anècdotes…. Però sobre referents espirituals, que han trobat la seva força en la contemplació i el silenci i un fort arrelament al país que l’ha vist viure,  és complicat, molt complicat ….

I l’Andreu ha reeixit… i jo diria amb una nota molt i molt notable… Ha pouat en la vida de Mn Pere, l’ermità de Riells i  ho ha fet des d’una vessant complexa…

Ell, l’Andreu, amb només vint-i-cinc anys,  es va posar en la pell de Mn Pere, per fer un monòleg vibrant, excels…. entrellucant en la vida del Mossèn i posant-la a l’abast de tothom,  d’una manera planera, sense cap enfarfegament innecessari…. des de la senzillesa d’haver copsat un gran home des de dins…

Bona construcció literària i humana la que ha fet l’Andreu respecte del nostrat Mn Pere, qui ens ha servit de guia i senyal durant molts i molts anys…

I la Glória Montasell ens  ha dit,  d’una manera brillant, sentida, amarada de tendresa,  uns versos de Mn Pere…

I l’Andreu ens ha fet l’explicació d’aquest llibre que, us recomano ben especialment la seva lectura….  

LA PRIMERA PLUJA DELS FLOCS DE LLANA

Foto: Arànser, prop del Tossal Bovinar.

Avui, si voleu, podreu escoltar una contalla de l’alta muntanya….
De com, un vailet, en sortir de la barraca dels seus pares, de bon matí, de bon matí, veu que plouen unes coses estranyes….
Entra d’una bursada a la barraca i fa saber als seus pares que cauen flocs de llana,  però molt freds…
El iaio,  que era l’únic que havia sentit  parlar als seus besavis de la neu, els exhorta a fugir cames ajudeu-me cap avall, allà on els meni el bou…
Ell sabrà on han d’aturar-se i plantar la seva nova estada i és allí que varen fundar casa Clarà, la primera casa del poble de Lles de la Cerdanya…

Si voleu, cliqueu aquí, o al dessota….

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

PODRAN ARRANAR, PERÒ NO DESARRELAR- MEMÒRIES DE Mn. PERE RIBOT

Foto: Amb l’Andreu Pujol, autor del llibre, i  en Martí Monclús i  la Glòria Montasell, que intervindrem en l’acte.

Divendres, dia 18 de maig, a 2/4 de 9 del vespre a la Sala petita de l’Ateneu de Sant Celoni, tindré el goig de presentar el llibre de l’Andreu Pujol sobre Mn Pere Ribot: “Podran arranar, però no desarrelar”.

Una petita joia la que ha fet l’Andreu.
Complicat ho tenia per fer un llibre biogràfic sobre el Mossèn de Riells…. Sobre els homes d’acció és fàcil fer una biografia, es poden explicar detalls, vivències, anècdotes…. Però sobre referents espirituals, que han trobat la seva força en la contemplació i el silenci i un fort arrelament al país que l’ha vist viure,  és complicat, molt complicat ….

I l’Andreu ha reeixit… i jo diria amb una nota molt i molt notable… Ha pouat en la vida de Mn Pere, l’ermità de Riells i  ho ha fet des d’una vessant complexa…
Ell, l’Andreu, amb només vint-i-cinc anys,  es va posar en la pell de Mn Pere, per fer un monòleg vibrant, excels…. entrellucant en la vida del Mossèn i posant-la a l’abast de tothom,  d’una manera planera, sense cap enfarfegament innecessari…. des de la senzillesa d’haver copsat un gran home des de dins…

Bona construcció literària i humana la que ha fet l’Andreu respecte del nostrat Mn Pere, qui ens ha servit de guia i senyal durant molts i molts anys…
Els de la meva generació, ja entrada en una certa antigor, (que no vellesa) el teníem com a signe i senyal … referent d’un temps i d’un país….

Ah! I a l’acte, com sempre tan ben organitzat per en Martí Monclús i la llibreria Alguer7 de Sant Celoni, comptarà amb la lectura d’uns poemes de Mn Pere que ens farà  la Gloria Montasell …
Ja ho sabeu, si voleu, veniu a acompanyar-nos.

