SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

QUIN VISCLABAT!!

Foto:
Quan vaig arribar a Sant Celoni, ja fa més de vint-i-tres anys, a col.laborar amb l’Ajuntament,  vaig conèixer, i després vaig estimar molt, el que fou el secretari i amb el que vàrem esdevenir molt i molt amics, el plorat i enyorat Ramon Vila Roca….
Entre feinada i feinada, teníem temps d’explicar-nos algunes facècies…. jo li explicava les  d’Arenys i ell  les  de Sant Celoni i rodalies.
Un dia, explicant-me una forta embolicada que havia tingut un Ajuntament del voltant, amb alguns veïns, em descrivia gràficament el desori que s’havia organitzat a la sala de plens de l’Ajuntament i em conclou:
-Es va organitzar un visclabat que Déu n’hi dó!!
A mi em va quedar la paraula. Paraula  que vaig entendre com a sinònim de molt d’enrenou, però no li vaig preguntar exactament què volia dir…
Després, passats uns anys,  llegint l’Amades i el seu Folklore a Catalunya, he conegut el seu significat…. com sempre, molt ilustrador de com, la nostra parla, es va nodrint d’antigalles però que la fan més propera.
Les esposalles de molts pobles de Catalunya, havien de ser comanades per l’Abat dels Boigs. Una figura imprescindible a la gatzara dels casoris.
Era l’home de la parella del darrer  casament de l’any. Aquest tenia, per tot l’any vinent,  el càrrec d’Abat dels Boigs. La seva feina no era altra que embolicar el casament de tots els nuvis del proper any… Si podia, els posava tots els entrebancs per a poder-se casar, els ho impedia amb les més burdes accions… tot però adreçat a fet més facecioses  les noces… I podeu comptar, tot el dia de gatzara i de broma, i a cada casa els donaven el xarel.lo corresponent,  i quan arribaven a final de l’àpat de noces, ja no tocaven ni quarts ni hores… ja ni s’aguantaven drets…. el vinet ja havia fet el seu fet  I és clar, del nítid:
Visca l’Abat!!
es passava a una  llengua que s’entortolligava i s’acabava amb un:
-Visclabat!!!
I així, el nom ha quedat com a sinónim de desori, de gatzara, de forrolla, de batzarria, de desgavell….. en definitiva,  de bona festa passada pel bon vi i bon xarel.lo. !!

I MIRALLS TÈRBOLS VA AVANÇANT!

Foto: Un instant dels assajos, amb l’escenari despullat i negre….

L’escenari net, sense cap atrezzo, unes cadires escadusseres ronden d’un costat a l’altre. Una taula serveix de barra de bar i també de taula de menjador de can Crostes. Un espai que sembla erm… però de cop s’enfila, s’enlaira, retruny la veu d’en Massana, que  vol un port que el llanci a l’estrellat polític, I l’empresari més important del Mareny,  en Jaurés, que vol acabar el port per tal que se’l vegi com l’home  potent que ha volgut i obtingut un panteó al costat dels homes de possibles del Mareny. I que, als seus anys, li ha fet un fill a la dona…
I la veu suau del director… i la vida que va prenent forma…
– I vostè ja sap que el Mareny va ser, al seu orígen, un simple barri de pescadors… un element provisional del Muntreny situat a cinc quilometres lluny del Mar….
I fet i fet…. aquest poble és lleig!!!
I tones i tones de pedra…
I tones i tones d’incomprensió.
I …. sí:
El teatre ens va agombolant cap a un espai irreal… però tan misteriós, que la realitat, molt dura, ens corprèn a tots…
Ah! i si voleu veure-la, si Déu vol,  a finals de gener al Principal!!!

FOTO:
Publicat dins de TEATRE | Deixa un comentari

NO! SI ENCARA EN TINDREM LA CULPA ELS D’ARENYS!!!

Foto: Jaume Partagàs.

Ja ho veia a venir: els diaris ja fa dies que diuen que aquests del color blau arrasaran: immisericordes…. anirem tots a can pistraus!!
I tots a veure-les a venir…. com si plogués, com  si només poguéssim ser planyívols! com si només poguéssim condoldre’ns….
I al damunt, el diari Ara hi acaba de posar la cirereta del pastís:
Ens comunica que avui, precisament avui, aquest corifeu dels blaus de la gavina, cap al tard, quan ja sàpiga que ha guanyat i ben guanyat….. es retirarà sol a un cambra i allí, a la vora dels déus, desembolicarà, pausadament, lentament un puro de colossals dimensions: hi retirarà la corona i … Àpali: quina flaire que fan els puros Partagàs!!
I dó!!! Si el nostre compatrici arenyenc en Jaume Partagàs i Ravell no hagués fundat, el 1845 “La Flor de tabacos, Partagás i cia” almenys avui, aquest galifardeu,  no xalaria a costes nostres!! Mireu com, els arenyencs, sense voler-ho serem responsables del plaer immens d’aquest camàndula!!
Ai! Mare de Déu quines coses!!!
Que Nostramo no ens ho tingui en compte!!

VILA BETANIA, INAUGURACIÓ DE L’AMPLIACIÓ

Foto: Un moment de l’acte inaugural de l’ampliació.  (Foto de Xavi Salbanyà)

Avui hem gaudit d’un acte important a la vila d’Arenys de Mar. Hem inaugurat l’ampliació de la Residència Vil.la Betània.
Des de fa més de 103 anys, les germanes del Cor de Maria de Baugé estan presents  a la vila d’Arenys, tot ajudant a les persones grans, en una residència que fa goig de veure. I més goig fa ara un cop acabada l’ampliació.
I l’acte ha estat lluït: La mare provincial francesa Sor Claire Monnique. Sor Bibiana, la superiora d’Arenys, la presidència de l’alcalde. I l’arquitecte Miquel Fané que ha explicat les obres i un servidor que ha clos l’acte tot explicant que el lloc on ens trobàvem, o sigui a l’edifici antic (avui renovat) de la residència,  va ser  inicialment Can Faló, el primer lloc on Arenys de Mar va tenir un teatre on representar-hi la Passió de Crist, i amb els calerons que es recollien, s’ajudava l’hospital dels pobres d’Arenys, situat al Carrer de l’Església cantonada carrer Sant Jaume.
I així, de baula en baula, hem arribat als nostres dies que, també, en aquest edifici  s’ajuda a la gent gran,  tot fent una tasca lloable.
Si voleu veure les fotos d’en Xavi Salbanyà, podeu clicar aquí.

Si voleu, podeu escoltar el breu parlament que he fet.

HEREUS I PUBILLES A MANRESA

Foto: Escola d’enginyers de Manresa.

Ahir vaig anar a fer la conferència “Hereus, pubilles, cabalers i fadristerns”  a l‘Aula d’Extensió universitària de formació permanent de Manresa.
En realitat,  hi havia d’anar dijous que vé. No obstant , per uns problemes que van sorgir amb el conferenciant, em van demanar si la podia avançar. Vaig accedir i ja enes  teniu (la meva dona i jo) anant a Manresa a fer la conferència.
Escolteu!” Molt plaent: un auditori ple de gom a gom. Uns alumnes (més femení que masculí) seguint molt atentament cadascuna de les giragonses de la xerrada.
En acabar, algunes dones s’em van acostar i m’exposaven que, alló que havia explicat, malgrat de fer-ho d’una manera un xic irònica, era el gran drama de la dona catalana. I m’explicaven el seu propi drama.
Oh! i tant, quin drama tant pregon per a les dones catalanes. Elles, i només elles, portaven el póndol de la Masia, gran eina per salvar el nostre país…. descansant sobre les esquenes de les pobres pubilles que es casaven amb l’hereu.
Per problemes tècnis no em va quedar ben gravada la conferència, però us enllaço la mateixa conferència que vaig fer ja fa temps a Arenys de Mar.

O si voleu, aquesta altra que vaig fer a Sabadell.

LA TERCERA GUERRA CARLINA A SANT CELONI

Foto: Amb en Joan Portals,  abans de començar la xerrada.