HOMENATGE A Mn. MARTÍ AMAGAT… UN ARENYENC QUE LA MAR CAPTIVÀ

Foto: Mn Martí Amagat amb l’almorratxa.

El dia 20 de maig, a les 7 de la tarda, al teatre Principal d’Arenys de Mar,  els amics de Mn Martí Amagat, hem cregut que havíem de fer-li un homenatge a la manera de Santa Maria d’Arenys.

Apali, si ho voleu, ja sabeu el que heu  de fer, participar en l’homenatge de qui, durant molts anys,  va ser el nostre rector, però pel damunt de tot,  va ser el nostre amic, veí, company i guia estimat!!
Molts  anys de llum per en Martí!!!

Si en voleu saber més,  cliqueu aquí
 

A Mn. MARTÍ AMAGAT, DES DEL COR DELS SEUS AMICS…

Mariner d’altes llums, dreçat a la proa,  fendint la mar.
Amarat de bonhomia,  de catalana estirp, de raó poeta i d’aptitud  amic.
Ric de noblesa, esperançat, solidari i a l’ensems sorneguer.

També amb una humanitat amarada d’amor al desvalgut i al qui sofreix.
I amic i company dels insatisfets, dels insubmisos i dels innocents.

Molts anys de llum pel nostre amic, veí, company i guia estimat!!

Fins el dia 20 de maig, si voleu venir, de primer, haureu de passar per la Biblioteca d’Arenys a recollir les entrades que son gratuïtes..

 (Telèfon Biblioteca 93 792 32 53)

Si voleu veure l’escrit de comiat……

LA BANDERETA I EL SR MAGÍ

Foto: Detall de la bandereta de 2011.

Ja hem fet algunes explicacions de la Bandereta de Santa María d’Arenys, símbol de la nostra independència…
Però avui hi he afegit un petit detall….
Del que es va esdevenir quan, en Quim Molas, alcalde d’Arenys va voler substituir en Magí Bonavida, president de la Junta d’Obres del Temple, qui era, de sempre, el qui havia de col.locar la bandereta feta per mans amoroses de Sinera i col.locada i beneïda  a l’Altar de l’Església de Santa Maria d’Arenys el dia de Dijous Sant…
I és clar….. davant del poder civil, el poder eclesiàstic és rebel.la i troben una soluciuó salomónica…. Surten els dos poders per la porta de la sagristia portant la petita bandereta….
Sembla que, des de llavors…. les coses de l’Església les trafica l’Església, però a l’Ofici de Festa Major, convida , de sempre,  l’alcalde al rector….

Apali!
Si ho voleu, escolteu la contalla, clicant aquí o al dessota….

LES TRES COMANDES

Foto: Poblet  El Torn (Sant Ferriol)

Avui, una que, de maneres ben diferents, es va repetint al nostre llegendari.
Hom, quan no pot arribar  a fer una feina, es dóna al diable….
Si no fos que….
Però és igual…. aquesta feina es farà, encara que se m’enduguin els diables….
I és clar…. Al final, els diables passen factura….
I en aquesta rondalla, sort n’hi ha d’un capellà que, saberut que és en les coses de les calderes d’en Pere Botero, dóna la solució al pobre Batlle del Torn, que, havent venut l’anima al diable, ha de cercar solució al capellanet que, saberut que és… la hi dóna, sense fer-ne pagar cap bitlleró….
Apali, si voleu, cliqueu aquí, o al dessota…..

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

PRIMER DIUMENGE DE MAIG: LA BANDERETA DE LA INDEPENDÈNCIA!

Foto: Campanar,  de bon matí a Sinera…

Com sempre, com cada any de cada any, des de 1599 a primer de maig, renovellem la nostra independència…
I enguany , com cada any, el primer diumenge de maig, després de missa de 12,  es pujarà al campanar per renovellar la bandereta, símbol arenyenc de la nostra independització com a vila…
I si alguna jovincella vol trobar marit, només ha de fer que pujar al campanar i fer tres tombs al voltant del cimbori, i , sense cap mena de dubte,  aquest any, trobarà marit…..
I si en voleu saber més podeu clicar en aquestes entrades ja antigues del meu bloc:

De quan un cràpula ens va furtar la bandereta.

Bandereta habemus!!

Un xic d’història….