El bon amic Martí Monclús i la seva família, ja fa temps em van convidar: Si volia presentar la xerrada sobre : “Les fortificacions i altres aspectes inèdits de la tercera guerra Carlina a Sant Celoni” un article  de Joan Portals publicat  al volum 26 de les Monografies del Montseny.

Avui al migdia, amb una bona remullada (important per les arbredes de l’entorn celoní) i acompanyats per un grapat de bons amics, hem pogut destriar la situació de mitjans del segle XIX a Sant Celoni. I per emmarcar-ho , m’ha plagut explicar alguns fets que m’ha semblat que descrivien  bé la situació bel.lica de carlins i lliberals….
Per acabar, fent un cant i llocança a Sant Celoni i als celonins, que, de vegades obliden, que son Vila important en el context de la nostra Nació  de l’estat i de la resta d’Europa i que, com sempre, han estat  una Vila acollidora.
Avui hem pogut veure com varen acollir als que es van poder escapar els dies 10 i 11 de gener de 1874 dels fets de Collformic i que els celonins varen acollir…. quan s’escapaven de les urpes carlines i del trabuc de Mn Galceran (rector de Mossèn Cinto a Vinyoles d’Orís) Com sempre!!!
Apali: Si voleu podeu clicar aquí o al dessota.

ANAR A TORNAJORNALS

Foto: verema tradicional.

Avui, una expressió molt i molt bonica i que per desgràcia ha caigut en desús….
Avui, gairebé ningú va a tornajornals.
Avui, els que tenen la sort de treballar, treballen, i a fi de mes, o de setmana, en el millor dels casos, reben una contraprestació.
Però jo encara he conegut el valor de la paraula tornajornals.
La verema (collir raïms, en dèiem nosaltres) a Llavaneres la fèiem a primeries de Setembre. Tots els que tenien vinya ho havien de fer quasi a les mateixes dates. No hi havia cups per a tots i per tant, els qui tenien cups els llogaven ara a una família, ara a l’altra.
I si una sola família s’havia de collir tots els raïms de la seva vinya, no acabava mai i la tanda del cup ja els havia passat.
Manera: Anàvem tots a tornajornals. Els dilluns el de can Pajaron -i tot el carrer, o tots els veïns anàvem a collir els raïms de la vinya d’en Pajaron,- els dimarts, tocava als de cal Racó, els dimecres els de can Mingo, els dijous, can Paxó, i els divendres a cal Ferrer, o sigui nosaltres….
I així, d’aquesta manera: ara jo faig el meu jornal per a tu i demà tu me’l tornes per a mi….  Entre tots els veïns es podia collir el raïms en el temps que no es fessin malbé i tots teníem el cup a la nostra disposició un dia a la setmana.
Bonica manera d’aprofitar l’esforç.
Ara, ningú, o quasi ningú va a tornajornals…
i de jorn de vila, ningú no en parla.
Més endavant explicarem el significat del jorn de vila.

 

RESEU, RESEU, QUE ANEM BÉ!!!

Foto: La riera de Gualba a la vesprada de la diada de Tots Sants.

Ja us vaig anunciar que enguany podríem tenir un Montseny engarlandat. En teniu una mostra:  si voleu veure les fotos que he pogut obtenir aquesta tarda de Tots Sants, cliqueu aquí. M’ha enxampat un aiguat de molta potència, però he pogut pujar pel camí de Riells, i ara una giragonsa ara una altra, he anat copsant els colors de la primavera d’hivern que ens va oferint la muntanya:  els grocs, els verds, els marrons glacé, algun vermell esclatant i algun escadusser color granatós.
Una joia per a la vista i l’esperit i avui, també , la muntanya m’ha regalat les seves millors endreces. Només arribar al cimbell del camí de Riells, on es pot veure amb tota l’esplendor la vall de Gualba  engarlandada, m’ha sortit a l’encontre un bon ruixat. Regal dels Déus que han volgut que el tast de tardor fos d’alló més plaent.
Encara no hem arribat als colors de la primavera d’hivern de 2003, però Deu n’hi do.!!!!
Si continueu resant, frescoreja un xic i no fa cap ventada, veurem altra volta la lluminositat dels vermells,  tot fent rotllana amb els colors vius que la gran baluerna ens oferia aquesta tarda.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari